dimecres, 2 de setembre de 2015

Encara que el portis al ventre, has de saber que no és el teu fill

Cora Jenson, mare de lloguer; treballadora en una agència d’embarassos subrogats

UN FENOMEN QUE CREIX El nombre de criatures nascudes per ventre de lloguer gairebé iguala el d’adopcions a Espanya

Jenson, a Barcelona, reunida amb una vintena de famílies//X. Cervera
La maternitat subrogada està prohibida a Espanya, però els fills nascuts mitjançant un ventre de lloguer gairebé són el mateix nombre que els que vénen d’una adopció internacional, mil a l’any. Ahir mateix, a Barcelona, una de les agències dels EUA que ofereix aquests serveis –Modern Family Surrogancy– es va reunir amb una vintena de parelles interessades en un “embaràs a distància”. Cora Jenson, mare de lloguer en quatre ocasions i encarregada de la relació amb els clients en aquesta empresa, va ser la que va parlar amb ells. Això, en ple debat sobre les implicacions morals de la subrogació de la maternitat, impulsat per les catedràtiques de Filosofia Victoria Camps i Amelia Valcárcel sota la campanya “No somos vasijas”.

Com són les persones que busquen un ventre de lloguer? Quin és el perfil?
És variat. La majoria són parelles que han intentat tenir un fill per mitjans naturals, i no ho han aconseguit; després mitjançant tècniques de fecundació in vitro, i tampoc ho han aconseguit. Han descartat l’adopció, bé perquè és un procés massa llarg o bé perquè volen un fill amb la seva genètica.

De quins països els arriben?
De tot el món, però ara sobretot de la Xina. Des que el Govern xinès va revocar la llei del fill únic, parelles amb recursos que no havien tingut més criatures volen ampliar la família. I es troben que ja no són fèrtils. Per això recorren a la maternitat subrogada.

Quants nens neixen amb vostès a l’any?
Al voltant de 60.

Com trien les mares de lloguer?
Hi ha diversos requisits. Han de tenir entre 21 i 40 anys, tenir fills propis i sense problemes en els seus embarassos. Portar una vida sana, per a això fem un estudi social de la candidata. Que no presentin problemes socials. I que estiguin preparades psicològicament, perquè no totes les dones poden ser mares de lloguer. Els donem suport psicològic i sanitari durant l’embaràs.

Porten al ventre una criatura durant nou mesos, no hi creen cap vincle? La tenen, la donen, i ja està?
Encara que el portis al ventre, necessites saber que no és el teu fill. És el fill d’altres persones que demanen que tu el gestis, tingui o no la seva càrrega genètica. En això és crucial que la mare de lloguer i els pares tinguin contacte, o almenys que la informació sobre l’embaràs sigui constant, perquè així prens més consciència que ho fas per ells. I també que, durant el part, els pares biològics hi siguin presents i agafin el nadó. D’aquesta manera es tanca el cercle.

Quant cobra una mare de lloguer?
Depèn del cas, però uns 27.000 euros.

I no hi ha risc que es converteixi en una feina? Que dones sense recursos ho facin per subsistir? 
L’embaràs comporta riscos, i ningú no arrisca la seva vida per 27.000 euros. Per descomptat que els diners formen part del tracte, però també hi ha una part de voler ajudar altres persones. La majoria de les nostres mares de lloguer treballa i cap no és pobra. No ho fan només per diners.

A Espanya, la campanya “No somos vasijas” demana d’abolir l’embaràs subrogat, perquè considera que es cosifica el cos de la dona. Que no és ètic que un ésser humà es llogui.
Entenc que hi hagi reserves, sobretot amb la subrogació en països pobres o si no està legalitzat, on hi ha altres motivacions, i les mares de vegades estan tancades durant tota la gestació. Però si les dues parts hi estan d’acord i són lliures, si es fa d’una manera regulada, amb supervisió legal i amb cura, és una manera més de tenir un fill.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Tan sols acceptarem comentaris que siguin signats amb els vostres veritables noms, la resta seran eliminats.
Gràcies