dimarts, 14 de març del 2017

La prioritat dels contractes públics és el cost econòmic i no la qualitat

Un estudi de la Taula del Tercer Sector mostra el desavantatge de les entitats socials davant de les empreses mercantils 
Girona és entre els vuit ajuntaments analitzats en l'informe

Les entitats socials i l'economia solidària tenen les de perdre en les adjudicacions de contractes públics, ja que els ajuntaments prioritzen els criteris econòmics a la qualitat, tal com posa de manifest que la millor oferta econòmica s'imposa en el 64,2% dels casos, que 9 de cada 10 contractes no exigeixen mínims qualitatius i que només 1 de cada 6 té en compte la innovació en el servei.

La Taula del Tercer Sector Social ha arribat a aquesta conclusió en un estudi pioner a Catalunya, que ha analitzat 113 contractes tancats per 20 organismes diferents en vuit municipis entre els quals hi ha Girona; la resta són Badalona, Barcelona, l'Hospitalet del Llobregat, Lleida, Sabadell, Tarragona i Terrassa. Els contractes es van formalitzar durant els primers sis mesos de 2016 i tenen a veure amb els serveis a les persones, en àmbits com la gestió de menjadors, la inserció laboral, l'atenció domiciliària o les escoles bressol. Entre els seus signants hi ha ajuntaments, entitats públiques empresarials, organismes autònoms locals i societats públiques municipals.

La Taula del Tercer Sector ha constatat que el preu és l'argument de pes a l'hora d'adjudicar contractes públics (52,2%), al qual s'hi afegeixen més criteris econòmics. En canvi, la valoració tècnica del projecte només determina el 39% de les adjudicacions fetes al conjunt dels municipis; menys a Barcelona, on en marca el 33%. En relació amb aquest fet, el document remarca que quan una organització social guanya un concurs públic ho fa, sobretot, per la qualitat tècnica.

Una altra dada significativa és l'absència d'uns mínims de qualitat a les ofertes, un requisit que els autors de l'informe no han trobat en cap dels contractes analitzats a Girona. En general, aquest valor no es demana de manera específica en prop del 45% dels casos estudiats.

La solvència social, que ve determinada per qüestions com els objectius de l'organització, la seva experiència en el treball comunitari, les relacions que manté amb el territori o la seva participació en projectes que fomentin l'economia social, tampoc ocupa cap lloc destacat en el gruix de les contractacions públiques. Excepte en tres contractes de Sabadell i de l'Hospitalet, l'experiència prèvia dels aspirants en aquest àmbit no es considera un requisit.

Ni drets ni inserció laboral
D'altra banda, denuncien que el 40% dels contractes no inclouen clàusules socials, que la Taula reivindica com «una de les principals formes d'integració» a través dels organismes públics. Pel que fa a Girona –com a Terrassa–, l'informe lamenta que només hi han trobat clàusules relacionades amb criteris addicionals sense incidència pràctica. Alhora, critica que gairebé la meitat dels contractes no inclouen cap clàusula sobre drets laborals ni sobre la inserció laboral de col·lectius en risc.

La Taula del Tercer Sector també denuncia discriminació a través de l'IVA perquè, a diferència de les societats mercantils, les entitats socials no el poden desgravar. Per aquest motiu, el col·lectiu reclama que les ofertes es valorin amb l'impost inclòs.

Pili Turon
14/03/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies