dissabte, 12 de setembre de 2015

Tres Milions de pobres i 21 superrics

La desigualtat social arriba a cotes “inacceptables” a Espanya, alerta Oxfam

L’oenagé proposa un sistema fiscal “just” i més redistribució per impulsar la recuperació

A Espanya viuen tres milions de pobres i 21 superrics, amb un patrimoni total de 104.000 milions d’euros. A Europa, l’esquema és similar: 123 milions de persones en risc d’exclusió i 324 milmilionaris. La desigualtat social creix i frena la recuperació econòmica, adverteix Oxfam Intermón al seu informe Europa per a la majoria, no per a les elits, presentat ahir a Madrid. 

La pobresa s’ha duplicat en sis anys i les entitats socials no donen l’abast Foto: Agustí Ensesa
Les evidències són sagnants, insisteix l’oenagé. Entre el 2009 i el 2013, el nombre de persones en situació de pobresa extrema va créixer en 7,5 milions. En el cas d’Espanya, es tracta d’un dels països on més ha augmentat la desigualtat, ja que aquest col·lectiu s’ha duplicat en sis anys, arribant els tres milions de ciutadans actuals. Més pobres que mai, i també rics més rics que mai. És el balanç que deixa la crisi econòmica al continent. No és estrany, afirma Oxfam, que el consum d’articles de luxe hagi crescut un 28% en aquest període.

Per grups, els ciutadans més afectats per aquesta gran desigualtat són les dones –la bretxa salarial entre sexes és del 16%–, els joves –el 2013, el 32% dels menors de 24 anys vivia en situació de pobresa– i els immigrants –fins al 40% d’aquest col·lectiu pateix privacions severes, davant la mitjana de fins al 23% dels ciutadans autòctons–.

I com s’ha arribat a aquesta situació? 
Oxfam apunta directament als responsables polítics, a la troica i a un sistema econòmic molt poc distributiu que “actua en connivència” amb les grans fortunes. “La pobresa a la Unió Europea no és un problema d’escassetat, sinó de distribució dels recursos”, assenyalen. I citen un estudi de Credit Suisse segons el qual l’1% més ric concentra gairebé un terç de la riquesa del continent. És a dir, que “els set milions de persones amb més patrimoni d’Europa posseeixen la mateixa riquesa que els 662 milions més pobres”. Aquests dos pols de població cada vegada més allunyats han creat un “cercle viciós de concentració de recursos, abús de poder i abandonament de la ciutadania que repercuteix negativament en el creixement econòmic, l’estabilitat social i la democràcia”, adverteix l’oenagé. Pel director general d’Oxfam Intermón, Jaime Vera, l’increment de la pobresa i la desigualtat són “conseqüències directes de decisions polítiques errònies fàcilment reversibles”, recull Efe.

L’entitat no es queda en la denúncia i proposa mesures que, segons els seus càlculs, impulsarien la recuperació econòmica i construirien una Europa més justa i amb més pau social. Perquè, insisteixen, les retallades no han solucionat cap problema, al contrari. Així, primer advoquen per “enfortir la democràcia institucional”. Es tracta de facilitar la participació ciutadana en la presa de decisions, crear un registre de lobbies i ser més estricte amb els conflictes d’interessos, així com de proporcionar informació sobre les polítiques públiques i l’elaboració dels pressupostos públics. En segon lloc, demanen de reinvertir en educació i sanitat, els dos pilars de l’Estat de benestar que no s’han salvat de les retallades públiques i les mesures d’austeritat. També reclamen una millora dels salaris i els drets laborals –sobretot, posar fi a la bretxa salarial de gènere–, així com un sistema fiscal més just. Un sistema fiscal progressiu, que gravi més les rendes més altes i que redistribueixi la riquesa.

Això hauria d’anar acompanyat, apunten, d’una veritable lluita contra l’evasió d’impostos. La classe mitjana, afirmen, aporta el 82% de la recaptació pública. Són decisions polítiques que “sí que tindrien un efecte real contra la pobresa i l’exclusió”.

Maite Gutiérrez
10/09/2015
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies