"Un dels futurs problemes serà la soledat" per Narcís Bardalet

Va néixer a Girona l'any 1953. Va passar la seva infància a Sils i a Celrà. Va estudiar a La Salle de Figueres i a la Facultat de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Professionalment va fer pediatria a l'Hospital Trueta de Girona i medicina forense a Navarra i després a Girona. Actualment és cap dels forenses  de  Girona.  És casat.  Té dos fills.

Què el va portar a estudiar medicina i a fer-se metge forense?

M'hi va portar la formació humanística que em van donar els meus pares i el col·legi La Salle de Figueres, on vaig estudiar. Em va interessar molt la persona i el cos humà, i això només ho podia aconseguir amb la medicina. AI llarg de la carrera hi havia dues especialitats que m'atreien: la pediatria -per això vaig fer aquesta especialitat al Trueta- i la medicina forense, que em va donar la possibilitat d'estudiar coses enormement enigmàtiques, que estan entre la ciència i el misteri, com és la mort. Alhora, ser metge forense em permetia investigar circumstàncies de la mort a través d'analítiques, de biòpsies, de proves.

Vostè ha dit en alguna ocasió que el treball amb els morts li ha fet valorar més la vida i li ha potenciat la creença en Déu. Per què?

Porto trenta-tres anys de forense i moltes vegades, quan estàs sol, en silenci, en les autòpsies, et planteges moltes coses: què hi ha després de la mort? I quan mires el cos humà, aquesta màquina tan perfecta, i quan mires l'univers, el cel estrellat, dius: ha d'haver-hi alguna cosa més després d'això.

Els jutjats són un bon observatori de la societat?

El jutjat és allà on la gent va a demanar justícia o creu obtenir justícia. Moltes vegades s'hi veu l'inici dels problemes humans i socials. Problemes grossos: agressions sexuals, violència domèstica, accidents de trànsit, incapacitacions de persones grans que han quedat absolutament deteriorades per la vellesa, i ja no diguem quan hi ha morts de forma violenta o ocasionada: homicidis, suïcidis... I t 'adones d'una faceta de la societat: que no tot és riure i divertir-te, sinó que també hi ha molta gent amb molts problemes.

I molta gent ha de viure en soledat aquestes situacions, i fins i tot mor sola ...

Sí. Estic convençut que un dels problemes de les pròximes generacions serà la soledat. Abans, quan jo era petit, la gent solia morir-se a casa, en un pis, acompanyat i rodejat dels fills i de les persones properes. Han aparegut els centres sociosanitaris, els centres geriàtrics, i moltes vegades la persona es mor sola. A part que la complexitat de la forma de vida del món occidental comporta que la família es dispersi, els fills han de sortir del seu poble o hàbitat -i fins i tot del país- per trobar feina, i això fa que molts dels nostres vells se sentin sols.

Això planteja interrogants sobre el model de societat que tenim, no és així?

Certament. A la persona humana en certs moments li va bé estar sola perquè pugui pensar i reflexionar. La meditació es fa estant sol. Però suara parlava d'un tipus de soledat impregnada d'una gran càrrega de tristesa, perquè et sents sol en un moment en què estàs hiperdelicat: estàs malalt o ets vell o minusvàlid.

Quines qualitats creu que hauria de tenir algú que volgués dedicar-se a la feina que fa vostè?

Estudiar molta medicina i molta legislació i, sobretot, ser molt humana. Entre les  característiques de la persona, per definició, hi ha el fet de morir-se i el patir. AI llarg de la vida no sols t'ho passes bé, sinó que en determinats moments tens problemes i conflictes, i pateixes. Alguns te'ls has buscat, però altres te'ls han ocasionat el teu entorn, els problemes socials, etc. Sobretot recomanaria al metge forense que deixés el rellotge, perquè la medicina forense és gestionar el caos. No hi ha horari. No sé quan hi haurà el pròxim accident de trànsit, la pròxima persona que se suïcidarà o el pròxim homicidi. És impossible saber-ho. Per tant, el metge forense no s'ha de mirar gaire el rellotge. A més, està a les immediates ordres del jutge i, per tant, ha d'estar a disposició del que succeeixi en el moment, sense que es pugui precisar quin. El que el metge forense no pot perdre és la humanitat.

Josep Casellas

Revista El Senyal

Novembre de 2011

La part més humana, de la medecina forense

A més d’explicar les tasques d’un metge forense, també haig de dir que això són les tasques oficials. Ara bé, la Medicina Forense, si ets un forense vocacional, és probablement la Medicina més humana que hi ha, perquè tractes dia a dia amb la fragilitat humana; amb la vida i amb la mort. T'adones que és molt fàcil morir-te, que aquesta dama misteriosa de la mort no saps quan apareixerà ni on. Tan sols, 'escullen' els suïcides.

 

T'adones del patiment humà, quan venen famílies a reconèixer els cadàvers o demanar informació d’algun ser estimat. Estàs en contacte amb la desesperança, veus també l’alegria en alguna persona quan obté una absolució.

 

Veiem tantíssimes coses:

• El deteriorament mental en les persones amb demència quan se les ha d’incapacitar.
• Les seqüeles greus dels accidents de trànsit, que un moment de distracció et suposa acabar en una cadira de rodes.
• També l’agressivitat i la violència amb episodis de venjança, rancor i baralles.
• La soledat en moltes persones que no només viuen soles, sinó que moren soles.
• Les dificultats quan hem d’internar una persona a l’Hospital Psiquiàtric, la distorsió que provoca en l’àmbit familiar i laboral.
• També veiem i fa reflexionar l’agressivitat humana vinculada amb els instints quan veiem víctimes d’agressions sexuals.
• La desesperació en dones víctimes de violència domèstica.

 

Totes aquestes facetes humanes són les que condicionen que el forense a vegades tingui una escala de valors diferent i que a la vegada sigui molt humana.

 

 

Dr. Narcís Bardalet

Director de l’ Institut de Medecina Legal

 

Descripció i funcions d’un metge forense

Els metges forenses constitueixen un Cos Nacional de Titulats Superiors al servei de l’Administració de Justícia, adscrit orgànicament al Ministeri de Justícia.

El Cos Nacional de Metges Forenses va néixer l’any 1855, patint diverses reorganitzacions fins que l’any 1947 es va aprovar la Ley orgánica que el va acabar de modelar.

Legalment, les funcions d’aquest cos es regeixen per la Ley de Enjuiciamento Criminal i la Ley orgánica del Poder Judicial. També s’aplica la legislació general que regula als funcionaris públics. L’any 1996 es va aprovar pel Real Decreto 296, el Reglament Orgànic del Cos de Metges Forenses.

Els metges forenses desenvolupen funcions d’assistència tècnica als Jutjats, Tribunals, Fiscalies i Oficines del Registre Civil en les matèries mèdiques, independentment de la seva dependència orgànica dels Instituts de Medicina Legal.

Els metges forenses desenvolupen les funcions següents:

  a/ L’emissió d’informes i dictàmens medicolegals sol•licitats mitjançant l’Institut de Medicina Legal pels Jutjats, Tribunals, Fiscalies, Oficines del Registre Civil i altres òrgans de l’Administració de Justícia.

  b/ Investigacions en el camp de la Patologia Forense i de les pràctiques tanatològiques, requerides mitjançant l’Institut de Medicina Legal pels Jutjats, Tribunals, Fiscalies.

  c/ El control periòdic dels lesionats i la valoració dels danys corporals que siguin objecte d’actuacions processals, així com l’assistència o vigilància facultativa als detinguts que es trobin a disposició judicial.

  d/ L’assistència tècnica requerida mitjançant l’Institut de Medicina Legal pels Jutjats, Tribunals, Fiscalies, Oficines del Registre Civil i altres òrgans de l’Administració de Justícia de l’àmbit territorial al que estiguin destinats, en les matèries de la seva disciplina professional.

  e/ L’emissió d’informes que siguin encarregats pel Director del Departament de Toxicologia en el que estiguin destinats, així com l’atenció a la demanda d’informació toxicològica.

  f/ L’emissió de dictàmens sobre la causa de la mort segons les exigències de la Ley del Registro Civil (mitjançant la realització d’aixecaments de cadàvers i autòpsies).

  g/ Col•laboracions o investigacions amb el Ministeri de Justícia i Interior o, en el seu cas, amb les Comunitats Autònomes que hagin rebut els traspassos de mitjans personals pel funcionament de l’Administració de Justícia, així com altres òrgans de les Administracions públiques.

 

_______________________________________________________________________________

 

* L'Institut de Medicina Legal de Catalunya va crear-se l’any 2001. La seva missió és auxiliar als Jutjats, Tribunals, Fiscalies i Oficines del Registre Civil en la realització de proves pericials mèdiques, tant tanatològiques com clíniques i de laboratori, introduint-se com a nova funció la realització d’activitats de docència i investigació relacionades amb la medicina forense.

Bibliografia: GISBERT CALABUIG, J.A. & VILLANUEVA CAÑADAS, E.: Medicina legal y Toxicología. 6.ª ed. Elsevier, España, 2004.

 

Dr. Narcís Bardalet

Director de l’ Institut de Medecina Legal