Cada català pagarà de mitjana 13 € a l´any amb la nova taxa farmacèutica

La Generalitat preveu recaptar 50 milions d'euros aquest 2012 amb la mesura

La Conselleria de Salut calcula que cada català pagarà de mitjana 13 euros a l'any amb la nova taxa de l'euro per recepta, un concepte amb el qual el Govern preveu recaptar uns 100 milions d'euros a l'any -50 milions el 2012- i que té un "objectiu dissuasiu" en el consum de fàrmacs. En roda de premsa per presentar l'aplicació de la nova taxa a partir d'aquest dissabte, el conseller Boi Ruiz va assenyalar que l'euro per recepta "mai suposarà una barrera d'accés" als tractaments, perquè la taxa no afectarà unes 127.000 persones receptores de pensions no contributives i de la renda mínima d'inserció, entre d'altres. 

Alhora, l'aplicatiu informàtic que funcionarà a les farmàcies exclourà els productes dietoterapèutics, els fàrmacs amb un preu inferior a 1,67 euros, i reconeixerà aquells pacients que ja hagin rebut 61 receptes, i que per tant no hauran de pagar més, -36 receptes el 2012-, una casuística que afecta unes 800.000 persones a Catalunya. 

El conseller va insistir que el pagament de la nova taxa era un tema solidari i de "consciència social", per la qual cosa la negativa del pacient a pagar perjudicaria el conjunt de la societat, si bé va admetre la possibilitat que algú no aboni l'euro, de manera que, tot i rebre el medicament en qüestió, s'incoarà el procediment administratiu corresponent. 

Ruiz es va comprometre a revisar cada mes el llistat de les 127.000 persones exemptes del pagament, i va admetre que durant les primeres setmanes es poden produir "algunes disfuncions" de caràcter tècnic en els aplicatius informàtics de cada farmàcia, tot i que una comissió s'encarregarà de vetllar per solucionar els problemes que es produeixin. 

El conseller va agrair als col·legis farmacèutics la seva col·laboració -aquests havien demanat endarrerir l'aplicació de l'euro per recepta al mes de juliol per evitar haver de fer una doble facturació aquest mes-, i va precisar que el nou sistema s'ha posat en marxa amb un cost econòmic mínim utilitzant els recursos disponibles. 

De fet, va puntualitzar que "el farmacèutic no és un recaptador", sinó un agent del sistema sanitari, i és al ciutadà a qui afecta en primer lloc l'obligació de la nova taxa, al qual es vol conscienciar per fer un ús racional dels medicaments, va insistir, tot i que va evitar marcar un objectiu de reducció en el consum de fàrmacs. Alhora, va precisar que la taxa s'aplicarà exclusivament sobre receptes emeses pel Servei Català de la Salut i dispensades a Catalunya, així que queden exclosos els fàrmacs que se subministren en hospitals i ambulatoris, si bé el pagament podria incloure a ciutadans d'altres comunitats que vagin al metge en l'esmentada regió. 

Recurs al Constitucional 

El 2011 el CatSalut va cursar 155 milions de receptes a Catalunya que van suposar un desemborsament de 1.692 milions d'euros, el que juntament amb els 600 milions que van costar els medicaments dispensats en hospitals van portar a la comunitat que un de cada quatre euros gastats en salut es destinessin a pagar medicaments, va explicar el director de la institució, Josep Maria Padrosa. 

Amb tot, va assenyalar que la factura de farmàcia del CatSalut va representar el 2011 un 7,8% menys que l'any anterior gràcies a mesures d'estalvi ja empreses, i va afegir que la mitjana havia estat de 223 euros de despesa per persona, tot i que fins al 30% dels catalans no van rebre cap recepta. 

Preguntat sobre què pot passar si el Govern de Mariano Rajoy decidís finalment recórrer l'euro per recepta en implantar-se únicament a Catalunya, el conseller va demanar "sentit comú i coherència", ja que es tracta d'una mesura prevista en el pla d'ajustos del Govern català que pretén reduir el dèficit i racionalitzar la despesa sanitària, objectius compartits amb l'objectiu central. Alhora, no va concretar si la taxa podria deixar d'existir una vegada superada l'actual crisi, i va agrair el suport logístic de la Conselleria de Benestar i Família per poder establir les bases de l'exclusió del nou cobrament als 127.000 beneficiaris inicials. 

El president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Jordi de Dalmases, confia que sigui "excepcional" o inexistent el nombre de pacients que es neguin a pagar la taxa de l'euro per recepta que es començarà a aplicar dissabte. 

De Dalmases va assenyalar que una insubmissió a la taxa seria una "situació no desitjada", que no està a l'abast dels farmacèutics que, en aquest cas, obligarien a omplir un formulari al pacient. 

En cas de trobar-se en aquesta situació, el farmacèutic dispensarà els medicaments corresponents i derivarà al Servei Català de la Salut (CatSalut) l'impagament, que va evitar comparar amb la protesta "No vull pagar" en contra dels peatges de les autopistes catalanes. 

L'aplicació, que coincidirà amb la vigília de la festivitat de Sant Joan, és especialment "complicada" per als farmacèutics pel fet que cau en dissabte i a mitjan mes, fet que obligarà a emetre dues facturacions i a habilitar una línia telefònica per resoldre dubtes als professionals. Les 3.000 farmàcies catalanes no disposen encara del nou programa informàtic que els orientarà en el cobrament de la nova taxa administrativa.

Europa Press/DDG

19/06/2012

Diari de Girona

ACAT, 25 anys de lluita contra la tortura

Enguany celebrem els 25è aniversari de la constitució d'Acció dels Cristians per a l'Abolició de la Tortura (ACAT) a Catalunya. És una associació ecumènica, amb cristians de totes les confessions, que lluita per abolir la tortura i la pena de mort. ACAT nasqué a França, el 1974, quan dues dones protestants es van sentir interpel·lades pels relats de tortura a la ?guerra del Vietnam i van decidir, indignades pel silenci dels cristians, sensibilitzar les Esglésies davant d'aquest fet. El 16 de juny de 1974 fundaren l'entitat a Versalles i, d'allí, s'estengué pel món. A Catalunya es constituí el 1987. Els objectius d'ACAT són: informar i sensibilitzar les comunitats cristianes i els media; reflexionar sobre les causes de la tortura; intervenir, amb cartes, prop dels governs que permeten la tortura i apliquen la pena de mort; prevenir i vigilar al país propi; educar en els drets humans; pràctica de la pregària com a fonament de l'acció. El Gènesi diu que Déu va crear l'home i la dona a imatge seva. ACAT diu que les persones torturades són, per tant, la imatge torturada del Pare comú. Això ens fa sentir responsables davant de la tortura, els maltractaments i la pena de mort i és una crida a l'acció. 

Els membres d'ACAT tenim el deure d'alertar les Esglésies i el món sobre la conducta perversa dels governs que practiquen aquestes plagues, cada vegada més esteses. Hem d'interpel·lar i sacsejar els altres cristians que, malauradament, serien capaços de dormir tranquils sense que la consciència els qüestionés res. 

L'actuació habitual és la tramesa de crides urgents a governs de tot el món, per carta, fax o correu electrònic, per influir en casos concrets de tortura o perill d'execució dels quals es té coneixement. 

ACAT és una Federació Internacional (FI.ACAT) amb seu a París. Té estatut consultiu a les Nacions Unides i al Consell d'Europa. També té estatut d'observador a la Comissió Africana dels Drets dels Homes i dels Pobles. Contribueix a la tasca del Relator Especial de l'ONU sobre la tortura, del Comitè contra la tortura de l'ONU i del Comitè Europeu per a la prevenció de la tortura. 

El 1997, l'ONU proclamà el 26 de juny com a Dia Internacional de Suport a les Víctimes de la Tortura. A Girona, ACAT i Justícia i Pau, per la notable coincidència dels seus objectius, des de fa anys organitzen plegades alguns actes entorn d'aquesta data. Així, demà dia 21, a les vuit del vespre, farem una pregària ecumènica a l'església del Carme, mentre que el dia 26 hi haurà una taula rodona a l'Auditori de la Casa de Cultura, amb Gemma Calvet, advocada i escriptora, Josep Maria Terricabras, catedràtic de filosofia de la UdG i Jaume Hereu, rector de la parròquia ortodoxa de la Mare de Déu de la Tendresa de Girona. 

Aquesta parròquia s'ha trobat darrerament amb l'expulsió a Geòrgia d'un dels seus fidels, David Bakradze, per una ordre dictada cinc anys enrere, que no s'havia dut a terme. Resten a Girona, en situació extremament delicada, l'esposa i els dos fills de David. El P. Jaume, que és advocat, porta el cas d'aquesta persona que, un cop ingressada al Centre d'Internament d'Estrangers de Bacelona, va ser maltractada i amenaçada. A la taula rodona del dia 26 ens explicarà aquest cas. Recordem que al CIE de Barcelona, a començaments d'any hi va morir un guineà de 21 anys que hi era retingut en espera de l'expulsió cap al seu país. 

Cada any en arribar el mes de juny he difós i comentat l'informe que elabora la Coordinadora per a la Prevenció de la Tortura, de la qual són membres ACAT i Justícia i Pau. Puc avançar que el 2011, mentre que les situacions de tortura o maltractaments van augmentar un 11,5%, la quantitat de persones implicades, a causa dels moviments socials (vagues, manifestacions, ocupació de places, ...), va créixer el 116%. Quan tingui l'informe detallat faré l'article habitual per comentar-lo.

Xavier Merino i Serra

Membre d'ACAT i de Justícia i Pau

20/06/2012

Diari de Girona

Hem d´ajuntar dos equips en un per evitar duplicació de serveis. Però no planteja cap retallada de plantilla.

Gerent dels Hospitals Dr Josep Trueta i
Santa Caterina de Girona

Vicenç Martínez, Gerent dels hospitals Trueta i Santa Caterina, nascut a Barcelona, és doctor en Medicina i especialista en cirurgia pediàtrica. Amb una extensa trajectòria a l'esquena, va ser el cirurgià del primer trasplantament hepàtic infantil de l'Estat. 

Vicenç Martínez té un gran repte entre mans. És, des del passat 1 de maig, el «supergerent» dels dos hospitals més importants de la província i el seu objectiu com a màxim responsable no és altre que fer que el Trueta de Girona i el Santa Caterina de Salt encarin el futur junts. Assegura que està il·lusionat amb aquest nou projecte però ara el seu repte és el d’involucrar els professionals, i això no és una tasca fàcil. Els dubtes inicials dels treballadors (sobretot del Santa Caterina) sembla que s’han anat esvaint a mesura que Martínez ha començat a donar detalls del canvi de model. 

Com estan els ànims a l’hospital Santa Caterina? 

Abans d’arribar jo, no sé com estaven. Tenia moltes ganes de presentar-me als treballadors i que em poguessin conèixer. He fet tres reunions amb els caps de serveis d'infermeria del Santa Caterina, del serveis generals de l'IAS i del sociosanitari. Tres reunions de presentació en tres hores diferents agrupant tots els caps. A partir d'aquí i veient les preguntes que em feien, vaig notar que eren positives i amb molt seny. També vaig percebre que el personal està tranquil amb el «què farem». Evidentment la preocupació segueix, perquè ara hem de veure com ho fem. Però això ho presentarem després de l'estiu, per tant, entenc que avui en dia no es pot fer cap reorganització o reformulació sense la participació dels professionals. Això vol dir transparència en la informació i participació real dels professionals. 

Com funcionarà exactament? 

Tenim una metodologia que anirem confirmant al llarg del temps, i que serà a partir de processos. Un mateix procés pel servei que estigui tant al Trueta com al Santa Caterina. Aquells que siguin comuns, tindran una única manera de fer. La col·laboració serà en tots els serveis comuns. La participació de metges, infermeres i tothom, determinarà cap a on aniran aquests serveis. No tots seguiran una mateixa línia homogènia. És possible que un servei arribi a un nivell i un altre servei vulgui estar a un altre nivell. No passa res, és un tema d'integrar. No volem marginar a ningú. 

Per quins serveis començaran aquestes col·laboracions? 

No ho sé encara. Ara vaig servei per servei per presentar-me amb els professionals, parlar i saber on treballen. Això al Trueta ja ho tinc gairebé fet, però encara falta al Santa Caterina, sobretot en àmbits com la Salut Mental o el Sociosanitari... Sóc el gerent de l'IAS i de l'ICS. Quan estic a un lloc tinc una samarreta, i quan estic amb l'altre me la canvio. I això seguirà així. 

Però quan parla de procés, a què es refereix? 

Doncs si per exemple, en aquesta sala som 10 persones del Trueta i 10 del Santa Caterina, la idea és: hem de fer un servei en el que hi estiguem confortables i estar segurs de què és el millor. Amb la nostra capacitat i talent, trobar el millor servei que podem donar als pacients. Hi ha molt camí estudiat, i hi ha molt camí fet, tampoc ens inventem res. Però l'important és la participació i el consens dels mateixos professionals. I si hi ha un moment en que ens hem de decidir, ho farem sense problemes. 

Ha detectat duplicacions de serveis entre els dos hospitals? 

Jo crec que n'hi ha una mica a per tot. És normal perquè fins ara els dos hospitals venien de diferents orígens. És lògic que un servei determinat vulgui abarcar el màxim ventall de les seves possibilitats. Si l'altre hospital també ho fa, això porta a una duplicació. La història fins ara és absolutament natural. Ara hem de procurar que el servei sigui eficient i no duplicar serveis, i per fer-ho hem de juntar dos equips en un de sol. Uns treballaran a un lloc i els altres a un altre, però sempre amb el mateix criteri i lideratge. 

El canvi de model suposarà una pèrdua de llocs de treball? 

No té per què. Vull que suposi més eficiència i orgull dels professionals de participar en un projecte que serà pilot per la resta de Catalunya. 

Com afectaran aquests canvis interns a l’usuari? 

Potser millorarem en l’aspecte assistencial. Internament estic segur que millorarem, i externament hem de veure quins seran els resultats. És una mica vanitós per part meva dir-ho, però crec que podem fer-ho. És possible que el ciutadà per unes coses hagi d'anar al Trueta i per altres al Santa Caterina. I el mateix pels professionals: els que estan treballant a un lloc hauran d'anar a l'altre, però sempre amb els mateixos requeriments d'ara des del punt de vista de la contractació. 

És imprescindible que el nou Trueta es construeixi a prop del Santa Caterina? 

En principi farem un model en què serà igual on siguin els hospitals. Si finalment volen canviar d'ubicació a nosaltres ens serà igual perquè el funcionament serà el mateix. Sigui on sigui el nou Trueta, seguirem igual. El funcionament dels recursos humans passarà per davant de la organització estructural. Ara bé, també s'ha de dir que totss aquests aspectes es poden veure afavorits depenent d'on estiguin les estructures, això està clar. Per tant, encara que al final serà una decisió política, nosaltres el que hem de fer és posar els pros i contres de les diferents alternatives. 

La unificació amb l’hospital de Salt pot fer encara que no hi hagi nou Trueta? 

No té res a veure. Ni amb la reordenació d'aquest últim any passat per adequar la despesa. Mentre hi hagi un hospital comarcal i un de referencia que facin coses comunes, no té sentit. El nou Trueta és d’a més a més. No dic que no sigui important, però no té res a veure amb el tàndem funcional que hem de fer. 

En un futur es poden estendre aquestes aliances estratègiques a altres hospitals? 

El nostre objectiu principal és crear-les entre l’ICS i l’IAS. Però també hi ha molta relació amb els altres hospitals comarcals i això es pot consolidar més. És més m'agradaria moltíssim consolidar aquests lligams, i fer una xarxa de col·laboració real de tot el sistema gironí. 

Quant temps pot durar el procés? 

Crec que un parell d'anys fàcil. Farem processos i això és una cosa de molta participació, calculo 2 o 3 mesos per servei. És possible que al principi costi una mica més, però després tot pot ser més senzill perquè ja coneixerem la metodologia. 

Francesc Benejam

19/06/2012

Diari de Girona

Sense escola bressol per ser diabètica

L' Ajuntament de Girona posa traves per matricular una nena de 22 mesos per patir una malaltia crònica. 

L’endocrí de l'Ester recomana l'escolarització de la petita a l’escola bressol.

Després que la mare denunciés el cas, l'Ajuntament s'avé a reunir-se amb ella de nou. 

L’Ester té 22 mesos i just ara comença a ser conscient de la seva malaltia: és diabètica i sempre pregunta als seus pares si pot menjar alguna cosa, perquè li han ensenyat que ha de cuidar la seva alimentació per controlar el nivell de sucre en la sang. També demana un suc o una galeta si es troba malament. Però encara no és autònoma i necessita que un adult li faci les glucèmies i li administri la insulina abans dels principals àpats del dia. 



Aquesta atenció especial que la petita requereix li ha causat problemes a l'hora de trobar escola. Els seus pares, la Mireia Ros i en Marc Hernández, van voler matricular aquesta primavera en una guarderia municipal de Girona i no ho han aconseguit de moment. Comptaven amb els punts necessaris i van entrar a les llistes provisionals d'admesos, però l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de la ciutat de Girona va desestimar a principis de juny la seva petició, segons expliquen els seus pares. El motiu: la nena pateix diabetis. 



La Mireia Ros recorda que la seva filla va aconseguir 35 punts -cinc d'ells per tenir una malaltia crònica- i a finals de maig, quan es van publicar les llistes provisionals d'admesos en la escola bressol municipal La Baldufa, tenia el número 23 per a 24 places ofertes. Però el 4 de juny tècnics de l'OME es reuneixen amb ella i li comuniquen que han desestimat l'escolarització de l'Ester perquè no tenen mitjans per atendre-la. "Ens van dir que no li podien donar una plaça com a alumna de necessitats educatives especials perquè no tenen diners per contractar personal de suport en els centres, i que tampoc la admetien com una alumna ordinària perquè té diabetis", assenyala Mireia. Precisament la nena va aconseguir entrar a la llista d'admesos per via ordinària. Dos dies més tard, quan es van publicar les llistes definitives a les escoles bressol de la ciutat, la seva filla no apareixia, ni tan sols era    a la llista d'espera. 



Davant la negativa de l'Ajuntament, la Mireia va demanar als tècnics municipals que es reunissin amb el metge endocrí que atén l'Ester a l'hospital Josep Trueta per assessorar-se. La reunió va tenir lloc el 8 de juny i en ella el metge va recomanar l'escolarització de l'Ester. "L'únic que necessita és que un adult la vigili, que li faci la glucèmia i li posi la insulina abans del menjar. A l'hospital Josep Trueta fan cursos per a mestres i personal educatiu, existeixen els mitjans perquè els nens diabètics tinguin una escolarització com la de qualsevol altre", assenyala la Mireia. Aquesta dona ha posat el cas en mans de l'advocat de l'Associació de Diabètics de Catalunya, Jaume Oriel. "Lamentablement, es tracta d'un altre cas de discriminació per malaltia", assenyala Oriel. Per a aquest advocat, l'Ester té dret a una plaça a la guarderia municipal perquè va entrar en les llistes d'admesos, i l'Ajuntament no pot negar-se a escolaritzar-la pel fet de ser diabètica. 


Després que la Mireia Ros denunciés els fets públicament, l'Ajuntament ha decidit tornar a reunir-se amb la família i l'advocat per buscar una solució. Segons un portaveu del consistori, la intenció és arribar a un acord amb la família per escolaritzar la nena. Demà a la tarda, la Mireia, en Marc i l'advocat es trobaran amb la regidora d'Educació de la ciutat, Isabel Muradàs. "No li deneguem la matrícula, només vam dir que el cas s'havia d'estudiar", diuen des de l'Ajuntament. "Volem consensuar amb els pares com ha d'escolaritzar la nena", afegeixen, encara que no aclareixen les condicions que posaran per a això. Si hi ha acord, l'Ester podrà anar a la guarderia a partir de setembre. 



La Mireia Ros diu sentir-se optimista, però tem que l'Ajuntament vulgui escolaritzar l'Ester "sense fer-se'n responsable", és a dir, que demani que siguin els pares els que hagin d'anar cada dia a la guarderia per mirar la glucèmia i administrar la insulina. El cas de l’Ester il·lustra les dificultats que poden trobar els nens diabètics i amb altres malalties cròniques a l'escola. Existeix un protocol d'atenció a aquests alumnes, però són només recomanacions, i hi ha un buit legal sobre qui ha d'administrar els medicaments en horari escolar. 

Maite Gutiérrez 

17/05/2012

La Vanguardia

Familiars de malalts de càncer podran dormir i dutxar-se gratis en hotels propers als hospitals Trueta i Santa Caterina

L' associació Catalunya contra el Càncer (AECC) engega a Girona el programa 'Espai respir'. Els familiars de malalts de càncer que rebin tractament als hospitals Josep Trueta de Girona i Santa Caterina de Salt (Gironès) podran dormir i dutxar-se gratis en quatre hotels propers als centres sanitaris. La iniciativa, batejada com a 'Espai respir', es va engegar la setmana passada i neix gràcies a la implicació dels hotels Costabella, Holiday Inn, Ibis i Sidorme, que posen una cinquantena d'habitacions a disposició de l'associació Catalunya contra el Càncer. La presidenta de l'entitat a Girona, Pilar Cort, ressalta que el programa vol, juntament amb l'assessorament psicològic, "millorar la qualitat de vida" dels familiars dels malalts, i suplir la manca de pisos assistits a la ciutat. 

Davant la impossibilitat -per manca de recursos- de muntar un pis assistit a Girona, l'entitat Catalunya contra el Càncer ha sumat esforços amb quatre hotels propers als hospitals Josep Trueta i Santa Caterina. La iniciativa, batejada com a 'Espai respir', permetrà als familiars dels malalts de càncer poder dormir i dutxar-se gratis en aquests establiments. 

En concret, els hotels Costabella, Ibis, Holiday Inn Express i Sidorme posaran a disposició de l'entitat una cinquantena d'habitacions. La presidenta de Catalunya contra el Càncer a Girona, Pilar Cort, explica que aquest servei, que s'oferirà en paral·lel a l'assessorament psicològic, té un clar objectiu: "Millorar la qualitat de vida dels familiars i disminuir les conseqüències emocionals de l'hospitalització". 

Cort explica, la crisi econòmica ha estat una dificultat afegida per a moltes famílies de malalts oncològics i, per aquest motiu, l'entitat i els hotels han volgut posar el seu gra de sorra per ajudar-los. Per poder descansar o dutxar-se en un dels hotels, els familiars hauran de viure a més de 20 quilòmetres de Girona o bé passar per dificultats econòmiques. 

Desangoixar les famílies 

"El que volem és desangoixar les famílies i potenciar la seva unitat en uns moments difícils", explica Cort. L'allotjament es gestionarà a través de les assistents socials i les coordinadores que Catalunya contra el Càncer té tant a l'hospital Trueta com al Santa Caterina i, com precisa la presidenta, serà un procés "àgil". 

Per exemplificar-ho, Cort explica una situació amb què es van trobar la setmana passada, moment en què es va engegar el servei. "Ens vam trobar amb un pacient a qui van derivar des del Trueta fins al Santa Caterina; el seu familiar ens havia sol·licitat el servei i, des de l'entitat, vam gestionar la reserva d'un hotel a un altre", ha precisat la presidenta. 

Per engegar el programa 'Espai respir', els representants dels quatre hotels i l'associació han signat aquest dilluns un conveni, que té vigència fins al juny de l'any vinent. El director de l'hotel Holiday Inn, Joan Carles Nieto, ha destacat que la iniciativa permet als hotels donar valor social a la seva feina, aprofitant la proximitat amb els dos hospitals. 

Arreu de l'Estat, l'Associació Espanyola Contra el Càncer (AECC) compta amb 22 pisos d'acollida. Pilar Cort ha destacat que el programa 'Espai respir' és una iniciativa "pionera" i ha dit que l'entitat ha preferit recórrer al suport privat, entre d'altres, pel context de retallades i dificultats econòmiques en què es troba immersa l'Administració. 

ACN

11/06/2012

9 Dirari

Sis festivals de Girona posen el cor en un conveni conjunt amb Càritas

La música de Cap Roig, Peralada i Porta Ferrada, el teatre de Temporada Alta i FITAG i el Festival de Cinema col·laboren en l'obra social

La cultura de les comarques de Girona s'implica i es mou, i ha mostrat la seva vessant més solidària en nombroses ocasions. Ara, aquesta voluntat social es fa més palesa que mai, gràcies a la signatura d'un conveni que uneix sis festivals i Càrites Diocesana, per treballar conjuntament per donar suport a aquells que es troben en perill d'exclusió. 

Els responsables de Cap Roig, FITAG, Peralada, Temporada Alta
i del festival de Cinema, amb el de Càritas.

Festivals Amb Cor suma els esforços dels tres grans festivals musicals de la Costa Brava (Peralada, Cap Roig i Porta Ferrada), els dos teatrals de Girona i Salt (Temporada Alta i FITAG) i el Festival de Cinema de Girona; segons que va apuntar ahir el responsable de Càritas a Girona, Ramon Barnera, aquesta iniciativa pretén "obrir la nostra entitat a la societat civil i buscar complicitats, especialment importants en un moment de retallades tan significatives com l'actual". Si fins ara s'havia buscat el suport d'altres entitats i d'empreses privades amb la signatura de convenis particulars, ara s'ha donat un pas més creant aquest aliança a set bandes amb el món de la cultura. 

Una temporada solidària 

El funcionament és senzill: cadascun dels festivals destinarà un euro de cada entrada venuda en un espectacle determinat a l'obra social de Càritas, que després s'encarregarà d'administrar aquestes aportacions dins els seus projectes. El que donarà el tret de sortida serà el festival de Cap Roig amb el concert d'Els Amics de les Arts, assegurant l'èxit de la col·laboració en tant que aquesta actuació és una de les que ja tenen les entrades exhaurides. 

A manca de definir el "concert solidari" de Porta Ferrada, el següent festival a l'agenda serà el Castell de Peralada. En aquesta ocasió, la cita serà el 18 d'agost amb el Barcelona Ballet amb Ángel Corella i Chi Cao, segons que va explicar el seu director Oriol Aguilà, l'intèrpret que es va posar en la pell de L'últim ballarí de Mao. A finals d'agost arribarà el torn del FITAG, el Festival Internacional de Teatre Amateur de Girona. Aquest serà un cas lleugerament diferent, en tant que les entrades són gratuïtes o a un preu simbòlic; és per aquest motiu que mentre duri el certamen, al Teatre Municipal s'hi podran trobar unes guardioles dissenyades expressament per Domènec Fita, on tothom qui ho desitgi podrà fer les seves aportacions. Ja al setembre, el festival de cinema de Girona col·laborarà amb la iniciativa; a manca de definir quines accions durà a terme, el seu director Lluís Valentí va apuntar que es duran a terme en l'acte ?inaugural, donant especial rellevància a la col·laboració. 

Finalment, el darrer serà Temporada Alta, que ho farà per doble partida: col·laborant amb Càrites de Girona i Salt, Salvador Sunyer va avançar que s'escolliran "dos espectacles que poguem assegurar, o gairebé, que s'ompliran al cent per cent" per aportar-hi el seu euro solidari. El conveni s'ha signat per a la present temporada; ara bé, Barnera va mostrar-se convençut que l'activitat tindrà continuïtat en el futur "si la situació segueix sent la mateixa", i va deixar la porta oberta a l'entrada de més festivals que vulguin afegir-s'hi.

Marta Pallarès

12/06/2012

Diari de Girona

Dues bessones salven el seu germà d'una malaltia rara mitjançant la selecció genètica

Família i metges a la Clínica IVI
Foto:Europa Press

La selecció genètica ha permès concebre dues bessones lliures d'adrenoleucodistròfia que han salvat el seu germà gran d'aquesta malaltia. 

És una malaltia rara que afecta un de cada 35.000 persones i que, de no tractar-se mitjançant un trasplantament de medul·la òssia, genera un deteriorament progressiu del pacient que el porta a la mort. 

El nen, anomenat Hissen i que ara té 11 anys, és el segon cas d'èxit a Espanya d'una selecció genètica per aconseguir el naixement d'un nadó compatible i sa per curar un germà amb una patologia greu, després d'un cas semblant que va passar a Sevilla, i el primer que es produeix en el món per curar aquesta malaltia concreta. 

L'operació ha implicat la col·laboració de diversos centres, especialment de la clínica IVI de Barcelona, que ha fet el diagnòstic genètic implantacional perquè les bessones naixessin lliures de la malaltia, i de l'Hospital Sant Pau de Barcelona, on es va portar a terme el trasplantament. 

En roda de premsa, el director de la clínica IVI, Agustín Ballesteros, ha explicat que la selecció genètica de les germanes es va portar a terme després de descartar que existissin familiars compatibles --només el 30% dels casos ho aconsegueixen per aquesta via-- i tot i inscriure a Hissen en el Registre Espanyol de Donants de Medul·la Osea --només el 60% troba un perfil adequat--. 

El trasplantament de cèl·lules de cordó i de medul·la òssia es va portar a terme l'octubre del 2011, quan les bessones ja tenien més de sis mes, i des d'aleshores el nen ha evolucionat favorablement i fins i tot s'ha detectat una millora de l'afectació neurològica, contrastada també amb unes dades bioquímics positius. 

La directora de la Unitat d'Hematologia, Oncologia i Trasplantament del Servei de Pediatria del Sant Pau, Isabel Badell, ha assenyalat que el procés va requerir d'una administració de quimioteràpia "molt intensiva" al nen abans del trasplantament, per evitar rebuig, i que la transfusió de sang del cordó es va completar amb una extracció de medul·la òssia en els dos malucs de la germana seleccionada per tenir més pes.

L'adrenolecucodistròfia es desencadena quan una enzim impedeix el metabolisme correcte d'àcids grassos de cadena molt llarga, que s'acumulen al sistema nerviós i a altres parts de l'organisme, produint un deteriorament progressiu del to muscular, la comprensió de la comunicació verbal i de la visió, entre d'altres. 

En el cas d'Hissen, la clínica IVI va aconseguir fecundar cinc òvuls viables dels pares, després d'aconseguir l'autorització del cas el març del 2010 per part de la Comissió Nacional de Reproducció Humana Assistida (CNRHA), el que va portar que un any després naixessin Leire i Noa. 

"Molt contents" 

Els pares dels nens --que ja tenien un fill gran--, Alicia López i Mario Chesa, d'uns 40 anys i veïns de Ripollet (Barcelona), han agraït als diferents equips mèdics la feina feta i s'han mostrat "molt contents" per revertir un procés que podia acabar amb la vida d'un dels seus plançons. Hissen, per part seva, ha indicat que es troba molt a gust amb la seva nova vida, per no haver de portar màscara quan surt de l'hospital, on es trobava "tancat", i ha explicat que ara pot fer esport. 

Els pares, juntament amb el doctor Ballesteros, han demanat una agilitació d'aquest tipus de processos perquè l'espera dels pares i dels nens no sigui tan extensa, ja que en aquest tipus de casos la malaltia pot anar degenerant fins a un punt que no sigui possible la salvació i els pares poden perdre amb l'edat part de la seva capacitat per quedar-se embarassats. 

"Al tractar-se d'una malaltia a contrarellotge les respostes haurien de ser més ràpides", ha assenyalat la mare, que ha explicat que en el seu cas el vistiplau es va demorar sis mesos, un termini que es va fer molt llarg. Ballesteros ha explicat que a Espanya aquest tipus de procediments encara es consideren experimentals, després de l'aprovació de la llei de reproducció humana assistida del 2006 que obria la porta a aquest procés, pel que ha considerat "absolutament imprescindible" millorar els terminis perquè l'actual cursa d'obstacles es converteixi en una autopista. 

"La nostra experiència és que no ha estat un tractament tan ràpid com requeriria", ha afegit, sobre una operació que té un cost al mercat de 9.000 euros però que la clínica privada ha portat a terme de manera altruista d'aquí al seu programa de responsabilitat social corporativa, i també perquè així ho determinen els casos experimentals.

Europa Press
13/06/2012

La Salut de l'ensenyament superior

Els Estats anomenats del benestar, que els catalans en tant que espanyols hem pogut tastar aquests darrers 30 anys llargs de democràcia, van ser fruit d’un pacte entre les aspiracions de la burgesia capitalista (que feia bandera de les llibertats individuals) i els treballadors (que reclamaven la primacia de la igualtat entre les persones i el repartiment dels béns disponibles). I és que tant una cosa com l’altra no solament són desitjables, sinó que difícilment es pot donar, en la pràctica, la primera sense la segona. La llibertat és el bé més preuat de les persones, però aquesta llibertat només es pot exercir realment si es tenen  unes condicions mínimes de subsistència: sense salut, sense formació, sense un habitatge digne, sense feina, sense recursos econòmics... la llibertat individual no passaria de ser una entelèquia o un autèntic sarcasme. Aquell pacte venia a dir que els Estats, a més de les funcions habituals que desenvolupaven, assumirien també la de recaptar i redistribuir la riquesa generada per la ciutadania, a través dels impostos, de manera que tothom, pel sol fet de ser persona i sense cap condició prèvia, pogués gaudir d’una mena de salari social. Aquest és l’origen del sistema públic de salut, d’educació, de pensions, de prestacions en cas de necessitat...; aquesta és l’única manera de garantir que els drets humans siguin autènticament universals.

El que estem vivint en aquests moments és purament i simple el trencament d’aquell pacte. Tenim prou evidències que aquest tipus d’acords són fruit o bé de la bona voluntat de les parts o bé d’un equilibri de forces que fan difícil la victòria dels uns i la derrota dels altres. Desgraciadament, en la vida social el que sol comptar són les relacions de poder, la llei del més fort, de manera que quan els capitalistes d’avui (molt especialment els financers –és a dir, els especuladors-, però també els immobiliaris i tot un seguit de directius, tècnics, gerents, assessors, intermediaris, polítics...) han copsat la debilitat dels treballadors (i de les classes mitjanes) han decidit fer marxa enrere, fer-nos creure que l’Estat del benestar és insostenible, que la llibertat individual no ha de tenir cap límit, que tothom s’ha de buscar la vida (i si no se’n surt és simplement culpa seva o que desgraciadament no ha tingut sort) i que els impostos són un atracament (sobretot els directes, no pas els que graven el consum).

Aquest és també el problema de les universitats: en la major part dels països europeus, l’accés a la universitat s’havia considerat un dret universal i, doncs, relativament barat, de manera que l’única condició per accedir-hi fos el mèrit, l’esforç i les capacitats personals, i no l’origen o el capital disponible (les beques més que pagar els estudis, el que feien era atorgar una salari mínim als estudiants que s’havien de mantenir per si mateixos). Ara se’ns diu que això no pot ser, que tots els estudiants hauran de pagar el cost real dels seus estudis en funció de la seva renda familiar... Però aquí hi ha la trampa: la renda familiar és la que hauria de determinar els impostos a pagar, però no el cost dels estudis universitaris (o de les receptes, els judicis o l’educació), que haurien simplement de tenir unes taxes mínimes per tal de garantir-ne l’accés universal.

Per altra banda, aquests fonamentalistes de la llibertat sense límits creuen també que les úniques coses que funcionen bé són les privades i que l’única manera de garantir l’eficiència dels treballadors i de les empreses és la inseguretat (és a dir, la por a perdre el lloc de treball) i la competència (què deu voler dir la competència entre hospitals, posem per cas: que no se’ls hi morin els pacients? En aquest cas, la solució seria ben fàcil: enviar els que estan més greus a l’hospital del costat –a poder ser públic- i així, a sobre, el podrien acusar d’incompetent i d’ineficient!). Doncs sí: consideren que les universitats han d’actuar com els grans hipermercats: han de publicitar els seus productes, fer ofertes, diferenciar-se dels altres, competir per tenir més i millors clients (i evitar els indesitjables), tenir molta cura de la imatge i, per descomptat, eliminar aquells productes que no tenen prou sortida o que no donen prou benefici, independentment de que siguin necessaris.

El mal de les universitats, per tant, és el mateix mal de tots els serveis i sistemes públics, dels quals ens hem beneficiat tots, però molt especialment les classes mitjanes i treballadores (perquè els altres ja ho tenien resolt per un altre costat). Quan aquests serveis deixen de ser universals, el que se’n segueix és que hi comença a haver cada cop més persones que no hi tenen accés: primer són els més pobres i vulnerables, després potser seran els estrangers amb o sense papers; a continuació els joves o no tan joves que no tenen feina, potser més endavant seran els fumadors o els que fan esports de risc o els discapacitats... 

L’única manera d’aturar aquest despropòsit és ser inflexibles: els drets socials han de seguir essent universals. O fer-nos forts, aplegar-nos, perquè desgraciadament els poderosos només entenen la llei de la força.

Xavier Besalú

Professor de Pedagogia de la Universitat de Girona  

Vicepresident de l’associació GRAMC

Les urgències de l´Hospital Dr Josep Trueta de Girona, les més ràpides

Calculen en 5 minuts el temps d'espera durant l'epidèmia de grip entre l'arribada al centre i la primera atenció

El servei d'urgències va funcionar bé durant l'epidèmia de grip

El servei d'urgències de l'hospital Dr Josep Trueta de Girona va ser el més ràpid de Catalunya a l'hora d'atendre els pacients. La conselleria de Salut calcula que el temps d'espera que van patir els malalts a finals de febrer del 2012 era de poc més de 5 minuts, mentre que a l'hospital Joan XXIII de Tarragona els pacients havien de romandre gairebé 20 minuts per set atesos. Les dades es van donar a conèixer arran d'una pregunta de la diputatda d'ERC per Girona, Carme Capdevila, que va voler conèixer la situació de col·lapse que es va viure als centre sanitaris a principis d'any. 

La resposta de la conselleria deixa clar que l'hospital gironí treballava aquells dies el doble de ràpid que la resta de centres sanitaris de Catalunya: va ser l'únic que va tenir una mitjana d'espera de 5 minuts i 16 segons. Per contra, Bellvitge, Germans Trias, Arnau de Vilanova Vall d'Hebron o l'Hospital de Vialdecans se situaven entre els 11 i els 12 minuts. 

A més, l'Hospital Verge de la Cinta de Tortosa triplicava el temps d'espera de Girona, amb 15 minuts, mentre que l'Hospital Joan XXIII de Tarragona arribava fins els 19 minuts amb 57 segons. 

En la resposta parlamentària, la Generalitat però admet que és impossible saber quan es triga a decidir el trasllat d'un malalt a planta. "La gran variabilitat de la decisió fa que no es diposi d'unes dades fiables respecte al temps d'espera per ingressar en planta als hospitals de l'ICS i de la xarxa hospitalària d'utilització pública. 

Les xifres d'atenció d'urgències i de trasllat a planta del gener i febrer són significatives perquè van coincidir amb una epidèmia de grip que va col·lapsar els serveis d'urgències dels grans hospitals catalans. 

La Conselleria de Salut va obrir 870 llits hospitalaris al gener i al febrer per atendre a l'augment de demanda provocat per la irrupció tardana de l'epidèmia de la grip. A primers de gener, quan la grip encara no havia arribat al nivell d'epidèmia, els hospitals catalans tenien una dotació de 12.660 llits, si bé van acabar el mes de febrer amb 13.530 per atendre el pic de demanda. A les comarques gironines es van habilitar 117 d'aquests llits. Pràcticament tot l'hospital Trueta funcionava a ple rendiment per fer front a una afluència creixent de persones al servei d'urgències. Les plantes que estaven tancades per les retallades del 2011 es van haver d'obrir gradualment. 

Col·lapse per ingressar 

De l'augment de Catalunya, es van obrir 504 a Barcelona, mentre que 93 ho van fer a la Catalunya central, 44 al Camp de Tarragona, 2 a les Terres de l'Ebre i 60 a Lleida. 

A l'hospital Vall d'Hebron de Barcelona, el més gran de Catalunya, els serveis d'urgències de medicina general es van col·lapsar malgrat l'obertura d'aproximadament 80 nous llits que no aconsegueixen absorbir el total de malalts que requereixen ingrés. 

Salut va admetre que el pic assistencial ocasionat per la grip va obligar a reprogramar algunes intervencions quirúrgiques a l'hospital de Bellvitge. L'hospital Arnau de Vilanova de Lleida que també va patir una situació de col·lapse, amb una recepció diària de 280 pacients, una part dels quals tampoc podien ser traslladats a planta el mateix dia. 

A Tarragona, l'hospital Joan XXIII registra una "forta freqüentació" a l'àrea d'urgències amb esperes de tres dies per ser passats a planta. Una situació semblant es repetia a Viladecans i al Can Ruti de Badalona, segons les mateixes fonts.

Jesús Badenes

12/06/2012

Diari de Girona

Un nou fàrmac contra el càncer de mama porta la quimioteràpia a la cèl·lula tumoral

Homenatge als supervivents de càncer

La farmacèutica suïssa Roche ha desenvolupat una innovadora teràpia contra el càncer de mama, el TDM-1, cridada a "revolucionar" el tractament d'aquesta malaltia ja que, per primera vegada, agrupa en una única molècula un agent biològic que fa de "cavall de Troia" o "míssil teledirigit" per a una potent quimioteràpia que s'allibera a l'arribar a la cèl·lula tumoral. 

Aquest avanç, que ha protagonitzat la sessió plenària del Congrés de la Societat Americana d'Oncologia Mèdica (ASCO, en les seves sigles en anglès) que s'està celebrant a Chicago, actua contra un subtipus del càncer de mama, el subtipus HER-2 positiu, que suposa fins al 20 per cent d'aquests tumors. No obstant això, el mecanisme d'acció utilitzat representa "una nova forma d'abordar el càncer", com va assenyalar Joan Albanell, del Servei d'Oncologia de l'Hospital del Mar de Barcelona, qui ha participat en el desenvolupament a Espanya d'aquesta teràpia experimental. Albanell no descarta que aquesta pugui ampliar-se en el futur com a primera opció terapèutica d'aquest tipus de càncer o en altres en els quals també juga un paper clau el HER2, com en els tumors gàstrics. En concret, la molècula incorpora la teràpia biològica que fa 10 anys va revolucionar el tractament d'aquesta malaltia, el "trastuzumab", comercialitzat com "Herceptin" també per Roche, i recupera la potent quimioteràpia DM1, que es va desenvolupar fa 20 anys però que no s'utilitzava des d'aleshores per l'alta toxicitat que comportava. 

"És 20 vegades més potent que moltes de les quimioteràpies que s'usen actualment, per això a l'administrar-se de manera convencional els efectes secundaris eren molt alts", va explicar Albanell. No obstant això, la seva unió al trastuzumab permet portar aquesta quimioteràpia fins a la membrana de la cèl·lula tumoral i, una vegada allà, s'allibera. "Els beneficis són espectaculars, al temps que es minimitzen els efectes secundaris per a aquestes pacients", va afegir el cap de la Unitat de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, Javier Cortés. 

Amb participants espanyols 

Els resultats presentats a ASCO per demostrar la seva eficàcia corresponen a l'estudi internacional Emilia, que ha inclòs més de mil pacients en fase metastàtica que van patir una recaiguda després d'un primer tractament i en el qual han participat investigadors i pacients d'hospitals com La Paz de Madrid, l'esmentat Vall d'Hebron, l'Arnau de Vilanova de Lleida o l'Institut Valencià d'Oncologia. 

En concret, els resultats han demostrat com aquest fàrmac, que s'administra per via intravenosa una vegada cada tres setmanes, aconsegueix endarrerir l'evolució del tumor una mitjana de 9,6 mesos, enfront dels 6,4 mesos que aconsegueix la teràpia estàndard. A més, la tolerància ha estat molt bona, com prova que en només un 15 per cent de les pacients va caldre baixar les dosis i tan sols un 4 per cent va abandonar l'estudi.

Europa Press

5/06/2012

Diari de Girona