dimecres, 11 de gener de 2017

Camí dels tres trasplantaments al dia

L'augment de donants facilita el rècord de més de 1.000 operacions l'any, però la llista d'espera es manté
Catalunya supera per primera vegada el miler de trasplantaments en un any
A Catalunya, hi ha més persones pel carrer amb un ronyó trasplantat que en tractament de diàlisi. Això és una anomalia en el context mundial, però és una bon exemple de l’èxit que representa l’actual model de trasplantaments. Aquest dimarts, durant la tradicional presentació de les xifres de l’últim any es va tornar a constatar. Per primer cop s’han superat el miler d’operacions en dotze mesos – 2,8 al dia de mitjana–. A més a més, el repunt en el nombre de donacions s’ha consolidat fins a situar-se al voltant dels 42 donants per milió d’habitants –dos anys enrere eren només 29 i això deixava Catalunya a la cua de l’Estat–.

"Té valor haver fet aquest salt", defensava el director de l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT), Jaume Tort. El repunt ha estat possible gràcies al destacat augment de les donacions en casos de mort per aturada cardíaca, una fita que ha estat possible per l’extensió del protocol de donació a més hospitals catalans. En paral·lel, també han pujat els donants per mort encefàlica, i és que el nombre de donants morts en accident de trànsit només representen un 5% del total. La millora ha fet que, també per primera vegada, el nombre de donants se situï en els 460 –al voltant de 150 més que fa una dècada–. En paral·lel, la negativa dels familiars a donar els òrgans dels seus difunts ha caigut al mínim històric del 14,7% del total.

Sense obligatorietat
El bon funcionament del sistema actual és el que va portar el conseller de Salut, Toni Comín, a descartar la necessitat de fer "eventuals canvis normatius". Després que aquest any França hagi imposat que la donació d’òrgans sigui obligatòria per als seus ciutadans, sempre i quan el difunt no hagi dit el contrari en vida, Comín va recordar que les negatives al país veí s’enfilen fins al 32%, més del doble que a Catalunya. De fet, la mitjana de donants a Europa es troba lluny de les estatals, amb 20,8 donants per milió d’habitants. "El que els francesos persegueixen amb el canvi de llei és un objectiu que nosaltres ja hem assolit", va precisar el conseller.

L’èxit indiscutible de les xifres, però, té una cara B. El nombre de pacients en llista d’espera no es redueix al mateix ritme que augmenta el nombre d’operacions, i això és el reflex que l’evolució de la població fa preveure que la demanda d’òrgans seguirà augmentant durant els propers anys. En tenen la culpa l’augment de la prevalença de malalties com la hipertensió, l’obesitat i la diabetis, va explicar la coordinadora del programa de donació i trasplantament de l’Hospital Vall d’Hebron, Teresa Pont, que va lamentar la progressió d’aquesta "epidèmia". "És més probable que qualsevol persona necessiti un òrgan al llarg de la seva vida que no pas que sigui donant", va explicar. De fet, segons va resumir, fa cinc dècades els trasplantaments només es feien en joves, i ara també en són candidats persones de més de 80 anys.

L’envelliment de la població ha produït un altre efecte col·lateral, com és que l’ edat mitjana dels donants hagi pujat fins als 61,5 anys –per primer cop per sobre dels 60–. Tot i així, Pont va assegurar que això no representa cap risc en la qualitat dels òrgans, perquè abans de qualsevol trasplantament s’avalua la història del malalt i es comprova la validesa dels òrgans, fins al punt que fins i tot es poden practicar biòpsies o preservar el seu funcionament. L’experiència és un grau i, en el cas dels trasplantaments, l’existència d’una xarxa perfectament greixada, que acumula èxits any rere any, fan del sistema un referent a escala mundial.

Comín: "Les urgències no s’arreglen amb populisme ni frivolitat"
L’estat actual de les urgències va planar també a la roda de premsa per parlar de trasplantaments, després d’uns dies en què, com acostuma a passar durant aquestes dates, els serveis es tensionen fins al punt que costa drenar pacients fins als llits de planta. Salut va reiterar que la situació és l’habitual i que espera que la pressió assistencial es mantingui alta els propers dies. La grip encara no ha assolit el seu pic màxim i els serveis d’urgències segueixen treballant al màxim. El conseller, Toni Comín, va recordar que s’ha posat en marxa el pla hivernal per reforçar el servei, i que des de fa mesos s’està treballen en un pla director que estarà enllestit el primer trimestre de l’any. "Les urgències no s’arreglen amb populisme ni amb frivolitat", va subratllar, i "no es resolen només amb més recursos". Davant la crida que feia dilluns la CUP per ocupar les sales amb llits tancats, Comín va respondre que només escoltaran "les solucions que siguin útils" per millorar el servei.

Mario Martín Matas
10/01/17

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies