dilluns, 9 de novembre de 2015

Quinze anys fent costat a malalts que estan sols

El Voluntariat de Suport en la Solitud del Trueta ha atès més de 6.000 malalts
El servei, format per una cinquantena de voluntaris, s'ha estès al Santa Caterina 


Estar ingressat a l'hospital per la gravetat de la malaltia i trobar-se sol. Aquest és el perfil del beneficiari del servei que presta, des de fa quinze anys, el Voluntariat de Suport en la Solitud Doctor Josep Trueta de Girona. El grup, que disposa d'una cinquantena de voluntaris i un centenar de socis cooperadors, es va posar en marxa fa quinze anys i en aquest temps ha fet costat a més de 6.000 malalts durant la seva estada hospitalària. La persona que el va posar en funcionament va ser el capellà del Trueta, el mossèn Joaquim Casadevall, que encara avui dia forma part de la junta directiva que presideix Maria Rosa Garriga. És un servei de caràcter laic i gratuït que està en funcionament les 24 hores i els 365 dies de l'any i que en alguns casos s'encarrega fins i tot de donar sepultura als difunts que ningú no reclama. La bona acollida del servei que ofereix aquest voluntariat ha fet que els responsables de l'hospital Santa Caterina de Salt s'hagin interessat a tenir-lo i des de fa tres mesos alguns voluntaris fan l'acompanyament a pacients del parc hospitalari Martí i Julià. L'objectiu de l'entitat és combinar la seva actuació als dos principals centres sanitaris de la demarcació.

És un servei gratuït i laic que funciona els 365 dies de l'any L'acompanyament té moltes cares i, segons expliquen els seus responsables, no es tracta únicament de fer costat físicament al malalt, sinó de complementar l'atenció que presten els metges i les infermeres donant-los suport anímic. Així mateix, els voluntaris proporcionen als pacients petits objectes materials que els són de gran utilitat en el seu dia a dia, com per exemple estris per afaitar-se, sabatilles, aigua, ràdio transistors, piles, revistes i diaris i monedes per al televisor. Sempre a demanda dels pacients, els ajuden a donar-los el menjar, els llegeixen llibres i altres publicacions i els acompanyen en les visites a les consultes externes. En el grup disposen d'un petit rober que és molt útil quan els pacients són donats d'alta a urgències i no tenen roba per vestir-se i poder marxar. De vegades els paguen el bitllet d'autobús o de tren i, en algunes ocasions, també es fan càrrec del lloguer de l'habitatge. Una altra de les tasques dels voluntaris és fer de guia als familiars dels pacients quan vénen de lluny per veure'ls i, com que sovint no tenen un lloc on estar-se per falta de recursos econòmics, els ajuden a pagar pensions de curta estada. Un cop donats d'alta, una de les pautes del voluntariat és fer, dins de les possibilitats de cadascú, un seguiment del pacient.

A banda de l'acompanyament als malalts, el voluntariat organitza xerrades de divulgació sanitària i periòdicament també ofereix sessions informatives per als voluntaris. Aquesta tardor, el grup de serveis funeraris Mèmora s'ha afegit al grup de col·laboradors del Voluntariat de Suport en la Solitud, que té el suport de diverses administracions i entitats.


LES XIFRES
50
voluntaris
i voluntàries formen part d'aquest grup, que es va posar en marxa fa quinze anys.

301
malalts
van ser atesos l'any passat per aquest voluntariat, un 68% dels quals provenien d'un entorn familiar.



Veí de Girona i de 55 anys, en fa tres que treballa de voluntari en el Voluntariat de Suport en la Solitud

Què va fer que es decidís a formar part de l'entitat?
Feia molts anys que feia de voluntari, però en projectes d'integració social. I la veritat és que l'acompanyament a malalts em feia respecte. Crec que tractar amb persones que ho passen malament a causa d'una malaltia i de la soledat requereix unes qualitats que no són fàcils de tenir.

A quines qualitats es refereix?
Vaig parlar amb Joaquim Casadevall i em va comentar que hi havia alguns conceptes que calia tenir molt presents. La humilitat, el respecte i treure't de sobre els prejudicis socials abans d'entrar a l'habitació del malalt. Hi has d'entrar sempre amb peus de plom, estar a l'aguait del que necessita o el que desitja el malalt i tenir clar que ell és el protagonista.

Els pacients accepten el seu ajut?
En un 90% dels casos volen estar acompanyats, tot i que de vegades això vulgui dir estar al seu costat en silenci. El llenguatge verbal és una mínima part de la comunicació que s'estableix amb el pacient. Cada sessió és un aprenentatge.

S'estableix una relació de confiança?
De vegades costa trencar el gel. Però, un cop superat aquest punt, el malalt s'obre i t'ho explica tot. La relació que s'hi estableix és molt diferent de qualsevol altra: no està regida per tòpics ni per prejudicis. Et parlen de la seva vida i t'expliquen coses íntimes. Comparteixen amb tu les preocupacions, els records i els temors, un material molt sensible i delicat.

Quin és el perfil de pacients amb què tracta?
Hi ha gent gran que ha estat abandonada pels fills i persones que no estan integrades socialment, com immigrants, sense sostre i drogoaddictes. Són persones molt vulnerables i que estan socialment marginades.

Tota una experiència.
És una experiència vital molt gran. En una societat occidental com la nostra, hi ha poques oportunitats de tenir una experiència d'aquest tipus. Els malalts són un sector de la societat poc visible i estar en contacte amb ells és un bany de realitat. Et fa tocar de peus a terra! Estar en contacte amb ells m'ajuda a conèixer-me a mi mateix. I, encara que alguns acabin morint, tinc la satisfacció de portar-los sempre amb mi en forma de l'autoconeixement que he adquirit.

Més atesos procedents de l'àmbit familiar
Aquest grup de voluntaris ha vist com en els darrers anys s'ha disparat el nombre de persones que provenen de casa seva o de l'àmbit familiar. D'acord amb les dades de la memòria d'activitat del 2014, l'any passat els voluntaris van atendre un total de 301 malalts i més d'un 68% provenien de l'entorn familiar. En concret, hi va haver 207 casos de persones procedents d'un entorn proper; 49, de geriàtrics, i 26, del centre d'acollida La Sopa de Girona. Anys enrere, el nombre de persones que procedien de residències geriàtriques i de domicilis particulars era força equilibrat.

D'acord també amb les dades de la memòria, el nombre d'homes atesos va més que duplicar el nombre de dones ateses. En concret, es va fer costat a 206 homes i 95 dones. Pel que fa a l'edat, la franja més àmplia és la que se situa entre els 60 i els 80 anys (74 usuaris), seguida del gros d'homes entre els 40 i els 60 anys (69 usuaris). I, repetint el patró de l'any anterior, el col·lectiu femení més atès va ser el que es troba en la franja d'entre 60 i 80 anys (36 usuàries).

El percentatge de malalts nacionals va ser del 78% i els originaris de països estrangers van representar 66 dels acompanyaments. En aquest apartat, les xifres són molt semblants a les del 2013. I, d'entre els estrangers, el col·lectiu més nombrós són els naturals de Gàmbia i del Senegal, juntament amb els del Marroc. L'any 2014, un 96,5% dels malalts (291 persones) van rebre l'alta hospitalària i un 4,5% (10 casos) van morir al centre.


Núria Astorch
08/11/2015
El Punt Avui

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies