Moussa Ag Assarid, tuareg independentista
Tinc uns 40 anys, desconec la data del meu naixement. Sóc tuareg, vaig néixer al desert del nord de Mali i visc entre París i l’Azawad. Tinc catorze germans. Estic casat i tinc un fill de dos anys. Sóc demòcrata. Sóc musulmà. El meu poble busca la independència.
Vostè em va dir una frase que no he oblidat...
Quina?
“Tu tens rellotge, jo tinc temps”.
És la filosofia del meu poble, els tuaregs, els senyors del desert.
Ja fa sis anys...
Sí, i han passat tantes coses en aquest temps... Moltes famílies tuaregs de Mali han hagut de refugiar-se en països limítrofs...
Per què?
Hem declarat la independència de l’Azawad i el Govern de Bamako, capital de Mali, ens ha declarat la guerra. És perillós ara viure a l’Azawad.
Què és l’Azawad?
El nord de Mali, on vivim els tuaregs, songhais, peuls i moros, altres pobles del desert amb els quals ens hem agermanat.
I el Govern de Mali els ataca?
Sí. Ens hem de defensar del seu exèrcit. Si ara jo aterrés a l’aeroport de Bamako..., m’empresonarien!
Què ha fet vostè?
Promoure la independència de l’Azawad i representar els seus interessos culturals: faig diplomàcia pel món.
A Madrid no li faran cas.
Ho he vist. A Catalunya sí que he establert diversos contactes. És l’hora dels pobles, no dels estats! Ens donen suport corsos, bretons, bascos, i també els holandesos.
Desdenya els estats..., però en vol un.
N’hi hauria prou amb una autonomia forta, però Bamako ens ignora i maltracta. Quina via queda?
Fa sis anys no em va dir que fos independentista...
Perquè no ho era.
I per què ara sí?
Em vaig desviure per ajudar el meu poble i obtenir suport del Govern per a escoles, el cens, infraestructures... I només hem rebut menyspreus, negatives i falses promeses.
Un exemple.
He hagut de pagar de la meva pròpia butxaca el cens del meu clan, unes 500 persones!
Amb quins recursos?
Dels meus llibres i ajuda d’alguna fundació.
I ara què passarà?
L’exèrcit de Mali ens va atacar al gener i els vam fer fora. Sóc pacifista i mai no atacarem Bamako, però reivindico l’autodefensa.
D’on treuen armes?
Molts tuaregs treballaven a l’exèrcit de Gaddafi i van desertar quan el dictador libi va atacar el seu propi poble. Van tornar a Mali amb armes. Amb elles ens defensem.
Què voldria per a l’Azawad?
Un estatut jurídic pactat amb Bamako. O independència. Convocar eleccions lliures. Un govern democràtic i social, que cuidi la nostra llengua i cultura i que exploti els nostres recursos naturals de manera sostenible, en benefici de tota la població.
Quins recursos tenen?
A més dels nostres ramats de camells, cabres i ovelles, a l’Azawad hi ha fosfats i altres minerals. I hi pot haver petroli.
Bamako combatrà qualsevol escissió.
I ens difama: ens acusa d’aliar-nos amb els terroristes d’Al-Qaida presents a la zona.
I és veritat?
Mentida! Rebutgem els islamistes rigoristes, repudiem terrorisme i violència.
Però fan la guerra...
Només com a autodefensa. Vaig plorar la matança dels caricaturistes de Charlie Hebdo: jo era amic personal del dibuixant Charb, assassinat, i de la seva família.
Però vostè és musulmà, oi?
Sí, religiós i practicant, però la violència i el crim són l’antireligió..., per més que a mi m’ofenguin aquestes caricatures.
El van ofendre molt?
Tant com a un cristià una burla sobre Jesucrist. Que també em molesta, perquè Jesús és un profeta de l’islam. Respecteu els profetes! Però no justifico el crim, i entenc que el caricaturista només està jugant, no atacant el profeta Mahoma.
No s’aliaran amb els rigoristes per frenar els soldats de Bamako?
Mai! Seria el final de la nostra cultura.
Moussa, no enyora els seus dies d’infant com a pastor de cabres? Sí, moltes nits em desperto somiant que sóc a la meva tenda del desert cuidant el ramat del meu pare. Però de seguida penso: “Val la pena, estàs lluitant per la dignitat i felicitat de la teva gent!”.
I tot per culpa d’aquell llibre...
Es refereix a l’exemplar d’El petit príncep que li va caure de la motxilla a un periodista que seguia al ral·li París-Dakar...
Sí, vostè era un nen i es va entossudir a llegir-lo, m’explicava...
Vaig convèncer el pare que em deixés compaginar ramat i escola... Vaig aprendre a llegir, vaig estudiar, i així vaig poder viatjar a França i cursar Empresarials i Comunicació.
Els nens tuaregs van avui a l’escola?
Els soldats del Govern han destrossat escoles i material escolar: el moment és difícil! I sé que el nostre futur depèn que els nostres nens estudiïn. Això m’angoixa i m’obsessiona. Aviat organitzaré una caravana des d’Europa fins a l’Azawad que ens ajudarà a fundar escoles, i passaré per Barcelona. La ignorància és la mare de tots els mals del món!
Diplomàcia i escola
L'entrevista que li vaig fer sis anys enrere ha tingut milions de lectors a tot el món, via internet, traduïda a diversos idiomes.
La serenitat de la seva filosofia tuareg va captivar lectors de tots els continents. Sobtadament em va trucar l'altre dia: tornava a ser a Barcelona i em volia veure. El vaig conèixer amb turbant i túnica tuareg, i em va aparèixer amb vestit i corbata: estava contactant amb polítics i periodistes d'aquí per explicar el que passa "là-bas" (allà a baix). Per a la foto es vesteix amb roba tradicional, perquè ens entri per la vista l'orgull del seu poble. Volem un islam demòcrata?: donem suport a www.lacaravanadelcorazon.com A més ara publica Los niños del desierto (Sirpus).
Víctor-M. Amela
23/05/2015
