"Pena de mort"

Si les crisis morals cotitzessin als mercats financers trobaríem un valor de refugi on molts miserables invertirien. Rieu-vos del patró or i de vendre les joies de la família. El nostre futur econòmic està en el clorur de potassi, el triopental sòdic o el bromur de pancuroni. Són ingredients bàsics per administrar una injecció letal a qualsevol condemnat a mort, que no sigui executat per mètodes més primitius com el fregiment per electrocució, la decapitació, el penjament, la lapidació, o ser cosit a trets, per esmenar altres exemples més a l'abast de botxins menys sofisticats.

Foto: SheiTan

Ja es poden enfonsar Lehman Brothers o les illes Caiman, que bona part de l'anomenada humanitat no renuncia als seus instints primitius.

Més de sis de cada deu nord-americans defensen la pena capital, per molt que hagin estat desnonats d’on vivien. 

El mes de setembre passat, en només 24 hores, tres reus van fer el seu últim viatge pel corredor de la mort. Eufemisme literari i cinematogràfic que oculta una gran xarxa d'autopistes cap al assassinat legal.

Una de les víctimes es deia Troy Davis. Va ser condemnat per matar el 1989 a un policia. O no. Les seves últimes paraules van ser per reivindicar debades la seva innocència. La immensa majoria dels testimonis que, en el seu moment, van declarar en contra s'havien retractat. Van confessar que l’havien acusat sota pressió policial. Les investigacions posteriors no van trobar cap prova concloent de la seva condició de suposat assassí. I, no obstant, el van executar. Potser tindran raó els defensors de la pena capital. Tanta que, de vegades, ens convida a comprar un Winchester per protegir-nos-en. Amb bona punteria, el calibre 22 és infal·lible. 

Una altra opció és esperar que ens matin, encara que sigui per error.

Alfredo Abián

Vicedirector de la Vanguardia