dimarts, 16 de febrer de 2016

Microbis als budells contra l’envelliment

L'objectiu és viure la vellesa amb qualitat de vida. I són els microbis que habiten als nostres intestins els que ens poden ajudar a aconseguir-ho 


Cap a l'any 2020, a Catalunya, una quarta part de la població tindrà més de 65 anys. L’esperança de vida d’una criatura en néixer superarà els 80 anys. El guany, però, consisteix a sumar salut als anys i viure la vellesa amb qualitat de vida. I són els microbis que habiten als nostres budells els que ens poden ajudar a aconseguir-ho. Així ho indiquen diferents estudis en què s’ha analitzat el microbioma de gent gran. Els avis centenaris tenen una flora intestinal més rica, i els que no són tan grans però tenen una salut més deteriorada tenen poca diversitat microbiana, segons un estudi fet a Irlanda pel Col·legi Universitari Cork, que constitueix un referent per als investigadors de l’Hospital Germans Trias i Pujol, Can Ruti. Els catalans han posat en marxa una línia de recerca per determinar el paper del microbioma intestinal en l’envelliment fràgil. “El nostre objectiu no és tant trobar la manera d’allargar la vida com la d’envellir amb qualitat. El que volem és combatre la síndrome de la fragilitat, que afecta un 30% de la gent gran i que comporta pèrdua de força, debilitat, marxa lenta i predisposició a altres complicacions”, explica Roger Paredes, codirector d’aquesta línia de recerca juntament amb Bonaventura Clotet.

Una llar menys atractiva
A mesura que ens fem grans, la població de microbis al nostre cos va canviant i el nostre sistema immunitari intestinal es va afeblint. L’absència de certs tipus de bacteris s’ha relacionat amb els trastorns que arriben amb l’envelliment, tant la síndrome de la fragilitat com el risc cardiovascular o la diabetis. Ara per ara, els investigadors han començat a reclutar per al seu estudi 200 persones més grans de 65 anys que viuen a casa, és a dir, que no estan ingressades a l’hospital ni viuen en cap residència. Se sap que aquests entorns modifiquen la diversitat bacteriana, i en aquest primer estadi de la recerca els investigadors volen estar segurs que cap element ambiental interfereix en els resultats.

Una de les qüestions que cal aclarir és si amb l’edat al nostre intestí hi ha menys microbis diferents perquè el nostre cos com a llar els resulta menys atractiu, a causa d’altres canvis biològics que es van produint, o si són els canvis en la dieta i l’entorn associats amb l’edat el que ens acaba alterant la composició bacteriana. “Amb l’edat canvien molts dels nostres hàbits, per exemple es fa menys exercici i es té menys gana, es menja menys en general i, en particular, es pren menys fibra, cosa que està molt relacionada amb la riquesa intestinal”, explica Paredes.

La determinació de la composició bacteriana intestinal té dues aplicacions importants. D’una banda, amb una senzilla i econòmica anàlisi de femta es pot arribar a fer un mapa del microbioma de l’individu i veure quins són els seus riscos abans que arribin els problemes. De l’altra, es poden administrar probiòtics per corregir el dèficit de microbis.

Lliçons del VIH
Aquest afebliment del sistema immunitari intestinal és el que també fa que les persones infectades amb el VIH pateixin una inflamació crònica que el tractament antiretroviral no corregeix del tot i que els porta a un envelliment prematur. L’estudi del microbioma de les persones infectades, doncs, pot aportar dades útils per combatre l’envelliment en general, explica Paredes.

Durant els primers 15 dies d’infecció, el VIH lesiona el sistema immunitari de les mucoses intestinals, on hi ha el 90% de les cèl·lules immunitàries del cos. Això malmet el microbioma dels budells, ocasiona una inflamació crònica i, alhora, dificulta la recuperació de la immunitat intestinal. “Els nostres estudis ens indiquen que els individus amb una flora intestinal menys rica són precisament aquells en els quals, tot i que amb medicaments aconseguim suprimir el virus fins a nivells indetectables en sang, no aconseguim que les defenses millorin”, explica Paredes. Això passa en un 15% dels casos. I són aquests pacients els que pateixen de forma més prematura un problema encara avui sense solució. “Encara no sabem com solucionar-ho, no podem acabar amb aquesta inflamació crònica que pateix el pacient i l’envelliment prematur que comporta”, afirma Paredes. Com a conseqüència, els pacients amb VIH manifesten les malalties associades amb l’edat una mitjana de 10 anys abans que la resta de la població. La diabetis, el colesterol, els riscos cardiovasculars, les demències... apareixen abans. “I creiem que és degut a aquesta inflamació crònica en què juga un paper clau la disminució de la flora intestinal”, apunta Paredes.

Un peix que es mossega la cua
Tot plegat ocasiona un desajustament força complex. A l’intestí s’hi amaga una fracció residual del virus, que és la que ocasiona aquesta inflamació. “Quan li comencem a donar medicació a un malalt reduïm molt la inflamació, és com si apaguéssim un foc, però aquest VIH residual són les brases”, explica Paredes. Com un peix que es mossega la cua, aquest VIH no permet que el microbioma del pacient es recuperi. I si es perd la diversitat microbiana, el sistema immunintari de l’intestí no funciona com cal, li costa més de recuperar-se i es perpetua la inflamació crònica que fa avançar el procés d’envelliment. 

Paredes tot just acaba de publicar a EBioMedicine un estudi fet a Barcelona i a Estocolm amb 156 persones, 129 infectades i 27 no (com a grup de control), en què ha detectat que existeix una clara correlació entre la diversitat microbiana i el grau d’afectació del sistema immunitari del pacient. “Ara volem saber si recuperant la riquesa intestinal milloraríem la seva salut”, diu Paredes. “En un futur, serà un factor més a tenir en compte en el tractament del VIH”, afegeix. D’una banda, es podran plantejar estratègies per reposar els bacteris que falten. “Hauran de ser probiòtics molt específics, consorcis de diversos bacteris que junts millorin la inflamació”, explica l’investigador. 

De l’altra, tot apunta que també hi ha antiretrovirals que afavoreixen més que d’altres l’ecosistema intestinal. “Hem iniciat estudis perquè hem vist que tots els antiretrovirals funcionen igual a nivell de plasma eliminant el virus, però uns penetren millor que d’altres a l’intestí, on actuen sobre aquest VIH residual de tal manera que el microbioma del pacient millora”, explica Paredes. “Cal triar els que penetren millor per així combatre millor el virus i de passada afavorir el microbioma intestinal”.

En el seu estudi, els investigadors de Can Ruti també han pogut observar que algunes de les diferències entre els malalts pel que fa a la composició del microbioma i que s’havien atribuït a la infecció per VIH, de fet estan més relacionades amb factors ambientals. I, en concret, amb les pràctiques sexuals. Les conductes sexuals de risc per a la infecció modifiquen el microbioma intestinal, fet que s’haurà de tenir en compte en tots els estudis de microbioma d’ara endavant. No obstant això, no s’ha trobat que la diferència influeixi per bé o per mal en el transcurs de la infecció.

Mònica L. Ferrado
14/02/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies