dijous, 12 de novembre de 2015

Practicar sexe per plaer es penava amb la foguera

Rocío Rodríguez, estudiosa de la sodomia a la Corona d'Aragó.
Tinc 68 anys. Vaig néixer a Sevilla i visc a Llavaneres. Sóc doctora en Antropologia Social. Sóc soltera de tota la vida, sense fills. D’esquerres, una mica anarquista, sense pàtries ni déus ni banderes: d’aquí vénen totes les guerres... La Inquisició perseguia la sodomia.

Com neix l’homofòbia?
L’homofòbia moderna europea neix en la Inquisició, però amb arrels remotes. A veure... El mandat de Jahvè va ser “Creixeu i multipliqueu-vos”. I per això l’Església catòlica va decidir que el fi del matrimoni era un i només un: la reproducció!

En cap cas el plaer?
Pecat mortal! Tot acte sexual no reproductiu, per plaer, atemptarà contra la Creació i serà penalitzat.

També la humil masturbació?
Per “consolar-te a tu mateix”, o “corrompre’s a si mateix amb el seu membre”, et podien condemnar a assots, galeres o foguera.

Glups.
Ferran el Catòlic va aconseguir del Papa poder castigar el crim de sodomia als seus regnes, mitjançant la Inquisició: he estudiat 155 casos, de l’any 1550 al 1700.

Què entenien per sodomia?
Anomenada també “pecat nefand” o “contra natura”, n’hi havia prou amb un mer intent de penetració anal entre homes o entre home i dona, dins del matrimoni o fora.

Bé devia caldre algun testimoni...
Sempre hi havia algú disposat a acusar o testimoniar...

I com actuava, la Inquisició?
Interrogava l’inculpat sota tortura..., amb un cirurgià present per evitar-ne la mort.

Tan extremes eren, les tortures?
Pesos als peus, estirament de membres, ofegament amb aigua... I després el lliurava a les autoritats seculars per “relaxar-lo”.

Què significava aquest verb?
Cremar el culpable confés. He documentat 83 casos de foguera; l’últim, un valencià el 1628. La resta els van esquarterar, desterrar, confiscar béns, fuetejar o enviar a galeres.

Expliqui-me’n un cas.
Als hostals del camí hi dormien junts molts homes. Una nit, un nota l’erecció del veí i l’acusa de sodomita.

Un altre.
Alguns mestres s’aprofitaven de la seva condició per sodomitzar alumnes, i un que els obligava a “cavalcar entre ells” el van condemnar a galeres, però com que era feble per remar, va acabar deu anys a la presó d’un convent.

Era frare?
Sí. Hi va haver bastantes condemnes a clergues, encara que el perfil més nombrós és el dels obrers de diversos oficis i llauradors, seguits de rodamons i gent sense professió.

I cavallers i nobles?
Ni un! Sempre ha estat així: el de dalt mou diners i es lliura. El de baix..., condemnat.

Hi ha trobat casos de pederàstia?
També, i a aquests jo també els hauria degollat i cremat! Una cosa és la sodomia entre adults, una altra abusar d’un menor.

Per descomptat.
Un jesuïta acusat va declarar que al noi només li havia fet una palmellada a les natges, i el noi afirmava que li va tocar les natges amb el “membre armat” i a més “vessant llavor”.

Hi havia anàlisis mèdiques?
Sí, experts que escrutaven si l’“ull del darrera” estava “dilatat i excoriat” per certificar sodomia recent. I se’n va deslliurar.

Quines edats tenien els condemnats?
Des de 14 anys i fins a 60. I les actes dels processos són un enfilall d’excuses a la recerca d’atenuants ben creatiu...

Per exemple.
“Estava somiant i vaig creure que era amb una dona”, “havia begut massa”... Aquesta encara es fa servir. I aquesta també: “El menor em va temptar”. Un altre va argüir que “no sabia que era pecat”. I un altre, “el dimoni em va temptar”. “Aquest testimoni m’odia”, deien alguns, i si podien demostrar motius clars d’odi, quedaven alliberats.

Quins casos li han cridat més l’atenció?
Una dona va acusar el seu marit d’haver-la sodomitzat, però ell va poder demostrar que era una adúltera i que li volia mal.

Qui sap...
Hi ha un condemnat a Barcelona per travestir-se de dona. També hi ha condemnes per voyeurisme, per petonejar un home, per fer d’alcavot, per masoquisme... i un perquè va confessar plaer.

Gravíssim.
El masoquista era un capellà que ordenava a l’escolà: “Fueteja’m!”. L’escolà se’n va atipar, el va denunciar... i el van fuetejar de debò. Podien rebre fins a 300 assots mentre els passejaven dalt d’un ase.

Encara en va sortir ben parat, doncs.
Sí, perquè hi havia penes com l’esquarterament per galeres: al reu, en una barca, el lligaven de peus i mans a quatre galeres... que començaven a remar en direccions oposades fins que el desmembraven.

Quina prodigalitat de mitjans!
Era més simple penjar-lo pels canells sense tocar terra, ficar dues bales de canó, ben pesades, dins d’unes malles, lligar-l’hi als testicles... i deixar-les caure a pes!

Ai, ai! Deixem-ho córrer, d’acord?
Tots els italians eren tinguts per sodomites. No he trobat processos per lesbianisme; per bestialisme, sí. I n’hi ha un d’un senyor que es va inculpar d’un crim de sodomia... comès 25 anys abans! Se sentia molt culpable.


Por al càstig
La doctora Rodríguez ha culminat un estudi que fins ara no havia fet ningú, bussejant durant setmanes en l'Arxiu Històric Nacional, "amb funcionaris molt simpàtics", subratlla. Escoltar-la demostra que, feliçment, hem avançat molt des del segle XVI en l'àmbit de les llibertats personals. El resultat de la seva feina és una entretinguda tesi doctoral d'antropologia social, Sodomía e Inquisición: el miedo al castigo (Ushuaia), en les vistoses històries de la qual ha basat una novel.la històrica també d'amena lectura titulada El sodomita y la Inquisición (Ushuaia). Però l'estigma, més subtilment, encara continua (http://sodomiaeinquisicion.blogspotcom.es/).


Víctor-M. Amela
10/11/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies