dimarts, 29 de desembre de 2015

Homes davant la infertilitat

Els experts assenyalen que la pèrdua de la qualitat del semen és un problema de salut pública que afecta tothom

Sobrevola una tempesta perfecta. Al progressiu augment de l’edat en què les dones decideixen ser mares s’hi suma dècada rere dècada una caiguda en picat de la qualitat del semen dels homes. En els últims 50 anys, la qualitat del semen s’ha reduït a la meitat, assenyala el doctor Mario Brassesco, director mèdic del Centre d’ Infertilitat i Reproducció Humana ( CIRH) i andròleg, que creu que quan es parla d’infertilitat i reproducció assistida cal incidir en la mirada sobre l’home. No només en qüestions físiques, sinó també psicològiques.

“Ja ha passat l’època en què ells no volien saber res; l’home agraeix que se l’estudiï d’entrada, i davant un procés de reproducció assistida també pateixen psicològicament”, comenta. És evident que qui carrega amb la pitjor part d’un procés de fecundació in vitro ( FIV) són les dones, recorda la doctora Amelia Rodríguez, directora mèdica d’ Eugin, un centre de reproducció assistida a Barcelona. A més, la introducció de la tècnica de la microinjecció espermàtica –ICSI– (fecundació dels ovòcits per injecció d’un espermatozoide) ha estat fonamental per resoldre molts casos de deteriorament sever del semen. Però si bé la dona s’emporta la pitjor part, indica la doctora, l’home pateix perquè la infertilitat masculina (entesa aquí com la dificultat per concebre) té una càrrega negativa en una societat amb estereotips masclistes i on es vincula erròniament infertilitat i impotència. S’envolta de silenci.

Per això, els experts consideren que els problemes d’infertilitat s’han d’abordar des d’una perspectiva comuna, com una qüestió de parella. Entre les parelles que demanen assistència mèdica, les dificultats per aconseguir un embaràs es deuen en un 30% a un problema exclusivament masculí, i la mala qualitat del semen també és clau en el 50% dels casos de dificultats per aconseguir l’embaràs. I cal assenyalar que encara que l’edat influeix menys en l’home, també té la seva repercussió.

Els homes expressen poc el seu patiment psicològic davant la infertilitat a causa del pes del paper dels estereotips (BSIP - Getty) Per això es considera que si el missatge sobre com influeix l’edat de la mare en la possibilitats d’aconseguir un embaràs s’ha assumit –al marge que augmenti l’edat mitjana, fruit de molts factors socioeconòmics–, els homes també han de ser conscients del seu paper i han de preocupar-se sobre el que està passant.

El declivi de la qualitat del semen és multifactorial, però en aquesta corba descendent hi tenen un paper fonamental els contaminants químics del medi ambient (vegeu la informació adjunta). Un 58% dels homes espanyols –segons l’únic gran estudi general dut a terme a Espanya el 2008– tenen un semen de qualitat inferior als paràmetres establerts per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Al marge que es pugui aconseguir l’embaràs via FIV i ICSI, els experts consideren que s’ha d’obrir una reflexió en clau de salut pública sobre les conseqüències d’aquesta situació, on s’ha de tenir en compte com afecta les generacions posteriors.

L’home, per tant, no pot ser el gran oblidat a l’hora de parlar de reproducció humana. L’estudi publicat a la Revista Internacional d’ Andrologia sobre la percepció de l’home quan va a un centre de reproducció assistida ( Rafael Lafuente i Ana Segura) assenyala que ells perceben una falta d’informació general tant en la fase diagnòstica com durant el tractament (vegeu el gràfic). Els autors indiquen que hi ha pocs treballs fets sobre la infertilitat masculina i la relació de parella, però majoritàriament indiquen que té efectes negatius.

En aquest sentit, també s’insisteix en la cura de l’aspecte emocional. Les dones són les que reben el tractament, per la qual cosa la situació és sens dubte més dura, però ells en moltes ocasions són patidors passius i silenciosos. “Ho veig –assenyala el doctor Brassesco– quan vénen sols a la consulta i poden parlar sense pressions, sense les pressions socials del rol de gènere”.

La invasió dels contaminants químics
El mapa que va sorgir del primer i únic estudi realitzat a tot Espanya sobre la quali­tat del semen va deixar un retrat clar:a les zones més industrialitzades era molt pitjor. L'estudi indicava que les alteracions detectades poden estar causades ja en el període embrionari a causa de la seva exposició als dis­ruptors endocrins a través del cordó umbilical. Els dis­ruptors endocrins són subs­tàncies químiques que dins de l'organisme humà actuen com a hormones femenines. N'existeixen més de 550 que s'utilitzen habitualment en la indústria, l'agricultura i a la llar i que són també pre­sents en l'alimentació. L'OMS va fer una crida fa dos anys a actuar contra determinades substàncies químiques presents en la vida quotidiana, aquests disruptors endocrins que estan contribuint, s'assenya­lava, a augmentar les malal­ties hormonals. Entre les substàncies més perilloses, l'OMS esmentava el bisfenol A (matèria primera utilitza­da per fabricar pintures i plàstics amb resina epoxi i policarbonat), els ftalats (plastificants utilitzats en articles fabricats amb plàstic PVC) o els parabens (pre­sent en xampús i gels). L'estudi dut a terme a Espa­nya indicava que les zones amb pitjor qualitat del se­ men són la Comunitat Va­lenciana i Catalunya, i la millor es troba a Galícia. L'estudi, dirigit per l'Institut Marquès, va ser motiu d'una denúncia del grup ecologista L'Escurçó a Tarragona, en què es vinculava la mala qualitat amb els efectes de la petroquímica. El jutge va arxivar la causa, contra la qual ha recorregut el fiscal de medi ambient.


Cristina Sen
27/12/2015
La Vanguardia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies