Xavier Pedrós, el president de la Fundació Marianao, de Sant Boi de Llobregat, va recollir el premi Impulsa en l'àmbit d'entitat pels 25 anys de trajectòria i arrelament, el treball amb els joves i col·lectius desfavorits i la inclusió sociolaboral.
 |
| Xavier Pedrós Foto: Joan Sabater
Com va néixer la Fundació Marianao?
La Fundació Marianao va néixer el 1985 a partir de l'ocupació d'un edifici que estava abandonat i que tenia problemes de brutícia, riscos de despreniment... Era un problema per al barri. El moviment veïnal lluitava llavors pels equipaments, els serveis públics. No hi havia ni centres juvenils, ni culturals, ni biblioteques. El moviment de joves de l'associació de veïns va decidir ocupar l'edifici com a alternativa creadora d'un casal infantil i juvenil. Durant dos anys el casal va pertànyer a l'associació de veïns i llavors es va crear el casal infantil i juvenil Marianao, independent de l'associació. El 1998 es va constituir la Fundació Marianao.
|
Quins són els objectius principals de la Fundació?
Treballar amb la infància, la joventut i la comunitat en general, promovent el protagonisme de totes les persones en la lluita per a la millora de la societat. I aconseguir l'assistència d'aquelles persones que necessiten un suport més específic per la seva situació de vulnerabilitat, promovent el seu protagonisme i les seves participació i promoció. També treballar col·lectivament per a la transformació de la societat i lluitar per a la eradicació de les injustícies que provoquen l'empobriment d'àmplies capes de la societat.
La Fundació fa més de 25 anys que existeix. Té 60 treballadores, 170 voluntaris i 10.000 participants. Hi ha ara la sensació de tornar enrere i de perdre fites que s'havien aconseguit?
Aquests darrers anys nosaltres mateixos ens hem trobat que la crisi ha esclatat de manera punyent en moltes famílies. Hi ha un gran patiment social a causa de l'atur; el desmembrament familiar que provoca també l'atur; els desnonaments, que cada cop són més ingents a Sant Boi de Llobregat, on es calcula que aquest any arribarem a 600 famílies desnonades, amb tota la problemàtica gravíssima de tensió per a persones que haurien de rebre un suport pel que fa al dret a l'habitatge, un dret constitucional. Són persones que viuen en situació de fam física perquè els subsidis s'han esgotat i els pocs recursos es destinen, a vegades, a pagar un lloguer, a vegades de rellogat...Veiem que joves s'introdueixen en el consum de drogues, que potser estava més eradicat: consum de coles d'impacte, novament l'heroïna torna a revifar amb força...
És una situació d'emergència?
Sí, i penso que l'estratègia de les administracions està mal enfocada perquè es vol afrontar la crisi burxant encara més les persones i les classes populars que menys responsabilitat han tingut en la crisi. La crisi ha estat causada per la dinàmica emmalaltida del sistema capitalista basada en l'especulació; l'afirmació del valor de la competitivitat, l'egoisme, el màxim benefici en el mínim temps possible, prescindint de les necessitats humanes, i fonamentada en un model d'economia especulativa i que tendeix a l'empobriment d'àmplies capes de la població i, en definitiva, a l'empobriment de països sencers. En aquests moments la crisi és global i ens afecta a tots i ens impacta. És una crisi d'humanitat, de valors, perquè en el fons la gent no qüestiona les humanitats del sistema, la gent vol posar draps calents a ferides obertes sagnants. Caldrien mesures quirúrgiques i estan buscant mesures epidèrmiques. No s'afronten les causes profundes de la crisi, que expressen aquesta dinàmica del sistema capitalista. Les retallades socials el que faran serà empobrir més la societat. El fet que, per exemple, es retalli en drets com ara l'educació, la salut i el treball; en polítiques públiques d'incentivació de l'ocupació, i en polítiques actives que afavoreixin la petita i mitjana empresa generadora d'ocupació... En lloc de potenciar tot això, s'aposta per la mesura de les retallades, la qual cosa comportarà després, a l'hora de la veritat, que per cada euro retallat, d'aquí a uns poquets anys, n'haurem d'invertir deu. Hi haurà una àmplia massa de persones que, a causa de l'exclusió social que hem viscut, sobretot la gent jove durant tota aquesta època, no seran persones útils al sistema, no hauran pogut contribuir amb la seva acció i el seu treball al benestar personal i col·lectiu. Estem parlant d'una població expressament sobrant de la qual es prescindeix.I moltes d'aquestes persones acabaran a la presó, els psiquiàtrics o els cementiris. I això és ben trist.
Amb aquest panorama, percep alguna iniciativa positiva?
En aquest fòrum hi ha una aposta seriosa pels joves com a futur de la societat. La societat que exclou la joventut està condemnada a la pròpia autodestrucció, que és el fet de negar el futur a les generacions futures. És condemnar-les al no-res. És condemnar-les a la frustració i la dependència. Iniciatives d'aquest tipus són esperançadores perquè potencien el protagonisme de la gent jove; les seves capacitats, que són moltes; la seva perseverança; els seus somnis, i la seva capacitat d'imaginació i de generar solidaritat. Aquesta gent jove és el nostre futur més immediat i necessita el suport de totes les administracions, empreses, el món sindical, el món públic i privat, de tothom. Però d'acord amb polítiques generals que potenciïn la construcció d'un altre model de societat, d'economia i, evidentment, això comporta un canvi de les regles del joc. Si juguem a cartes o al dominó i a l'hora de jugar jo tinc tres fitxes i l'altre, deu, doncs evidentment seré una persona condemnada a perdre. Canviar les regles del joc significa apostar per una reforma de les lleis que són injustes, que discriminen, que consoliden la precarietat, la marginalitat i l'explotació de les classes treballadores, i apostar per una reforma seriosa, i destapar l'economia submergida, per un control de gravació fiscal, per la implantació de la taxa Tobin en tot el que sigui transacció financera, entre altres.
25/07/2012
