El Papa alerta que "l'abandonament és la malaltia més greu de la gent gran"

Des que va ser elegit papa, fa gairebé dos anys, Francesc ha insistit molt en la idea que les persones grans són un gran actiu de la societat, per la saviesa que atresoren i el coneixement que transmeten, ha demanat respecte i ha denunciat la "cultura del rebuig" de la qual són víctimes.

Foto del Amics de la Gent Gran per Irene Vaqué

La catequesi en l'última audiència general, dimecres passat, va versar sobre la gent gran, i es reprendrà la qüestió la setmana vinent, segons va anunciar el mateix Francesc. Però ahir, en el seu discurs als participants en l'assemblea general de l'Acadèmia Pontifícia per a la Vida, Jorge Mario Bergoglio va haver d'abordar de nou el mateix argument perquè l'assemblea havia deliberat sobre "l'assistència a la gent gran i les cures pal.liatives".

Francesc va esmentar el quart manament bíblic, en el qual Déu demana honrar els pares, i el va actualitzar amb una interpretació moderna del concepte "honrar" que inclouria cuidar degudament en la vellesa. Segons el Papa, "l'abandonament és la malaltia més greu de les persones grans i també la pitjor injustícia que poden patir", "Aquells que ens han ajudat a créixer no han de ser abandonats quan necessiten la nostra ajuda, el nostre amor i la nostra tendresa", va emfatitzar.

El Pontífex va recalcar que els ancians necessiten, "en primer lloc", l'atenció i la cura dels seus familiars, ja que "aquest afecte no pot ser substituït ni per les instal.lacions més eficients ni pel personal sanitari més competent i caritatiu".

Bergoglio va reflexionar també sobre la medicina en general i va posar èmfasi en el fet que els criteris d'eficiència i de benefici econòmic han d'estar sempre subordinats a la prioritària atenció al malalt. "Un Estat no pot pensar a guanyar (diners) amb la medicina -va dir-. Al contrari, no hi ha deure més important per a una societat que el de custodiar la vida humana".

Sense al.ludir de manera directa a l'eutanàsia ni fer un casus belli de certes legislacions, les paraules del Pontífex van deixar molt clar que la defensa de la vida és essencial, encara que de vegades l'únic que es pot fer és acompanyar-la cap al final d'una manera digna.

Per Francesc, les cures pal.liatives "testimonien que la persona humana sempre continua sent preciosa, encara que estigui marcada per la vellesa i la malaltia". "La persona, en qualsevol circumstància, és un bé per a ella mateixa i per als altres, i és estimada per Déu -va afegir-. Per això, quan la seva vida es fa molt fràgil i s'aproxima a la conclusió de la seva existència terrenal, sentim la responsabilitat d'assistir-la i acompanyar-la de la millor manera possible". Bergoglio va animar els metges i infermers que s'especialitzin en les cures pal.liatives i va subratllar que no s'han de sentir de segon rang pel fet que no salvin vides, ja que fan una cosa igual de noble: "Valoritzen la persona".

Eusebio Val

06/03/2015

La Vanguardia

El matrimoni és bo per a la salut

Un estudi d'investigadors de la UAB conclou que les persones casades tenen més probabilitats d'envellir més sanes

“La gent més sana té més probabilitats de casar-se”, assegura un dels autors de l'informe

Alguns estudis de biologia evolutiva asseguren que hi ha trets físics, com per exemple la simetria facial, associada a la bellesa, que tenen una relació directa amb la qualitat genètica. D'acord amb aquesta tesi, i per pura protecció de l'espècie, hi ha una tendència inconscient a triar algú més saludable per formar parella. Només per aquesta predisposició innata, es pot concloure que les persones casades tenen més bona salut que les solteres. Però no és suficient per assegurar el que defensa un grup d'investigadors de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). I és que és el mateix matrimoni, i no només les qualitats genètiques innates, el que té uns efectes beneficiosos per a la salut.

Per arribar a aquesta conclusió, els investigadors han analitzat una àmplia mostra de persones dels Estats Units entre els anys vuitanta i l'actualitat. I han vist que entre els 20 i els 39 anys el diferencial de salut entre solters i casats es redueix. En canvi, el diferencial va creixent i els efectes són ben visibles a partir dels 40 anys, i pot arribar a una diferència de 12 punts percentuals entre els individus d'entre 55 i 59 anys. “És cert que la gent més sana té més probabilitats de casar-se”, assegura Joan Llull, un dels investigadors de l'equip. Això explica que, en els primers anys, tot el diferencial que han trobat els investigadors està vinculat al fet que els més propensos a estar sans es casen primer.

Però, a partir del moment en què apareixen les primeres xacres, l'estudi confirma que les persones casades es cuiden més que les solteres. Joan Llull afirma que hi ha tres explicacions per entendre per què passa això. La primera és que la gent que està casada “s'acostuma a fer més controls preventius”, la segona és que els fumadors que viuen en parella “tenen més probabilitats de deixar de fumar” i la tercera, almenys als Estats Units, és “el fet de tenir una assegurança mèdica”. Llull destaca que, al cap i a la fi, el més important és “el paper que juga cada membre de la parella per procurar que l'altre es cuidi”.

Extrapolables

L'estudi ha estat elaborat per Joan Llull i els investigadors Nezih Guner i Yuliya Kulikova, del departament d'economia i història econòmica de la UAB. Llull assegura que els resultats són extrapolables a les parelles de fet, tot i que en l'estudi no se n'han inclòs, “perquè als Estats Units la majoria de les parelles de llarga durada estan casades”.

V.P.

10/02/2015

El Punt Avui

Dia de la Dona Treballadora, 8 de Març

LA DONA JOVE: més dificultat per a independitzar-se, realitzar-se laboralment, conciliar la vida laboral i un projecte familiar.

LA DONA IMMIGRANT: sense papers, precarietat laboral, trencament familiar...

LA DONA HIPERSEXUALITZADA: violència, malalties, pèrdua de la dignitat, el cos com a producte de consum.

LA DONA GRAN: sense dreta al descans merescut, sent el motor i eix de la casa.

LA DONA I LA CURA: a casa: malalts, gent gran... i al treball es feminitzen determinats treballs marcats per un rol determinat.

LA DONA I LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE: agressions a la llar: insults, pallisses..., dependència emocional i econòmica.

Il.lustració d'Èlia Fernández

Aquest dia, reafirmem el nostre compromís vers les polítiques d’igualtat entre homes i dones, davant d’una situació social, política i econòmica de clar retrocés en el model democràtic de relacions laborals i de drets socials.

Un nou 8 de març marcat per la crisis econòmica, les polítiques d’austeritat i el fort retrocés legislatiu i ideològic, contrari a l’avanç social en igualtat i diversitat, imposat per la reforma laboral, la reforma educativa i l’atac frontal als drets en la matèria de salut sexual i reproductiva, d’un govern, per al qual indiscutiblement la igualtat de gènere no és una prioritat.

Denunciem el fort impacte de gènere en les retallades pressupostàries en serveis públics que tenen efectes directes en l’augment del treball de tractes adjudicats a les dones, en l’increment del no treball, la imposició de la segregació educativa, la supressió de l’educació en igualtat, entre altres, tot el que suposa el desmantellament de l'incipient Estat de benestar i el retrocés en les conquistes i drets aconseguits.

Malgrat tot, el despertar de la dona no s’atura.NOSALTRES, DONES OBRERES I CRISTIANES amb coherència amb Jesús de Natzaret vers a la dona, defensem: l’equitat entre els éssers humans i la dignitat com filles i fills de Déu per sobre del capital i del patriarcal.

I ESPEREM I CONSTRUÏM EL FUTUR AMB FE I ESPERANÇATREBALLANT I LLUITANT PER A QUE:

• Arribi el dia que no haguem d’adaptar-nos a estereotips, sinó que siguem totes lliures per a expressar-nos tal com som.
• Arribi el dia que els beneficis de la vida humana i del treball siguin justament repartits.
• Arribi un temps de pau, on la violència desaparegui i homes i dones ens puguem estimar, ser estimats i estimades.
• Arribi un dia que l’Església sigui veritable Assemblea del Poble de Déu i no hi hagi cap tipus de discriminació, on es puguin expressar els carismes, decidir responsabilitats, on la comunió sigui llavor de la transformació de la societat.

ARRIBARÀ UN DIA QUE VIUREM EN UN MÓN ON REGNI LA JUSTÍCIA, LA LLIBERTAT I LA FRATERNITAT

MOVIMENTS I COL·LECTIUS OBRERS CRISTIANS DE CATALUNYA I BALEARS: ACO, GOAC, JOC I MIJAC, CAPELLANS OBRERS, RELIGIOSES/OS EN BARRIS OBRERS I POPULARS I DELEGACIONS DE PASTORAL OBRERA DE LES DIÒCESIS DE CATALUNYA 

Març de 2015

Caçadors de nens albins

Maten i mutilen un nadó tanzà per utilitzar-ne parts dels cos en rituals de màgia

L’ONU denuncia l’assassinat de nens albins i demana la detenció dels botxins d’en Yohana

El tràfic més salvatge es manté impunement a l’alça a Tanzània i altres països africans que consideren que mans, peus, cor i altres parts del cos de les persones amb albinisme tenen poders màgics i proporcionen riquesa als seus usuaris. Aquesta creença encoratja salvatjades com el recent segrest, assassinat i mutilació d’un nadó d’1 any, Yohana Bahati: el cadàver sense braços ni cames va aparèixer dimarts passat al nord de Tanzània.

Un nen amb albinisme en un centre de Mwanza, a Tanzània //ACNUDH

Cinc homes armats amb matxets van irrompre a casa seva i van ferir greument la mare del nen, que va intentar impedir que s’emportessin el seu fill. Una germana de 3 anys d’en Yohana, també amb albinisme, es va salvar de la banda gràcies als crits dels veïns. Aquests successos no són fets aïllats i, davant la imminència de les eleccions presidencials i legislatives de Tanzània –el mes d’octubre vinent–, van en augment, denuncia l’Oficina de l’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans (Acnudh). Els clients dels bruixots estan convençuts que els òrgans i les extremitats de les persones, que a causa d’una mutació genètica no tenen pigmentació a la pell, ni als ulls, ni als cabell, els facilitaran el camí al poder i a una vida d’abundància. I això incita a un comerç criminal que traspassa les fronteres de Tanzània, país on les Nacions Unides han comptabilitzat 75 assassinats per aquesta motiu des de l’any 2000.

En aquest cas no són furtius els que alimenten un tràfic il·legal d’animals en via d’extinció, són caçadors d’éssers humans que busquen la presa més fàcil i vulnerable, nens petits de zones molt pobres on aquest col·lectiu està marginat. Si eviten l’acció d’aquests assassins, que de vegades són membres de les seves pròpies famílies, s’enfronten a una existència molt difícil, al recel d’alguns veïns i a no tenir recursos ni per comprar una crema protectora del sol que minimitzi l’elevat risc que tenen de patir càncer de pell.

L’oenagé canadenca Under the Same Sun comptabilitza en un informe del mes de gener passat un total de 136 assassinats de persones amb albinisme en 25 països africans aquests últims anys. A aquesta xifra cal sumar 212 atacs més que, en alguns casos, van acabar amb mutilacions. Under the Same Sun i les Nacions Unides coincideixen que el nombre de víctimes és molt superior, però que els familiars no denuncien les agressions per por. El país amb més persones amb albinisme és Tanzània (170.000, segons l’oenagé Tanzània Albinism Society).

Under the Same Sun, constata que des de Tanzània s’exporten parts del cos dels albins assassinats i informa del cas de la detenció d’un home que havia transportat fins a la República Democràtica del Congo el cap d’un nen per encàrrec d’un home de negocis.

L’Alt Comissionat de les Nacions Unides pels Drets Humans, Zeid Ra’ad al-Hussein, va condemnar ahir aquests fets i va reclamar a les autoritats tanzanes que detinguessin i processessin els assassins d’en Yohana. En els últims dos mesos s’han produït a Tanzània tres agressions més a persones amb albinisme, una de les quals és una nena de 4 anys, Pendo Emmanuel, que va ser segrestada el 27 de desembre a la regió de Mwanza. La policia va detenir quinze persones relacionades amb els fets, entre les quals la seva mare, un avi i una àvia. Però de la Pendo no se’n sap res, tot i que es tem que se li hagi fet el mateix que a en Yohana.

Eradicar la cacera de persones amb albinisme és un dels grans reptes a què s’enfronta Tanzània, una popular destinació turística amb una part fosca.

Vegeu un vídeo de l'ONU sobre la situació dels nens amb albinisme clicant en l'enllaç següent: http://goo.gl/Wje6sD

Rosa M. Bosch

20/02/2015

La Vanguardia

Girona atén un 36% més de gent gran i dependent a domicili

El menjador social de Sta Eugènia, l'any passat va rebre 121 persones. Marc Martí

El sobreenvelliment de la població i les dificultats d'accés en les prestacions econòmiques que ofereix la llei de la dependència han augmentat la demanda de serveis d'atenció domiciliària per part de la gent gran de Girona. Concretament, el Servei d'Atenció a la Gent Gran i Persones Dependents va atendre durant el 2014 un total de 2.584 persones, gairebé un 36% més que l'any 2013, quan havien estat 1.903. A més, ha crescut el temps d'ús d'aquests serveis, ja que durant el 2013 la mitjana era de 26 mesos i al 2014 va augmentar fins als 30,5.

D'aquests tipus de serveis, el que més gent utilitza és el de teleassistència, que consisteix en un control preventiu i d'alarma en cas d'emergència per a persones grans que viuen soles o bé amb altra gent d'edat avançada. La xifra de beneficiaris ha anat creixent de forma progressiva des de 2011, amb un augment del 31,5% en aquest període. L'any passat, concretament, s'hi van acollir 1.895 persones.

Pel que fa al servei de cura personal (suport en la cobertura de necessitats i hàbits bàsics com la higiene, l'alimentació o el control de mediació), la xifra d'usuaris s'ha mantingut estable, amb 352. D'aquests, la gran majoria (un 65%) tenia reconeguda la seva dependència, mentre que en un 35% dels casos no comptava amb aquest reconeixement.

En canvi, el servei de cura de la llar (suport en les tasques diàries domèstiques per a les persones que tenen limitada la seva autonomia) ha crescut un 15,8% en el darrer any i més d'un 27% respecte el 2011. Durant el 2014, es van atendre 234 persones.

Pel que fa a l'alimentació, hi ha dos tipus d'ajuts: per una banda, el servei de càtering, que s'ofereix a persones que no poden sortir de casa seva i no poden preparar els àpats per si mateixes. En aquest cas, durant el 2014 es van atendre només 37 persones, nou més que l'any anterior. Aquesta xifra tan baixa es deu al fet que l'Ajuntament vol limitar el servei exclusivament a aquelles persones que no es poden moure de casa seva, ja que el consistori prioritza el servei de menjador, al considerar que ofereix "un marc de socialització i relació més ampli".

Aquest menjador social es troba al barri de Santa Eugènia i serveix tant dinars com sopars freds per consumir a domicili. Té capacitat per a 40 persones i atén, bàsicament, població del propi barri. L'any passat va donar servei a 121 persones, una xifra molt similar a la de 2013, quan van ser 117. Finalment, durant el 2014 es va oferir ajut tècnic (suport físic per a la millora de l'autonomia de les persones dependents) a 51 persones, mentre que l'any anterior havien estat 46.

Durant el 2013, el temps mitjà que els usuaris es van estar beneficiant d'aquests serveis va ser de 26 mesos, mentre que durant el 2014 va augmentar fins a 30,5 mesos. El principal motiu per donar-se de baixa, en tots els casos, va ser l'ingrés a centre de dia, residència o hospital.

Laura Fanals

27/02/2015

Diari de Girona

Sanitat limitarà la teràpia de l'hepatitis C a 52.000 persones

Els càlculs del comitè d'experts fixaven en 150.000 els pacients a tractar
La Conselleria de Salut no es pronuncia sobre el finançament dels tractaments 

El pla estratègic per a l'abordatge de l'hepatitis C, presentat ahir pel comitè d'experts convocat pel Ministeri de Sanitat, que ha coordinat l'hepatòleg Joan Rodés, rebaixa a 51.964 persones -d'un total de diagnosticats que Sanitat redueix a 96.000 individus- els infectats pel virus de l'hepatitis C que tindran accés als tractaments apareguts recentment, que han demostrat ser curatius per al 95% dels malalts que els reben. L'esborrany del pla esmentat, estrictament mèdic, difós dimarts passat, establia que «tots» els infectats pel virus C que pateixin fibrosi hepàtica en estadi F2, F3 o F4, població que el citat document xifrava en entre 113.000 i 175.000 pacients a Espanya, havien d'accedir als nous fàrmacs.

Els especialistes que ha coordinat Rodés van subscriure la petició de l'Associació Espanyola d'Estudis del Fetge (AEEH), que reuneix els hepatòlegs espanyols, i les associacions de pacients, que exigien «altura de mires» i l'elaboració d'un «pla nacional» extraordinari, que fos conseqüent amb la fita científica que suposa disposar, per primera vegada, d'una teràpia que cura l'hepatitis més agressiva.

Els tractaments acordats hauran de ser finançats per les comunitats autònomes amb una despesa «màxima» que el Ministeri de Sanitat va fixar ahir en 727 milions d'euros. «Aquesta és la xifra pactada amb els laboratoris, que pagaran les comunitats», va indicar Sanitat.

L'esborrany del pla estratègic va indicar que 688.000 persones són portadores del virus de l'hepatitis C a Espanya, de les quals entre 378.000 i 585.000 pateixen la infecció de forma crònica. A Catalunya han sigut diagnosticades d'hepatitis C unes 50.000 persones, el 25% de les quals es calcula que pateixen el virus. La xifra de candidats a les noves teràpies citades anteriorment -una mitjana de 150.000- correspon als que pateixen algun grau de cirrosi o de càncer de fetge. Els experts plantejaven donar accés als fàrmacs a tots, tant si pateixen complicacions com si no, tant si estan a l'espera d'un trasplantament de fetge o no, i tant si estan subjectes a antics tractaments com si no. «És la posició més equànime entre les existents a Europa», va indicar divendres passat Jaume Bosch, president de l'AEEH.

Salut ho estudia

El punt determinant d'aquest projecte -que inclou la creació d'una comissió que en controlarà l'aplicació equitativa- l'abordarà dilluns que ve el Consell Interterritorial de Salut, integrat pels responsables sanitaris de les comunitats autònomes, que exposaran les opcions per finançar aquests tractaments. La teràpia completa d'un pacient té un cost d'uns 40.000 euros.

Conscients que el finançament dels tractaments serà l'escull amb què xocarà el pla estratègic, els hepatòlegs de l'AEEH van proposar al seu dia que aquests costosos medicaments es paguin amb una partida extraordinària, acordada al consell interterritorial i aportada pel Ministeri de Sanitat.

La redacció definitiva del pla sobre l'hepatitis C va arribar ahir a la tarda a la Conselleria de Salut, que en va anunciar l'estudi immediat, sense més pronunciament sobre la manera com es podran finançar aquestes teràpies. Entre les accions previstes en el pla figura establir una selecció sistemàtica dels nounats fills de mares que pertanyin als grups de risc de patir la infecció, i la creació d'un programa de formació sobre hepatitis C, dirigit a sanitaris de CAP i hospital. També es proposa incentivar la informació ciutadana a través d'una pàgina web.

Àngels Gallardo

27/02/2015

El Periódico.cat

Auguren un increment dels càncers d´orofaringe pel virus del papil·loma

La Unitat Funcional de Tumors de Cap i Coll de l'hospital Josep Trueta de Girona i l'Institut Català d'Oncologia preveu un possible increment dels casos de càncer d'orofaringe provocats pel virus del papil·loma humà. La unitat, que es va posar en marxa fa dos anys, és el referent de la demarcació en el tractament dels càncers de cap i coll, que són els cinquens tipus de tumor més freqüents en homes a Catalunya. Els que tenen més incidència són els càncers d'orofaringe -la zona de l'amígdala i la base de la llengua- i laringe. Segons detallen des de l'hospital Trueta, la seva evolució es manté estable en homes, mentre que augmenta en les dones, sobretot pel consum de tabac.

L'oncòleg mèdic de l'ICO Girona, Jordi Rubió, explica que malgrat que aquí la majoria d'aquests càncers estan lligats al tabaquisme, als Estats Units s'ha detectat un augment dels ocasionats pel virus del papiloma humà que podria arribar a Catalunya en els propers anys. El pas del virus fins a la cavitat bucal -habitualment està allotjat al coll de la matriu, la vagina o l'anus- està relacionada amb la pràctica del sexe oral.

Coordinada pel doctor Jordi Marruecos, la Unitat Funcional de Tumors de Cap i Coll ha atès en els seus dos anys de funcionament més de 1.500 visites. D'aquestes, 217 han estat primeres visites i la resta pacients ja tractats.

Un dels trets diferencials d'aquest tipus de tumor és el seu gran impacte psicològic i funcional sobre el pacient. Això es produeix perquè els tractaments sovint afecten aspectes tan bàsics i essencials dels malalts com la seva aparença, la parla, la respiració per vies naturals o la deglució.

Per això, la unitat del Unitat Funcional de Tumors de Cap i Coll és multidisciplinària i hi paticipen professionals especialitzats en totes les facetes que puguin afectar el pacient. Hi treballen coordinadament personal de l'hospital Trueta i de l'ICO Girona d'àmbits com l'oncologia mèdica i la radioteràpica; l'otorinolaringologia, la cirurgia maxil·logacial, la cirurgia plàstica o la dietètica. També especialistes en treball social i personal d'infermeria per a la gestió dels casos.

Tots aquests professionals comparteixen la presa de decisions sobre el diagnòstic i el tractament del càncer amb l'objectiu principal d'oferir la millor estratègia terapèutica i la seva aplicació, basada en l'evidència científica i en el coneixement expert per obtenir els millors resultats clínics possibles.

Malgrat que la visió multidisciplinària és habitual en el tractament de tot tipus de tumors a través dels comitès, Rubió explica que en aquest cas, és especialment important perquè, a més de discutir el cas, diversos professionals veuen alhora el malalt per plantejar-li les diferents possibilitats de tractament. "Prendre la decisió plegats permet escurçar els temps d'espera pel pacient", subratlla l'oncòleg mèdic de l'ICO, que afegeix que el malalt oncològic surt de la consulta amb una programació dels passos a seguir a continuació.

Alba Carmona

25/02/2015

Diari de Girona

Vuit de cada deu nadons de pares fumadors tenen nicotina als cabells

Un estudi de l'Agència de Salut Pública de Catalunya que ha analitzat 1.101 nadons fills de pares fumadors ha constatat que el 79% dels nens tenien acumulat més d'un mil·ligram de nicotina als cabells, cosa que revela l'elevat grau d'exposició al fum al qual estaven sotmesos.

Els nadons estudiats han estat atesos per 261 pediatres a 83 centres d'atenció primària de tot Catalunya, que van aconsellar als progenitors prendre mesures perquè el seu fill no estigués exposat al fum, cosa que va aconseguir, al cap de sis mesos, que en un 51% dels nens baixés el nivell de nicotina al qual estaven exposats.

L'estudi, denominat 'Bibe', és pioner a Espanya i els seus resultats es publiquen al número de març de la revista 'Journal of Epidemiology and Community Health'.

Els responsables de l'Agència de Salut Pública de Catalunya han recordat que "el tabaquisme passiu té efectes perjudicials importants sobre la salut dels nens, especialment els nadons".

"Entre d'altres factors, cal tenir en compte que la freqüència respiratòria dels nens és més alta que la dels adults i, per tant, inhalen més tòxics en relació amb el pes i l'altura", han recordat els especialistes.

L'estudi assenyala que el tabaquisme passiu en nadons es relaciona amb l'augment del risc de la síndrome de la mort sobtada, les infeccions respiratòries agudes, la infecció meningocòcica, l'agreujament de l'asma, el deteriorament moderat de la funció pulmonar, l'otitis mitjana, la irritació dels ulls i vies respiratòries altes i la bronquiolitis.

I constata que una part important dels nadons tenen almenys un dels dos progenitors fumadors.

L'estudi va analitzar els cabells dels nadons atesos als centres d'atenció primària perquè "aquesta determinació és molt específica i molt vàlida per recollir exposició a llarg termini al tabac, ja que cada centímetre de cabell recull un mes d'exposició", segons els autors del treball.

El 79% tenien 1 o més mil·ligram de nicotina, és a dir, estaven exposats a nivells perjudicials de nicotina, i el 25% d'aquests nens estaven "molt exposats" perquè tenien nivells d'exposició superiors a 10 mil·ligrams, "que equivalen a un fumador actiu".

Segons l'estudi, tenien més exposició els nadons fills de pares i mares de pitjor nivell socioeconòmic, els que fumaven més i tenien més dependència de la nicotina, els que utilitzaven mesures incorrectes per protegir del fum els nadons, i els nadons que dormien a l'habitació dels seus pares.

L'estudi recalca que el 51% d'aquests nens "van disminuir de forma clara els nivells de nicotina als cabells al final de l'estudi", que va ser de 6 mesos, gràcies als consells facultatius.

L'estudi també ha constatat que, malgrat que la majoria dels pares i mares declaraven prendre mesures per evitar l'exposició al fum del tabac, sovint aquestes mesures no eren correctes ni efectives.

Per això, l'estudi es va centrar en el consell dels professionals cap als progenitors perquè aprenguin a evitar l'exposició dels seus nadons eficaçment (o deixar de fumar o no fumar mai dins de casa o el cotxe).

Més del 50% dels participants del grup d'intervenció han millorat les mesures que prenien per evitar l'exposició dels nadons tant a casa (54%) com al cotxe (51%).

A partir dels resultats d'aquest estudi, l'Agència de Salut Pública ha iniciat a Catalunya el programa "Infància sense fum", que forma part de les estratègies de prevenció i control del tabac de la sanitat pública catalana.

EFE

27/02/2015

Diari de Girona

Segrest massiu de cristians

Un centenar d’homes, dones i nens sirians cauen en mans de l’EI

El precedent. Familiars dels 21 coptes egipcis segrestats i decapitats fa uns dies a Sirte, al centre de Líbia, ploren en conèixer la tragèdia davant l’església de la Mare de Déu a la població d’Al-Aur, al sud del Caire. HASSAN AMMAR / AP

NOTÍCIA: L’Estat Islàmic informa del segrest de “desenes de croats”

PRIMERA VEGADA: Fins ara l’EI de Síria no havia fet segrestos de nombrosos cristians alhora

No se sap què els oferirà la sort a un grup de cristians de ritu assiri –homes, dones i nens– segrestats ahir a la província siriana de Hassaka, a prop de la frontera amb Turquia i l’Iraq, per les bandes armades de l’Estat Islàmic (EI) després de penetrar als poblats de Tal Xamin i de Tal Hermoz, a la vora del riu Kabur.

Els gihadistes van atacar les ciutats a trenc d’alba. Els afortunats que vivien a la riba nord van fugir a ciutats properes sota control kurd.

L’EI va informar, a través de la seva emissora de ràdio en línia, que havia segrestat “desenes de croats”. Als homes els van portar a la muntanya d’Abdul Aziz, i a les dones i els nens els van reunir a Tal Xamin.

L’Observatori Sirià dels Drets Humans va donar la xifra de 90 de segrestats. Altres fonts van parlar d’un mínim de 70 i un màxim de cent.

A Síria hi ha, des de fa temps, centenars de persones segrestades pels diversos grups combatents, entre elles dos bisbes, el grecoortodox i el siriacocatòlic d’Alep, els paradors dels quals s’ignoren. És la primera vegada, tot i això, que l’EI segresta en massa un grup de cristians només pel fet de professar la seva religió, tal com va ocórrer la passada setmana a Líbia quan 21 coptes van ser capturats i decapitats a la platja en mans dels bàrbars.

Els assiris, que van patir persecucions a Turquia i a l’Iraq, van convergir el segle passat en aquest territori, ara sota autoritat de les milícies kurdes que combaten els invasors gihadistes. Formen una minoria molt vulnerable d’unes quaranta mil ànimes forçades a l’emigració.

Aquest segrest ha tingut lloc en el context de la guerra a què es lliuren combatents kurds i terroristes gihadistes, en la qual ja va poder ser alliberada la ciutat de Kobane.

Per tot arreu els cristians àrabs són les primeres víctimes després de la caiguda el 2003 del règim iraquià de Saddam Hussein i l’ocupació militar del país pels Estats Units, fets que van fomentar la radicalització dels islamistes sunnites, la guerra de Síria i les turbulències polítiques d’Egipte després de la forçada dimissió de Hosni Mubarak arran de la revolució pro democràcia de la plaça Tahrir.

Els coptes egipcis han agraït al president Al-Sissi la seva acció armada de represàlia després de la decapitació de 21 dels seus coreligionaris, i consideren que ha millorat la seva situació, arribant a qualificar-lo com “un enviat de Déu”. Els assiris de Síria no tenen cap poderós valedor. Aquesta terra de Síria havia estat, amb la regió d’Antioquia, avui anomenada Adàlia a Turquia, un dels centres més brillants dels cristians d’Orient.

Ara només la desena part de la població és cristiana de dotze ritus diferents. Els grecoortodoxos –l’antiga Església bizantina– constitueixen la meitat de tots els creients en Crist, encara que és difícil de saber-ho amb exactitud perquè el cens no es basa, com al Líban, sobre criteris de confessió religiosa. Es considera els grecoortodoxos els ciutadans àrabs més nacionalistes. A aquesta comunitat de rellevant nivell social pertanyien destacats intel·lectuals i polítics moderns com Michel Aflak. fundador del partit Baas. Són els cristians sirians i libanesos els que van introduir a l’Orient les idees socialistes, van advocar per l’Estat nacional davant l’umma islàmica que ara els gihadistes de l’EI veuen com la base del califat.

La segona comunitat més important és l’armènia, supervivent del genocidi turc. Alep ha estat la seva capital. L’Església grecocatòlica és la tercera comunitat més nombrosa, més que els maronites i que altres petites i antigues congregacions com la siríaca o l’assíria. Encara que l’Església catòlica, o llatina, té pocs feligresos, exerceix una notable influència a través de les seves escoles i dels seus ordes religiosos, en què col·labora l’activa diplomàcia del Vaticà. És indiscutible que el règim baasista de Saddam Hussein va preservar la seva llibertat de culte, la seva identitat. A Al-Raqqa, capital de l’EI a Síria, els cristians viuen sota la infamant condició medieval de dhimis o protegits, i van haver d’escollir entre convertir-se a l’islam o exposarse a les seves represàlies. El patriarca grecocatòlic assegura que “tota la terra siriana s’ha convertit en camp de batalla. No hi ha lloc segur. El nostre futur no l’amenacen els musulmans, sinó el caos, la infiltració incontrolable de fanàtics”.

Tomàs Alcoverro

25/02/2015

La Vanguardia

Pensionistes amb estretors

Les dones cobren un 38% menys que els homes quan arriben a la jubilació

Si la vida laboral de la dona, en termes generals, es caracteritza per alts i baixos, normalment relacionats amb la maternitat, la situació es complica, i molt, quan arriba l’etapa de la jubilació. Anys de contractes parcials (en la gran majoria dels casos involuntaris) i amb salaris baixos en sectors poc qualificats passen una factura enorme en la vellesa: les dones europees cobren fins i tot un 40% menys que els homes quan assoleixen l’edat de dir adéu a la vida activa. Així, almenys, ho posa de manifest un estudi publicat per la Comissió Europea, en el qual s’han analitzat els casos de 17 països. En el cas particular d’Espanya, aquest percentatge se situa en el 38%, una xifra que, tenint en compte l’elevada esperança de vida de les dones espanyoles, hauria d’alertar els responsables polítics del que la realitat amaga: la feminització d’una vellesa amb uns recursos limitats.

L’estudi europeu assenyala que les diferències més importants entre les pensions dels homes i les dones corresponen a Luxemburg (47%) i Alemanya (44%). Els segueixen el Regne Unit (43%), els Països Baixos (40%), França (39%) i Xipre (39%). A l’altre extrem se situen Estònia (4%), seguit per Eslovàquia (8%), Letònia (9%), la República Txeca (13%) i Lituània i Hongria (totes dues amb un 15%). Espanya es troba en el grup de països que té valors superiors a un terç, juntament amb Grècia, Irlanda, Àustria i Portugal.

Un estudi d’IESE apunta en la mateixa línia: la pensió mitjana de les dones espanyoles és de 659 euros, un 38% menys que els 1.067 euros que perceben els homes. Les principals causes d’aquestes desigualtats són “la menor participació de les dones en el mercat laboral, el menor temps de dedicació a una feina remunerada i els ingressos inferiors als dels homes”, assenyala l’esmentada publicació.

I és que el salari femení és un 23% inferior al masculí, la qual cosa comporta “desigualtats en les futures prestacions de jubilació”, indiquen des de l’IESE. A això cal afegir que els homes han treballat una mitjana de 43,4 anys, mentre que les dones només ho han fet de manera remunerada una mitjana de 12,8 anys, la xifra més baixa d’Europa.

Segons els experts en igualtat de gènere, el tema de la jubilació és la conseqüència de la desigualtat existent en una societat que penalitza la dona per la maternitat. Aquesta continua sent la tònica general en ple segle XXI, malgrat una legislació que, en el marc teòric, garanteix la igualtat de gènere en tots els àmbits i especialment el laboral.

I és que, encara que les dones parteixen fins i tot amb avantatge en el moment d’iniciar la seva trajectòria laboral per un nivell de formació més elevat, qualsevol avantatge es perd en el moment en què decideixen ser mares. Davant una societat que no dóna resposta a les necessitats de cura dels fills (malgrat els compromisos adquirits per ampliar permisos i dotar d’escoles infantils als menors de 0 a 3 anys), i davant l’escassa motivació de molts homes per implicar-se en les tasques de cura dels fills, la realitat és que la dona se sent pressionada a reduir la seva participació laboral per poder atendre els nens. El resultat és clarament conegut: reducció de jornada, contractes parcials o atur, i, per tant, menys salari, menys cotització, menys jubilació.

Quina solució hi ha? Al llibre El precio de un hijo, de Miren Josune Aguinaga, doctora en Sociologia per la Universitat Nacional d’Educació a Distància (Uned), recull algunes solucions com compartir les cotitzacions del pare en el cas que les mares redueixin la seva jornada o decideixin renunciar per un temps a la feina, una mesura que evitaria la minva de les pensions futures. Tot i això, Aguinaga aposta clarament per implicar el pare en les tasques de cura infantil: fer-ho, assenyala, repercutiria en una societat més justa.

Celeste López

16/02/2015

La Vanguardia