Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malaties cròniques. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Malaties cròniques. Mostrar tots els missatges

dilluns, 18 de juny del 2012

Sense escola bressol per ser diabètica

L' Ajuntament de Girona posa traves per matricular una nena de 22 mesos per patir una malaltia crònica. 
L’endocrí de l'Ester recomana l'escolarització de la petita a l’escola bressol.
Després que la mare denunciés el cas, l'Ajuntament s'avé a reunir-se amb ella de nou. 
L’Ester té 22 mesos i just ara comença a ser conscient de la seva malaltia: és diabètica i sempre pregunta als seus pares si pot menjar alguna cosa, perquè li han ensenyat que ha de cuidar la seva alimentació per controlar el nivell de sucre en la sang. També demana un suc o una galeta si es troba malament. Però encara no és autònoma i necessita que un adult li faci les glucèmies i li administri la insulina abans dels principals àpats del dia. 



Aquesta atenció especial que la petita requereix li ha causat problemes a l'hora de trobar escola. Els seus pares, la Mireia Ros i en Marc Hernández, van voler matricular aquesta primavera en una guarderia municipal de Girona i no ho han aconseguit de moment. Comptaven amb els punts necessaris i van entrar a les llistes provisionals d'admesos, però l'Oficina Municipal d'Escolarització (OME) de la ciutat de Girona va desestimar a principis de juny la seva petició, segons expliquen els seus pares. El motiu: la nena pateix diabetis. 



La Mireia Ros recorda que la seva filla va aconseguir 35 punts -cinc d'ells per tenir una malaltia crònica- i a finals de maig, quan es van publicar les llistes provisionals d'admesos en la escola bressol municipal La Baldufa, tenia el número 23 per a 24 places ofertes. Però el 4 de juny tècnics de l'OME es reuneixen amb ella i li comuniquen que han desestimat l'escolarització de l'Ester perquè no tenen mitjans per atendre-la. "Ens van dir que no li podien donar una plaça com a alumna de necessitats educatives especials perquè no tenen diners per contractar personal de suport en els centres, i que tampoc la admetien com una alumna ordinària perquè té diabetis", assenyala Mireia. Precisament la nena va aconseguir entrar a la llista d'admesos per via ordinària. Dos dies més tard, quan es van publicar les llistes definitives a les escoles bressol de la ciutat, la seva filla no apareixia, ni tan sols era    a la llista d'espera. 



Davant la negativa de l'Ajuntament, la Mireia va demanar als tècnics municipals que es reunissin amb el metge endocrí que atén l'Ester a l'hospital Josep Trueta per assessorar-se. La reunió va tenir lloc el 8 de juny i en ella el metge va recomanar l'escolarització de l'Ester. "L'únic que necessita és que un adult la vigili, que li faci la glucèmia i li posi la insulina abans del menjar. A l'hospital Josep Trueta fan cursos per a mestres i personal educatiu, existeixen els mitjans perquè els nens diabètics tinguin una escolarització com la de qualsevol altre", assenyala la Mireia. Aquesta dona ha posat el cas en mans de l'advocat de l'Associació de Diabètics de Catalunya, Jaume Oriel. "Lamentablement, es tracta d'un altre cas de discriminació per malaltia", assenyala Oriel. Per a aquest advocat, l'Ester té dret a una plaça a la guarderia municipal perquè va entrar en les llistes d'admesos, i l'Ajuntament no pot negar-se a escolaritzar-la pel fet de ser diabètica. 


Després que la Mireia Ros denunciés els fets públicament, l'Ajuntament ha decidit tornar a reunir-se amb la família i l'advocat per buscar una solució. Segons un portaveu del consistori, la intenció és arribar a un acord amb la família per escolaritzar la nena. Demà a la tarda, la Mireia, en Marc i l'advocat es trobaran amb la regidora d'Educació de la ciutat, Isabel Muradàs. "No li deneguem la matrícula, només vam dir que el cas s'havia d'estudiar", diuen des de l'Ajuntament. "Volem consensuar amb els pares com ha d'escolaritzar la nena", afegeixen, encara que no aclareixen les condicions que posaran per a això. Si hi ha acord, l'Ester podrà anar a la guarderia a partir de setembre. 



La Mireia Ros diu sentir-se optimista, però tem que l'Ajuntament vulgui escolaritzar l'Ester "sense fer-se'n responsable", és a dir, que demani que siguin els pares els que hagin d'anar cada dia a la guarderia per mirar la glucèmia i administrar la insulina. El cas de l’Ester il·lustra les dificultats que poden trobar els nens diabètics i amb altres malalties cròniques a l'escola. Existeix un protocol d'atenció a aquests alumnes, però són només recomanacions, i hi ha un buit legal sobre qui ha d'administrar els medicaments en horari escolar. 

Maite Gutiérrez 
17/05/2012
La Vanguardia

dimarts, 8 de maig del 2012

Triple retallada als malalts renals

Tots els nous copagaments afecten la malaltia crònica del ronyó: el del transport no urgent, l'augment en els medicaments i el dels complements dietètics. 
El nou decret pot costar 150 euros al mes als malalts renals amb medicació estàndard

L'´ús de les ambulàncies per un servei no urgent deixa de ser gratuït.
Foto:Laura Guerrero
Els malalts crònics de ronyó, uns 45.000 a Espanya, encara no s'ho creuen. El Reial decret llei per a la sostenibilitat de la sanitat no diu res d'ells. En el text legal no hi ha cap apunt que els faci pensar que a ells no els van a aplicar tota aquesta llista de nous pagaments. No s'ho poden creure. Perquè, si s'aplica la norma tal com està escrita, un pacient mitjà, amb només tres dies de diàlisi a una distància no molt llarga de casa i amb medicació estàndard, sense més complicacions de les que són més freqüents, el canvi legal li pot costar entre 120 i 150 euros al mes. 



Els toquen tots els copagaments. La meitat dels pacients van a diàlisi. Molts, tres vegades a la setmana, encara que en el cas de persones que també tinguin un problema cardíac, fan diàlisi cinc dies a la setmana i, en la majoria de casos, van i vénen en transport sanitari no urgent, encara que uns pocs van per seu compte i tornen amb l'ambulància. "Una part no menyspreable dels pacients fan llargs viatges (150-200 quilòmetres) per arribar al centre de diàlisi més proper, o han de canviar d'illa", apunta Joan Carles Julià, gerent de la federació d'associacions Alcer. 



Fins ara el transport estava inclòs en el tractament. Ara, segons el reial decret, no. "No té sentit i menys ara. Si el pensionista cobra 700 euros al mes i haurà de pagar el 10% del cost sense límit de quantitat, el que poden ser 60 o 80 euros, i castigant especialment als que viuen més lluny d'un centre de diàlisi ", apunta el gerent de la federació. 

També els toca el copagament dels complements dietètics. La majoria pren complements proteics que ara es quedaran fora de cobertura. I la meitat d'aquest grup a més són diabètics i molts tenen patologies associades que sovint requereixen productes ortoprotètics, també exclosos de la cobertura bàsica. 



Quant a la medicació, la majoria presa antihipertensius, protectors gàstrics i medicació per diabetis cada dia. I l'altra meitat dels malalts crònics de ronyó estan trasplantats, de manera que almenys han de prendre cada dia medicació immunosupressora, que fins ara es beneficiava de preu reduït, les de punt negre, per les quals es pagava una quantitat màxima de poc més de 2 euros. "Per a un pensionista de 700 euros al mes, que ja no entra en el rang dels ingressos mínims, el 10% dels seus medicaments pot sumar cada mes uns 80 euros, i encara que hi hagi un límit de 8 o de 18 euros, la qual haurà de pagar i ja l'hi retornaran Té idea el ministeri del que suposa això? El PP es va comprometre amb nosaltres en que no hi hauria copagament i esperem que en els sis mesos que queden perquè entri en vigor corregeixin el text per als malalts crònics , perquè ens porten a una situació insostenible, en què molts malalts no podran pagar-se el tractament i del que han fet no ens havien dit res ", explica el gerent de la federació. 



L'organització ha demanat parlar amb la secretària general del ministeri, Pilar Farjas, per saber a què atenir, "però en el text legal no es diu res de nosaltres ni que anem a tenir un tractament especial". La medicació és molt cara, però fins ara pertanyia al grup del punt negre, de les que van a preu reduït si les paga un actiu i res si ho fa un pensionista. L'habitual és que prenguin medicines de per vida.

Ana Macpherson
07/05/2012

dissabte, 24 de març del 2012

Girona ha reduït un 10% els ingressos de malalts crònics

Ruiz a l'esquerra, al costar de l'alcalde de Girona,
en l'acte de la presentació.
Foto: Mane Lladó
El pla pilot d'atenció als malalts crònics que es va posar en marxa l'any passat a les comarques gironines ha permès reduir en un 10% el nombre d'ingressos hospitalaris urgents d'aquests pacients. Per mitjà d'aquest pla, es van identificar, a la demarcació, un total de 1.513 malalts crònics complexos, que es van començar a atendre d'acord amb les directrius previstes en el programa de prevenció i atenció a la cronicitat. “El pla ha estat un èxit”, va manifestar ahir a Girona el conseller de Salut, Boi Ruiz. I és que, abans de la prova pilot, aquest 10% de pacients crònics tenien un mínim de tres o més ingressos a l'any. “L'èxit del sistema sanitari es tradueix en més anys de vida i aquests generen més dependència. 

I es tracta de donar a les persones una atenció integral i no des de departaments estancs”, va manifestar Ruiz, fent referència que el pla està impulsat conjuntament per Salut i pel Departament de Benestar i Família. Ruiz va anunciar que el programa de prevenció i atenció a la cronicitat s'estendrà progressivament arreu del territori català, tot i que no va concretar quin serà el pròxim lloc on s'implantarà. L'objectiu del programa és destinar els diners que s'estalvien en els ingressos dels pacients crònics a reduir les llistes d'espera. El conseller Ruiz i el conseller de Benestar i Família, Josep Lluís Cleries, van presentar ahir el programa en un acte que es va fer a l'Auditori de Girona i que va reunir un miler de professionals de Catalunya.

Per la seva part, el conseller Cleries va indicar que un 24% de les persones que s'atenen en els serveis socials bàsics tenen algun tipus de malaltia crònica i que el repte del programa és donar resposta a les seves necessitats, tant socials com de salut, sense que hi hagi una discontinuïtat en el servei. “Salut i Benestar hem de treballar conjuntament perquè les persones amb malalties cròniques no saben de departaments sinó de necessitats. Volem enxarxar els serveis socials i de salut. Aquest és el gran avenç que fem”, va exposar.

S'obriran noves unitats
El desplegament territorial del programa millora el seguiment dels pacients crònics i permet establir protocols i rutes assistencials entre els equips d'atenció primària i atenció hospitalària. Dins d'aquest marc, a cada regió sanitària de Catalunya s'obrirà, aquest any, una unitat de subaguts en centres hospitalaris o en sociosanitaris per fer un ingrés, programat, de pacients crònics descompensats. La finalitat d'aquest nou dispositiu és evitar l'ingrés d'aquest grup a través dels serveis d'urgències dels hospitals.

A Catalunya hi ha unes 150.000 persones amb malaltia crònica avançada (persones que es troben en l'última etapa de la vida) i uns 250.000 pacients crònics complexos (persones amb diverses malalties cròniques). Amb el nou model d'atenció, els dos col·lectius han de rebre una atenció més adequada a les seves necessitats. Es treballa amb la previsió que aquest any s'identificaran 7.000 persones amb malaltia crònica avançada, 2.000 de les quals ja s'atenen amb el programa d'atenció pal·liativa. També es preveu atendre 2.000 pacients crònics complexos. El pla de salut preveu que, d'aquí al 2015, seran ateses unes 28.000 persones amb malaltia crònica avançada i uns 25.000 pacients crònics complexos.

El 2020, les malalties cròniques seran la causa principal de discapacitat i el 2030 es doblarà la incidència d'aquestes patologies en persones més grans de 65 anys.

LA XIFRA


1.513
gironins van ser identificats, l'any passat, com a malalts crònics i van entrar dins de prova pilot.

LA DATA


2015
S'acaba
el pla de salut vigent, en què es preveu haver atès un total de 53.000 pacients complexos.
Núria Astorch
23/03/2012
El Punt Avui