dijous, 5 de novembre de 2015

Europa reallotja només 116 refugiats dels 160.000 previstos

El debat intern que obre la immigració dins dels estats alenteix el procés

“Una gota a l’oceà”. Així es va referir el primer ministre grec, Alexis Tsipras, a les sis primeres famílies -30 persones sirianes i iraquianes- que van marxar ahir d’Atenes per començar una nova vida a Luxemburg. Eren les primeres reallotjades per Grècia en el marc d’un programa acordat per la Unió Europea. Fins ara, sumant-hi els 86 que han sortit recentment d’Itàlia cap a països del nord, s’han reallotjat només 116 refugiats dels 160.000 previstos.

Unes declaracions del director de Frontex, Fabrice Leggeri, citades pel diari alemany Bild ratificaven la percepció del líder grec: l’organisme ha registrat aquest any 800.000 arribades irregulars a la UE i s’estima que encara no és el seu punt màxim. Tot plegat desembocava en crítiques a les autoritats europees: “El 2 d’octubre vam demanar als estats membres 775 funcionaris de fronteres. Ens n’han enviat 326, i no donem l’abast”, concloïa Leggeri. Des d’Atenes, Tsipras hi afegia un bri d’esperança: “Esperem que això es converteixi en un torrent, i després en un riu d’humanitat i responsabilitat compartides, perquè aquests són els fonaments de la Unió Europea”.

La portaveu comunitària per a la Migració, Tove Ernst, detallava des de Brussel·les que aquest petit grup de refugiats s’havia sotmès prèviament a un procés d’identificació i registre, i que les seves sol·licituds d’asil serien avaluades i processades individualment.

Elena Sánchez, investigadora del Cidob, va explicar a l’ARA que encara que els mecanismes de Brussel·les són lents i hermètics les persones seleccionades pel programa de reallotjament solen ser les més vulnerables, amb familiars al lloc de destí i que porten més temps identificades al país de sortida.

Lentitud? “Una fase inicial”
El portaveu de la Comissió Europea, Margaritis Schinas, va admetre que el programa està funcionant amb lentitud i va afirmar que li agradaria veure que s’implementa de manera “més ambiciosa”, però va excusar-se dient que està en una “fase inicial”.

Sánchez assegura que un dels motius d’aquesta “lentitud és que el reallotjament es durà a terme en un període de dos anys”, i defensa que aquests primers episodis haurien de servir per desmentir el discurs polític que alertava d’una allau d’arribades: “Se sabia que era desmesurat”. No tots els estats membres han signat l’acord, amb l’argument de falta de recursos i infraestructures o de risc d’inestabilitat.

És aquí on Xavier Aragall, expert en migracions del IEMed, situa les principals causes d’un “retard” de l’aplicació del projecte: el debat intern que ha obert la immigració en cada un dels països i la “crisi institucional” que viu la UE.

Aragall considera que el programa, finançat pels Vint-i-vuit i que està quantificat en 780 milions d’euros, el va motivar la fotografia de l’Ailan, el nen mort a la costa turca, però creu que és poc més que una escenificació per demostrar que s’està fent alguna cosa.
Clicar a la imatge per veure-la correctament

Més trasllats, no se sap quan
Fins ara s’han ofert 2.314 places, de quinze dels estats, i els pròxims vols s’espera que tinguin com a destí França, Finlàndia i Espanya, encara que es és pràcticament impossible esbrinar detalls sobre com i quan seran les arribades.

Sigui com sigui, la crisi dels refugiats està marcant clarament l’agenda política comunitària, i ahir la UE feia saber que vol que també s’hi impliquin la resta de líders mundials. Amb l’entrada al continent de més de mig milió de persones aquest any han aflorat sentiments que, segons els líders, posen en perill l’acord sobre les fronteres comunitàries internes.

Per això la intenció de les autoritats europees és que s’abordi la qüestió durant la pròxima reunió del G-20, que se celebrarà a mitjans de novembre a Turquia, on està previst tractar qüestions sobre cooperació econòmica, comerç i canvi climàtic.

La preocupació s’estén a països com Suècia, que ahir demanava a la UE que se l’inclogui en el pla de reallotjament com a país emissor, com Grècia i Itàlia. “La situació actual no és sostenible. Suècia no pot acollir més persones, com acostumem a fer: les autoritats i els municipis estan en una situació límit”, va dir el primer ministre suec, Stefan Löfven, en una roda de premsa amb el president del Consell Europeu, Donald Tusk.


Gerard de Josep
05/11/2015
Ara.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies