dilluns, 21 de desembre de 2015

“No hi ha res a tapar: ell és feliç”

Una nova generació de pares de menors transsexuals s’uneixen per trencar estigmes

BENESTAR SOCIAL El Govern ha lliurat targetes sanitàries amb el nom sentit a nou de menors 
A L’ESCOLA En Dani, amb vuit anys, ha millorat encara més les seves notes des que pot ser qui és CHRYSALLIS A CATALUNYA Les famílies lluiten per normalitzar una situació envoltada de silenci i tòpics

En Dani ja té la seva targeta sanitària conforme al que sempre s’ha sentit, un nen. L’hi han donat aquesta setmana des del Departament de Salut amb les gestions de Benestar Social però, sobretot, per l’afany dels seus pares i de tots els pares de nens transsexuals que lluiten perquè els seus petits puguin viure amb normalitat i sense amagar-se d’acord amb la identitat de gènere sentida. Quan cridin en Dani a la sala d’espera ho faran pel seu nom i no amb el que va ser registrat quan va néixer i als seus pares els van dir que era una nena.
David Tello, president de l’acabada de crear a Catalunya associació Chrysallis, a l’habitació del seu fill Dani

En Dani té vuit anys i des de fa dos anys és feliç. Es van acabar els mals de panxa, els vòmits, que van marxar junt amb els vestits i els llaços. “El metge et va dir que quan vaig néixer vau tenir una nena, però es va equivocar”, li va comentar amb només sis anys a David Tello, el seu pare. Ell i la seva dona ja sabien que alguna cosa passava perquè així ho expressava el nen. Parlava d’ell mateix en masculí, demanava anar disfressat de Superman per evitar els vestits de nena. “Li vam tallar els cabells i estava tan content que explicava a tothom que es deia Dani. Llavors vam anar al pediatre a demanar-li consell, però no va saber què dir-nos”. Ningú no els explicava res, ell i la seva dona se sentien perduts, fins que en David, navegant per internet, va trobar Chrysallis, una associació de famílies de menors transsexuals, va trucar i després de dues hores de conversa va entendre tot el que passava. I va entendre que tot el que passava era normal. En Dani i vuit menors més han rebut aquesta setmana la targeta sanitària amb el seu nom, i a partir d’ara qualsevol que vulgui disposar d’una nova identificació d’acord amb el gènere sentit només ha de posar-se en contacte amb l’Àrea per a la Igualtat de Tracte i no-Discriminació de Persones LGTBI. Catalunya ha estat pionera a obrir aquesta via per als menors, i ha establert un important precedent perquè a la resta d’Espanya se segueixin els mateixos passos.

També aquest mes, i per primera vegada a Catalunya, dos magistrats han donat el vistiplau al canvi de nom de dos menors transsexuals al registre civil. A Espanya –es permet per als majors d’edat amb una sèrie de justificants mèdics– s’havien produït 25 interlocutòries favorables, però cap aquí perquè depèn de la decisió personal del jutge. Ara, Alan i Tori ja es diuen “oficialment” com se senten. És cert que les coses s’estan movent, explica David Tello, que avui és el president de Chrysallis a Catalunya, acabada de crear, però queda gairebé tot per fer perquè es parteix del desconeixement i la incomprensió profunda, que és el que genera discriminació. És la societat la que estigmatitza i per això la majoria d’aquests nens no poden viure en llibertat. “Negar a un menor trans la seva identitat és el pitjor dels maltractaments, no poden continuar amagats”, explicava fa uns mesos a aquest diari África Pastor, mare de la Daniela, i impulsora de la fundació que porta el seu nom. La identitat sexual depèn del cervell, i no dels cromosomes o de la configuració dels òrgans de reproducció –s’indica des de l’associació Chrysallis–, per això de vegades la identitat de gènere no coincideix amb el sexe assignat en néixer. És una nota més en l’escala de la diversitat que ha de ser percebuda amb plena normalitat.

Les famílies d’aquests menors estan absolutament en contra que es patologitzi una forma de sentir-se, i per això rebutgen el concepte de disfòria de gènere, que remet a una “contradicció” una anomalia entre la identitat i l’òrgan sexual. Per deixar-ho clar, David Tello explica que aquests nens –i tothom– ha de saber que “hi ha nens amb vulva, i nenes amb penis”. I per això es mira amb recel els que li pregunten si el seu fill s’operarà quan sigui més gran. Molts, indica, poden sentir-se a gust amb els seus genitals.

El petit Dani va explotar d’alegria quan als 7 anys va poder fer el trànsit social. És a dir, aquell moment en què després que els seus pares parlessin amb l’escola i la família va poder mostrar-se tal com era. No hi va haver cap problema a l’escola, indica el seu pare, es va fer el canvi de nom, va poder començar a utilitzar els vestidors de nois i per fi va poder anar vestit tal com se sentia. Tot plegat li va produir una eufòria increïble, si ja era un bon alumne va fer un altre pas endavant i va començar a aconseguir excel·lents. El seu pare parla d’eufòria de gènere per rebatre els qui ho fan de “disfòria”.

Cal descórrer el vel perquè aquests petits puguin viure lliures i es respectin els seus drets com a persones. Una generació de pares està fent per primera vegada un pas endavant perquè des de la pedagogia la societat deixi d’estigmatitzar-los, per trencar prejudicis. No volen que els seus fills es perdin la infantesa. Però encara són pocs els que fan el pas. Chrysallis a Espanya té 250 famílies associades, a Madrid creix amb força al costat de la Fundació Daniela i Chrysallis a Catalunya ha arrencat amb 14 famílies. Ara treballen per establir un protocol escolar i, sobretot, perquè s’elabori una llei d’identitat sexual i expressió de gènere a tot l’Estat. I també queden entre ells, surten, fan excursions, calçotades, perquè sempre és un descans per a l’ànima estar amb aquells que no estigmatitzen i comparteixen preocupacions i alegries.

En Dani ha estat i és per als seus pares una lliçó de vida. Ens ha donat, explica en David, una lliçó de maduresa i de comprensió, i té molt clar que ell no respectarà qui no el respecti. I normalment són els petits els que van per davant dels pares, són ells els que ho tenen clar.

De molt petit ja em deia que volia ser com jo, recorda el seu pare. Però en David ho entenia com un símptoma d’admiració, i no com l’expressió del seu sentir com a nen, com a home. Quan mirem les fotos, prossegueix, ho entenem tot: aquells empipaments quan li posàvem els vestits per sortir el cap de setmana a veure algú, el seu afany per anar vestit de jugador de futbol. No es pot tapar tot això, forma part de la diversitat humana, indica amb l’ànim de deixar un missatge positiu.

Evidentment el camí no és fàcil com succeeix sempre que hi ha forts prejudicis socials i un profund desconeixement. Abordar la situació en el context escolar requereix el seu temps, també en l’entorn pròxim però sobretot s’insisteix que la família més propera ha d’evitar obstacles que causin ansietat a aquests menors. I des de la Fundació Daniela s’assenyala la importància que en arribar a la pubertat i si ells així ho volen puguin tenir accés a inhibidors hormonals –el seu efecte és reversible– per evitar el desenvolupament sexual fins que puguin prendre una decisió en la majoria d’edat.

Una nova generació de pares està canviant les coses gràcies a les seves filles i els seus fills. Volen parlar perquè la societat desmunti les barreres i aquests nens puguin fer el seu camí ben acompanyats.
Què és la transsexualitat?
En néixer. Segons la guia que ofereix l'associació Chrysallis, de famílies de menors transsexuals, quan a un nadó neix se li assigna un sexe depenent només dels seus genitals. Però cal tenir en compte la immensa diversitat humana i saber que hi ha nenes amb penis i nens amb vulva.

La identitat sexual. Depèn del cervell, no dels cromosomes.
 
Als dos anys. Al voltant d'aquesta edat es comença a ser conscient de la identitat sexual.

Infantesa trans. Els nens i les nenes trans mostren de forma espontània la seva disconformitat amb el sexe assignat en néixer. Per això, es recomana que per al seu benestar se'ls deixi expressar lliurement, sense rebutjar-los ni jutjar-los.

Senyals. Nens que es col·loquen fulards a tall de cabellera o es vesteixen constantment amb roba femenina. Nenes que es resisteixen que les vesteixin amb faldilles o qualsevol accessori femení.

Senyals per a tots dos. Nens i nenes que s'identifiquen amb noms del sexe oposat a l'assignat i demanen que se'ls parli d'aquesta manera

Cristina Sen
19/12/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies