divendres, 14 de setembre del 2012

10-S per la Vida

Dilluns passat, sense massa fressa, es va celebrar el dia mundial per la prevenció del suïcidi. 

Que cada any hi hagi un milió de persones al món que acabin de manera voluntària amb les seves vides és un drama. Però és la punta de l'iceberg que amaga una massa molt més important d'homes i dones del nostre planeta que han fet un intent de suïcidi. Què es fa per la prevenció del suïcidi? Poc. Molt poc. Gairebé res. Estem avesats a participar en campanyes de prevenció d'altres patologies. Però el suïcidi continua essent un tema tabú.
 
El suïcidi és una solució permanent per a un problema temporal. En els nostres països desenvolupats suposa la segona causa de mort entre gent jove. Caldrà que, de mica a mica, aquesta iniciativa de l'OMS de dedicar cada 10 de setembre a parlar de prevenció vagi calant en la nostra societat i vagi cristal·litzant en propostes concretes que ens moguin a l'acció. A tots. A tots els sectors de la societat. Amb el suport, imprescindible, de les autoritats sanitàries i dels governs de cada país.

Hi hauria molts elements per considerar en la planificació d'aquesta prevenció, des de la identificació precoç de les malalties mentals fins a la no estigmatització de les mateixes. Però em voldria quedar amb un element que, a la nostra societat, és cada vegada més important: recuperar els valors de l'espiritualitat, que no s'ha de confondre amb religió. El nostre món, cada vegada més tecnificat, ha de recuperar els valors de la transcendència. Es planifiquen les activitats docents i les extraescolars per donar resposta a la demanda tan diversa del nostre temps. La munió de continguts resta temps per pensar. 

Com s'ensenya, avui, els nens i adolescents, a pensar? On queda el temps per cercar un sentit transcendent a la vida? On queda la filosofia? On queda la capacitat per admirar-se davant d'un paisatge o escoltant una composició musical? Com s'educa la lectura plaent d'un llibre?
 
El laïcisme no està renyit amb l'espiritualitat, amb el viure amb interioritat. Ens pot semblar que ja no ens cal estar en contacte amb el millor que tenim en el nostre interior. Ens pot semblar que en fem prou amb els entreteniments que ens ofereixen les noves tecnologies... 

Tal vegada ens hem acostumat a funcionar sense ànima. L'home del nostre segle necessita cercar la veritat. I els nens han de ser educats en aquesta cerca. Cal deixar de viure programats i recuperar les arrels i les fites. Ens cal reduir l'activitat frenètica per preguntar-nos de nou pel sentit de la nostra vida.
 
El 10 de setembre ha passat. Enmig d'altres informacions i notícies, poc s'ha tingut en compte aquesta necessitat: cal fer una clara aposta per la Vida amb tota la plenitud!

Josep Cornellà i Canals
13/09/2012

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies