El Gran Recapte d'Aliments 2013

El Gran Recapte d'Aliments és una campanya de recollida d'aliments bàsics per aconseguir que les persones més necessitades d'aquí rebin ajuda alimentària. La campanya del Gran Recapte es du a terme simultàniament pels quatre Bancs d'Aliments de Catalunya amb l'objectiu de donar resposta a les urgències alimentàries de les persones més necessitades de casa nostra. El Gran Recapte d'Aliments a Catalunya vol també donar a conèixer la situació que travessa aquest grup, que arran de la crisi econòmica que estem vivint, ha anat creixent.

Es calcula que actualment, un 20% de la població viu en situació de pobresa a Catalunya. Aquestes persones requereixen la nostra solidaritat i capacitat organitzativa per no esdevenir persones marginades. I és per aquest motiu que des dels Bancs d'Aliments es posa en marxa aquest projecte, que enguany arriba a la cinquena edició.

El Gran Recapte d'Aliments al 2012 va recollir 2.727.000 kg en més de 1000 punts de recollida i vam comptar amb l'ajuda de 13.000 voluntaris. La fita per a l'edició del 2013 és assolir 3.000.000 kgs gràcies a la col·laboració de 15.000 voluntaris.

Els Bancs d'Aliments a Catalunya

Els Bancs d'Aliments són entitats benèfiques sense ànim de lucre, independents de tota ideologia econòmica, política o religiosa, basats en el voluntariat, amb l'objectiu de recuperar els excedents alimentaris de les empreses i redistribuir-los gratuïtament entre les persones necessitades d'AQUI, evitant tot malbaratament o mal ús dels aliments, per lluitar contra la pobresa alimentària i contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net.

Per fer realitat aquesta utopia, els Bancs d'Aliments es basen en quatre principis ètics:

• La primacia de la gratuïtat: els aliments són rebuts i distribuïts gratuïtament. El treball dels col·laboradors és voluntari, basat en el principi de la solidaritat.
• La seguretat d'una distribució justa: sempre a través d'entitats benèfiques reconegudes i homologades, que poden assegurar el destí correcte dels ajuts alimentaris.
• La contribució a la sostenibilitat i a la preservació del medi ambient, evitant la destrucció d'aliments als abocadors.
• La promoció de la solidaritat envers les persones amb necessitats alimentàries.

Els objectius bàsics dels Bancs d'Aliments són:

• Lluitar contra la pobresa alimentària i el malbaratament per a un món més just.
• Participar en la reducció de l'exclusió, col·laborant en la consolidació d'un món més habitable.
• Contribuir a l'exercici del dret a una alimentació suficient i saludable per a tot ésser humà.
• Promoure la utilització més eficient dels recursos.
• Contribuir al desenvolupament sostenible per a un món més net.

Dades de contacte

Banc dels Aliments de Barcelona

Telèfon: 93 346 44 04

E-mail: granrecapte@bancdelsaliments.org

Banc dels Aliments de Girona

Telèfon: 972 223 463

E-mail: info@bancdelsalimentsgirona.org

Banc dels Aliments de Lleida

Telèfon: 973 257 612

E-mail: info@bancalimentslleida.cat

Banc dels Aliments de Tarragona

Telèfon: 977 757 444

E-mail: bancreus@yahoo.es

FONT: BANC DELS ALIMENTS

Enllaç i Més Informació: Aquí

El cigarret electrònic pot provocar els mateixos efectes en els pulmons que el tabac

Una clienta prova un cigarret electrònic a Barcelona. Cèlia Atset

La Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica ha donat a conèixer un estudi que revela l'impacte dels vapors d'aquests productes a les vies respiratòries

El cigarret electrònic pot provocar efectes en els pulmons a curt termini molt semblants als que provoca el tabac, segons l'Àrea de Tabaquisme de la Societat Espanyola de Pneumologia i Cirurgia Toràcica (Separ). Els experts han alertat que s'està estenent l'ús d'aquests dispositius electrònics "com a mètode per abandonar o substituir el tabac" i recorden que els professionals sanitaris "no recomanen ni aproven el seu ús, perquè no hi ha proves ni evidències científiques que demostrin que són eficaços i segurs a llarg termini".

El doctor Segismundo Solano, de la Separ, ha assenyalat que els 'e-cigarrets' tenen efectes "possiblement adversos i mereixedors d'una profunda investigació". Ha afegit que "encara es desconeixen els efectes de la inhalació de certs ingredients" i s'ha mostrat preocupat perquè els usuaris d'aquests cigarrets poden realitzar diàriament entre 120 i 150 inhalacions.

El pneumòleg ha mostrat les dades d'un estudi que va avaluar l'impacte d'aquests vapors en la funció pulmonar durant 10 minuts en pacients no fumadors i en fumadors sans o amb patologies d'obstrucció crònica de les vies respiratòries. Segons Solano, es va comprovar que el cigarret electrònic "augmentava de forma immediata la resistència de la via i disminuïa el poder conductor de l'aire". L'efecte encara va ser més notori en el grup de no fumadors i fumadors sans.

Actualment hi ha un buit legal sobre l'ús i la comercialització d'aquests dispositius. Tot i les advertències dels professionals sanitaris, es poden vendre sense les restriccions del tabac ni els controls dels medicaments i es poden consumir sense restricció en llocs on l'hàbit de fumar havia desaparegut. Els experts alerten que això pot suposar un pas enrere en la desnormalització del tabac.

La Comissió Europea vol regular els cigarrets com a medicaments i comercialitzar-los en farmàcies. Una possibilitat que la justícia alemanya ja va descartar fa dues setmanes, en considerar que aquests productes "ni s'adeqüen ni són determinants per deixar de fumar".

Ara

30/09/13

Ara.cat

Arriba el copagament de fàrmacs per a malalts greus

Pacients de càncer o hepatitis hauran de pagar a partir de l’octubre pels medicaments que es recullen als centres hospitalaris

DISPENSACIÓ AMBULATÒRIA Aquesta disposició no afecta els fàrmacs que es dispensen als malalts ingressats

ELS MEDICAMENTS Tractaments contra el càncer de mama, de pulmó o renal i l’hepatitis C.

Un altre revés per als malalts crònics i greus: a partir del pròxim 1 d’octubre hauran de pagar determinats fàrmacs de dispensació ambulatòria dels hospitals (no els que reben els malalts ingressats). La notícia no és nova. Que aquest col·lectiu hauria de pagar per uns medicaments que són vitals per a la seva vida es va saber a finals del 2012, a l’“interior” del decret llei sobre pensions.

El Tarceva, un dels medicaments –per tractar el càncer de pulmó– subjectes al copagament que es dispensen a les farmàcies dels hospitals. 

I ahir va aparèixer al Butlletí Oficial de l’Estat (BOE), sense que la majoria se n’assabentés ni tampoc ho hagués anunciat la ministra a la comissió de Sanitat celebrada dimecres. La sorpresa entre les associacions de pacients ha estat gran, sobretot perquè el text del BOE no especifica amb prou claredat qüestions com què es considera envàs, ja que aquests medicaments se solen dispensar en dosis soltes, una informació necessària per conèixer el desemborsament que cal dur a terme. També desconcert entre les comunitats autònomes, que, com assenyala Salut a Catalunya, desconeixen com es durà a terme. De fet, elles seran les encarregades d’establir el mecanisme per posar en marxa aquest nou copagament en tot just deu dies.

La resolució estableix que a partir de l’1 d’octubre mig centenar de medicaments que es dispensen de manera ambulatòria als hospitals seran considerats d’aportació reduïda. Això suposa que el pacient haurà de pagar un 10% del preu de cada envàs receptat pel facultatiu, amb un límit per envàs de 4,20 euros. El BOE detalla els medicaments subjectes a copagament i d’aquesta llista es desprèn que els pacients més afectats són malalts de determinats tipus de càncer, hepatitis i artritis.

En total, al BOE es recullen 157 presentacions farmacològiques de poc més de 50 medicaments que a partir de l’1 d’octubre seran considerats d’aportació reduïda.

Entre aquest medicaments, hi ha fàrmacs per retardar la progressió en càncer de mama avançat, com el Tyverb o la quimioteràpia oral Xeloda; per tractar el càncer de ronyó avançat o estès a altres òrgans com el Votrient; o en el tractament de tumors cerebrals com el Temodal. Tarceva i Iressa per al càncer de pulmó, Votrient, Nexavar, Afinitor i Sutent per al càncer renal i Zytiga per al de pròstata.

També fàrmacs prescrits per a la leucèmia mieloide crònica (LMC), per al tractament de tumors malignes no operables i/o metastàsics de l’estroma gastrointestinal (GIST), per a reproducció assistida, artritis reumatoide (Enbrel i Cimzia), degeneració macular associada a l’edat (Visudyne), hepatitis C crònica (Ribavirina, Pegintron, Pegasys, Rebetol, Copegus, Victrelis i Incivo) i hepatitis B (Zutectra), entre d’altres. Els malalts d’hepatitis C se senten especialment afectats per aquesta resolució del Ministeri de Sanitat, “perquè el menyspreu que ens mostren creix avui una mica més”, opina el president de la Federació Nacional de Malalts i Trasplantats Hepàtics (FNETH), Antonio Bernal. Ells lluiten des de fa temps amb les restriccions en un tractament curatiu per al 90% dels infectats si s’agafa a temps. El tractament inclou tres fàrmacs, el tercer, molt car, i per això aplicat amb comptagotes. I els altres dos, el tractament que sí que es dóna a tots els infectats, apareixen als primers llocs del nou copagament. Són les ribavirines i els interferons. Els infectats per hepatitis C són oficialment uns 300.000 a Espanya, tot i que es creu que n’hi ha uns 500.000 sense diagnosticar.

En alguns d’aquests productes, l’envàs clàssic té 30 càpsules, el tractament d’un mes. “Així que suposem que ens cobraran 4,2 euros per cada caixa”, diuen els pacients. “Però també n’hi ha alguns en caixes d’una ploma –una dosi– i esperem que no cobrin 4,20 euros per cada una, perquè alguns pacients n’han de prendre diàriament”, adverteix el responsable d’hepatologia de Vall d’Hebron, Rafael Esteban Mur.

Els pacients van periòdicament al metge per fer un control continuat de l’efecte de la medicació. “És una medicació monitoritzada i et donen el que has de prendre fins al següent control, en el qual es va comprovant si està funcionant. És una medicació que pot curar, però amb greus efectes secundaris”, explica Bernal. La medicació hospitalària de dispensació ambulatòria ha anat creixent molt en volum des dels anys vuitanta. Entre altres raons, perquè cada vegada més tractaments de quimioteràpia i antivirals, sobretot, han millorat la seva dispensació i no cal aplicarlos a l’hospital.

És una modalitat de prescripció farmacèutica que es va consolidar amb els primers tractaments de la sida, tan cars que el millor era donar-los a l’hospital i estalviar el percentatge de guany de la farmàcia. I la tradició va continuar amb tots aquells tractaments que requerien moltes visites de control i preus alts. Mentre no hi havia cap altre copagament que el dels treballadors en actiu, no hi havia cap problema. Ara que els pensionistes paguen el 10% es veu com a mínim justificable que aquests tractaments no paguin res.

Algunes associacions de pacients han negociat i pressionat el ministeri perquè excloguessin els productes vitals per a malalts crònics, com els que tenen esclerosi múltiple, que només tenen en la llista un dels medicaments que s’utilitzen, però no els fonamentals. Això no ha passat amb l’hepatitis C ni el B.

El desconcert per aquesta mesura publicada al BOE d’ahir ha estat general. Ni el Departament de Salut de la Generalitat, ni els serveis més especialitzats, ni les associacions de malalts afectats no sabien res en concret, “tot i que ens ho temíem”. No se sap com es cobrarà, com quedar-ne exempt o com aconseguir que canviïn el format de medicació a una modalitat de les que s’han d’aplicar a l’hospital –de franc– i així no haver de perjudicar més la situació.

Celeste López/ Ana Macpherson
20/09/13
La Vanguardia

Sanar la injustícia

Iniciativa Social Al Raval: Un grup de veïns crea l’Espai de l’Immigrant, on assessoren sense papers perquè reivindiquin el seu dret a la sanitat pública.

Foto per Danny Caminal

La recepció és un lloc neutral, molt diferent de com un s’imaginaria un espai “de resposta”, “alliberat” i autogestionat. Pràcticament no hi ha cap pòster ni cap pancarta a les parets, que estan acabades de pintar. És com un pis que s’acaba d’estrenar. “Aquí ve gent que, principalment, té por, i nosaltres no volem espantar ningú, al contrari, volem que vinguin i se sentin còmodes”, explica Ulises, veí del Raval, activista i educador de l’Espai de l’Immigrant, entitat que va obrir les seves portes el gener passat al número 2 del passatge de Bernardí Martorell –un carreró que hi ha al carrer de Sant Rafael–, amb diversos objectius. 

Els principals, fer una denúncia pública de l’exclusió del sistema sanitari de milers de persones que estan en situació irregular a Espanya amb el reial decret llei 16/2012; atendre d’urgència els molts veïns del barri als quals la sanitat pública ha tancat les portes –per aquesta raó formen part del col·lectiu una metge titular i dos residents– i acompanyar-los als centres de salut a reivindicar els seus drets. “Nosaltres no fem caritat, som un grup de persones que lluitem contra la injustícia i expliquem als nostres veïns quins són els seus drets i la importància que té que lluitin per aquests drets”, prossegueix convençut l’educador.

La consulta funciona cada divendres de cinc a set de la tarda. Hi treballen –de forma altruista, no cal dir-ho– a més a més de les tres metges, tres infermeres, dues educadores socials, un pedagog i dues veïnes encarregades de la difusió, la pedra angular de la iniciativa, perquè el seu principal repte és arribar a la població interessada, que conegui l’espai i que hi vagi. “Estan fent una feina espectacular, recorrent les botigues de fruita i els locutoris, explicant que estem aquí i que poden venir al nostre centre a ser atesos”, explica Ulises, que insisteix que tan important com una primera assistència mèdica d’urgència és l’assessorament. “Això ni és ni pretén ser un sistema sanitari paral·lel. Al contrari, el que volem és lluitar perquè totes les persones siguin ateses en el sistema sanitari públic, però, mentrestant, el que no podem deixar és que ningú quedi desatès. Aquí se’ls fa una primera visita i, normalment, el pas següent és acompanyar-los a l’hospital perquè els atenguin amb els recursos necessaris”, expliquen els impulsors.

Els resultats de l’acompanyament varien en funció de qui troben a l’altre costat del taulell, relaten. En principi, expliquen que si el pacient està molt greu se l’atén, i després se li passa la factura, que els immigrants senten com si fos una multa (“poden arribar a cobrar-los fins a 350 euros per la visita”). Una multa per estar malalts. L’Espai de l’Immigrant denuncia la falta d’informació dels treballadors sanitaris, que moltes vegades “no informen correctament els pacients i apliquen malament el reial decret”.

Desinformació

L’aplicació a Catalunya del reial decret permet que molts dels a priori exclosos del sistema amb el certificat del padró puguin tornar a entrar-hi, però el desconeixement d’aquesta possibilitat fa que moltes de les persones que podrien beneficiar-se’n no ho reclamin. Per això, després de la consulta, les persones que van a l’espai –nascudes principalment al Pakistan, Bangla Desh o l’Índia– són ateses a l’oficina dels drets socials.

Helena López

09/13

El Periodico.cat

Envellir en un geriàtric mantenint la capacitat de decidir

El Consorci d'Acció Social de Catalunya impulsa una "revolució assistencial" perquè els usuaris de residències tinguin la màxima autonomia.

La nova ala de la residència de Sant Hilari Sacalm busca recrear una llar i que els usuaris se sentin còmodes i com a casa © ACN

El Consorci d'Acció Social de Catalunya (CASC) està impulsant un canvi en la concepció de l'assistència a persones de la tercera edat.

L'objectiu és abandonar paternalismes i l'intervencionisme excessiu i tractar els avis com el que són: adults amb capacitat per decidir. Rustullet ha explicat que la intenció és acabar amb la fractura institucional que es genera quan un ancià ingressa en una residència. "Fins ara s'havia d'adaptar totalment a la institució, a la residència, i deixar els seus hàbits i costums fora", ha detallat la directora tècnica del consorci que afegeix que amb el programa 'Tu decideixes com vols envellir' situen l'usuari al centre de les decisions. El programa l'han desenvolupat a nivell teòric i metodològic durant dos anys i des de fa quatre mesos l'han començat a aplicar als tretze centres que gestiona el CASC arreu de Catalunya. El Consorci d'Acció Social de Catalunya impulsa una "revolució assistencial" perquè els usuaris de residències tinguin la màxima autonomia

Un d'aquest centres és el geriàtric i centre de dia de Sant Hilari Sacalm on, seguint aquesta "nova mentalitat", han convertit una ala en un espai amb sofàs i llar de foc perquè els usuaris hi puguin passar estona en un entorn acollidor i familiar. "L'objectiu és que se sentin com a casa i que puguin respondre afirmativament quan algú els pregunti si són feliços aquí", ha detallat Rustullet.

El programa té una aplicació pràctica i preveu canvis ja des del moment d'ingrés de l'usuari. L'ancià que hagi d'anar a la residència tindrà un gerocultor d'acollida, que l'acompanyarà durant un mes mostrant-li els espais, presentant-li els companys i, sobretot, coneixent quins són els seus gustos i aficions. En alguns casos, els ancians no van a viure directament a la residència, sinó que hi fan una mena d'adaptació durant unes hores o els professionals també el visiten a casa seva.

Aquest coneixement serveix per elaborar "els deu manaments" de cada usuari, uns gustos, aficions i preferències en el tracte que tots els professionals del centre coneixen. Per exemple, si no li agrada el formatge, a la cuina no li posaran aquest ingredient en cap plat. O, si li agrada dibuixar, tindrà a la seva disposició llibretes i llapis de colors per no deixar de practicar. A més, també es pot endur mobles de casa seva o objectes de decoració perquè l'ingrés en el centre sigui menys traumàtica.

Un cop a la institució, els usuaris poden escollir a quina hora del dia volen aixecar-se o a quina hora volen esmorzar. També tenen capacitat de decisió en les activitats perquè poden decidir en quines participen i fer propostes sobre què els agradaria fer. Els usuaris es reuneixen en assemblees on fan propostes i les voten.

Un els canvis més celebrats en el centre de Sant Hilari Sacalm és l'adquisició d'un transport adaptat que permet que els ancians, acompanyats de gerocultors, surtin de la residència per anar a comprar al poble. "Anem al supermercat on trien el menjar que volen o a la merceria a comprar i, quan tornem, ho guardem a la cuina, a l'habitació o on toqui", ha explicat Rustullet.

La residència de Sant Hilari Sacalm compta amb 54 usuaris i el centre de dia en té vuit. El director del CASC, Estanis Vayreda, ha explicat que introduir tots aquests canvis és més una qüestió de mentalització de professionals i de canvis en la manera de fer, però a nivell econòmic no representa un sobrecost massa elevat. En el cas de Sant Hilari, per aplicar el programa han hagut de contractar una persona més que fa mitja jornada.

ACN
27/09/13
AraGirona.Cat

L'empremta genètica no tan sols depèn dels gens

Un projecte científic amb participació catalana completa el mapa dels senyals químics que fan que els mateixos gens facin una persona diferent d'una altra.

L'empremta genètica no tan sols depèn dels gens NIH

Per què el mateix gen encarregat de la producció de melanina, és a dir, de la pigmentació de la pell, s'acaba expressant de manera diferent en uns individus i en uns altres? 

De la mateixa manera, per què un mateix gen relacionat amb el càncer o l'Alzheimer acaba donant problemes a unes persones i a d'altres no? 

La diferència entre uns i altres no està tan sols en els 23.000 gens que formen la doble hèlix. Sovint els mateixos gens donen lloc a situacions diferents. Es troba, sobretot, en els estímuls externs i en els centenars de milers d'altres senyals químics que interactuen amb el genoma, els quals es podria dir que li donen personalitat, i que, quan l'any 2000 es va presentar el primer genoma humà, es pensava que eren ADN porqueria.

Ja fa temps que se sap que els gens tan sols són el 3% de la nostra empremta genètica, i que tots aquests senyals, més del 90% del material genètic, contenen milers d'instruccions que són les que, al cap i a la fi, posen en marxa un gen, amb més o menys intensitat. En un paral·lelisme amb els racons de l'Univers encara per descobrir, la matèria i l'energia fosques, també s'han reanomenat com a ADN fosc . I és el que, al cap i a la fi, es tradueix en el fet que algú predisposat manifesti una malaltia o no, o que uns siguin més morenos que d'altres.

Varietat i diversitat

Entre aquests senyals hi ha els ARN i el micro-ARN, que són els que determinen el que s'anomena variabilitat genètica funcional. Just aquesta setmana Nature i Nature Biotechnology han publicat dos estudis que han permès completar el mapa de la variació genètica funcional en humans. S'emmarca dins del projecte Geuvadis, en què han participat 50 científics, entre els quals investigadors catalans del Centre de Regulació Genòmica (CRG) de Barcelona. S'ha utilitzat material genètic de 462 individus, dels quals ja s'havien recollit mostres biològiques a través del projecte 1000 Genomes. La feina de seqüenciació s'ha fet des del Centre Nacional d'Anàlisi Genòmica de Barcelona (CNAG).

El 70% dels gens estan regulats per ARN i micro-ARN. "El que hem aconseguit és establir com és la conversa que aquests mantenen amb els gens", explica Xavier Estivill, coordinador de l'aportació catalana i de la resta d'Espanya al projecte.

D'una banda, l'àcid ribonucleic, els ARN missatgers, s'encarreguen de fer la feina perquè els gens puguin sintetitzar proteïnes i altres molècules fonamentals per al cos. De l'altra, els micro-ARN s'encarreguen d'inhibir l'expressió d'un gen. "Quan una d'aquestes molècules no funciona com cal és com si els frens d'una bicicleta deixessin de funcionar", explica Estivill.

Simplificar les coses

El mapa que han obtingut els científics és complex. Els humans comptem amb uns 23.000 gens, però els senyals que en condicionen la variabilitat pugen a centenars de milers que, a més, sovint treballen en grups. A simple vista, semblaria que la història de la genètica es complica. Per Estivill, però, precisament obre una nova porta a l'hora d'afrontar més fàcilment la complexitat de moltes malalties multigèniques (en les quals intervenen molts gens). "En aquestes malalties, orientar els fàrmacs als ARN pot simplificar les coses perquè al final les vies metabòliques convergeixen -explica l'investigador català-. En moltes malalties no n'hi haurà prou seqüenciant el genoma del malalt, també caldrà analitzar-ne la funcionalitat", afegeix.

Ara el següent pas és fer estudis per obtenir un full de ruta dels ARN i micro-ARN que intervenen en malalties com l'Alzheimer.

Néixer amb un DNI genètic

Tenint en compte aquesta variabilitat que no depèn només dels gens -que tan sols són una part-, ¿té sentit seqüenciar d'una sola vegada i de manera rutinària el genoma dels nadons acabats de néixer? ¿Permetria això preveure possibles malalties i actuar per evitar-les, frenar-les o tractar-les millor? Aquesta mateixa setmana s'ha donat a conèixer que els Instituts Nacionals de Salut dels Estats Units iniciaran quatre projectes per analitzar els beneficis i les limitacions, tècniques i ètiques, de fer-ho. Se seqüenciarà el genoma de 204 nadons que neixin amb algun problema de salut i se'ls seguirà durant els seus primers cinc anys de vida.

Mònica L. Ferrado

22/09/13

Ara.cat

Les obreres de la moda

De nou la passarel·la. Aquesta addicció juvenil. Aquest negoci monumental. L'exaltació estètica, ple d’aspiracions. Torna el de sempre, la recreació del passat amb un vernís de novetat capaç d'encendre el desig i reproduir en un llenguatge universal les seves consignes per tal de capturar l'aire del temps. "Els anys s'assequen com fulles", escriu l'autor del moment , el recuperat John Salter, de moda com els pantalons al turmell o les botes amb tatxes. Però, mentre la prosa sense pedreria de Salter es llegeix com un descobriment, els dissenys que aquests dies desfilen en les setmanes de la moda -ara, la de París- s'exhibeixen com una evidència. Ni teories al Barthes, ni poesia costurera en les cròniques. El que en veritat cotitza és la nomenclatura: les marques, les tendències i, molt especialment, les models.

Els rànquings de les més ben pagades s'han convertit ja en un tòpic, encara que sempre apareguin a les pàgines de xafarderia. Mentre es consagren les més famoses, tan indispensables per a qualsevol inauguració, campanya o reportatge, una legió de noies anònimes, algunes vulnerables nines de porcellana -com cantava Serrat -, es vesteixen i desvesteixen diverses vegades al dia davant d'un director de càsting que les escruta sense pietat. El 30 %, segons l'organització Model Alliance, ha patit tocaments o ha estat acomiadada per no perdre dos quilos. La majoria té entre 15 i 22 anys i el seu esforç major, consisteix a estar primes. Engreixar un quilo significa una derrota. Les que arriben a les passarel·les internacionals representen un privilegiat 2%. Hi ha nenes de quinze anys a qui un fotògraf els demana que es despullin. Una d'elles confessava que es va amagar en el bany a plorar, però després ho va fer, va posar. A vegades treballen dotze hores seguides. I no són poques les que, gràcies a Déu, reben un vestit i el sopar com a únic salari. Els abusos sexuals sempre han acompanyat a aquesta professió sobre la qual pesa l'acusació de frivolitat, prebendes, objectualitzar del cos i el narcisisme. Viure de la imatge, en veritat, té alguna cosa a veure amb la prosa rasa de Salter: cal assumir una actitud guanyadora des del primer moment.

Però la realitat amaga massa històries sòrdides, i parlar dels drets de les models sembla un assumpte molt diferent que la resta de reivindicacions laborals. Garantir els mateixos drets que emparen qualsevol altre ofici és el que pretenen associacions com Equity o Model Alliance: regular horaris, limitar l'edat de les noies per treballar, controlar el mobbing i els abusos...

Perquè sota les catifes del glamur hi ha un brut suburbi on es cometen autèntics atropellaments contra les belles obreres de la moda.

Joana Bonet

25/09/13

La Vanguardia

Augmenten els casos de ludòpates que empenyoren les joies familiars

La Unitat de Joc Patològic de l'hospital Santa Caterina ha atès 61 nous casos durant el primer semestre de l'any.

La dificultat per aconseguir crèdit dels bancs ha provocat que cada vegada més persones addictes al joc es venguin o empenyorin les joies familiars per aconseguir diners. La cap de la Unitat de Joc Patològic de l'hospital Santa Caterina de Salt (Gironès), Mercè Soms, detalla que sovint es descobreix una ludopatia quan es destapen els deutes del jugador. Abans, el més habitual era que el ludòpata hagués demanat diversos crèdits de poca quantitat al banc però, en els darrers mesos, han detectat un increment en els jugadors que empenyoren joies per aconseguir efectiu. La unitat ha atès 61 nous casos durant el primer semestre de l'any, el 31% joves menors de 30 anys.

La crisi econòmica o la dificultat per accedir a diners també s'ha notat en el comportament de les persones addictes al joc. Mercè Soms ha explicat que, generalment, es descobreix una ludopatia quan la família del jugador descobreix que s'ha gastat els estalvis o que arrossega algun tipus de deute contret amb alguna entitat bancària.

Segons Soms, durant anys era habitual que els jugador recorreguessin a préstecs continuats de petites quantitats per poder continuar jugant un cop s'havien esgotat els diners. Ara, però, ja no és tan senzill aconseguir aquests crèdits i, per això, els ludòpates busquen altres fonts de diners en efectiu com, per exemple, empenyorar joies. "Un comportament que detectem ara que abans no vèiem és la venda de joies d'or, per aconseguir diners es venen les joies dels familiars", explica la cap de la Unitat de Joc Patològic.

Durant el primer semestre de l'any, a la unitat han atès 61 nous casos, el 31% dels quals són joves de menys de 30 anys. El percentatge de joves és més elevat que el de l'any 2012 quan representaven el 22% dels 85 nous casos. Mercè Soms explica que una "distracció habitual" que s'està posant de moda entre els joves i que pot acabar generant una addicció és passar els vespres del cap de setmana jugant al casino o a la ruleta. "Primer hi van en grup per passar una estona divertida però per a alguns acaba essent un problema", explicat la psicòloga clínica.

Tot i això, tant en joves com en el conjunt dels atesos -que van dels 14 als 85 anys-, la principal addicció continua essent les màquines escurabutxaques. De fet, 6 de cada 10 nous casos del 2012 són addictes a aquestes màquines. Mercè Soms ho atribueix a que són molt accessibles perquè n'hi ha a la majoria dels bars, es necessiten pocs diners per jugar-hi d'entrada i perquè estan programades perquè el jugador "cregui que té el control" i que recuperarà de seguida els diners que ha anat perdent.

Sovint, les escurabutxaques són l'addicció principal però el jugador també prova sort amb altres tipus de jocs d'atzar com ara la loteria, els casinos o el bingo. A la Unitat de Joc Patològic també han notat un increment de persones addictes a les compres compulsives. Aquesta addicció sol afectar més a dones, tot i que també han tractat algun home. Del total de pacients, la majoria de jugadors són homes (el 85%) davant un 15% de dones addictes al joc.

Més Internet

Al llarg dels darrers anys, també han augmentat les addiccions al joc a través d'Internet. En aquests ludopaties, Soms detalla que cal diferenciar entre els addictes a Internet amb diners -casinos en línia o pòquer, per exemple- i els que es passen hores i hores jugant a través de la xarxa però sense gastar un euro. Entre aquests darrers hi ha també menors d'edat que ni estudien ni surten amb amics perquè es passen el dia enganxats a l'ordinador.

Les persones grans també són un altre grup d'atenció. Mercè Soms explica que les persones que es jubilen disposen de cop de molt temps lliure que moltes vegades no saben com administrar. Per això, o bé passen més hores al bar i comencen a jugar amb les màquines escurabutxaques o també poden aficionar-se a altres jocs, com el bingo. La Unitat de Joc Patològic també tracta un grup de jubilats que tenen entre 65 i 85 anys.

La cap de la unitat, Mercè Soms, detalla que el més complicat en els casos d'addiccions a jocs és recuperar la confiança familiar. "No és com una drogoaddicció, que pots fer una analítica i saber si t'està dient la veritat, en les addiccions al joc cal confiar, i no és fàcil", ha afirmat. Per això, recomana als familiars que vegin moviments sospitosos de diners o un increment en les hores de joc que es posin en contacte amb la unitat per esbrinar si es deu a una ludopatia.

ACN
Diari de Girona

El càncer no espera

Els Estats Units acceleren l’aprovació de nous tractaments per a les fases inicials de la malaltia

Els oncòlegs demanen que els resultats de la investigació arribin als pacients com més aviat millor

L’ODAC recomana al Govern federal que aprovi un fàrmac per a càncers de mama acabats de diagnosticar L’oncòleg Josep Baselga ha defensat a Washington que s’agiliti l’autorització de noves teràpies.

En una decisió sense precedents que obre la via a accelerar l’aprovació de nous fàrmacs contra el càncer, el Comitè Assessor de Fàrmacs Oncològics (ODAC) dels EUA ha recomanat al Govern de Washington que autoritzi l’ús d’un nou medicament contra el càncer de mama per a pacients a les quals s’acaba de diagnosticar la malaltia.

La recomanació suposa un canvi de filosofia en l’aprovació de nous fàrmacs oncològics. Fins ara, els fàrmacs s’han assajat i autoritzat inicialment per a pacients amb metàstasi, en què es pot avaluar si milloren la supervivència. Però això ha fet que els fàrmacs desenvolupats durant els últims anys quedessin fora de l’abast de les pacients que més se’n poden beneficiar, és a dir, aquelles en les quals el càncer és en una fase inicial i que poden aspirar a una curació completa.

“La nostra missió és salvar vides. No ens podem permetre perdre anys esperant els resultats d’assajos clínics que sabem que seran positius”, ha declarat Josep Baselga, director mèdic de l’hospital Memorial Sloan-Kettering de Nova York i investigador principal de dos dels estudis que sustenten l’aprovació accelerada del pertuzumab per a pacients acabades de diagnosticar.

L’oncòleg, especialista en càncer de mama, va argumentar dijous davant els experts de l’ODAC a Washington que “la vella manera de fer les coses ja no funciona”. La proposta que va defensar Baselga va ser aprovada per tretze vots a favor, cap en contra i una abstenció. “Aquest és un moment històric”, va afirmar després de la votació Mikkael Sekeres, president del comitè d’experts, en declaracions recollides per The New York Times. L’objectiu, va dir Sekeres, és que “les dones en les fases inicials del càncer de mama visquin més i millor”. La recomanació de l’ODAC ha de ser ratificada ara per l’Agència d’Aliments i Fàrmacs (FDA) dels EUA perquè el pertuzumab sigui aprovat per a aquestes pacients. Com a norma general, l’agència segueix les recomanacions dels seus comitès d’experts. L’FDA ha fixat com a data límit per anunciar la seva decisió final el 31 d’octubre.

El fàrmac ha demostrat ser eficaç únicament en els càncers de mama anomenats HER2 positius, que representen al voltant del 20% de tots els càncers de mama. Però en aquest grup els beneficis són significatius.

En un estudi amb pacients acabades de diagnosticar, va desaparèixer tot rastre de cèl·lules tumorals en el 46% d’aquelles que van rebre pertuzumab en combinació amb dos fàrmacs més. En aquelles que van rebre aquests dos mateixos fàrmacs, però no pertuzumab, el percentatge va ser del 29%.

Segons les recomanacions de l’ODAC, el pertuzumab podrà administrar-se abans que les pacients rebin cirurgia per extirpar els tumors. Fins i tot en els casos en què no s’eradiquin totalment les cèl·lules tumorals, s’espera reduir significativament la mida dels tumors abans de la intervenció.

“El més important” de la recomanació del comitè d’experts “és que estableix un precedent”, ha declarat Josep Baselga, que fa anys que lluita perquè els resultats de la investigació arribin com més aviat millor als pacients.

Després del pertuzumab per als tumors HER2 positius, Baselga espera que s’aprovin tractaments similars per als tumors anomenats triple negatius, que representen un altre 20% dels càncers de mama.

Més endavant es podrien aprovar també per a càncers d’altres òrgans com els colorectals, en els quals ja hi ha fàrmacs que actuen específicament sobre els tumors d’alguns pacients. El principal obstacle per poder estendre aquesta estratègia a altres tipus de càncer serà trobar maneres d’avaluar l’eficàcia de teràpies administrades a les fases inicials de la malaltia.

Josep Corbella

17/09/13

La Vanguardia

Salut mental en risc

La crisi fa disparar el nombre de depressions, casos d'ansietat i problemes d'addiccions

Els experts alerten del tractament de problemes com si fossin malalties

Demanen crear programes amb professionals diversos

La crisi econòmica no només té conseqüències visibles, n'hi ha d'altres que repercuteixen en la salut de les persones. Segons les dades de l'estudi Els riscos per a la salut mental de la crisi econòmica a Espanya: evidència en població atesa a centres d'atenció primària entre 2006 i 2009, presentades durant el recent Congrés Català de Salut Mental, a l'Estat espanyol arran de la crisi han augmentat un 19% els casos de depressió detectats a la xarxa d'atenció primària de salut, un 8,4% els d'ansietat i un 4,6% els problemes relacionats amb l'alcohol. A més, segons l'informe de Salut a Catalunya, les persones amb risc de problemes de salut mental l'any 2011 era del 14,1%. “Els homes aturats tenen tres vegades més risc de patir problemes de salut mental, i les dones, 1,5”, explica Maria José Fernández, metge de família i membre del grup de treball de salut mental i ètica de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (Camfic).

“S'ha constatat que, pel que fa a malalts mentals, la crisi agreuja la seva situació, perquè són persones molt vulnerables”, assegura el president de la Fundació Congrés Català de Salut Mental, Josep Clusa. “El motiu rau, d'una banda, en el fet que el compliment de la pauta assistencial és més difícil de dur a terme.

Hi ha malalts que, per exemple, no es mediquen.” A més, –hi afegeix Clusa–, “hi ha unes mancances pel que fa a personal que fan que les visites s'hagin espaiat en el temps.” La preocupació creixent dels professionals de la salut, però, rau en els casos d'afectació general de la població. “El que s'ha detectat és que les persones afectades per la crisi tenen una patiment no identificable, és a dir, no es pot atribuir a una malaltia, sinó a problemes. El perill és que s'estan medicalitzant aquests problemes, però no es busca el perquè”, comenta Clusa. Una opinió que comparteix el director de l'Observatori de Salut Mental de Catalunya, Josep Moya, que explica: “La crisi augmenta l'angoixa. Les persones afectades mostren, predominantment, símptomes de tristesa, ràbia, desesperació, impotència, etc., però molts cops no es tracta d'un trastorn depressiu.” El psicòleg Jordi Codina assegura que, ja “abans de la crisi, un 26% de persones sense trastorn mental van ser tractades com si en tinguessin”. En l'opinió de Moya, “si aquestes persones troben feina hi haurà una remissió completa dels símptomes”.

I és que el treball precari, els canvis en el sistema de treball, l'atur, els desnonaments, l'endeutament i la pobresa són els motius principals que afecten homes i dones, això sí, de manera diferent. “Elles reaccionen amb quadres depressius i amb somatització, mentre que els homes agreugen el consum de certes substàncies, sobretot d'alcohol”, diu el director dels Serveis de Salut Mental del Benito Menni de l'Hospitalet de Llobregat, Lluís Albaigues. A més, segons apunta Fernández, “un augment del 3% d'atur incrementa un 4,5% el nombre de suïcidis.”

Així doncs, per tal de donar resposta a aquesta situació, Moya apunta que “és necessari fer un canvi de model”. L'informe Quina crisi estem patint, com afecta la salut i com ens en sortirem reclama la necessitat de crear programes en què participin professionals de diversos àmbits. “S'han anat escapçant els programes més necessaris, com ara el programa Salut i Escola”, explica el psiquiatre Lluís Isern. Els professionals proposen potenciar la creació de grups específics d'ajuda mútua als centres de salut i programes de seguiment individualitzats.

LES FRASES

Les persones afectades pateixen angoixa, però moltes no tenen trastorns depressius

Josep Moya

DIR. OBSERVATORI DE SALUT MENTAL

Un increment del 3% d'atur suposa un augment del 4,5% de casos de suïcidis, morts que són evitables

Maria José Fernández

METGE DE FAMÍLIA

Els psicòlegs clínics asseguren que estan desbordats

L'augment dels casos de trastorn mental per la crisi ha fet que els psicòlegs clínics estiguin desbordats. “La ràtio no arriba als 4,5 per cada 100.000 habitants a l'Estat espanyol, molt lluny dels 18 de la mitjana europea. A més, segons un informe del Senat del 2010, hi ha una carència de fins a 7.200 psicòlegs clínics.” L'Asociación Nacional de Psicólogos y Residentes recomana la incorporació progressiva d'aquests especialistes sobretot als centres d'atenció primària, a les unitats d'oncologia i de dolor i en els programes de trastorn mental sever. A més, asseguren que actualment els trastorns mentals es medicalitzen en excés. “Seria més efectiu abordar els problemes combinant tractament mèdic amb intervencions psicològiques.”

Àngela Folguerola

27/08/13

El Punt Avui