La crisi endarrereix el programa de detecció del càncer de còlon

EFE/Salas

Només el 23% de la població catalana d'entre 50 i 69 anys, que és l'edat de més risc, es beneficia del programa de cribratge del càncer de còlon i recte, una prova preventiva ràpida i senzilla que permet localitzar traces de sang en els excrements, un símptoma habitual d'adenomes i pòlips que mereixen ser analitzats en profunditat. L'Associació Espanyola contra el Càncer (AECC) va lamentar que el programa, que es va començar a desplegar el 2010 i que havia d'arribar al 50% l'any que ve, segons el compromís adquirit entre les comunitats autònomes i el Govern central, no hagi avançat al ritme previst «a causa de la crisi econòmica». Només durant l'any passat, el programa va permetre detectar a Catalunya 166 càncers en persones que no mostraven símptomes.

El desplegament del programa de prevenció a Espanya és molt desigual. A més a més del 23% de Catalunya, que se situa en la mitjana, a Cantàbria i el País Basc s'arriba al 100%, mentre que a Andalusia, Madrid, les Balears, Extremadura, Astúries i Castella-la Manxa està a la fase inicial o ni s'ha posat en marxa. «Es podria fer molt més», va criticar ahir la presidenta de l'AECC a Catalunya, Pilar Cort.

En el cas concret de Catalunya, el programa està implantat a l'Hos-pitalet -on va començar com a prova pilot l'any 2000-, l'Alt Penedès, el Baix Empordà, les Terres de l'Ebre, l'Alt Pirineu i la Vall d'Aran, una part de la ciutat de Barcelona i Lleida capital. Els potencials beneficiaris serien els 1,7 milions de persones en l'edat de risc. Cort va explicar al presentar les dades que la detecció precoç és fonamental en tots els càncers, però que en el cas del de còlon és clau perquè s'arriba a elevats percentatges de supervivència. El càncer colorectal és el tumor maligne de més incidència a Espanya, amb uns 34.000 casos nous cada any (5.000 a Catalunya).

Cost de personal i proves

Josep Alfons Espinàs, coordinador de l'Oficina de Cribratge del Pla d'Oncologia de Catalunya, va reconèixer que «la cobertura ha augmentat, però no al ritme previst a causa de la falta de recursos per la situació que viu el país».

En el retard no només hi influeix el cost de les proves (l'anàlisi detectora és barata, malgrat que la colonoscòpia -si és necessària- surt per 200 euros), sinó també la disponibilitat de centres i professionals preparats per portar-les a terme. «Són necessaris més recursos», va dir Àngels Ayra, responsable institucional de l'AECC-Catalunya.

El 2013 es van enviar cartes a 169.000 persones amb l'objectiu que participessin en el programa (prendre una mostra d'excrements i portar-la al CAP per ser analitzada), tot i que només va respondre el 47,8%, un percentatge baix però similar al que es registra en altres països. Del total de participants, en un 5,4% dels casos es va detectar sang oculta. A aquests pacients se'ls va sotmetre a una colonoscòpia que va concloure amb el diagnòstic de 166 tumors de còlon i 1.400 pòlips avançats [les hemorroides, que no tenen res a veure amb el càncer, són una altra causa habitual de sang als excrements].

El 70% dels tumors estaven en estadis inicials. Encara que no són càncer, els pòlips avançats s'extirpen durant la colonoscòpia «per la seva alta potencialitat de progressar cap a un càncer». Segons l'AECC, els programes de detecció precoç redueixen la mortalitat en un terç.

Antonio Madridejos

27/11/14

El Periódico

La llei de Violència de Gènere queda curta al cap de 10 anys

Falsa lapidació?

Benetton ha tornat a la polèmica, però aquesta vegada s’ha buscat un soci que el pugui avalar: l’agència de l’ONU en defensa dels drets de la dona. En un vídeo contra la violència masclista s’escenifica la lapidació d’una dona agenollada a terra en un desert, només que al final rep els cops de pètals de flors, llançats amb violència per uns quants homes. El missatge, que pretén ser clar, finalment no ho sembla tant.

El desè aniversari de la llei de Violència de Gènere espanyola, que va posar per escrit que es tracta d’un assumpte públic i de cap manera privat, prioritari en la societat i que preveu com a peces fonamentals no només l’assistència a les víctimes, sinó també la prevenció i l’educació davant el masclisme, coincideix amb l’aparició de dues mortes més. Adolfina P.S, de 32 anys, i la seva filla Angelys, de 9, totes dues d’origen dominicà i veïnes de Vallecas. Van morir a l’estiu a mans de la parella de la dona, ara detinguda, però els cadàvers, abocats en una claveguera d’un parc de la Devesa de Madrid, es van trobar ahir.

La llei, que ha estat model internacional, ha aconseguit estendre la consciència sobre aquest tipus de violència masclista. Fins i tot es registra un cert descens en el nombre de víctimes mortals. Si cada any se succeïen xifres amb una forquilla entre 76 i 56 morts, en els últims anys es repeteixen més les xifres de 50 i escaig. Però als jutjats, segons Amnistia Internacional, es detecta un augment preocupant del nombre de casos arxivats: el 158% des que es van crear els jutjats de Violència de Gènere el 2005 fins al 2013. També han caigut les denúncies i les ordres de protecció.

Dos dels altres pilars de la llei, la prevenció i promoció de la igualtat, han patit retallades del 22% i del 33% respectivament aquests anys, segons portaveus socialistes. I en aquest àmbit es cola una realitat amb què els legisladors no comptaven fa deu anys: l’augment del masclisme entre els adolescents i l’ús de les xarxes socials per controlar i fer mal. I que també hi ha violència masclista entre parelles del mateix sexe.

Redacció i agències

25/11/14

La Vanguardia

Corren pels passadissos amb la bicicleta i el degotador

Dr. José Sánchez de Toledo, referent internacional en oncologia pediàtrica

Tinc 63 anys. Sóc barceloní. Casat amb una metgessa. Tenim dos fills i quatre néts. Dirigeixo el grup d'investigació translacional en càncer infantil de l'hospital Vall d'Hebron. La meva política és el respecte i la llibertat. Sóc ateu practicant: tinc la necessitat de creure en alguna cosa.

Vaig patir una greu poliomielitis als cinc anys. Observar a aquell doctor que em va curar em va fer metge.

Què tenia aquell doctor?

Humanitat. Els metges hem de ser conscients que tractem persones, no malalties. Donar informació i calidesa és fonamental.

Tinc cinc anys i un càncer, com m'ho explicarà?

Abans de parlar-te ja sabré qui ets i t'explicaré al teu nivell el repte a què t'enfrontaràs. Mai no els ocult informació.

Com reaccionen?

El seu nivell d'acceptació i de valentia resulten xocant, supera el dels adults, suposo que per la seva capacitat vital. Sovint són ells els que animen als seus pares, i els veus córrer pels passadissos amb la seva bicicleta aguantant el degotador amb una mà.

La planta d'oncologia pediàtrica no és un lloc trist?

No. Intentem que el somriure estigui sempre present, perquè l'actitud optimista i la capacitat d'expressar els sentiments són part del tractament. Quan hi ha un moment de davallada en la família, ens posem tots en marxa: les mestres, els pallassos, els psicòlegs...

L'equip humà és una de les seves prioritats.

Sí, i tots tenen un paper essencial. José Ramón, el zelador, arrenca rialles a les criatures quan els porta a quiròfan. Però el dia comença d'hora, amb la dona de fer feines, i la manera com diu bon dia ja marca una diferència. Jo recordo sempre les rialles matinals d'un nen de cinc anys, que ara és oncòleg pediatre.

Això diu molt de vostès.

Tenim uns quants oncòlegs, metges i infermeres que vam tractar de petits. No és habitual que algú abandoni aquesta especialitat, que canviï de departament. La relació que s'estableix amb els nens i les seves famílies és molt intensa, parles i parles de pors, alegries, angoixes...

Fins a quin punt el factor "atenció afectuosa" és important per a la curació? 
És difícil objectivar com hi contribueix, però és tan imprescindible com la investigació i estar al dia de tots els avenços.

Alguna vegada no ha pogut controlar les seves emocions?

Un controla les seves decisions, però les emocions és difícil. Si li digués que no he plorat, mentiria. Com encaixes que un nen et pregunti: "Quan jo em mori, els meus pares es quedaran sols?"?

...

Una criatura va demanar que li donessin els diners de tots els regals que li pensaven fer per Reis i ens ho va portar: "Perquè investigueu més i pugueu salvar més nens". Va morir.

Vostè és creient; com s'explica la mort d'un nen?

No m'ho explico, i estem parlant de la primera causa de mort per malaltia infantil. Cada vegada que un nen, que ha lluitat ad infínitum, que ha estat l'heroi d'una història, mor, deixa un buit.

Què ha après vostè?

La repercussió que pot tenir una mala resposta. Cal ser molt curós de la paraula. Vint anys després et trobes a pacients que et diuen: "Se'n recorda, doctor, d'allò que em va dir?". Si m'he de penedir d'alguna cosa...

Sí?

... és d'haver tingut pressa alguna vegada, de no haver escoltat prou algú.

Com reaccionen els adolescents?

Un adolescent és futur, en el seu esquema la malatia no hi entra. El període d'adaptació és molt dur, per això és de gran ajuda comptar amb persones que han viscut aquestes situacions; ha ajudat el cap rapat d'Iván de la Peña i d'altres esportistes. I Polseres vermelles els va donar els seus propis herois, s'han pogut sentir protagonistes.

Com afronten la mort?

Amb una maduresa sorprenent. I de tots els que superen la malaltia, el 70 per cent, sorprèn el nivell de conversa que pots arribar a tenir amb ells.

Viure una greu malaltia en la infantesa et canvia?

Per descomptat. És molt difícil veure a una persona que ha passat per un procés d'aquestes característiques que no tingui una actitud vital fascinant i exemplar i una percepció optimista de la vida. Van aprendre la superació i la paciència molt aviat.

Els seus pacients no l'obliden.

Compartim amb ells i la seva família les emocions més intenses que es poden viure, i això crea uns llaços emocionals importants, de manera que sovint em conviden al seu casament.

I les famílies dels que se n'han anat?

Amb molts hem desenvolupat una amistat.

El que vostè explica no és habitual.

Jo quan vaig al metge m'agrada que em cuidi, que s'oblidi de l'ordinador, que em miri als ulls i que em guiï.

Fa goig sentir-lo.

En el nostre servei tots tenim la porta oberta: no hi ha horari de visites. Cal donar carta de naturalitat a una cosa tan excepcional com és la lluita d'un nen davant circumstàncies que exigeixen trasplantaments, cirurgies molt complexes, radioteràpies ...

Humanitat 

No busca protagonisme ni pontifica. Quan recorda el recent premi Català de l'Any, no parla d'orgull ni mèrits, parla de "les criatures" de la planta d'oncologia que ho van celebrar com el gol d'Iniesta a Stamford Bridge. Aquest és el seu orgull. El servei que dirigeix (oncologia i hematologia pediàtrica de la Vall d'Hebron) va ser pioner a Espanya dels trasplantaments de medul·la òssia a nens amb leucèmia (1984), i ja n'han fet més de 1.100, el doble que qualsevol hospital espanyol. Aquest departament modèlic i el seu cap acumulen reconeixements internacionals, com recentment el Paul Harris a la seva trajectòria científica i humana. Té molt a aportar. 

Ima Sanchís

25/11/14

La Vanguardia 

Front comú internacional contra el menjar porqueria

172 països prometen adoptar mesures per reduir l'elevada taxa d'obesitat infantil

Participants en un programa per a menors obesos a Shapedown (EUA). John Moore

Reduir en un 30% el consum de sal, disminuir dràsticament el de greixos i sucres i, al mateix temps, fomentar els aliments frescos i locals. Amb mesures com aquestes com a base, l'agència de l'ONU per a l'alimentació i l'agricultura (FAO) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS) van instar ahir els governs a comprometre's i aprovar noves «lleis, normes i regulacions» que obliguin les indústries a oferir millors productes i menys menjar porqueria. «És fonamental com es preparen els aliments que es consumeixen a les cases, a les cafeteries i als restaurants», va afirmar la directora general de l'OMS, Margaret Chan, que va subratllar que alimentar-se malament significa també emmalaltir amb més facilitat. «Els governs s'hi han de comprometre. Ells són els primers», va recalcar el responsable de la FAO, José Graziano da Silva.

L'OMS i la FAO van intervenir d'aquesta manera després que els 172 països que estan participant en la Segona Conferència Internacional sobre Nutrició firmessin la Declaració de Roma i un Marc d'Acció contra la Desnutrició. «S'ha de passar de la teoria a la pràctica», van subratllar les dues organitzacions, després de recordar que els països firmants han negociat durant un any i que ara han d'aconseguir resultats concrets per al 2025.

La raó és que l'obesitat suposa un perjudici gairebé tan greu com el de la falta d'aliments, en particular per a les franges de la població més desafavorides i exposades a la malnutrició. Segons l'OMS, és inadmissible que, 22 anys després de l'anterior Conferència Internacional sobre Nutrició, hagi disminuït el nombre de famolencs a 805 milions, però hagi augmentat de forma preocupant el d'obesos. «Dels 31 milions de nens obesos al món que hi havia als anys 90, s'ha passat als 45 milions», va explicar la directora de l'OMS. El sobrepès és l'origen de «càncer, diabetis i altres malalties», va recordar.

I, de moment, el futur és de color negre. D'acord amb estudis recents, el nombre d'obesos al món ja supera l'estratosfèrica xifra de 500 milions de persones el 2015. Per això, cal insistir en l'educació de les persones i treballar amb les indústries perquè siguin més transparents en l'etiquetatge dels productes.

«El problema de l'etiquetatge és molt important. Amb la globalització, mengem aliments elaborats en altres llocs del món amb etiquetes que no entenem», va explicar Da Silva. «Els governs han de ser els responsables d'assegurar els drets dels consumidors perquè aquests rebin la informació adequada sobre el que estan menjant, no només els adults, sinó sobretot els nens», va afegir.

Contundència Xilena

És per això que la FAO ha organitzat també trobades paral·leles amb representants de la societat civil i empreses privades. «L'objectiu és elaborar una estratègia comuna que permeti als estats negociar amb les empreses i arribar a una solució consensuada», va explicar a aquest diari una font de l'organització. «No serà fàcil però el primer pas l'hem fet i hem aconseguit que els Governs ratifiquessin el document», va afegir.

Ja hi ha qui anuncia mesures contundents. Com el president de la comissió de Salut del Senat xilè, Guido Girardi, que ahir va assegurar que el seu Govern demandarà grans empreses de «menjar porqueria». Unes companyies que, va argumentar, «abusen de la credulitat dels nens», raó per la qual el seu país ja ha aprovat una normativa d'etiquetatge que exigeix que s'apliqui una marca negra en productes alimentaris que tenen un excés de sal, sucre o greixos.

Irene Savio
20/11/14
El Periódico.cat

Un referent mundial que surt de Vic

Xavier Gómez-Batiste, introductor de les cures pal·liatives a Catalunya, fitxat per dissenyar el pla de l’OMS

La intenció és estendre l’atenció i la medicació als malalts que tenen dolor i no es curaran

Xavier Gómez-Batiste, director de la càtedra de Cures Pal·liatives de la Universitat de Vic, introductor als anys vuitanta d’aquesta atenció a Catalunya i un dels dissenyadors del nou model català enfocat cap a l’envelliment i les malalties cròniques, ha estat nomenat referent de l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a les cures pal·liatives. Gómez-Batiste té l’encàrrec de dissenyar l’estratègia perquè aquest tipus d’atenció sigui un dret arreu del món.

“El pla estratègic que encarrega l’OMS pretén que en dos anys tots els països del món, no només els occidentals i desenvolupats, puguin dur a terme programes de cures pal·liatives. I no només per a càncer i malalts envellits i crònics, com a Europa, sinó pensant en la sida, especialment a l’Àfrica, la tuberculosi, les emergències com l’ebola, les malalties cardiovasculars... Hem de detectar les diferents necessitats de cada zona i dissenyar un pla pensant-hi”, explica l’expert, que actualment també dirigeix l’Observatori Qualy de l’Institut Català d’Oncologia (ICO) i el programa per a l’atenció integral de persones amb malalties avançades de l’Obra Social La Caixa.

El model que traslladarà al debat entre una trentena d’experts que formaran l’equip de l’OMS és el que s’exercita a Catalunya des de fa tres anys: “Atendre no només des de l’hospital, sinó des de tots els serveis assistencials i comunitaris”. El seu pla va causar certa inquietud quan als metges i infermeres de família els van demanar que s’impliquessin identificant els pacients que creien que no viurien més d’un any. I que es plantegessin com ajudar-los a estar més ben atesos, incloent-hi preguntar-los què volen en aquest punt de la seva vida. I ho han fet. “Ja hi ha 120.000 malalts identificats com a pacients de necessitats pal·liatives”. L’altre punt fonamental per a l’OMS és que Gómez-Batiste estudiï com aconseguir que tots els països tinguin accés a la morfina i altres medicaments opioides. “Més del 70% de les persones que tenen dolor no poden accedir a aquests fàrmacs i el principal obstacle és la por dels governants que la morfina es faci servir com a droga”.

L’última clau d’aquest pla de pal·liatius de l’OMS és que es tinguin en compte no només els medicaments i els factors clínics, “sinó també la dignitat, l’espiritualitat, la solitud”. Europa té un ampli desenvolupament d’aquesta atenció sanitària, però molt incipient a Rússia. Països americans com Xile, Costa Rica o Panamà, també compten amb plans de cures pal·liatives. D’altres estan començant. A l’Àfrica i l’Àsia hi ha molt més a fer.

Ana Macpherson

19/11/14

La Vanguardia

Més de 30 menús al menjador social de Santa Eugènia, al dia

El principal objectiu és oferir als usuaris una alternativa a dinar sols a casa

Paguen 3 euros pel dinar, que en costa 6,54; la diferència l'aporta l'Ajuntament

Per 5 euros es poden endur el sopar a casa

Una mitjana de trenta-dues persones majors de seixanta anys van a dinar cada dia al menjador per a la gent gran de Santa Eugènia. El menjador realitza una funció social, però no destinada en especial a persones amb pocs recursos, sinó que facilita a persones que se senten soles dinant a casa la possibilitat de fer-ho en companyia d'altres. El servei combina dos objectius. Per una banda, doncs, el de crear un espai relacional per assegurar la companyia a la gent gran. Per l'altra, garantir que segueixin una dieta equilibrada. Situat a la plaça Leonor Joher i amb una capacitat per a 40 persones, el menjador es va obrir el maig del 2013. Per anar-hi a dinar cal tenir més de seixanta anys, ser jubilat i de Girona. En cas de persones amb dependència se'ls atén a partir dels cinquanta-cinc anys. El cost del dinar és de 6,54 euros, però els usuaris en paguen només tres. La diferència l'assumeix l'Ajuntament de Girona. Els usuaris que ho vulguin poden emportar-se també el sopar, pagant cinc euros en comptes de tres. El sopar, a qui opti per demanar-lo, se'ls dóna preparat per ser escalfat i consumit.

Segons el regidor de Serveis Socials de l'Ajuntament de Girona, Eduard Berloso, quan els usuaris no poden pagar aquests imports “se'ls busca una solució” a fi de poder-los atendre igualment. La majoria d'usuaris, però, van al menjador per aprofitar-lo com a espai de relació i convivència amb altres persones. El regidor afegeix que un altre dels actius del menjador és l'atenció que reben els usuaris: “Troben un servei atent, que els acompanya, els dóna suport i està per ells, i els ajuda a confortar-los.”

Els àpats servits

Des de l'obertura s'han servit més de set mil àpats. El 2013 –a partir del maig– es va atendre 117 persones i es van servir 2.688 menús. El 2014 el nombre d'usuaris ha crescut fins a 173 persones i s'han servit 4.531 àpats, la gran majoria dinars. La fundació Ramon Noguera s'encarrega de servir els àpats.

La responsable del servei, Lourdes Delgado, apunta que la iniciativa ha aconseguit l'objectiu que s'havien plantejat en posar-la en marxa: que el menjador fos un lloc per evitar la soledat de la gent gran i també que els assegurés una bona alimentació.

Delgado afegeix que han fet enquestes entre els usuaris i tots destaquen sobretot el bon servei que se'ls dóna, la qualitat del menjar i que ja no se senten sols a l'hora de dinar. El fet que el menjador estigui situat al mateix edifici que el casal de la gent gran fa que els dos espais “es retroalimentin” i que alguns usuaris del casal ara ho siguin també del menjador i a l'inrevés. Berloso es confessa “orgullós i satisfet” de la utilitat del servei i el benefici que aporta als seus usuaris.

LES XIFRES

7.219

àpats s'han servit al menjador de la gent gran de Santa Eugènia des de la seva obertura, el maig del 2013.

40

places té el menjador.

El govern de Girona projecta fer un nou menjador a la central del Molí amb 70 places.

Un altre menjador per a gent gran a principis de 2016

El Consell Comarcal del Gironès ha iniciat el període de licitació del servei integral de menjador de les escoles Font de la Pólvora i Vila-roja de Girona. El preu de sortida és de 242.962,50 euros, i el contracte és per al que queda d'aquest curs, a partir del gener, i tot el curs vinent, 2015/2016. És prorrogable per a períodes anuals amb un màxim de dues anualitats.

En el curs i mig que es preveu que duri el contracte s'espera servir 35.340 dinars –inclou el personal docent i no docent del centre, que el tenen gratuït–. Atenent a aquestes xifres, i pendents de la rebaixa que es pugui obtenir en funció de les ofertes rebudes, es desprèn que el cost de cada menú és de 6,87 euros.

Menús personalitzats

Fonts del Consell expliquen que els menús es contracten atenent a diversos factors que poden anar des de les demandes dels mateixos centres —productes ecològics, per exemple— a la tipologia i costums socials dels usuaris o a la necessitat d'assegurar dietes més equilibrades en funció de les necessitats específiques.

En el cas de les dues escoles motiu del contracte un dels factors que s'han tingut en compte —i que ha dificultat l'establiment del nombre d'àpats que es preveuen servir— és l'alta variabilitat del nombre de nens que van a escola cada dia. Des del Consell es confirma que hi ha molts nens que falten al centre escolar –i per tant no són al menjador– per motius laborals dels pares (molts d'ètnia gitana i amb feines que els obliguen a mantenir una certa mobilitat geogràfica).

El contracte de les escoles de la Font de la Pólvora i de Vila-roja està pensat per garantir cent vint-i-quatre menús diaris durant tots els dies lectius del període que va del 8 de gener del 2015 fins al 22 de juny del 2016. Es té en compte, també, dotar-los d'una dieta equilibrada que eviti possibles dèficits alimentaris que podrien incidir en la bona salut dels infants.

ACN/J. Nadal

22/11/14

El Punt Avui

Avui no tinc cap dubte de parlar de martiri a Iraq i Síria

La pell de gallina. Aquesta és la reacció davant del relat que ha fet aquest dimecres el benedictí Manuel Nin, rector del Col·legi Grec de Roma, sobre la situació dels cristians a orient en una conferència organitzada per la Fundació Joan Maragall. Només un dels testimonis més recents que ha recollit ho deixa clar. Fa pocs dies un estudiant li escrivia des de la zona: “Tots els cristians de la plana de Mossul i Neniv han fugit. 100.000 cristians no coneixen el seu destí. Un martiri que no acaba aquí. Les biblioteques... Han ocupat un dels monestir sirocatòlics més antics de l’Iraq, han expulsat els monjos i no en tenim notícies. I el seu arxiu... L’hivern s’acosta i aquests pobres viuran en tendes en els camps. Que el Senyor se n’apiadi!”.

I és que el pare Nin sobretot ha posat de manifest que “el drama més de greu de l’orient i de qualsevol guerra és el drama de les persones”. I estem veient com “els cristians que hi havia a zona han estat martiritzats. No tinc cap dubte de parlar de martiri a avui”.

Però també parla de com s’està destruint un patrimoni de la humanitat: la presència cristiana a l’orient. “Treuen de casa seva cristians que fa 2.000 anys que hi eren”. Una expulsió practicada per grups radicals islàmics que comporta també la destrucció de temples, monestirs, i biblioteques. Les icones mil·lenàries o els pergamins no es venen ni es roben; es cremen. Altars que s’havien conservat del segle III, es destrueixen. A Maaloula les monges que custodiaven les relíquies de Santa Tecla van ser raptades i quan van poder tornar al monestir s’ho van trobat tot destruït. “Quan es destrueixen les Esglésies on els cristians han plorat, quan es cremen les icones que han besat durant segles, es destrueix la humanitat”.

Una veritable persecució

Per Nin, està passant el mateix que va passar amb l’església del gran sant Agustí a Cartago, “al cap de cinquanta anys no en quedava res”. Nin remarca la gravetat d’aquesta destrucció exposant el mapa de les esglésies orientals en la zona de Síria i d’Iraq, esglésies que el segle III van evangelitzar els territoris de l'Índia, Mongòlia i Xina, on “avui tampoc no en queda res”. Unes comunitats formades per àrabs que fins a finals de segle XX havien conviscut sense grans conflictes en aquests territoris, “en una certa tolerància”. Ara, en canvi, “estem davant d’un genocidi igual o pitjor que el que va viure el poble armeni fa cent anys”.

El rector de Col·legi Grec no té cap dubte que “es tracta d’una veritable persecució, no de casos aïllats, sinó de molta i molta gent, de conversions forçades, de tortura, de mort, de martiri”. I per Nin això és un problema mundial, ja que la capacitat de difusió dels radicalismes no queda limitada a l’orient: “Occident té el perill de ser ingenu o de ser indiferent”. No pot ser que es reaccioni només “quan degollen periodistes occidentals” i no s’ha d’oblidar l’amenaça que representa el Califat per la influència que pot tenir en món islàmic.

Estem girant el cap

El monjo de Montserrat Manuel Nin ha estat presentat pel periodista Antoni Puigverd, preocupat de “la neteja ètnica de les comunitats cristianes d’orient” davant de la qual “estem girant el cap”. De fet, aquest acte es va organitzar arran d’un article que el pare Nin va escriure a l’Osservatore Romano, “El martiri de la indiferència” i del que després se’n va fer ressò Puigverd a La Vanguardia. Puigverd ha lloat la categoria intel·lectual de Nin, expert en siríac i en els pares del desert i monjo de Montserrat que fa 30 anys que és a Roma. Reconegut com a arximandrita, “és una personalitat molt important en el catolicisme oriental”.

Per tancar l’acte, el president de la Fundació Joan Maragall, Josep Maria Carbonell, ha recollit la crida de Nin a “assumir la nostra responsabilitat” i a veure quina resposta s’ha de donar a “una realitat que també ens amenaça; una resposta amb mesura, però també amb fermesa”. Un nombrós públic pràcticament ha omplert l’auditori de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna. En la sessió també hi han assistit els seminaristes i formadors del Seminari Diocesà de Barcelona.

Jordi Llisterri

01/10/14

CatalunyaReligió.cat

Una mare holandesa rescata la seva filla de l'Estat Islàmic a Síria

La noia, de 19 anys, havia viatjat al país per casar-se amb un combatent gihadista

Una dona holandesa coneguda com a Monique ha rescatat la seva filla Aicha de l'Estat Islàmic a Síria, país on la noia, de 19 anys, havia viatjat després de convertir-se a l'islam i casar-se amb un combatent gihadista, un exsoldat holandès a qui va conèixer a través de les xarxes socials. Fa unes setmanes, Aicha va tucar a la seva mare per demanar-li que l'ajudés a tornar a Holanda.

Monique va ignorar els avisos de les autoritats holandeses, que l'havien alertat dels perills que suposava viatjar a Síria i de les implicacions legals del seu pla, ja que ajudar gihadistes com la seva filla constitueix delicte. De fet, només d'arribar a Maastricht, ciutat on resideixen, Aicha ha estat detinguda per la policia, segons ha informat la BBC citant l'advocat de la noia.

Segons ha explicat la mare a mitjans holandesos, va fer cas omís dels avisos perquè creia que anar a buscar la seva filla era "el més correcte". Després d'organitzar a través de Facebook la trobada amb la seva filla, Monique va viatjar, vestida amb un burca, des de Turquia a la ciutat siriana de Raqqa, baluard de l'Estat Islàmic.

Retorn accidentat

El retorn a Holanda ha estat una mica accidentat ja que després de travessar la frontera amb Turquia, Aicha va ser detinguda per no tenir passaport. Les gestions diplomàtiques d'Holanda han permès que finalment pogués agafar un avió rumb a Holanda.

El cas d'Aicha va saltar fa uns mesos a Holanda, quan Monique va aparèixer a la televisió per explicar la radicalització de la seva filla, que als 18 anys es va convertir a l'islam i al febrer se'n va a Síria per casar-se amb Omar Yilmaz, un exsoldat holandès convertit en gihadista. Ja a Síria, la parella va trencar i Aicha va contactar amb la seva mare. "Se'n volia anar a casa, però no podia sortir de Raqqa sense ajuda", ha explicat Monique.

El cas d'Aicha només és un exemple de les desenes de joves que viatgen a Síria o l'Iraq per casar-se amb gihadistes, que se suma al problema dels joves europeus que es converteixen a l'islam i viatgen a aquests països per fer-se combatents de l'Estat Islàmic.

El Periódico.cat

20/11/14

Dia dels Drets de l'Infant

20 de novembre, Dia dels Drets de l'Infant

• 67 milions de nens i nenes no van a l'escola.
• Uns 200 milions de nens han de treballar per sobreviure.
• Més de cent milions de menors treballen en règim de semi-esclavitud i són explotats i abusats pels seus "amos".
• Unes 70.000 nenes d'entre 15 i 19 anys es veuen forçades a casar-se a edats primerenques.
• Cada dia moren al món 19.000 nens per causes que es podrien evitar.
• El 20 de novembre se celebra el Dia dels Drets de l'Infant. Ja han passat més de dues dècades des que, el 20 de novembre de 1989, els drets dels nens fossin ratificats per 192 països del món. 

Il.lustració Carme Solé Vendrell

Fa més de 50 anys (1959) es va signar la Declaració Universal dels Drets del l'Infant. En aquest moment la infància va deixar de ser considerada objecte de protecció per passar a ser subjecte de ple dret.

Però la celebració no pot ser total, perquè aquest tractat, tot i ser el que major nombre d'adhesions ha rebut en la història de la Humanitat (el van ratificar tots els països excepte Somàlia i els Estats Units), és incomplert sistemàticament a tot el món. Són massa els governs i els adults que obliden les obligacions que van adquirir respecte a la infància. I el suport que els nens reben és, en molts llocs, paper mullat.

El camí per recórrer encara és llarg, molt llarg. No cal anar gaire lluny, potser només amb donar la volta a la cantonada, ens trobem amb els drets dels nens violats davant la passivitat i, de vegades, la connivència de les autoritats i de la pròpia societat.

Les milions de nens pobres i famolencs, els marginats i explotats, els malalts sense assistència, els que moren per causes previsibles i tractables, els que viuen al carrer, els que treballen, els que juguen a ser soldats en exèrcits d'adults, els prostituïts, els desplaçats de les seves llars, els refugiats... ens indiquen que, les coses estan fallant. I els culpables, clarament, no són els nens.

Un any més, i no ens cansarem de fer-ho, denunciem algunes de les dades-extretes de diversos informes internacionals- dels que tots els adults, sense excepció, hauríem d'avergonyir:

• Un de cada quatre nens a les regions en desenvolupament està malnodrit
• Més de 72 milions de nens no van a l'escola. El 54% són nenes.
• Cada any moren al món 9 milions de nens menors de 5 anys per causes previsibles i tractables.
• Més de 4.000 menors de cinc anys moren al dia per la falta d'aigua potable.
• Al món hi ha més de 15 milions d'orfes per la SIDA.
• La majoria dels morts per paludisme són infants subsaharians menors de cinc anys.
• Hi ha més de 2 milions de nens embolicats en xarxes de prostitució infantil.
• Més de 215 milions de nens passen la seva infància treballant.

Una infància cuidada i protegida és la millor garantia del desenvolupament de les nacions. Per això, a Mans Unides fem de la cura i la protecció dels més petits un dels nostres principals objectius.

Mans Unides

19/11/14

L'alta

El temps dels hospitals té pesos a les ales i no vola: s'arrossega lentament. Mentre a fora tot és pressa, soroll i moviment, l'habitació és un reducte de tan pocs estímuls que, del llit estant, un espera amb candeletes alguna cosa que trenqui les hores i l'avorriment, que distregui i que enganyi el dolor i el temps. Com tarda, el doctor, a passar! I aquell familiar que ha dit que tornava de seguida, on ha anat, tanta estona? La tele cansa. El llibre pesa. En aquest context, els àpats es converteixen en un pur delit més enllà de la gana, i un petit retard a l'hora de dinar es viu amb inquietud. Fins que sents el dring de les safates i l'olor de la verdura. Per fi! Però una mica abans de la teva porta el carro s'atura, i tens por que es descuidin de tu. No, mira, ara entren!

Però no tothom viu a l'hospital uns dies tan buits. A la planta baixa del Trueta hi ha una exposició que es titula 11 dies i 10 nits al Trueta, dedicada a tres doctores i a tot el personal de la quarta i la vuitena plantes, on en Joan Escribà Serra, l'autor, va estar el gener passat. Són vint dibuixos fets a tinta, de traços despentinats i nerviosos, amb què l'artista ha volgut deixar el testimoni de la quotidianitat del seu ingrés. Tant de bo tots ho poguéssim fer. Dibuixar –o escriure– el món de l'hospital, un món en què entrem sempre per força, on ens sentim vulnerables i despullats, i d'on volem sortir com més aviat millor, és una bona manera de posar-hi distància i de vèncer la por que ens fa. Els dibuixos en qüestió tenen títol; el millor, el que es titula Jo, un autoretrat, el malalt encarant-se al mirall, demacrat, segurament desconegut per ell mateix. També hi ha Reunió de sanitàries, Cercant l'agulla, Cap a l'última prova, Pacients passejant... Fins a l'últim quadre, exuberant, emocionant, que porta l'esperançador títol de L'alliberament: els papers de l'alta!

Aneu a veure aquesta petita exposició, que us agradarà. És una bona manera d'entrar al Trueta voluntàriament i d'adonar-se de la sort que tenim de poder-ne marxar quan vulguem, sense esperar que ens donin els papers de l'alta.

Maria Mercè Roca

12/11/14

El Punt Avui