divendres, 13 de gener del 2017

Mil dies sense les nenes de Chibok

De les 219 noies nigerianes segrestades per la banda gihadista Boko Haram el 2014, només 24 han estat rescatades
Les noies ja simbolitzen la incapacitat del Govern nigerià per lluitar contra la intolerància religiosa
Les nenes de Chibok, amb el vel islàmic, resant en un vídeo distribuït pel grup fonamentalista Boko Haram el maig del 2014
El malson continua
Ahir va fer mil dies de l’atac del 14 d’abril del 2014, quan la banda gihadista Boko Haram va segrestar més de dues-centes alumnes de l’escola de secundària de Chibok, una localitat del nord-est de Nigèria. Tot i que en els últims nou mesos 24 de les noies han estat rescatades –21 van ser alliberades després d’una negociació entre el Govern de Nigèria i l’organització terrorista, i tres es van escapar pels seus propis mitjans–, encara n’hi ha 195 en parador desconegut.

Segons el testimoni d’algunes de les noies salvades, durant el captiveri van ser obligades a convertirse a l’Islam i algunes van ser forçades a casar-se amb gihadistes. L’atac de Chibok, que va demostrar la força de la banda radical, agermanada amb l’Estat Islàmic (EI) des del 2015, va despertar una onada d’indignació i va generar una campanya viral per demanar l’alliberament de les nenes en què van participar polítics i famosos d’arreu del món.

Tot i que la setmana passada el Govern de Nigèria es va felicitar d’haver guanyat la guerra contra Boko Haram, el grup fonamentalista ha continuat perpetrant atemptats en els últims dies –sumen 25.000 morts en l’últim lustre– i manté centenars de dones i nenes segrestades, a més de les gairebé dues-centes de l’escola de Chibok.

L’associació dels pares de les nenes, Bring Back Our Girls (Torneunos les nostres noies), va iniciar ahir una setmana d’actes per demanar l’alliberament de la resta de les alumnes de Chibok amb una marxa pels carrers d’Abuja, la capital nigeriana. Davant més d’un centenar de policies, els presents van enganxar cartells amb els rostres de les ostatges i van protestar per la incompetència de l’Executiu de Nigèria.

El president del país, Muhammadu Buhari, va assenyalar que el seu Govern té com a màxima prioritat el rescat de les nenes i va enviar un missatge d’optimisme: “Tinc l’esperança que la comunitat de Chibok, Nigèria i també el món podran donar aviat la benvinguda a les noies que encara estan retingudes”.

Oby Ezekwesili, portaveu de l’organització de pares, va explotar ahir de ràbia davant la incapacitat de les forces armades per posar fi al malson de les famílies. “Dos successius governs han fracassat completament. De la fredor, la indiferència, la burla i la ineficàcia de la primera administració, hem passat a un Govern sense paraula, ensopit i passiu.”

El segrest massiu de Chibok va mostrar la desídia de l’anterior president, Goodluck Jonathan, incapaç de controlar els territoris del nord. Durant l’atac, desenes de milicians van actuar sense oposició de les forces de seguretat i es van emportar les nenes en un comboi de diversos camions i motocicletes sense que ningú els perseguís. Tot i que 57 de les nenes van poder saltar dels camions i escapar-se, 219 van ser portades a la reserva de Sambisa, el principal bastió dels extremistes.

Malgrat que en els últims mesos l’exèrcit nigerià ha aconseguit debilitar la banda gràcies a l’ajuda d’una força regional amb tropes cameruneses, txadianes i nigerines, l’analista nigerià i expert en conflictes Aradoye A. Johnson opina que les nenes de Chibok s’han convertit en un símbol vergonyant per al Govern. “Els mil dies sense aquestes nenes reflecteixen la incapacitat governamental per lluitar amb la intolerància religiosa i el risc de no neutralitzar a temps el gihadisme, una amenaça que afecta Nigèria i molts altres països africans.”

Per Aradoye, el cant de victòria de l’exèrcit sobre la banda és pura propaganda. “El líder de Boko Haram, Abubakar Shekau, no ha estat capturat i centenars de nenes no han estat alliberades, Això és una victòria? Es tracta d’un gest que té més a veure amb la dimensió política que amb la militar”.

“No volen alliberar-les”
“L’exèrcit no vol alliberarles, diuen que no és segur”. És el crit desesperat de Rose Ibrahim, la germana d’una de les 21 nenes de Chibok alliberades a l’octubre després d’una negociació, amb la mediació de la Creu Roja, entre Boko Haram i el Govern de Nigèria. Familiars de les rescatades critiquen que el Govern les manté recloses a un centre de seguretat a Abuja, a gairebé 900 quilòmetres de Chibok, i que amb prou feines poden contactar amb elles. Tot i que per Nadal van ser traslladades a la seva localitat natal, el grup no va abandonar en cap moment un edifici protegit i no es va permetre que cap tornés a casa seva ni que assistís a celebracions familiars. Després, van tornara a la capital. El Govern al·lega que necessiten atenció mèdica, tractament pel trauma i superar un procés de rehabilitació després de tant de temps amb els gihadistes.

Xavier Aldekoa
09/01/17
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies