dilluns, 17 d’octubre de 2016

“L'objectiu és que la persona sigui autònoma”

“Si es volgués fer una acció contundent a Font de la Pólvora s'hauria de tirar a terra el barri i distribuir els veïns per la ciutat”
“Caldria un pla de xoc per a les famílies que fa cinc anys que estan dins del cercle de la pobresa i que no se'n surten”

Dolors Puigdevall és la directora de Càritas diocesana de Girona i mestra de professió, ha assumit el càrrec arran de jubilar-se voluntàriament després de 40 anys de docència.

Té 61 anys i és de Fornells de la Selva. Va treballar disset anys a l'escola de Font de la Pólvora i dinou a l'institut Santa Eugènia de Girona. La seva relació amb Càritas va començar fa setze anys, quan va posar en marxa, juntament amb altres veïnes del poble, la Càritas Parroquial de Fornells. En va ser presidenta els darrers dos anys. Està vinculada al Centre Cristià dels Universitaris, participa en diversos projectes de cooperació i forma part de l'equip de redacció de la publicació El Senyal.

Com va ser el seu pas per l'escola de Font de la Pólvora?
Em vaig fer mestra pensant en l'ambient idíl·lic de ser mestra d'un poble. Però en acabar els estudis me'n vaig anar a treballar a un barri perquè vaig veure que era on hi havia més feina i més gent amb necessitats. La veritat és que em va costar molt entendre com era possible que a set quilòmetres de casa meva, de Fornells, hi hagués un món tan diferent. Va ser un repte. Em vaig trobar amb unes circumstàncies que eren completament oposades a les meves, però vaig anar descobrint que els nens són nens a tots els llocs, si bé veia unes reaccions diferents a les meves. Els primers anys van ser duríssims. En conèixer el barri i les famílies vaig agafar afecte a les persones. I els nois se'n recorden i em saluden per Girona quan em troben; a mi i a qualsevol mestra que hagi estat a Font de la Pólvora.

Quina opinió té formada sobre aquest barri?
Quan va néixer, la intenció de les institucions era posar-hi diversos col·lectius perquè remuntés i es creés una dinàmica de barri. Però hi ha hagut un procés de degradació tot i que diferents organismes, entitats i la mateixa administració hi han abocat molts recursos. Els veïns que han pogut han sortit del barri i se n'han anat a altres punts i allà sempre hi ha anat arribant gent que està en el moment de començar. Les administracions saben que si es volgués fer una acció contundent s'hauria de tirar a terra i distribuir els veïns perquè puguin relacionar-se amb la gent d'aquí. Quan hi ha un grup de gent que necessita integrar-se no aconsegueix conèixer on viu i establir relacions amb la gent del lloc si sempre està en un lloc apartat. L'administració sap quina és la solució, i val molts diners, però és una inversió que, a llarg termini, es recuperaria en persones integrades.

Els prejudicis sobre el col·lectiu d'ètnia gitana es corresponen a la realitat?
Com en qualsevol col·lectiu hi ha de tot. Hi ha gent meravellosa i que viu la condició gitana amb honor, seguint les seves lleis, i amb respecte. I hi ha gent que per les circumstàncies de la vida s'han trobat en carrerons sense sortida, en situacions de degradació. Feien unes feines concretes que es van acabar i no van poder accedir al món laboral per falta de formació i es van dedicar a altres coses que potser no són les més convenients i això porta a un procés de degradació. Cal dir, de tota manera, que hi ha gent que se n'ha sortit i d'una manera molt respectable.

Troba a faltar la tasca de mestra?
No tenia cap pressa per deixar la feina que he fet quaranta anys. Però cap als seixanta anys en el nostre col·lectiu els mestres es plantegen agafar la jubilació voluntària perquè hi ha molta gent que s'està esperant i això pesa. I penses que és el moment de deixar-ho i deixar pas a d'altres. Jo seguiré treballant, els dies que pugui, en el servei d'intervenció educativa (SIE) de Fornells i en un altre projecte que tenim per a alumnes de 4t d'ESO de Santa Eugènia.

Com va començar la seva relació amb Càritas de Fornells?
El 2000, unes quantes dones ens vam plantejar si en un parròquia petita, d'un poble benestant com Fornells, calia un punt de sensibilització de Càritas, que està atenta a les persones de la comunitat que poden tenir alguna necessitat. Vam fer venir un tècnic de Càritas i ens va fer una anàlisi del poble. I la conclusió a què es va arribar és que havíem de començar amb visites a les persones grans. Després, com que era mestra, vaig començar a fer suport escolar i el gener passat, es va reordenar el servei d'aliments. Són els tres serveis de Càritas que actualment hi ha en funcionament a Fornells.

La feina al capdavant de Càritas Parroquial de Fornells i de Càritas de Girona, deu ser molt diferent.
L'esperit és el mateix, i és el d'estar atent allà on vius a les possibles necessitats que hi hagi. Des de Fornells coneixia alguns programes i havia tingut relació amb els serveis generals de la casa. Però ara he acabat de conèixer-los tots, especialment els d'acompanyament i inserció al món laboral. De fet, nosaltres a Fornells, amb la crisi, ens preguntàvem sovint què podíem fer per fer front a la crisi. I vam veure clar que el millor era buscar un tipus de servei que poguessis ajudar les persones que es queden sense feina. En arribar aquí vaig trobar, amb goig, que hi ha unes línies obertes d'acompanyament i la mateixa empresa Ecosol, que té unes línies de treball i d'acció social i solidària.

Aquesta vocació de servei, d'on li ve?
Neix de la parròquia. Sempre he viscut a Fornells i quan era jove treballava en casals i colònies de la parròquia. En la fe cristiana, un no es pot quedar en un mateix. Tenir fe et porta a mirar i abocar-te als altres. Malament si algú diu que té fe i es queda tancat en si mateix. No és el missatge de Jesús. Sóc laica però tinc un compromís personal amb el Bisbat de Girona i sóc auxiliar pastoral. Això sí, sóc laica, completament laica, tres vegades laica (riu)! Sóc una dona laica que, en un moment determinat vaig apostar pel seguiment a Jesús però des del meu lloc de treball, la família, les meves amistats. Va ser una cosa de joventut, tenia 22 anys, i vaig agafar aquest compromís amb qui aleshores era el bisbe de Girona, Jaume Camprodon.

Històricament, Càritas ha estat lligada al concepte de beneficència. Encara és vigent?
En aquests moments, l'objectiu, per a qualsevol persona que entra a Càritas pel seu propi peu o derivada per serveis socials, és promocionar-la i fer-la autònoma. I mentre fa aquest camí, que vol dir que està en una situació vulnerable, se l'acompanya. I en aquest acompanyament, hi ha uns serveis de contenció. I que són els que anys enrere en dèiem de beneficència. Són el servei d'aliments, de rober, de suport psicològic... i hi ha un paquet molt fort de suport a la infància, que va en alça. Tots els serveis que oferim s'han dignificat moltíssim, amb professionals que ajuden els voluntaris a fer-ho correctament.

Càritas ha jugat un paper important a l'hora de fer front a les conseqüències de la crisi.
Juguem un paper important de manera conjunta amb moltes altres entitats del territori i de tot Catalunya. El suport a la infància i mirar de buscar línies de formació perquè la gent es reincorpori al món laboral són dues de les coses que Càritas ha intentat fer per pal·liar els efectes de la crisi.

Es parla d'una certa recuperació econòmica. Es percep des de l'entitat?
L'any passat, el 77% de les persones que van venir a Càritas estaven a l'atur. Fins que l'atur no baixi no es pot parlar de recuperació econòmica. És veritat que comença a haver-hi ofertes de treball però són precàries. Alguns sectors es comencen a activar i a la llarga es notarà. Però un 40% de les persones ateses per Càritas repeteixen per segon any. I això vol dir que encara no se n'han sortit.

Les dades indiquen que el nombre de persones en situació de vulnerabilitat ha parat de créixer, però que la pobresa s'ha tornat crònica en alguns sectors.
Sí. I el repte principal és com ajudar que les persones que han entrat en aquest cercle se'n puguin sortir. Quan han passat més de cinc anys i una família no ha pogut sortir d'aquest cercle, hauria de ser possible una actuació conjunta de les institucions, un pla de xoc. Aquest és un dels temes que esperem que es visualitzi en l'observatori de la realitat que volem posar en marxa l'any vinent. Hi ha una capa que ha quedat tan malferida que li costarà de recuperar-se. De tota manera, de les situacions de crisi també s'aprenen coses, i una cosa a destacar en positiu de la crisi és que les entitats i l'administració han vist que o bé se sumen esforços i es fan accions conjuntament o és impossible atendre totes les necessitats. És un treball en xarxa que ja quedarà en l'àmbit de l'acció social.

Com a directora de Càritas, quines són les línies d'actuació prioritàries?
El principal és la inserció laboral. És fonamental per a les famílies que els seus responsables tinguin una feina i puguin atendre les necessitats bàsiques. Una família només demana ajuda quan se sent desvalguda. L'important de les persones és valdre's per un mateix i això actualment s'aconsegueix a través de tenir feina.

Es potenciaran i/o s'ampliaran els programes d'inserció laboral?
Hi ha dues línies d'Ecosol, un de les quals és la de missatgeria, que estan en els inicis i que encara no són productives perquè la gent s'està formant, i les volem potenciar. Intentarem potenciar les línies d'acompanyament a la gent per formar-se i trobar feina i també promoure i ampliar els programes d'atenció a la infància. Un altre dels reptes importants és que qualsevol persona que truqui a les portes de Càritas se senti acollida i acompanyada. Volem que quan una persona arriba aquí sigui tractada amb dignitat, mirant-la als ulls. Sempre ha estat així i intentarem continuar-ho fent.

Núria Astorch
16/10/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies