“L'estrès fa que esculli no escollir, que esculli no fer”

Entrevista a Jordi Mauri: psicòleg clínic i expert en kinesiologia.

Fa 35 anys aquest psicòleg clínic i una metgessa es van entestar a demostrar que hi ha una altra manera d'entendre la medicina, i van fundar a Tarragona el centre de salut íntegra Holos, on apliquen tècniques complementàries. Un exemple: la kinesiologia

Fa servir la kinesiologia per transformar l'estrès en vitalitat, no?

És cert, però per parlar-ne cal entendre en quin marc s'ofereix la kinesiologia i cal entendre que salut no és només absència de dolor. Jo entenc salut i benestar com el potencial que puc desenvolupar per tenir els recursos i l'energia que em permeten afrontar els reptes que la vida em posa cada dia, ja sigui un excés de feina o un canvi de clima. Per això una persona que gestioni bé l'estrès pot treballar molt més, amb molta més profunditat i amb més concentració. Salut és viure el present amb més atenció, és tenir capacitat d'aprenentatge i adaptació i és estar disposat a desenvolupar tot el potencial que tenim.

I la kinesiologia...

La kinesiologia identifica l'energia que tenim bloquejada. Moltes vegades hi ha un símptoma però no acabem de saber què passa, tinc unes analítiques que em diuen que tot està bé però jo no em trobo bé. És llavors quan pots fer servir la kinesiologia per identificar l'estrès i dissoldre'l, alliberar-lo per augmentar l'energia disponible.

Alliberar l'estrès... Com es fa això?

Tothom parla de l'estrès i a vegades l'associem només amb la persona que està atabalada. Hi un estrès positiu i sa, que és el de la motivació, i n'hi ha un altre de limitador. Per definició l'estrès és la no-acceptació de les diferències entre les nostres expectatives i la realitat que tenim. La persona que té estrès comença a evitar coses, a limitar-se per no empitjorar: si em fa mal el genoll, deixo de córrer; si em fa mal l'estómac, deixo de menjar; si tinc problemes amb la relació amb un altra persona, deixo de veure-la; si m'ofego, deixo d'anar a llocs que puguin alterar-me. Perquè l'estrès pot ser emocional, pot ser cel·lular –quan una cèl·lula té manca de nutrients o vitamines, per exemple– o estructural, físic. L'estrès fa que esculli no escollir, que esculli no fer i que perdi capacitat d'elecció i reacció.

I per això cal dissoldre'l...

Sí, la kinesiologia llegeix el cos a través del to muscular, que canvia depenent del nostre estat interior, i permet identificar l'estrès. Per exemple, quan tenim una mica de por ens pot tremolar la veu perquè les cordes vocals no mantenen el to, si en tinc força potser em tremolarà la cama, i si en tinc molta, molta, em puc arribar a orinar. A través d'aquest llenguatge del to muscular, el kinesiòleg pot entendre què li passa a la persona, per què canvia en funció de l'estat emocional. A vegades expliquem coses i n'ometem d'altres de manera inconscient, i el to muscular em dóna informació no conscient i no tan manipulable molt útil per al metge o per al psicòleg.

Com es llegeix el to muscular?

La kinesiologia, en els seus orígens, establia una relació entre un múscul, un òrgan, un meridià d'acupuntura i una estat emocional. La base és identificar a través d'un múscul en dèficit què no funciona, quins són els desequilibris i a partir d'aquí identificar la naturalesa dels bloquejos: dolor, falta de motivació, toxicitat, alteracions emocionals, patrons erronis... Identificat això podrem fer un tractament emocional, nutricional o estructural per dissoldre aquest estrès i recuperar capacitat d'elecció i de decisió.

Necessito la medicina alternativa perquè tot això no ho resol la medicina convencional?

Això no és una medicina alternativa, sinó complementària. Alternatiu seria triar entre allò o això, i no som una alternativa a res. Aquí hi treballem metges i psicòlegs amb una sòlida formació en la medicina convencional i que, a més a més, utilitzem mitjans complementaris.

Però a mi el metge de capçalera no m'envia mai al kinesiòleg...

A vegades la medicina al·lopàtica, l'oficial, només mira l'aspecte estructural, simptomàtic i bioquímic, mentre que els professionals que també fem servir medicina complementària mirem la persona de manera més global i més holística. Identifiquem situacions energètiques i busquem tractaments menys agressius i que estimulen els propis recursos de la persona.

Hi ha a qui això li sona a esotèric...

Esotèric és allò que no es veu i la medicina utilitza eines per identificar coses que no es veuen a simple vista. Tan esotèric és fer unes anàlisis com mirar el to muscular, perquè tots busquem coses que aparentment no es veuen, però ho fem amb metodologia diferent.

Mercè Ribé

16/10/13

El Punt Avui