divendres, 6 de maig de 2016

"Avui omplim la ciutat de gràcies i esperança"

María José Meseguer, psicòloga de formació i entusiasta voluntària, és una de les mil persones que avui recullen fons per investigar el càncer.

Foto per: Àlvaro Monge
L'investigador Manel Esteller, en un passeig per Sant Gervasi, comentava a les nostres pàgines de Districtes fa uns mesos que cada dia ens creuem pel carrer amb molts exmalalts de càncer per als quals 20 anys enrere no hi havia cap tractament. Ho deia qui pilota un dels viatges de la ciència més esperançadors: el que persegueix curar el càncer. Els mil voluntaris de l'AECC-Catalunya contra el Càncer amb armilles verdes que avui són pels carrers de Barcelona recullen donatius perquè aquest viatge no s'aturi fins a complir la seva missió. María José Meseguer (Sabadell, 1971) serà a les Corts.

És la seva primera col·lecta amb l'AECC?
La tercera. L'any passat, i l'anterior, vaig estar a la porta del mercat d'Horta.

Què la va portar a fer-se voluntària?
Jo ja feia un altre voluntariat, al Telèfon de l'Esperança, i tenia ganes de fer alguna cosa més. Com que vaig viure algun cas de càncer a la família, i coneixia la tasca de l'AECC, fa tres anys vaig contactar amb ells, vaig fer la seva formació per a voluntaris i n'estic encantada.

En què més col·labora amb ells?
De moment, he estat sis mesos visitant setmanalment una senyora que tenia càncer i vuit mesos al servei de radiologia de l'ICO (Institut Català d'Oncologia).

Què hi feia allà?
A consultes externes, un company voluntari i jo muntàvem un lloc amb revistes perquè els pacients que van a fer-se el tractament es distreguin. Repartíem caramels, aigua, infusions i donàvem conversa a qui en demanava.

Molts voluntaris acostumen a dir que reben més del que donen; ho comparteix?
Sí. Quan et mous des del cor i l'interès sincer a ajudar, quan dónes, sents que, fent-ho, sumes alguna cosa, i aquesta satisfacció d'aportar és per a tu.

A què es dedica professionalment?
Ara estic a l'atur, he treballat a recursos humans i com a auxiliar tècnica educativa, la cuidadora de tota la vida, amb persones amb diversitat funcional. Això m'agrada molt. I la gent em diu: 'Amb tantíssimes coses que fas amb la gent com a voluntària, no et serà difícil trobar feina'. Però ja fa temps que estic així, i no és fàcil. Mentre dono veus, tota l'ajuda que dedico a campanyes puntuals, o als meus voluntariats habituals, em fa sentir que el meu temps no està perdut, i anímicament, encara que tinc estones baixes, vaig rebent molts moments de gratificació.

El dia de la col·lecta per a la investigació -avui- deu tenir moments d'aquests.
Sí, és quan penso: avui omplim la ciutat de gràcies i esperança. Al mes de gener ens van reunir a Castelldefels a tots els voluntaris i ens van posar al dia de l'avanç en investigació. Llavors t'adones que l'esperança i la investigació van de bracet. Per això, cada moneda que entra a les guardioles suma esperança, i també el gràcies teu i el de qui et diu: gràcies a vosaltres per la tasca que feu. Saben, i jo la primera, que ningú està lliure del càncer, directament o indirectament.

Hi ha altres activitats previstes per al dia de la col·lecta, a més de la seva feina?
A la carpa de l'AECC (passeig de Gràcia- Aragó) s'hi recrea un laboratori que els científics donen a conèixer. I es reparteixen iris blancs, la flor de l'esperança, com aquesta que porto a la solapa (a la foto).

Envoltada de tanta esperança, trobarà feina de seguida. La seva tasca al Telèfon de l'Esperança, quina és? 
Escoltar. Som escoltes actius cada hora de l'any. Per a mi, que no he treballat la psicologia en ambient clínic, és molt enriquidor. I sóc a l'associació Tots vàlids, a la Taula de Discapacitats, i en projectes de millora de l'educació a Cerdanyola. I a tot arreu veig esperança.

Carme Escales
05/05/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies