divendres, 15 de gener de 2016

“La humanitat sencera són els nostres fills”

Sakkas Kruiper, guaridora boiximana
Foto: Àlex Garcia
Tinc 48 anys. Vaig néixer al Kalahari (Sudàfrica). Estic unida a Xhop i he parit a un fill, però en la meva comunitat tots els nens son els nostres fills. Ho compartim tot. M’agradaria veure l'honestedat, al món. Tots estem connectats al gran esperit, quan morim viatgem a la Via Làctea.

Vaig néixer a la terra dels meus avantpassats, al Kalahari. ­ Sakkas, el meu nom, significa àvia. Vaig ser l’última de la meva tribu, els khomani san, que va viure de forma originària. Som antics, molt antics.

Són el poble viu més antic de la Terra.
El 1978 el govern ens va treure de la nostra terra, la va expropiar i ens va portar a Ciutat del Cap. Al 2000 ens van instal·lar a Askham, una reserva als afores del Kalahari, oblidats.

...
Però hi ve gent de tot Sud-àfrica a rebre cura­cions i obtenir les nostres medecines. El meu home i jo sabem restaurar l’energia del cos i hi treballem junts.

Han hagut de canviar de vida?
Sí, ens vam haver de posar roba i sabates, ens van obligar a anar a l’ escola a aprendre coses ridícules, ja no ens podíem valer per nosaltres mateixos, ens van prohibir caçar i recollir. I el govern, en comptes de menjar, ens enviava ­camions de Coca-Cola i d’alcohol. Vam perdre la connexió amb l’esperit.

Així i tot, les seves cerimònies continuen vives.
Són les més antigues de la Terra. Des del principi dels temps hem cantat i ballat per connectar amb el gran esperit, però quan ens van traslladar aquesta connexió es va trencar.

Com són les cerimònies?
Les dones piquem de mans i cantem i els homes entren en trànsit ballant el nostre ritme i, a través del cordó umbilical, es connecten amb la Via Làctia i amb la natura. Al foc sagrat cremen les nostres plantes medicinals, que només trobem al Kalahari.

Ja ho entenc.
Aquesta era la meva missió, preservar les nostres danses ancestrals, no perdre la connexió amb el gran esperit, la nostra saviesa, la nostra essencial comprensió de la natura: som ella i sense ella no som res. Per això, quan ens van traslladar, el meu home i jo ens vam perdre.

Què vol dir?
Vam caure en l’alcohol. Jo vaig començar a tenir unes visions horribles de violència entre germans que es van fer realitat. Quan el govern ens va permetre visitar les nostres terres ancestrals deu dies l’any, vam poder recuperar les medecines que només es troben al parc del Kalahari i guarir. El parc és el nostre cor.

Ara són motiu d’estudi, vostès.
Els científics han pres mostres del nostre ADN i han comprovat que és el més antic de la humanitat, des del Kalahari els san vam poblar la Terra. Abans que ens extradissin, els meus avis em van fer un tatuatge a l’espatlla esquerra, un sol naixent.

Què significa?
Que quan la humanitat evolucioni i sigui més conscient, serà capaç de desxifrar la informació que guarda el Sol i això facilitarà la transmutació.

...?
És la connexió amb els elements primordials el que ens dóna la comprensió, i nosaltres ho fem a través de la vibració que generen les nostres cançons; per això els avis es van preocupar tant perquè jo les conservés per poder-les transmetre als meus fills.

Al seu fill.
Vostè també és filla meva. La humanitat sencera són els meus fills.

El seu poble va patir un gran genocidi.
Fa poc més de cent anys els blancs podien adquirir un permís per caçar els san a Sud-àfrica i a Namíbia. No se’ns menjaven, ens penjaven dels arbres, ens aniquilaven per divertir-se.

És una història molt trista.
Ara m’enduc els blancs al Kalahari, fem retirs espirituals i els explico la nostra història, i llavors ploren.

Per què va permetre el genocidi, el gran esperit?
Hi ha una raó per a tot. Els blancs van oblidar quin era el propòsit de la humanitat, es van embriagar de poder, però aquella etapa d’oblit arriba a la seva fi i nosaltres hem sobreviscut per retrobar junts el camí. Haver oblidat que tots som u és la malaltia de la humanitat.

Com era la vida al Kalahari?
Feliç i senzilla. No ens calia roba ni cotxes ni electricitat ni plàstic... Vivíem en harmonia amb la natura, que ens donava el que necessitàvem; mai no acumulàvem res i acceptàvem les coses com eren.

Tots perdem sense la seva saviesa.
Els meus pares ballaven, els meus avis m’ensenyaven tot el que em calia saber: recollir aliments i plantes per guarir el cos i l’esperit. Al capvespre ens reuníem entorn del foc, que és la connexió amb la vida, per transmutar els nostres problemes; i a través del trànsit obteníem i obtenim poders.

Quina mena de poders?
La visió.

Què és la visió?
La comprensió global de tot, de la unitat, que ens permet adquirir la força del lleó, la visió de l’àguila, d’agermanar-nos amb els animals, la capacitat de netejar la nostra energia. Tinc un missatge per a la humanitat.

...!
Heu de guarir el vostre cor i buscar la llibertat, allunyar-vos de les coses materials, això no enriqueix, empobreix. Jo abraço i perdono tot el que ens han fet perquè vull viure amb el cor obert. A mesura que evolucionem se’ns atorga poder: és a l’abast i és immens!

Ima Sanchís
12/01/2016

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies