dijous, 2 de febrer de 2017

La gestació subrogada comença a sortir dels llimbs legals

A Espanya no està legalitzada encara que sentències del Suprem i la Generalitat atien el debat
Les organitzacions feministes critiquen aquestes tècniques perquè consideren que exploten la dona

La decisió de la Generalitat de donar permisos als funcionaris que recorren a la gestació subrogada a l’estranger per tenir fills ha reobert el debat sobre la legalització a Espanya d’aquesta tècnica coneguda popularment amb el nom de ventres de lloguer. Portugal va ser, l’estiu passat, l’últim país europeu que va regularitzar aquesta pràctica que des de fa 30 anys és una realitat al Regne Unit. També està autoritzada en alguns estats dels Estats Units i a Holanda, Grècia i Ucraïna.

Catalunya s’ha convertit en la primera comunitat autònoma que autoritza aquests permisos maternals i paternals als funcionaris, i el Partit Popular ha decidit debatre la legalització al seu congrés nacional. Destacats líders del PP, com Javier Maroto, principal defensor de la iniciativa i coordinador de la ponència social, i el president de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, ja han alçat la veu a favor de la proposta legislativa encara que el ressò no ha arribat a tot el partit i han sorgit veus discordants. Advocats, associacions i progenitors de gestació per substitució reclamen una solució definitiva i els col·lectius feministes, amb més o menys vehemència, posen peròs a aquesta tècnica. A més, la legalització, apunten diferents experts, abaratiria un procés costosíssim al qual únicament poden recórrer persones que disfrutin d’un elevat poder econòmic.

Peticions
Malgrat la dificultat que comporta obtenir dades d’aquest col·lectiu, el ginecòleg Pedro Fuen-tes, president de l’associació Son Nuestros Hijos, afirma que cada any neixen entre 100 i 120 nens de parelles espanyoles. Barcelona i Madrid és on la demanda és més gran. Per donar una idea de l’envergadura del fenomen, l’any 2010 hi havia vuit famílies afiliades a l’organització i ara ronden les 400. Fuentes apunta que «la gestació per substitució ha sortit de l’armari» i es mostra exultant per la decisió de la Generalitat, ja que, al seu parer, «Catalunya ha donat el reconeixement definitiu al marcar la línia a seguir tal com també ha reconegut el Tribunal Suprem en diverses sentències». Pedro i la seva parella són pares d’Alonso, de 8 anys, «un xaval extravertit i divertit que coneix el seu origen», apunta el pare, i afegeix amb satisfacció mal dissimulada: «És l’únic nen de la classe que conviden a totes les festes».

El Govern català, amb aquesta mesura, «implícitament reconeix l’equiparació dels diferents tipus de famílies, perquè està donant una solució administrativa als funcionaris públics que són els únics en els quals té competències», afegeix Carlos Villagrasa, advocat expert en temes de família del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB).

El lletrat va més enllà i reivindica que «no s’apliquin solucions parcials, si no que es reguli el tema dels ventres de lloguer». Fonts jurídiques lamenten la contradicció que existeix a Espanya. «Per llei està prohibida la gestació per subrogació, però hi ha una instrucció notarial del 5 d’octubre del 2010 que permet a aquestes famílies inscriure la criatura, sempre que es compleixin dos requisits: que el nadó procedeixi d’un país on està legalitzada aquesta tècnica i que a més hi hagi una sentència judicial», assenyalen.

Assessoria
Tres sentències consecutives del Tribunal Suprem han obligat la Seguretat Social a equiparar els permisos per gestació subrogada als de maternitat i paternitat biològica, adopció o acolliment. Les resolucions de l’alt tribunal han facilitat el camí a la Conselleria de Governació i li han permès aplicar aquesta mesura. Sara Altamirano, advocada del despatx Vientre de Alquiler España (VAE), reconeix que la Seguretat Social feia els ulls grossos quan els sol·licitants eren una parella formada per un home i una dona, «però el tema es complicava quan era un pare solter o parelles homosexuals». A més el tema va 'in crescendo'.

El despatx VAE assessora unes 60 persones a l’any, però únicament per a embarassos als Estats Units. A aquesta xifra s’hi ha de sumar les persones que ho sol·liciten en altres destinacions. La diferència de preus entre un país i un altre és abismal. Als EUA supera els 100.000 euros. «Només l’assegurança que li vam fer a la mare del nostre fill superava els 30.000 euros», apunta Fuentes. No obstant, a Ucraïna els honoraris es redueixen a la meitat. Hi ha progenitors que han de demanar un préstec per fer front a aquests costos.

Sergio I., pare de tres nens, va haver d’ampliar la hipoteca que tenia del seu pis per poder tenir un fill. M. C. no tenia úter i quan va trobar parella van començar a estalviar per poder fer front a les factures del procés.

Crítiques feministes 
Les garanties jurídiques que ofereixen els diferents països també són molt diferents. A l’estat de Califòrnia, per exemple, que fa 40 anys que treballen en la gestació subrogada, emet una sentència ferma d’afiliació del nadó que encara ha de néixer. L’hospital ja inscriu el nen amb el nom dels nous pares. Als països en els quals no hi ha resolució judicial, «quan vas al consolat d’Espanya s’inscriu l’infant amb el nom de la gestant», puntualitza Altamirano. La falta de garanties jurídiques provoca que actualment «uns 40 nens de tot l’Estat es trobin en uns llimbs legals», indica Carlos Vilagrasa. I que altres entrin a Espanya com a turistes.

Les organitzacions feministes intervenen en el debat. Dolo Pulido, membre de Ca la Dona, espai de trobada de dones a Barcelona, considera que és necessari obrir un debat social entre les parts implicades i «sentir la veu del moviment feminista». Al seu parer, no es tracta de debatre sobre si s’ha de legalitzar o no la gestació subrogada, sinó de «protegir els drets de la mare gestant per sobre de tota la resta». Pulido apunta que en les subrogacions es produeixen casos de desigualtat de poder econòmic i es pregunta: «Si donar sang no es paga, perquè sí que es paguen les gestacions subrogades?».

L’associació No somos Vasijas ho té clar: «Les dones no es poden llogar o comprar de manera total o parcial», indiquen. A més, mostren la seva preocupació «davant els diferents pronunciaments favorables a regular la maternitat subrogada, o de la pràctica de llogar ventres de dones en favor de tercers».

Teresa Pérez
31/01/2017

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies