dilluns, 18 de gener del 2016

Publiqueu les fotos més impactants”, la petició de les víctimes de desastres i conflictes

Les víctimes de desastres i conflictes demanen que es difonguin les imatges més dures per no caure en l’oblit 


Les imatges de nens famèlics a la ciutat assetjada de Madaia ( Síria) han tornat a remoure consciències. I també han posat una altra vegada sobre la taula el debat de si cal publicar fotos tan dures o no. Les organitzacions humanitàries i les oenagés que treballen en zones de conflicte o àrees devastades per catàstrofes naturals ho tenen molt clar: “Aquestes imatges són reals i per tant s’han de publicar perquè tothom sàpiga el que passa”. Ho afirma Andrés Conde, director general de Save the Children a Espanya, que a més revela que avui, en aquesta societat de la comunicació immediata, “són les mateixes víctimes d’aquests inferns qui demanen la difusió de les imatges més impactants”.


Sobre l’impacte que aquestes fotos tenen en la societat, Conde considera que “la pressió que s’aconsegueix amb una sola d’aquestes imatges (sobre els que tenen la capacitat de resoldre el conflicte) no és comparable a cap altra campanya de conscienciació”. “En aquest cas parlem de milers de nens la vida dels quals està amenaçada per la fam. No hi ha muntatges, no s’ha traspassat cap línia vermella ni tampoc és una visió esbiaixada de la realitat. La gravetat de la situació afecta la majoria”, afegeix el director general de Save the Children.

El drama que es viu a Síria ha tornat a les primeres pàgines de l’actualitat amb la publicació d’aquestes fotos de nens famèlics. “És la prova de la força que té avui el llenguatge visual”, indica Conde. I per això cal aprofitar l’arma de la imatge. Aquestes organitzacions saben, per experiència, que els conflictes que avui són notícia a escala global passaran a un segon pla a causa del que ells anomenen “fatiga informativa”. I la novetat, en una societat de la comunicació al segon, “és que les víctimes d’aquests drames també són plenament conscients que tard o d’hora les seves històries cauran en l’oblit”.


Andrés Conde va ajudar les víctimes del devastador terratrèmol del Nepal. “Jo era allà quan va saltar la qüestió dels refugiats de Síria, i gent que vivia en petites viles a més de tres mil metres em va manifestar el seu temor que aquesta nova història pogués fer oblidar en els mitjans de comunicació el drama que ells encara pateixen”. Una inquietud, la d’aquests nepalesos, que demostra la teoria que tot el que passa al món se segueix avui al minut al racó més remot del planeta. I aquest temor de l’oblit explica, a més, el fet que ara com mai siguin les mateixes víctimes dels conflictes o catàstrofes naturals les que demanen la publicació de les fotos més extremes i impactants del seu infern particular.

Conde va viure una altra experiència molt similar fa només unes setmanes en un dels campaments de refugiats al costat de la frontera de Síria. “La gent s’acostava a nosaltres per manifestar-nos la seva preocupació perquè ja feia dies que no veien periodistes a la zona. Se sentien oblidats i són plenament conscients que sense la pressió d’aquestes imatges que reflecteixen la seva crua realitat els governants es relaxen a l’hora d’adoptar decisions”, revela el director general de Save the Children.


Les fotos publicades aquesta última setmana de nens famèlics a la ciutat assetjada de Madaia per les tropes de Baixar al-Assad busquen com a mínim el mateix impacte global que va tenir la foto d’ Aylan Kurdi, el nen ofegat al setembre a la platja turística de Bodrum, a Turquia. Aquesta última imatge va generar desenes de debats sobre l’encertat de la seva publicació o no. David del Campo, director de programes internacionals de Save the Children, té molt clara la seva actitud: “Aquesta foto mostra les conseqüències del conflicte i per tant s’ha de difondre”.

I a més, recalca que “com a mínim cent vint nens sirians d’edat similar a la d’Aylan van tenir l’any passat el mateix final en naufragar les embarcacions amb què fugien del seu país”. Aquesta foto reflexa, per tant, conclou del Campo, “una crua realitat majoritària que mai no s’ha d’amagar”.

Javier Ricou
17/01/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies