Les paraules sovint no ens expliquen tot el
que podrien expressar. De vegades el decurs del temps, i un ús inadequat
i la falta de rigor quotidià en el llenguatge, van distorsionant, quan no girant, el seu sentit més pregó.
Economia és una d’aquestes paraules. En el seu origen clàssic, el sentit etimològic que tenia pels grecs venia a ser la «llei que governa una casa, una hisenda». O potser, cercant una interpretació que s’adapti al sentit que li podríem donar avui en dia, podria ser aquella ciència que ens permet interpretar i ordenar les accions humanes que generen prosperitat i benestar.
Tanmateix, no és aquest el sentit que interpreten quan llegim els diaris o escoltem les notícies. La informació econòmica sovint està plena de referències a fraus, especulacions i desoris diversos, junt amb orientacions diàfanes cap al benefici particular per sobre del bé comú. En certa manera, sembla que el nostre sistema econòmic es vagi allunyant de la idea prosperitat per avançar cap una lògica, pura i dura, de concentració creixent del poder econòmic i polític a nivell mundial.
Per això, ens cal repensar el que entenem per economia, el que volem que sigui l’economia del futur. Ens cal una nova visió de la ciència econòmica i una renovada capacitat social solidària per fer-la avançar cap a una economia de les persones. Una economia vital, ètica i creativa.
Per expressar-ho en poques paraules, com ho feia en una Jornada organitzada per la Federació Catalana del Voluntariat Social el passat 14 d’abril, una economia de les persones, és aquella que ens ajuda a nodrir la vida dels éssers humans i de la Terra, des d’uns valors compartits i una creixent capacitat creativa de cooperació i innovació social.
Tres grans vectors de canvi i transformació que són possibles si els debatem, els compartim i cooperem per fer-los realitat. La vida en primer lloc, la de les persones i la del planeta, com a referència permanent del que volem assolir. Ens cal més i millor qualitat de vida, vides dignes i productives en tot allò que fa prosperar la humanitat. I per això, tot no s’hi val, necessitem arrelar-nos en uns valors com- partits que facin possible aquest ideal i en una creativitat cooperativa que ens ajudi a evolucionar en la conquesta d’aquesta visió. Una visió que, al meu entendre, reflecteix amb una gran qualitat, en Tim Jackson –economista compromès amb el desenvolupament sostenible- en aquesta cita:
"La prosperitat va més enllà dels mers plaers materials. S’assoleix en la qualitat de les nostres vides, en la salut i la felicitat de les nostres famílies. En la intensitat de les nostres relacions i en la confiança en la nostra comunitat. En la nostra satisfacció en el treball i en la possibilitat de compartir projectes. Esta relacionada amb el nostre potencial per a participar plenament en la vida de la societat".
Una visió que, per desgràcia, no es veu reflectida en realitats quotidianes que ens impacten i ofenen: la tragèdia de les migracions forçades i el tràfic de persones, les situacions d’atur de llarga durada, els desnonaments amb pèrdua de la pròpia llar, les discriminacions laborals que pateixen les dones i les persones amb discapacitat, i moltes d’altres realitats que, a més d’humiliar a les persones que ho pateixen, deterioren i envileixen el conjunt de la nostra societat.
Perquè son realitats per les que tenim mitjans de solució si volem. Només ens cal generositat, intel·ligència i un alt grau de compromís per cooperar en fer-ho realitat. En certa manera, necessitem una nou voluntariat cívic, un voluntariat que es comprometi en la transformació social cap una economia de les persones.
Però també necessitem la implicació i la participació dels principals actors de la nostra societat. Sense entrar en detall de tot el que podem fer, esmento com apunts de traç gruixut, algunes de les propostes que poden ajudar-nos en aquesta comesa col·lectiva:
Cal promoure una evolució de la responsabilitat social de les empreses cap un ferm compromís amb la vida de les persones i el planeta. Sobre tot, mitjançant la producció i distribució de productes i serveis saludables i respectuosos amb els sistemes ecològics i la creació d’oportunitats dignes de treball.
També cal fer una major extensió dels codis de bon govern, transparència i ètica en els empreses i les organitzacions. Dotar-nos de noves eines pel mesurament efectiu del retorn i l’impacte econòmic de les nostres activitats, com es fa en d’altres països del món.
Per exemple, el Regne Unit ha aprovat una Llei del Retorn Social que permet orientar la con- tractació pública cap una millor valoració d’aquelles ofertes que aporten un major valor econòmic i social.
Generar consciencia de la necessitat d’una gran transformació econòmica i social, persona a persona i a nivell ciutadà global, és un altre dels grans reptes que afrontem.
Assolir la participació de tots els actors de la societat, amb un paper destacat per part de les entitats i els moviments ciutadans, socials i mediambientals.
Repensar el treball cap una nova concepció de la productivitat humana i fer-ne del seu reconeixement un nou actiu de cooperació i participació social.
Activar un consum cooperatiu, intel·ligent i responsable que sigui capaç de valorar i escollir productes i serveis amb un alt valor afegit per la salut, la vida i el progrés social.
En resum, cal anar cap a una transformarció del funcionament econòmic actual cap una economia vital, ecològica i creativa. Aquesta és una tasca que necessita de totes i cadascuna de les persones de la nostra societat. Una tasca que necessita nous voluntariats, noves causes i noves iniciatives d’organització voluntària al servei del bé comú.
Se’ns gira feina!
Vícor Bayarri
07/05/2015
Diari de Girona
