dimarts, 11 d’abril de 2017

L'Estat Islàmic reivindica el doble atemptat contra esglésies a Egipte

Una quarantena de persones han mort per l'explosió de dues bombes a temples cristians de les ciutats de Tanta i Alexandria 
Investigadors a l'interior de l'església copta de Tanta. / KHALED ELFIQI / EFE
Dos militants de l’Estat Islàmic es van fer explotar ahir en dues esglésies coptes de les ciutats egípcies de Tanta i Alexandria. Van provocar la mort d’almenys 44 persones i van causar un centenar de ferits. Quan es van produir les explosions els fidels estaven celebrant el Diumenge de Rams, que marca l’inici de la Setmana Santa per a aquesta minoria cristiana, que representa el 10% de la població a Egipte. El primer atemptat es va produir a mig matí a l’interior de l’església de Sant Jordi, a Tanta, a 120 quilòmetres al nord del Caire. Hi van morir 27 persones i una setantena van quedar ferides. “Hi ha hagut una gran explosió a l’entrada. El foc i el fum eren per tot arreu i hi havia sang i molts ferits”, va explicar ahir a Reuters, Vivian Fareeg, supervivent de l’atac suïcida. La policia va acordonar la zona, mentre un equip d’artificiers escorcollava el lloc dels fets per buscar proves i altres possibles artefactes.

Poques hores més tard hi va haver la segona explosió a l’exterior d’un altre temple copta, la catedral de Sant Marc, a la ciutat d’Alexandria. Disset persones van morir i 48 més van quedar ferides. L’Estat Islàmic va reivindicar el doble atac a través de la seva agència de notícies, AMAQ. “Un grup que pertany a l’EI ha dut a terme els dos atacs”, deia en un comunicat i concretava que Abu al-Baraa al-Masri era el terrorista d’Alexandria i Abu Ixaaq al-Masri el de Tanta.

Estat d’emergència
Com a conseqüència del doble atemptat el president egipci, Abdel Fattah al-Sissi, va ordenar ahir el desplegament de tropes arreu del país i va decretar tres mesos d’estat d’emergència. “Adoptarem una sèrie de mesures i la més important és l’anunci de tres mesos d’estat d’emergència després de fer els passos legals i constitucionals necessaris”, va dir el mariscal en un discurs a la televisió. La comunitat copta va donar suport al cop d’estat que va fer president a Al-Sissi per la por que li provocava que Mursi, el líder derrocat i el primer cap d’estat votat a les urnes, abracés l’islamisme radical.



Per la seva banda, el primer ministre egipci, Xerif Ismail, va condemnar els atacs i va demostrar la determinació del govern. “Erradicarem el terrorisme a Egipte”, va dir.

El doble atemptat es produeix 20 dies abans de la visita del papa Francesc, que es desplaçarà a Egipte el 28 i 29 d’abril en la seva primera visita al Pròxim Orient. El cap de l’Església catòlica va condemnar ahir l’atemptat i va demanar als terroristes que deixin d’atacar. “Reso pels morts i per les víctimes. Que Déu converteixi els cors de la gent que sembra terror, violència i mort”, va dir al final del seu discurs a la missa del Diumenge de Rams al Vaticà.

Els atacs contra la minoria religiosa copta a Egipte s’han incrementat en els últims temps. L’11 de desembre, 28 fidels van morir en un atemptat perpetrat per un suïcida contra una església situada al costat de la catedral del Caire, al barri d’Al-Abasiya. L’Estat Islàmic també va reivindicar llavors l’autoria amb un comunicat que deia: “Que sàpiguen tots els infidels i apòstates d’Egipte i de tot arreu que la nostra guerra contra els idòlatres continua”.

Qui són els cristians coptes d’Egipte?
Els coptes són la minoria cristiana d’Egipte, que representa aproximadament un 10% de la població. La majoria pertanyen a l’Església ortodoxa copta, amb seu al Caire, però també n’hi ha que són protestants o catòlics. Un milió de coptes viuen a l’estranger. Els cristians egipcis són molt devots i presumeixen d’haver constituït una de les comunitats cristianes més antigues, fundada l’any 50 dC, quan sant Marc l’evangelista va visitar Egipte. Quan l’islam es va convertir en la religió oficial del país, la seva relació amb les autoritats es va endurir. Temorosos per l’ascens de l’islamisme després de la revolució del 2011, van donar suport al cop d’estat de l’actual president, Al-Sissi.

Anna Moyà
10/04/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies