dimecres, 18 de novembre de 2015

Fer testament és una prioritat per a tots

Entrevista amb Meritxell Gabarró i Sans. Advocada i directora de Gabarró Advocats –Herències– 
© Marissa Gràcia
 Secretària de la Secció de Dret Civil de l’ICAB, vocal de l’ACEDS, professora en màsters i cursos especialitzats i conferenciant en diversos col·legis professionals.

Pensar en l’herència abans de la mort és el camí més curt i amb menys burocràcia per beneficiar els hereus en tots els sentits. Per això, Meritxell Gabarró aconsella deixar-ho tot ben lligat per minimitzar les càrregues fiscals i evitar possibles desavinences entre els fills.

Per què hem de fer testament?
Tots hem de fer testament per protegir els nostres, i com més aviat millor, perquè no sabem quan morirem.

Si planifico el testament pagaré menys impostos?
Estalviar-se impostos no només s’aconsegueix fent el testament, sinó planificant-lo. Hi ha diverses fórmules, com les donacions en vida o la flexibilització del testament, que ordena i defineix què deixo i per a qui ho deixo. Flexibilitzar implica permetre als hereus decidir en el moment de la defunció si accepten o renuncien a favor de la generació següent, segons els impostos que hagin de pagar.

Què és millor, herència o donació en vida?
Des del 2008 les donacions a Catalunya han experimentat un augment substancial perquè se n’ha millorat el tractament fiscal. No obstant això és el volum del patrimoni que es pretén donar o heretar que determinarà quina de les dues opcions és la més econòmica, sense oblidar, és clar, la preferència personal del titular del patrimoni. Si bé a priori amb les planificacions sempre es persegueix la màxima optimització fiscal. El procés comporta reflexions i raonaments que són imprescindibles per prendre la decisió encertada.

A qui s’aconsella deixar els béns en termes de fiscalitat?
Actualment la llei catalana de l’impost de successions preveu que els primers 100.000 € (en diners, immobles o societats) que reben els cònjuges, les parelles de fet i els fills, no paguen per gràcies al parentiu. I només els cònjuges i les parelles de fet gaudeixen, a més, de la bonificació del 99% de l’import que caldria pagar. D’acord amb aquests avantatges pot semblar obvi deixar-ho tot al cònjuge, però cal reflexionar si realment és això el que es vol i, sobretot, si és convenient o no incloure-hi els fills, atès que l’impost de successions és progressiu, com l’IRPF, de manera que a proporció com més s’hereta, més es paga.

Què han de saber les parelles de fet?
En primer lloc és important que sàpiguen que a Catalunya quan faci dos anys que conviuen dues persones seran considerades com una unió estable de parella i que, entre altres, tindran drets successoris. Igual que els matrimonis, si no s’ha fet testament, quedarà supeditat al que estableix la llei, que atorga al cònjuge o la parella de fet supervivent el dret d’usdefruit de tots els béns o la quarta part de tot amb l’usdefruit de l’habitatge habitual. Per això és imprescindible que facin testament. Així mateix, és molt aconsellable que les parelles de fet formalitzin la seva situació en una escriptura notarial per garantir els seus drets al màxim, i evitar haver de provar la seva situació mitjançant documents, testimonis, etc., o fins i tot haver d’acudir al Jutjat. És tanta la importància que té, que el mes d’octubre passat la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació d’un registre únic de parelles estables que dependrà del Departament de Justícia i que substituirà els registres dels Ajuntaments. Però la inscripció en aquest registre constituirà una prova més i, per exemple, no n’hi haurà prou per poder heretar si no s’ha fet testament. Per tant, insisteixo que per facilitar el futur als més estimats, cal fer testament i formalitzar-se com a parella de fet.

16/11/2015

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies