dilluns, 4 de juny del 2012

Injustícia al descobert


Es mereixen un premi els homes i dones que viuen amenaçats per reivindicar la justícia

Laura, 43 anys, llatinoamericana, pobra, emigra a Itàlia perquè la seva família política li ha aconseguit una feina. I davant seu s'obre la promesa d'un minúscul futur. En arribar l'espera un altre guió, el de l'extorsió i l'engany: li treuen el passaport i l'obliguen a prostituir-se, fins que una nit salta d'un cotxe en marxa i fuig a Espanya. Arriba a Madrid feta trossos i al minut és identificada com una “sense papers”. La reclouen en un centre d'internament d'estrangers (CIE) i de res serveix que denunciï l'explotació sexual de la qual ha estat víctima, ni la seva disponibilitat a col·laborar amb les autoritats per tal de desactivar una xarxa que encara opera amb soltesa. Tot i la credibilitat de les seves acusacions, és amenaçada amb l'expulsió al seu país d'origen, on l'espera la banda de proxenetes disposada a venjar l'honor del clan. 



La primera pegunta que es fa Women's Link -una organització internacional que treballa en favor dels drets humans des d'una perspectiva de gènere- és tan simple com complexa: per què una dona víctima de tantes violacions de drets fonamentals és tancada en un precari CIE, en lloc d'atorgar-li l'estatus de refugiada. La segona pregunta, no menys rellevant, tracta d'esbrinar per què Espanya vulnera el conveni del Consell Europeu sobre la lluita contra el tràfic. Aquesta causa, com tantes, ha estat portada davant el Tribunal Europeu de Drets Humans per Women's Link, que aquest dimecres celebra a Barcelona la IV edició dels seus premis Gènere i Justícia al Descobert. Però encara que se'ls digui premis, en realitat són el resultat d'una investigació que reconeix l'excel·lència dels pronunciaments en relació amb l'equitat dins de processos judicials, però que també denuncia la excrescència. Aquelles històries en què moltes dones veuen com la seva dignitat queda anul·lada (si sobreviuen). 



Recordo Carlos Fuentes, aquest autor que va ser gran per les seves obres però també per comprometre amb el seu temps, l'estiu passat a Formentor, quan va rebre el premi de les Lletres. Davant d'una desena de periodistes s'interrogava sobre com era possible que Centre Amèrica suportés l'absència d'una política incapaç de frenar aquesta imparable escalada de violència estèril que segueix considerant el cos de la dona com un mer objecte a disposició de la crueltat dels seus botxins. De les raons per les quals tants estats es creuen de braços davant d'un feminicidi tan aleatori com impune. 



En realitat, els qui es mereixen un premi són les persones que treballen dia a dia en aquesta i altres organitzacions -com la fundació de Somaly Mam a Cambodja o l'activista hondurenya Dina Meza-, dones i homes que viuen amenaçats encara que no els mogui la ideologia ni un interès personal, sinó la reivindicació de la justícia que és recomanable ajustar el món.

Joana Bonet
04/06/2012
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies