divendres, 10 de febrer de 2017

Rituals interreligiosos: habituals i necessaris?

Participar en els rituals d’una religió que no és la pròpia és una temàtica complexa, polèmica i poc estudiada
El festival hindú d’Annakut, a Calcuta, en què les autoritats dels temples ofereixen arròs als assistents. / RUPAK DE CHOWDHURIF / REUTERS
S'imposa la necessitat de diàleg i entesa entre creences. L’anomenat diàleg interreligiós, conegut també com a diàleg interconfessional per la seva voluntat d’establir vincles amb aquelles confessions que no es defineixen com a religioses, és constant i va en augment a tot el món, malgrat la contrapart excloent i refractària a qualsevol tipus de convivència. Una contrapart, cal recordar-ho, sovint empesa per motius ideològics amagats sota un discurs religiós, buscant una legitimitat en la paraula que perd automàticament en la pràctica. La tasca de qualsevol iniciativa que fomenti el diàleg interreligiós i interconfessional és essencial per mantenir el fràgil llaç que ens continua fent humans, malgrat tot. Un diàleg que en la seva primera etapa, com qualsevol diàleg veritable, es nodreix de paraules, però que necessita anar més enllà del formalisme perquè veritablement fecundi. A tot el món coneixem cada vegada més casos d’aquestes trobades entre comunitats religioses que emfatitzen els punts en comú al voltant del respecte i la convivència, tant des del nivell institucional, com de base i que volen respondre a una necessitat de la gent. Necessitat de conèixer, de parlar, de respectar.

Límits i oportunitats
En un entorn religiós, els rituals són font d’identitat que, simbòlicament, nodreixen la vivència d’aquella comunitat. Són pràctiques que, en si mateixes, donen significat a l’experiència del creient. Un creient que, en tot ritual, és centre i alhora perifèria: peça clau perquè el ritual es pugui desenvolupar i alhora prescindible en tant que individu, ja que tot ritual transcendeix la noció d’autoria: el ritual necessita persones, no personalismes. És el creient qui s’endinsa plenament en el ritual i alhora és el ritual el que penetra marcadament en el creient. Per aquestes característiques tan especials, la varietat de rituals associats a una religió en particular són tan protegits pels seus fidels.

Però aquesta protecció sovint esdevé excloent quan, precisament per por que el ritual en si es desvirtuï, la mateixa comunitat no deixa que ningú de fora hi participi. Alguns hi veuen una porta oberta a la transgressió que no cal promoure. No obstant això, en un món que està més abocat a la pluralitat que mai i on és imperiosa la necessitat de construir ponts de convivència, alguns sectors en l’àmbit del diàleg interreligiós comencen a promoure cada vegada més aquesta pràctica de participar en els rituals de l’altre. És una qüestió complexa i polèmica, incipient i, com a tal, amb poca reflexió teòrica al darrere.

Des dels estudis religiosos no és habitual trobar gaires reflexions sobre aquesta temàtica, per això és molt benvinguda la tasca que han fet els professors Marianne Moyaert i Joris Geldhof recopilant perspectives teòriques i estudis de casos de diversos àmbits al llibre Ritual participation and interreligious dialogue. Boundaries, transgressions and innovations (Bloomsbury), on diversos experts analitzen les complexitats i matisos que desperta la qüestió.

En primer lloc cal diferenciar entre una pregària multireligiosa i una d’interreligiosa. La primera és més habitual i succeeix quan membres de diverses tradicions religioses es troben sota un objectiu comú, ja sigui una catàstrofe natural (terratrèmols, tsunamis...), humana (un atemptat terrorista, una guerra...) o per reivindicar la pau i la convivència. En aquests casos, la pregària multireligiosa ofereix un espai en què els representants de cada religió resen segons la seva fe i la resta els acompanya amb respecte i silenci. És una manera no participativa i molt més freqüent que la pregària interreligiosa, en què els membres que no formen part d’aquella religió són convidats a participar activament en el ritual com si fossin uns fidels més d’aquella tradició.

Polèmica i necessitat
Tenint en compte que venim d’un passat no gaire llunyà on les grans religions del món estaven enfrontades i solien mostrar discursos excloents, és fàcil entendre que aquest tipus de pregària interreligiosa encara desperti molta polèmica. ¿És possible participar sincerament en el ritual d’una altra creença? Quins són els seus aspectes positius i quins els negatius? La complexitat és gran i afecta tant a qui entra en aquest espai que no és el propi com a qui l’acull: hoste i amfitrió tenen, en aquest cas, dubtes i pors, on la intenció és clau.

Les persones que expliquen per què volen participar en el ritual d’una altra religió ho fan normalment empeses per la necessitat de solidaritzar-se amb aquella comunitat, però sovint això també desperta recel perquè es pot interpretar com una mena de superioritat espiritual en l’actitud d’aquestes persones. En altres contextos, en canvi, la participació en rituals interreligiosos és molt habitual i tradicional: diversos exemples asiàtics ens mostren com la població musulmana, budista, hindú o cristiana es troba en espais compartits, per exemple santuaris o pelegrinatges. Aquest fet porta a concloure que les societats on la convivència entre religions és centenària és més fàcil que es doni aquest vincle sense per això caure en el sincretisme.

La clau d’aquesta participació, com recorda Joris Geldhof, professor a la Facultat de Teologia de Leuven (Bèlgica), és participar-hi amb prudència, respecte i, en especial, sensibilitat. Geldhof assenyala també la dificultat a l’hora de pensar, des de la teoria, aquesta temàtica: “Estem tractant una qüestió que té una particularitat concreta davant la qual els nostres marcs de referència generals i les teologies tradicionals no estan adaptats, ja que no podem reduir-ho a un fet individual, acció, problema, experiència o símbol, sinó a una combinació de tot això. Per tant, necessitem més reflexió sobre aquestes trobades per generar un llenguatge que pugui descriure la idiosincràsia dels rituals interreligiosos i que també respecti la seva naturalesa misteriosa. Aquesta perplexitat, per sobre de tot, està relacionada amb l’especificitat irreductible dels rituals, que mai poden ser un mer objecte de recerca”, conclou.

Dídac P. Lagarriga
08/02/2017
Ara.cat

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies