dijous, 27 d’agost de 2015

El Papa Francesc defensa la sobirania i el dret a la independència dels pobles

Els mitjans informatius espanyolistes o sobiranistes espanyols no en diuen res d’algunes de les grans qüestions propiciades pel Papa Francesc en el seu viatge a Equador, Bolívia i Uruguai. Fe cristiana, llibertat i justícia social, independència dels pobles. 

Les paraules del Papa són aplicables arreu del món. També a Catalunya perquè és una nació amb identitat pròpia, un poble d’arrels cristianes, una societat amb un fort impuls a favor de la justícia, la solidaritat, la llibertat i la sobirania de manera pacífica i democràtica. Segueix un mostrari de les afirmacions de Francesc a Llatinoamèrica en sintonia amb la Doctrina Social de ‘Església catòlica i els textos pontificis.

  1. “Els pobles del món volen ser artífexs del seu propi destí. Volen transitar en pau la seva marxa vers la justícia. No volen tuteles ni ingerències on el més fort subordina al més feble. Volen que la seva cultura, el seu idioma, els seus processos socials i les seves tradicions religioses siguin respectats”.
  2. “Cap poder fàctic o constituït té dret a privar als països del ple exercici de la seva sobirania”
  3. “El futur de la humanitat no està solament en mans dels grans dirigents, les grans potències i les elits. Està fonamentalment en mans dels pobles”.
  4. “La pau es fonamenta no només en el respecte dels drets de l’home sinó també en els drets dels pobles, particularment del dret a la independència”.
  5. “Diguem no a les velles i noves formes de colonialisme. Diguem sí a la trobada entre pobles i cultures. Feliços els qui treballen per la pau”.
  6. “Un poble que oblida el seu passat, la seva història, les seves arrels, no té futur. És un poble sec”.
  7. “És un exercici interessant que tota perspectiva que neix de les conviccions d’una opció partidària o ideològica es decanti per l’amor a la pàtria, per l’amor al poble”.
  8. “El diàleg és un mitjà per forjar un projecte de nació que inclogui a tothom (...) Perquè hi hagi diàleg és necessària una base fonamental, una identitat (...) Cadascú parla des de la seva identitat (...) No es negocia la pròpia identitat. Perquè hi hagi diàleg és necessària aquesta base fonamental. ¿Quina és la identitat en un país? L’amor a la pàtria. La pàtria primer, després el meu negoci. Llavors, jo, des d’aquesta identitat, vaig a dialogar. Si vaig a dialogar sense aquesta identitat, el diàleg no serveix (...) La uniformitat ens anul·la, ens fa autòmats. La riquesa de la vida està en la diversitat”
  9. “En el diàleg es dona el conflicte. Es lògic i esperable. No hem de tenir-li por. No hem d’ignorar el conflicte. Al contrari, estem convidats a assumir el conflicte. Si no assumim el conflicte, no podem dialogar mai”.
  10. “Tots som germans, fills d’un mateix Pare, d’un Pare celestial, i cadascú amb la seva cultura, la seva llengua, les seves tradicions te molt que aportar a la comunitat. Els convido a pregar al nostre Pare comú, tots junts, cadascú en la seva llengua. Pare nostre...”.

Recull del comentaris i informacions 
d'Oriol Domingo, Montserrat Morera i Leire Sales
El Pregó

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies