dimarts, 5 de gener de 2016

"Les relacions 2.0 són fugaces com un missatge de WhatsApp"

Lucía Martín, investiga les relacions 2.0, les cites en línia.
Tinc entre 40 i 45 anys. Vaig néixer a París i visc a Madrid. Sóc soltera i tinc una filla (12). Llicenciada en periodisme. Cal posar fi al bipartidisme, la corrupció i les retallades en sanitat i educació. Sóc agnòstica, sortiria de les estadístiques de l’església catòlica. Però crec en el misteri.

Investiga les xarxes de contactes, vostè. Quins són els missatges que es fan servir més?
“Hola, cardes?” és el més comú. Les relacions 2.0 són fugaces com un missatge de WhatsApp.

No hi ha temps per festejar?
No, el que val és la pantallada virtual i anar sense embuts. El primer web que va aparèixer va ser Match el 1995 i després van venir Meetic, eDarling..., i continuen apareixent-ne, són un negoci. Un dels últims és Adopta un Tío.

Adopta un Tío?
Francesa, fundada per homes, com la majoria d’aquestes empreses, però en aquest cas és un supermercat en línia en què la dona és qui tria, veu els homes com en un catàleg i fica a la cistella els que li agraden i els autoritza per connectar-hi.

Ens hem deslliurat dels patrons de gènere a les xarxes?
En absolut, en general les dones esperen que siguin ells els que prenguin la iniciativa, i la majoria busquen una relació. Els homes busquen sexe esporàdic i exprés.

Ja no està mal vista, aquesta manera de lligar?
Fins a l’any 2000 la gent no solia confessar que utilitzaven aquestes xarxes, però l’arribada dels mòbils va revolucionar el mercat. Els webs i apps són un gran mercat de la carn; però sobretot són un gran mercat econòmic.

De quines xifres parlem?
La companyia nord-americana líder del sec-tor, InterActiveCorp, propietària de Meetic, Match, OKCupid i Tinder, va facturar 3.110 milions de dòlars amb un benefici net de 414 mi­lions el 2014, i una de les filials surt ara a borsa.

Tinder només és una aplicació.
S’estalvien els algoritmes, les possibles afinitats i no hi ha cap qüestionari pel mig, simplement t’apareixen possibles candidats o candidates al teu abast geogràfic.

Hi ha molts casats infiltrats?
El 62% dels usuaris són homes i el 42% tenen parella. D’ençà que Tinder va aparèixer el 2012 fins al febrer del 2015 s’ha descarregat 40 mi­lions de vegades i s’han produït 12 milions de matches (quan dues persones diuen que s’agraden) cada dia.

Són segures, aquestes aplicacions?
Segons un estudi d’IBM, la majoria de la gent es connecta a través de mòbils de la feina, cosa que dóna accés als hackers a dades molt perilloses.

I els usuaris queden exposats?
La gent es connecta sobretot en hores de feina i els que més, els funcionaris (hi ha molts poli­cies, bombers, militars...). És un error pensar que són eines per a gent marginal o amb difi­cultat per relacionar-se. Hi ha gent molt jove amb un munt d’amics que les fan servir com una eina més.

Fins i tot Leonardo DiCaprio les utilitza.
Ho va confessar en una entrevista: li sembla molt excitant veure aquesta desfilada de dones a les quals pot tenir accés. Hi ha objectius diversos, però el principal és la depredació sexual.

Missatges ben clars i concisos.
És molt comú que els homes t’enviïn fotogra­fies explícites seves sense que tu l’hi hagis demanat. Això ho van començar a fer els homosexuals, amb una dinàmica de relació diferent de la dels heterosexuals: Després de l’“Hola”, una foto del penis.

I ara s’ha generalitzat?
El 47% té sexe a la primera cita, i el 52% se cita en línia al seu domicili sense coneixe’s prèviament per tenir relacions sexuals, i el percentatge continua creixent.

I si tens un herpes o ets enterramorts, lligues amb més facilitat a la xarxa?
Hi ha xarxes socials de dating per a tots els gustos. I, efectivament, n’hi ha una de canadenca per a gent amb herpes, i si treballes en un crematori et pots apuntar a Dead-meet.com, una xarxa per a professionals del sector en la qual pots contactar amb taxidermistes o enterramorts.

...!
Si ets al·lèrgic a cap aliment trobes afins a Singles with Food Allergies. Hi ha webs de cites per a fetitxistes del peu, divorciats, gent negra, tercera edat, jueus, catòlics, musulmans, casats infidels... És un sistema que fan servir totes les races, nivells educatius i edats.

I aquestes empreses es fan d’or a còpia de subscripcions?
Sobretot amb la venda de les teves dades, per més que ho neguin. OkCupid, per exemple, les ha venudes a acadèmics de les universitats de Yale i Stanford que estan estudiant com influeixen els credos polítics en l’elecció d’interlocutors. Qualsevol d’aquestes aplicacions pot accedir a les dades de la teva agenda del mòbil, al registre de contactes i de trucades.

I al compte corrent?
El 60 % de les apps per lligar són vulnerables als hackers, segons IBM. Meetic té el nom, adreça postal, correu electrònic, número de telèfon, dades bancàries, fotografies, vídeos, valors personals i qüestionaris amplíssims de tots els seus usuaris.

Ha arribat a cap conclusió?
Sí, que en el fons no ha canviat res. Si ets dona, tens un doctorat i ho dius a la xarxa, no lligaràs; i si has complert els 60 anys, tampoc. Però ells, encara que passin dels 60, busquen sense complexos noies d’entre 20 i 30 anys. Hi ha un web als EUA, Suggardaddie, per a jovenetes tunejades, espaterrants i pneumàtiques i homes de cartera voluminosa.

Ima Sanchís
02/01/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies