Què és l'assetjament moral o mobbing (AM)?

Què és mobbing o assetjament moral?

La paraula Mobbing descriu situacions en les que es victimitza i s'ataca d'una manera injusta, hostil i perjudicial a un/a treballador/a (generalment només un) per part dels seus superiors, companys i/o subordinats en una empresa o una organització durant un llarg període de temps.

Quina diferència hi ha entre conflicte i mobbing?

Cal no confondre els conflictes quotidians amb el mobbing, encara que un conflicte no resolt, latent, pot desembocar a mitjà o llarg termini en mobbing. En el mobbing, la víctima està en una situació d'inferioritat (subordinació, molts contra un...).

Quina finalitat persegueix el mobbing?

Mitjançant la destrucció de la identitat, el sabotatge, l'aïllament i d'altres maniobres perverses envers una persona, es pretén un objectiu clar: desembarassar-se d'ella.

Perquè sorgeix el mobbing?

Les causes són diverses i estan arrelades en la precarietat laboral i les estructures socials que trobem en les empreses o organitzacions, i en les ànsies de domini i poder per part d'individus concrets.

On es dóna?

El mobbing es practica arreu on el tipus d'organització ho permeti. Predomina en el sector mèdico-social i en educació. Afecta tant a les empreses privades com al sector públic i organitzacions. Sobretot on les tasques no estan ben definides.

Com es detecta?

Les conductes agressives que configuren el mobbing poden variar segons les persones, les cultures i les societats. Poden prendre formes molt subtils o manifestar-se d'una manera oberta. Es poden agrupar en:

• Atacs a les condicions laborals: pressions i crítiques injustes, fer que cometi errors, desacreditar-la professionalment...
• Aïllament i rebuig de la comunicació: fer-li el buit, rebutjar qualsevol contacte fins i tot el visual, aïllament físic, no se la deixa parlar, no se l'escolta…
• Atemptats a la dignitat: desqualificacions, crítiques i injúries personals, burles, gestos de menyspreu, es fan córrer falsos rumors...
• Violència verbal, física o sexual: amenaces físiques, empentes, cops de porta, crits, trucades telefòniques, desperfectes a les seves propietats…

Però sobretot ningú no li diu res ni li fa cap retret clar (perquè no existeixen o són banals). La víctima està atrapada i immobilitzada; no sap de què se l'acusa i es desestabilitza. La víctima no entén res, creu que tot és culpa seva i que està "perdent els papers".

Qüestionaris

Aquests qüestionaris poden ajudar a les persones víctimes de mobbing a objectivar les conductes que pateixen:

45 ítems de Leymann: Llista de comportaments hostils

Qüestionari LIPT-60: (adaptació del Leymann Inventory per Gonzalez de Rivera).

Quins efectes té sobre la salut?

La simptomatologia que presenten les víctimes està més lligada a la intensitat i durada de l'agressió que a la personalitat. Trastorns d'atenció i memòria, irritabilitat, ansietat, depressió, inseguretat, mals de cap, alteracions en l'alimentació, trastorns intestinals, plor, sudoració, ofecs, palpitacions, hipertensió, dolors lumbars i cervicals, dolors musculars, trastorns del son, cansament, debilitat, tremolors… L'estrès post-traumàtic és característic en moltes víctimes (reexperimentació del trauma, hipervigilància, conductes d'evitació envers els estímuls relacionats amb el trauma).

Què perd la societat?

La societat és la que suporta realment les nefastes conseqüències del mobbing i no es tracta només de pèrdues econòmiques. El mobbing és un exercici d'intolerància, d'intransigència, de discriminació, d'enveja… Si alguns individus no poden aturar per sí mateixos aquests processos destructius, la societat ha d'intervenir.

Es pot fer alguna cosa en contra del mobbing?

Es pot fer i cal fer-ho. Quan el procés és incipient, és possible la mediació. Quan les conseqüències sobre la salut són greus el mobbing ha de ser reconegut com a accident de treball. Cal establir una legislació específica com ja s'ha fet en d'altres països europeus.

Què hi diu la llei?

No existeix una regulació específica però hi ha una Recomanació de la Comissió Europea de 27 de desembre de 1991 sobre la protecció de la dignitat de la dona i de l'home en el treball, i una Declaració del Consell sobre la seva aplicació, de conformitat amb els articles 3, 4 i 5 de la Directiva 76/207 de 9 de febrer.

A l'Estat Espanyol, els articles 10, 14, 15 i 18 de la Constitució i la NTP 476 de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals fan referència al dret a la integritat moral i al dret constitucional al treball.

Així les conductes més greus poden comportar vulneració d'aquests drets fonamentals, tal i com recullen les sentències que s'han dictat recentment.

Per acabar amb el mobbing cal una voluntat de canvi per part de les empreses, però també de cada treballador i treballadora sigui quina sigui la seva posició o càrrec en l'empresa.

Font: Clam per l'assetjament moral en el Treball

Trencar estereotips. Parlar-los de la realitat de l'Àfrica

L'article 25 de la Declaració Universal dels Drets Humans de l'any 1948 reconeix el dret a la salut, però desgraciadament el continent africà i especialment l'Àfrica subsahariana conviuen amb tot un seguit de malalties que afecten greument el seu desenvolupament. La pandèmia de la sida i el ressorgiment de la malària i la tuberculosi expliquen que l'esperança de vida arribi a ser 40 anys inferior respecte d'Europa. La falta de metges i centres sanitaris agreugen aquesta crua realitat.

Foto: Farmacèutics Mundi

Davant d'aquest escenari, les ONG Farmacèutics Mundi i Medicus Mundi Catalunya han posat en marxa la campanya Dret a la Salut a l'Àfrica, que pretén abordar els diferents factors que impedeixen gaudir d'aquest dret al continent africà. Una de les potes educatives de la campanya que han portat a diferents centres educatius i de lleure del país ha estat l'espectacle Un petit gest, grans canvis , creat per la companyia de teatre Frec a Frec i que serveix perquè els joves vegin escenes que reflecteixen la seva vida quotidiana i que contrasten amb el dia a dia a l'Àfrica, un fet que els permet analitzar i reflexionar amb un debat posterior sobre les diferències entre el Primer i el Tercer Món.

Ara les dues entitats estan organitzant la segona activitat educativa amb el concurs Recreactiva't: projectem per Àfrica , adreçat a joves de 14 a 18 anys i que busca augmentar el coneixement que tenen sobre les principals problemàtiques en l'accés a la salut a l'Àfrica, amb un component de recerca, creativitat i implicació social. Laia Pibernat, coordinadora d'aquesta iniciativa educativa, deixa clar que l'objectiu general de la campanya és "defensar el dret a la salut com un dret universal, perquè és un dret oblidat i l'Àfrica és la gran oblidada". La implicació dels centres docents és, a parer seu, clau: "Fomentar el debat públic és l'essència de la campanya, i l'escola com a eina de transformació social n'ha de ser un dels pilars".

Fora falsos mites

L'afropessimisme és la visió que ha dominat la interpretació d'Àfrica. La fam, les guerres i les tragèdies humanitàries són alguns dels fotogrames que han configurat la imatge d'aquest continent les últimes dècades. Mostrar una altra visió d'aquesta zona castigada del planeta és un dels pilars del projecte: "Que els més joves tinguin un coneixement crític amb una mirada més optimista, perquè no tot s'explica dient que són pobres i estan malalts, cal trencar estereotips perquè més enllà de la pobresa i les malalties l'Àfrica té altres cares".

Explicar les iniciatives locals que estan funcionant és una manera eficaç d'allunyar-se dels prejudicis, tot remarcant prèviament que les malalties són fruit de les "condicions a les quals estan sotmesos els seus habitants" i la pobresa "de les relacions comercials amb el Primer Món", precisa la Laia Pibernat. El concurs, que consisteix en l'edició d'un curtmetratge i el disseny d'un projecte de sensibilització en l'entorn, se sustenta sota aquest plantejament de "promoure un debat crític per cultivar una altra mirada sobre l'Àfrica, que els alumnes donin una visió realista, crítica del que passa, però no pessimista", subratlla Pibernat, que advoca per "l'afrooptimisme com a contraeslògan, malgrat que no és fàcil canviar les coses". 

Les temàtiques abracen tres àmbits: l'accés a la salut, els drets sexuals i reproductius i l'accés a l'aigua i les condicions dels habitatges. D'aquesta manera els alumnes poden saber que molta gent ha de caminar quilòmetres i quilòmetres per anar a un centre mèdic o que centenars de milions de persones no tenen aigua potable.

Tota aquesta informació consta al dossier pedagògic, que ofereix alguns enllaços per ampliar coneixements, així com una guia per fer un audiovisual des d'un punt de vista tècnic: "Hi ha tots els recursos necessaris per dur a terme el curt". El grup o els alumnes que dissenyin un projecte per fer activitats al barri o al poble relacionades amb el dret a la salut a l'Àfrica i amb la implicació de nouvinguts d'aquests països rebran acompanyament tècnic per fer-lo realitat més un premi econòmic de 300 euros i una càmera digital. El millor curt s'endurà un projector ecològic per a l'escola i la participació, juntament amb els altres quatre millors, a la Mostra de Films i Documentals de Montcada del 2013.

Treballar per projectes

L'Institut de Sils és un dels centres que s'han inscrit al concurs, tot i que encara hi ha temps fins al 19 de novembre -omplint el formulari de la pàgina web de la campanya (www.dretalasalutalafrica.org)-. Marta Guillaumes, coordinadora pedagògica del centre de Sils, explica que van rebre la proposta per correu electrònic i ho va comentar als tutors de tercer, i els va semblar bé apuntar-s'hi". No és la primera iniciativa d'aquest tipus que fan, perquè la idiosincràsia d'aquest institut de Girona és treballar els valors a partir de projectes. "La transmissió de valors és un dels nostres pilars, sobre el qual se sustenta tot" apunta Guillaumes.

La millor prova n'és el particular bon dia que han ideat: alumnes de primer i de segon parlen de cooperació, solidaritat o d'algun altre valor a partir d'un fet o d'una notícia. Aprofitant que els alumnes de tercer treballen els drets humans, alguns prendran part en el concurs. El projecte es durà a terme a les classes de tutoria, ja que disposen de dues hores a la setmana, més que la majoria d'instituts, per afavorir aquesta mena d'iniciatives. Guillaumes destaca els beneficis de treballar d'aquesta manera: "Treballem per projectes des del primer dia i els alumnes estan acostumats a abordar problemàtiques".

Noves realitats

Un dels motius que ha portat l'equip docent a sumar-se al concurs té a veure amb el perfil del seu alumnat: "A Sils no tenim gaire immigració africana, a diferència de Girona o Salt, i per a nosaltres suposa la possibilitat de conèixer una realitat desconeguda i que els alumnes se sensibilitizin". Aprendre a tenir un pensament universal i prendre consciència sobre la importància de canviar d'actitud davant les desigualtats perquè totes les persones puguin viure en condicions i gaudeixin del dret a la salut és el pòsit que quedarà d'aquesta campanya. I també conèixer noves realitats culturals.

Xavier Tedó

11/2012

Ara.cat

La solució a tot conflicte és sempre cooperativa

Tinc 67 anys. Vaig néixer a Granollers i visc a Parets. Sóc doctor en Psicologia Social, màster en Conducció de Grups (UB) i mediador laboral. Estic casat, amb dos fills i tinc quatre néts. Admiro la socialdemocràcia nòrdica. Sóc agnòstic. Eduquem en la cooperació. Sóc Josep Redorta, conflictòleg.

Qualsevol conflicte té solució? 


Sempre és abordable, sempre hi ha una solució.



Però... sense conflicte no hi ha vida! 


"El conflicte és el motor de la història", va dir Marx, certament. Encara que hi ha nivells de conflicte. "La gran qüestió és la resolució final de problemes", va dir Popper.



Quins nivells? 


Hem classificat tipologies de conflicte: de poder, d'autoestima, de recursos, de valors, d'identitat, d'informació, d'interessos, d'expectatives... 



I cada tipologia acaba en guerra?


Guerra entre estats, guerra entre persones, guerra en família, guerra a casa ... Tot és el mateix, a diferent escala. 



El més habitual és el conflicte de poder?


Segurament, però atenció al biaix atributiu "la culpa és de l'altre". Protegim la nostra autoestima. Fixeu-vos en els polítics! 



Sempre és el rival qui ho fa malament. 


Els polítics ho fan en públic i en gran el que solem fer tots. Alguna cosa et va bé i et dius: "Ho mereixo", però si li va bé a un altre, dius: "està endollat". 



Com sortir d'això?


Incorporem l'hàbit cooperatiu, superem l'hàbit del conflicte.



No és fàcil. 


Tenim incorporada la violència des dels mateixos dibuixos animats. Com es portarà bé un nen... si se l'educa malament? 



Què caldria aprendre?

Més que individualment, a resoldre els conflictes grupalment, cooperant. Les solucions són sempre col·lectives! 



Quin és el primer pas per resoldre un conflicte? 


Escoltar l'altre. No solem escoltar. Si escoltes, reconeixes a l'altre i redueixes les asimetries de poder. I el conflicte canvia de significat! S'obre la porta de la solució. 



Diàleg. 


Les paraules són molt poderoses. Per això fem servir eufemismes: per no dir càncer o independència. Les paraules provoquen emocions molt intenses. 



Vegi el conflicte Catalunya-Espanya. 


Hi ha identitat individual i identitat col·lectiva..., que pot ser de resistència (la que havia tingut Catalunya), o identitat de projecte, que és la que té ara, és nova!



I en què consisteix? 


És una eclosió d'emocions compartides i projectades a una acció. Això modifica el conflicte tradicional, i per això hi ha pors.



Solució? 


Llegim la Constitució de la Confederació Suïssa de 1291!: "El que ens uneix és el respecte a les diferències". 



Hi ha conflictes sempiterns... 


A Egipte, un baix relleu de 5.000 anys representa un home armat amb una destral.



Quines estratègies hem seguit per solucionar-ho? 


El consell de savis ha estat molt comú per minimitzar la violència.



Quines altres estratègies resolutives hem enginyat? 


La jerarquia. El primatòleg Frans de Waal ha demostrat que les lluites de poder es donen en un clan de simis quan el mascle alfa és retirat del grup.



La jerarquia és pacificadora?


L'interessant és que la violència és innata, però també és innata la mediació!



Qui és el seu mediador exemplar? 


Mandela, constructor social d'igualtat. 



Expliqui un conflicte en què vostè hagi fet de mediador.


Una empresa devia als seus treballadors part de la paga extra. Si la pagava, l'empresa tancaria. Els treballadors la reclamaven. 



Com va intervenir?


Vaig demanar a uns i altres que verbalitzessin coses bones de l'altre. En una altra empresa, vaig treure el cap de la seva cadira i el vaig posar en un racó.



Per a què? 


No escoltava! Vaig demanar als seus directius que li diguessin a la cadira buida el que pensaven. El cap, en el seu racó, va haver d'escoltar. 

 

Pot donar-me un consell per aprendre a escoltar bé. 
 

Evita interrompre. 



Acabem amb un altre conflicte resolt. 
 

Un metge es va embolicar amb una infermera. Tot bé. Tots dos, excel·lents professionals. Però es van separar, i a l'hospital la infermera va deixar d'obeir les ordres del metge! 



Greu.


Però altres infermeres, per solidaritat de gènere, la recolzaven a ella. Conflicte! La salut dels malalts estava en perill... 



Com ho va resoldre?


Vaig demanar al director que els acomiadés a tots dos.



Home!


Si no acceptaven un pacte: signarien dos les seves cartes d'acomiadament i el director les guardaria en un calaix. Seguirien a l'hospital, i un observador imparcial dictaminaria si cooperaven. Si no cooperaven, el director trauria les cartes, i al carrer.



I?


Van tornar a cooperar. 



Enhorabona. 


Per influir, crea incertesa: descavalca als rivals de la seva seguretat... i podràs reconduir el seu conflicte.

'No més conflictes'

Vivim en el conflicte. Però si amenaça la nostra seguretat, estabilitat o prosperitat, convé la negociació, la mediació, l'arbitratge o la intervenció d'un expert en gestió de conflictes, disciplina nova de la qual Josep Redorta és mestre. En el seu llibre No más conflictos (Paidós) estableix la taxonomia dels conflictes i els recursos amb què es pot canalitzar la seva resolució, a escala domèstica o escala empresarial o internacional. Va dir el savi xinès Sun Tzu que "dirigir a molts és el mateix que dirigir a pocs: l'important és l'organització". Tant de bo els nostres polítics sàpiguen gestionar aquests recursos amb perícia en aquesta interessant hora.

Víctor-M. Amela

23/11/2012

La Vanguardia

Les entitats adverteixen en el Dia Mundial contra la SIDA que la malaltia encara no està superada

Les retallades poden fer augmentar la mortalitat per SIDA

Aquest primer de desembre se celebra el Dia Mundial de la Sida. Una cita que enguany ve marcada per les advertències de les entitats que treballen en l'àmbit de la conscienciació, la prevenció i l'ajuda a les persones infectades pel virus del VIH sobre els efectes de les retallades. Totes coincideixen en el fet que les mesures d'austeritat que han pres les administracions poden causar, de retruc, una revifada del nombre d'infeccions i un augment de la mortalitat. Barcelona, la jornada de record i reivindicació ha començat amb un acte simbòlic a la plaça de Sant Jaume, on s'han desplegat dos tapissos commemoratius als balcons del Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona.

Com en molts altres àmbits, també en el de la lluita contra la Sida tenen efecte les retallades. Les entitats que s'hi dediquen han aprofitat la commemoració del Dia Mundial de la Sida aquest primer de desembre per fer paleses les seves advertències i reivindicacions al respecte. El director de l'ONG Projecte dels Noms, Ferran Pujol, no té cap dubte en afirmar que els efectes de les mesures que han pres els governs adduint la necessitat de moderar el deute públic i mantenir l'austeritat es notaran aviat en la prevenció, les infeccions i la mortalitat per Sida.

Pujol ha citat un estudi de Gesida, el grup d'estudi de la Sida, que afirma que el decret de l'Estat de reforma sanitària que exclou els immigrants de l'atenció sanitària primària provocarà una expansió en el nombre de noves infeccions per VIH i multiplicarà per cinc la mortalitat. Segons ha explicat, el principal problema és que aquestes persones no accediran al servei de salut i no se'ls diagnosticarà fins que no hagin de fer ús dels serveis d'urgència. Per tant, durant aquest temps no tindran accés a tractaments retrovirals i, a més de que la seva qualitat i esperança de vida es reduirà, hi ha risc de que infectin altres persones.

De fet, Pujol ha remarcat que el repte en aquests moments és diagnosticar precoçment les infeccions per VIH. D'aquesta manera, es pot dotar de tractament retroviral a les persones infectades i aquestes gaudeixen d'una qualitat de vida i una esperança igual al de la resta de la població. I, per suposat, s'evita que infecti a altres.

Tot i els avanços en els tractaments, que han convertit la Sida en una malaltia crònica però no mortal, Pujol ha assenyalat la necessitat de prevenir les infeccions. Sobretot, en el cas de persones que desenvolupen la seva vida sexual en entorns on hi ha un risc més elevat. En aquest sentit, les entitats han fet incidència en les persones immigrades i els homosexuals com a col·lectius de risc. Segons ha explicat, a Catalunya hi ha unes 700 infeccions cada any.

Tapissos simbòlics

Són diversos els actes que se celebren durant aquest 1 de desembre per commemorar el Dia Mundial de la Sida. A Barcelona, la jornada ha començat amb el desplegament de dos les seccions del Tapís Memorial de la Sida al balcó de la Generalitat i al de l'Ajuntament de Barcelona. Aquests actes institucionals, que s'han celebrat en el mateix moment a banda i banda de la plaça de Sant Jaume, han estat presidits pel secretari de Família de la Generalitat, Ramon Terrassa, i l'alcalde de la capital catalana, Xavier Trias.

A la mateixa plaça de Sant Jaume s'hi ha instal·lat un estand del Comitè 1 de desembre, la Plataforma Unitària d'ONG-SIDA de Catalunya. Allà, els vianants poden fer donacions i accedir a informació sobre els mètodes de prevenció de la infecció del VIH, els col·lectius de més risc, els tractaments o els ajuts per a persones infectades o que se'ls ha diagnosticat la Sida.

Està previst que a les 12 hores del migdia, tingui lloc una concentració de les 25 entitats que formen aquesta plataforma. En aquest context, es llegirà un manifest que signen totes elles i que denuncia les "dràstiques retallades" en les estructures de l'estat del benestar. Segons el text, aquestes "tiraran per terra un treball de més de 30 anys de prevenció, formació, informació, tractament i seguiment de les persones amb VIH i Sida" a Catalunya i l'estat espanyol. A més de la retirada de la targeta sanitària als immigrants, es critica la reducció de les ajudes estatals a les organitzacions i entitats que treballen en aquest àmbit en almenys un 75%. I s'adverteix que l'estat espanyol es pot situar a la capçalera en nombre de persones infectades a Europa, després dels avanços assolits en les últimes dècades, a més de que es pot generar una major despesa a llarg termini.

01/12/2012

Diari de Girona

A Catalunya cada dia s'infecten dues persones amb el VIH

Jordi Casabona va néixer a Barcelona, al barri de Sant Antoni, el 1957. Com a epidemiòleg, treballa amb les xifres del VIH, però també s'ha implicat amb les persones en l'abordatge del problema des d'un vessant més social i en entorns desafavorits

Foto: Pere Virgili

Jordi Casabona és epidemiòleg de doble jornada. D'una banda, dirigeix el Centre d'Estudis Epidemiològics sobre el VIH/SIDA/ITS de Catalunya, Ceeiscat. De l'altra, dirigeix una ONG, la Fundació Sida i Societat, des d'on impulsa diferents projectes de cooperació internacional. La Fundació, però, ara mateix està molt tocada. La seva viabilitat està compromesa pel virus de la crisi i les retallades en cooperació.

A on treballa la Fundació?

A Guatemala. El 2004 vam iniciar el nostre projecte al departament d'Esquintla, a la costa del Pacífic, la zona del país amb la presència més alta de sida i de malalties de transmissió sexual. Aquesta localitat és a la carretera panamericana, la principal ruta del Pacífic, una via de tràfic de drogues i amb molta prostitució. Vam obrir tres centres d'assistència primer adreçats a treballadores sexuals que no tenen accés a serveis, les persegueix la policia i son víctimes de xantatges.

Xantatges de quin tipus?

La llei les obligava fer-se una revisió setmanal, si no ho tenien al dia, la policia les podia expulsar del país o abusar-ne sexualment. Però realment no els fan les revisions com cal i només és un mètode d'extorsió en què hi ha implicada la mateixa policia. Nosaltres els oferim revisions ginecològiques cada sis mesos com cal, que inclouen proves de totes les malalties de transmissió sexual i el VIH.

Amb quina realitat us vau trobar als inicis?

La meitat de pacients morien sis mesos després del diagnòstic perquè ja venien massa tard. De fet, feia anys que tenien la infecció i venien perquè patien coinfeccions i estaven molt malament. Però amb la feina de camp que s'ha fet, involucrant també agents socials, hem aconseguit que vinguin abans. A més, l'experiència ha donat com a fruit una eina universal que hem aplicat a aquests centres i que l'OMS vol aplicar. Hem creat un programa informàtic pioner, el Mangua, per registrar les històries clíniques dels pacients amb VIH. Molt pocs països tenen aquesta informació a escala nacional.

I ara en quin punt estan?

Les clíniques han demostrat que són efectives, però hem hagut de tancar-ne dues, i ara només en queda una en funcionament. Al desembre haurem de tancar aquesta que tenim encara en funcionament, ja que cap dels organismes que finançaven el projecte, les Agències Catalana i Espanyola de Cooperació i l'Ajuntament de Barcelona, ens donen finançament. Al Projecte Mangua li queda un any i mig, però si no aconseguim recursos internacionals s'haurà de deixar a mig fer.

Com a director del Ceescat, quines són les últimes dades sobre Catalunya?

Els malalts de sida baixen, però les infeccions per VIH es mantenen constants, unes 700 a l'any, no baixen. Això vol dir que a Catalunya cada dia s'infecten dues persones. El nombre total de diagnòstics de VIH notificats des de l'any 2001 fins al 31 de desembre del 2011 ha estat de més de 7.900.

Hi ha una relaxació en la prevenció del contagi?

Sí, tenim dades que demostren un augment de les conductes de risc entre els homosexuals i altres col·lectius. Però les raons són molt diverses, des del fet que els joves no han viscut les etapes més dures de l'epidèmia, fins als missatges que els tractaments eviten infectar-se, cosa que en determinats context es veritat, però que no pot ser un missatge generalitzat.

Vostè critica el reduccionisme biomèdic de la malaltia.

La realitat és que els tractaments actuals no curen la infecció i que no disposem de cap vacuna preventiva. En aquest context, el discurs públic sobre aquesta epidèmia no es pot reduir a la investigació biomèdica, sinó que ha d'integrar també aquells aspectes que sabem que estan facilitant la propagació del virus al nostre medi i les corresponents actuacions per corregir-los. No tenim la vareta màgica, però com hem demostrat a Guatemala, quan usem les diverses eines de prevenció existents alhora i proporcionalment, podem tenir impacte. Cal seguir fent un esforç per prevenir més, entre altres coses perquè els costos dels tractaments, el 2011 més de 152 milions d'euros, estan creixent exponencialment i poden arribar a no ser sostenibles en l'actual context de crisi. La prevenció és eficaç pel seu cost i la seva efectivitat.

La gent es fa la prova massa tard?

Durant el 2011, el 41% de les notificacions de VIH es van diagnosticar quan la persona ja deia temps que estava infectada. A més, el 80% dels homosexuals se l'ha fet alguna vegada a la vida. Però l'últim any se l'han fet molts menys, un 60%, quan se l'haurien de fer cada any.

Com es pot facilitar d'alguna manera que davant una conducta de risc algú es faci la prova?

Cal diversificar l'oferta de proves diagnòstiques ràpides per poder-les fer també fora del sistema sanitari, com per exemple els tests de saliva, que serien una molt bona eina. Als Estats Units fins i tot ja es venen lliurement a les farmàcies.

Mònica L. Ferrado

30/11/2012

Ara.cat

La sida es manifesta en forma de tuberculosi en un de cada tres casos

L'ONU vol reduir a la meitat les morts per tuberculosi en pacients amb VIH

La coinfecció amb VIH i tuberculosi apareix en un de cada tres casos. Aquests pacients, a més, desenvolupen més ràpid la sida i per això és primordial començar el tractament tan aviat com es pugui.

La relació entre sida i tuberculosi és més que evident. La primera manifestació de la sida en una tercera part de la població infectada amb VIH a l'Estat -la xifra és similar a Catalunya- és la tuberculosi. D'aquest 30%, la meitat (14,8%) tenen tuberculosi pulmonar, que és la que es desenvolupa exclusivament als pulmons, i l'altra meitat (14,7%), extrapulmonar, que és quan el bacil emigra dels pulmons a qualsevol altre òrgan del cos i desenvolupa allà la malaltia. "La tendència a escala mundial és que les persones infectades amb VIH manifestin la sida per primera vegada cada cop més amb tuberculosi", diu Jesús Edison Ospina, coordinador del programa d'agents comunitaris de salut de l'Agència de Salut Pública de Barcelona. La pneumònia, la candidiasis esofàgica, la síndrome caquèctica per VIH (pèrdua patològica de pes) i la toxoplasmosi cerebral són algunes de les malalties tradicionalment indicatives de sida, però en els últims anys s'ha vist un augment de la coinfecció amb tuberculosi.

El motiu, segons Ospina, és que "hi ha una associació molt forta entre VIH i tuberculosi amb pobresa, desigualtat i precarietat socioeconòmica". La coinfecció de tuberculosi i VIH dificulta el tractament, que també és més llarg. Primer se'ls tracta contra la tuberculosi -si generalment el tractament dura uns sis mesos, en el cas de les persones amb VIH es pot doblar la durada-, ja que tenen una afectació immunitària important. "El tractament de tuberculosi en aquests pacients és molt més complex i més llarg perquè sovint se'ls han de donar dosis menors de medicació perquè el fetge no se'n ressenti tant", diu Ospina. Un cop s'ha controlat la tuberculosi, se'ls comença a tractar també amb antiretrovirals. La meitat dels pacients infectats amb VIH i tuberculosi són estrangers i està molt associat "a precarietat social i econòmica", diu Ospina. "Hi ha un percentatge important de persones sense sostre i sense feina", afegeix. A més, hi ha un retard important en el diagnòstic. Quan arriben al sistema sanitari ja estan "molt tocades de salut". I això té conseqüències directes sobre la supervivència del pacient. A més de l'encariment que suposa per al sistema no haver-los tractat abans.

Allargar l'esperança de vida

Aquest epidemiòleg destaca la importància de controlar la infecció de tuberculosi en persones infectades amb VIH, ja que llavors "els pots fer un tractament preventiu per eliminar el bacil i evitar que en el futur desenvolupin la sida".

I és que els pacients amb tuberculosi desenvolupen més ràpid la sida "que si debutessin amb qualsevol altra malaltia", perquè la tuberculosi és una infecció molt agressiva. "I també hauran de prendre antiretrovirals més aviat, ja que l'esperança de vida disminueix", assenyala Ospina. Si se'ls tracta més aviat per eliminar la infecció de tuberculosi "els estarem regalant anys de vida", afegeix.

"Tuberculosi i VIH és una combinació mortífera. El nostre objectiu per al 2015 és reduir a la meitat les morts per tuberculosi en pacients amb VIH", va dir aquesta setmana el director del programa de sida de l'ONU, Michel Sidibé. De fet, la gent que viu amb VIH té entre 20 i 30 possibilitats més de desenvolupar tuberculosi. Pel que fa a la tipologia, la tuberculosi extrapulmonar és més difícil de tractar i també de diagnosticar. Els pacients no tussen -símptoma inequívoc de la tuberculosi pulmonar-, però sí que tenen fatiga, pèrdua de pes o esgotament, que són altres símptomes associats. Com més tard es diagnostica la tuberculosi, més ha avançat el bacil i la recuperació també és més lenta. "Però quan aquest retard en el diagnòstic es dóna en pacients amb VIH, això es multiplica", alerta aquest epidemiòleg.

Lara Bonilla

29/11/2012

Ara.cat

El Trueta participa en un estudi sobre càncer de pulmó en dones

En els darrers anys s'ha detectat un increment de la incidència d'aquesta malaltia, sobretot per tabaquisme.

Un total de 2.060 dones tractades de càncer de pulmó a 38 hospitals espanyols, entre ells el Josep Trueta de Girona, han quedat registrades a la primera base de dades World07, que constitueix el primer estudi epidemiològic prospectiu de dones amb aquesta patologia al món. L'estudi l'està portant a terme l'associació per a la Investigació del Càncer de Pulmó en Dones (ICAPEM) després de constatar un increment de la incidència de càncer de pulmó en dones, fonamentalment conseqüència del tabaquisme.

Segons va informar l'ICAPEM, el càncer de pulmó en dones és ja un problema sanitari a Espanya per l'increment en la seva incidència els últims anys i amb característiques biològiques diferents al de l'home. Segons els impulsors de l'estudi, el càncer de pulmó en dones està augmentant la seva incidència "de forma preocupant als països més desenvolupats, a Europa i també a Espanya, adquirint ja proporcions epidèmiques". La incidència estimada de càncer de pulmó a Espanya per a l'any 2012 és de 24.500 casos (19.300 homes i 5.200 dones). Encara que globalment a Espanya ha disminuït la mortalitat per càncer en dones al voltant de l'1,1 % anual, la mortalitat a causa del càncer de pulmó ha pujat entorn del 2 % anual des de mitjan els anys 90 i és ja la tercera causa més freqüent de mort per càncer a Espanya després del càncer de mama i còlon.

L'increment de tabaquisme en les dones joves i adolescents és la principal causa de l'augment en les dones de càncers de pulmó, una malaltia que té una diferent biologia, història natural i resultats als tractaments entre homes i dones, amb un millor pronòstic per a les dones. Segons els especialistes, en dones la susceptibilitat als carcinògens del tabac és més gran, els casos es diagnostiquen en edats més primerenques i en estadis més precoços.

L'estudi/base de dades World07 es va posar en marxa en l'any 2007 i la inscripció de dones amb càncer de pulmó ha finalitzat aquest mes de novembre. L'objectiu és conèixer les característiques epidemiològiques, clíniques i l'evolució de dones espanyoles amb càncer de pulmó i comparar-les amb les dels homes a través de les dades recollides en aquesta base de dades prospectiva, epidemiològica i multicèntrica, que recull informació demogràfica, hàbits, característiques clíniques, histològiques i moleculars, tractaments i pronòstic de pacients diagnosticades i que han rebut atenció sanitària a 38 hospitals d'Espanya.

EFE/DDG

27/11/2012
Diari de Girona

El nostre èxit és senyal del fracàs social i econòmic

Entrevista al President del Banc dels Aliments:

Foto: Andreu Puig

Antoni Sansalvadó (1939) és un empresari en actiu que alguna cosa sap de la distribució d'aliments perquè va ser el primer director de les àrees de servei de les autopistes. El van venir a buscar per al Banc dels Aliments.

Què és el Gran Recapte?

Una campanya per concentrar en dos dies, entre divendres i dissabte que ve, la recollida d'aliments. Tot l'any en rebem i acceptem, però en aquesta ocasió ens fixem un objectiu, en fem difusió, i així mirem de multiplicar donants i material. Aquesta n'és la quarta edició.

És una idea de vostès?

No, ho fan a altres països. Si aquestes dies va vostè per França, veurà arreu grans contenidors perquè la gent hi faci aportacions.

Sempre en aquestes dates?

Sempre a final de novembre o principi de desembre perquè es considera que està prou lluny de l'estiu i encara distant de Nadal.

Quins aliments volen?

Els que es poden conservar més temps i són a la vegada nutritius. Bàsicament oli, arròs, llegums envasats, sardines i tonyina en llauna, sopes concentrades... La gent els adquireix al supermercat o el mercat i els diposita en un contenidor que nosaltres hi instal·lem.

Diguem que aquí fa negoci el supermercat, les botigues del mercat o la superfície comercial.

En altres campanyes, alguns centres han arribat a exhaurir tot l'oli. Arribem a un acord perquè ells també hi col·laborin.

I hi col·laboren?

Perfectament. Aquest any tenim vuit-cents punts de recollida repartits per tot Catalunya. També tenim, ara i durant tot l'any, empreses del ram alimentari que ens donen els excedents de fruites i verdures o productes industrials que estan a punt de caducar i no hi veuen sortida. Vull deixar clar que, contra el que molta gent es pensa, nosaltres ni acceptem ni servim aliments caducats.

L'operació deu ser molt complicada, per a vostès. Sobretot a l'hora de recollir els aliments...

En aquesta ocasió disposem de deu mil voluntaris i el nostre càlcul és recollir 1.400 tones de material Primer havíem pensat de fixar un nombre més baix, però al final vam tirar llarg amb el convenciment que és possible.

Els aliments que recullen, com arriben als destinataris?

Els distribuïm en menjadors socials, Càritas, esglésies evangèliques, entitats cíviques i veïnals. Ens els vénen a buscar al grandiós magatzem que el Banc té a la Zona Franca. Un dia ha de venir a veure'l. Quedarà parat.

Tothom m'ho diu. De moment, i pel que fa al nombre de voluntaris, han cobert l'objectiu i es poden apuntar un èxit abans de començar.

Permeti'm dir-li que nosaltres utilitzem la paraula èxit amb moltes reserves perquè els nostres èxits són el reflex del fracàs social i econòmic. El Banc dels Aliments va ser fundat per atendre les necessitats alimentàries de la pobresa anomenada estructural. Dit d'una altra manera: per donar menjar a les persones excloses de la prosperitat en moments econòmicament normals o expansius i rics. No ens esperàvem de cap manera arribar a la situació d'ara: beneficiar gent i més gent que ha caigut en la misèria, gent que estalvia en menjar per poder pagar la hipoteca... Des del Banc veiem situacions molt dures.

Vostè ve del món empresarial. Hi veu sortida?

De manera immediata, no. Encara que l'economia prosperés, nosaltres trigaríem a notar-ne els efectes.

Hi haurà més recaptes, doncs.

Per desgràcia, sí. Ara bé, també li vull dir que campanyes com la que comentem posen a prova la generositat i l'entrega de la gent i, en aquest sentit, el resultat és molt estimulant. La gent dóna. La gent es fa voluntària. No parlo només dels voluntaris del Gran Recapte. Parlo dels que treballen per nosaltres en aquestes condicions durant tot l'any. Només tenim sis o set persone en plantilla, fixes. La generositat, la solidaritat i la capacitat de mobilització dels catalans és gran. Sap com es nota, també, la crisi?

Com?

En què cada cop ens ve més gent amb més aportacions i més gent que ens pregunta: “I jo, què puc fer?”

Manuel Cuyàs

26/11/2012

El Punt Avui

Clicar aquí per més informació de la campanya de recollida d'aquest any, serà el 30 de Novembre i el 1 de Desembre.

L'incert futur de les ONG

Les ONG no són alienes a la crisi, i per partida doble. Per una banda, tenen problemes econòmics derivats de la retallada de les subvencions i el descens de les aportacions privades, i, per una altra, registren un increment espectacular de la demanda dels seus serveis. Les entitats del Tercer Sector són un dels pilars de l'atenció a les persones amb dificultats, el futur de moltes de les quals està en perill, sobretot pel descens que es preveu en els ingressos, que pot caure fins a un 15%.

El Tercer Sector és clau en el desenvolupament social i econòmic del país, ja que d'aquest depèn en bona part que els que ara són víctimes de la crisi se'n surtin en un futur. Però els experts alerten que a les ONG els cal adaptar-se a la nova situació provocada per l'actual situació econòmica. La seva dependència de les subvencions públiques és una de les qüestions a superar, ja que el futur s'ha de basar en les aportacions privades, ja siguin d'empreses, fundacions, obres socials de caixes o donacions a títol individual. Tot i això, cal esperar que les administracions no se'n desentenguin del tot, ja que en moltes ocasions allò que fan les ONG és atendre aquelles necessitats que els poders públics, per falta de xarxa, no poden cobrir.

El futur de les entitats és incert, i és per això que es fa necessària una reconversió del sector per afrontar les noves circumstàncies, i la societat no pot ser aliena a la nova situació. Les ONG han d'evitar duplicitats i reordenar els seus serveis i, paral·lelament, ha d'augmentar el compromís dels ciutadans en el sosteniment econòmic de les entitats, que ara està molt per sota dels nostres veïns europeus.

Editorial

24/11/2012

El Punt Avui

Tornar a la vida

El Centre de Genètica Cardiovascular de Girona investiga les causes de la mort sobtada

Getty Images

L’octubre del 2008, David Grau, que aleshores tenia 45 anys, va tornar a néixer. Mentre jugava un partit amistós de veterans contra un equip irlandès al pavelló de Fontajau de Girona, el cor va deixar de bategar-li. Tot va ser molt ràpid i no recorda en quin moment va perdre el coneixement, ni tan sols va notar el fort impacte del seu cos contra el parquet de la pista. Només té un record vague concentrat en dècimes de segon. “Mentre queia, vaig pensar: que n’ets, de burro! Per què caus? Ningú t’ha fet cap traveta”, rememora. Havia estat víctima d’una mort sobtada, una alteració que afecta 3.500 persones cada any a Catalunya, 30.000 a Espanya i 800.000 al món occidental.

Es calcula que cada any es produeixen a tot el món set milions d’infarts; a la imatge, uns metges intenten reanimar un pacient que ha patit un atac de cor El conserge del pavelló havia seguit la jugada a través del circuit intern de televisió i va pensar que el maletí de primers auxilis que l’Akasvayu Girona –equip desaparegut feia uns mesos per problemes econòmics– s’havia deixat a les instal·lacions podria servir per tornar a la vida en David. A dins hi havia un desfibril·lador. Entre el públic assistent al partit hi havia una metgessa, que li va fer les maniobres de reanimació amb l’aparell. Havien passat ja set minuts des que Grau va patir el col·lapse i les possibilitats que sobrevisqués eren cada cop més escasses. “Per cada minut que passa després de la pèrdua de batec, tens un 10% menys de possibilitats de sobreviure. Em van desfibril·lar al límit”, recorda. “Em sento com si m’hagués tocat la loteria. Que després de set minuts et ressuscitin i tinguis una bona qualitat de vida és quasi un miracle”, afegeix. Sota la pell porta implantat un petit desfibril·lador automàtic que funcionarà si algun dia el cor li falla de nou. És el que ell anomena “una assegurança de vida”.

Grau va patir una isquèmia, una falta d’arribada de sang a una part del teixit cardíac per l’obstrucció d’una artèria coronària. Aquest tamponament és normalment progressiu i molt probablement li va començar quan era jove. Quan va patir l’aturada, una de les artèries estava totalment obstruïda, i l’altra en un 70%. Un problema que ni les revisions periòdiques que li van fer durant el temps que va jugar a bàsquet o a la feina van poder detectar i que es va solucionar amb la implantació d’un doble bypass. 

Però no totes les morts sobtades estan causades per una obstrucció de les artèries coronàries. En gent jove, es deuen sobretot a malalties genètiques i hereditàries. “La genètica de la mort sobtada és una disciplina nova. Vint anys de recerca en aquest camp han permès passar del desconeixement absolut sobre les causes de la mort sobtada en gent jove a conèixer-ne una quinzena de malalties i més d’un centenar de gens”, explica el prestigiós cardiòleg Ramon Brugada, que dirigeix el Centre de Genètica Cardiovascular de Girona, un referent a l’Estat espanyol en mort sobtada que investiga casos en gent jove. El centre té en marxa una quinzena de projectes de recerca sobre la mort sobtada, que entre altres factors han permès descobrir gens causants de la mort sobtada en persones epilèptiques i els gens que causen la miocàrdia hipertròfica –tenir el cor més gruixut del normal– que pot ser la causant de la mort sobtada fins i tot en el lactant.

Entre els projectes que té en marxa el centre, destaca el cas d’una família de les illes Canàries amb més de 2.500 membres, dels quals els joves han patit durant tres segles mort sobtada. En els últims 18 anys, 34 joves havien mort per aquesta causa. L’equip de Ramon Brugada va descobrir el defecte genètic, la qual cosa va permetre tractar els portadors d’aquella mutació, unes 200 persones.

Brugada aconsella a les famílies de les quals un membre jove ha patit mort sobtada que vagin al metge per descartar que pateixin una malaltia genètica. En aquest sentit, el projecte Moscat, que el centre porta en col·laboració amb el Tribunal Superior de Justícia i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, persegueix aquest fi. “Sospitem que un terç de les persones que han patit una mort sobtada i a les quals el forense no hi troba una explicació és a causa d’un defecte genètic”, explica Brugada. 

Més important que el tractament a posteriori d’una mort sobtada és la seva prevenció. Per això, el centre promou hàbits saludables i remarca la importància de l’electro-cardio-grafia entre els escolars. “És una eina molt bona per detectar algunes malalties que predisposen a patir mort sobtada”, recalca Brugada. Els investigadors han fet una prova pilot en 500 nens de 14 anys de diversos instituts de Banyoles, dels quals vuit van ser derivats al cardiòleg. El projecte es podria ampliar a tots els instituts gironins. El centre començarà aviat a investigar les modificacions bioquímiques i els canvis del cor en corredors que fan ultramaratons, un dels esports més exigents a nivell cardiovascular. La maquinària investigadora no s’atura.

Sílvia Oller

16/11/2012

La Vanguardia