Amnistia Internacional alerta de la imposició del discurs de l'odi al món

L'informe anual de l'ONG denuncia el retrocés global dels drets humans i l'expansió del missatge de la por per part de dirigents com Trump, Orban, Erdogan o Duterte

El secretari general d'Amnistía Internacional, Salil Shetty, presentant l'informe de l'organització a París. (AP)

"Un fosc viatge en el temps pel que fa a la situació dels drets humans". Segons Amnistia Internacional, el retrocés global que s'està produint en matèria de drets humans fa que el món actual s'assembli cada vegada més al dels anys 30. En el seu informe anual, l'organització ha volgut centrar-se en com el missatge de l'odi ha crescut durant el 2016, i ha fet aflorar el costat més fosc de la naturalesa humana. L'ONG assenyala diversos dirigents polítics com a responsables d'un discurs que ha dut el món a la divisió política i la ira.

Amnistia Internacional tem que la victòria electoral de Donald Trump es prengui com a model per legitimar en altres països posicions contra els drets i les llibertats. L'hongarès Viktor Orbán, el turc Recep Tayyip Erdogan o el filipí Rodrigo Duterte són altres dels dirigents a qui Amnistia assenyala com a impulsors d'aquest missatge de la por. Trump, però, rep una menció especial pels discursos "xenòfobs" que va fer durant la seva campanya electoral.

Pel que fa els drets dels migrants i dels refugiats, l'informe assegura que 36 països han violat el dret internacional expulsant-los il·legalment a països on els seus drets estaven clarament amenaçats. I s'acusa els polítics i els governs de tolerar-ho i fomentar-ho. Davant la falta de reacció de la política, el secretari general de l'organització, Salil Shetty, reclama que la ciutadania es mobilitzi i veu com un exemple a seguir la manifestació de dissabte a Barcelona a favor de l'acollida de refugiats:

"El poble català és ben conegut per la generositat i la solidaritat internacional. Per què la gent només ha de protestar per l'arribada dels refugiats? Per què no ha de protestar a favor dels drets dels refugiats? Em sembla que és un senyal molt benvingut."

Es preveu un 2017 alarmant

Amnistia Internacional alerta que les crisis del 2016 "corren el risc d'exacerbar-se" durant el 2017 a causa de "l'absència de voluntat política en matèria de drets humans". L'organització veu "una escena internacional inestable" amb "una llarga llista de crisis sense que es constati una voluntat real de resoldre-les", entre les quals cita Síria, el Iemen, Líbia, l'Afganistan, Burundi, l'Iraq o el Sudan del Sud, entre d'altres.

L'informe assenyala que, al llarg de l'any passat, es van cometre crims de guerra en 23 països. De cara a aquest 2017, remarca que el "nou ordre mundial, en el qual els drets humans es consideren un obstacle als drets nacionals, afebleix perillosament la capacitat de combatre les atrocitats comeses al planeta".

Tv3

22/02/2017

Ccma.cat

Les teràpies per deixar de ser homosexual, impunes a les xarxes

Entitats que les defensen fan enviaments massius de llibres homòfobs a les escoles catalanes

Les paraules “teràpia per deixar de ser gai” retornen al cercador de Google aproximadament 46.000 resultats. S’hi troben blogs, ofertes de presumptes professionals per iniciar teràpies i també llibres d’autoajuda amb títols com ara Quiero dejar de ser homosexual: casos reales de terapia reparativa, a la venda per 22 euros a Amazon i a la Casa del Libro. La majoria de teràpies actuen impunement a les xarxes, ja que, si ningú les denuncia, no hi ha cap organisme que es dediqui a perseguir-les. És el que va fer el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), per exemple, amb els blogs que fan apologia de l’anorèxia i la bulímia.

Un dels casos més recents és el de la coach Elena Lorenzo, amb qui aquest diari es va posar en contacte fa unes setmanes simulant ser un pacient. A canvi de 70 euros l’hora i un contracte de confidencialitat, Lorenzo es va oferir en una conversa que va fer pública aquest diumenge l’ARA a treballar en les “ferides d’infància” que podien haver derivat en un cas d’homosexualitat, a més de facilitar una transició cap a l’heterosexualitat, “l’estat en què tots naixem”. Tot i que el govern de la Comunitat de Madrid afirma que està estudiant sancionar aquesta coach per les seves pràctiques, també tira pilotes fora. “El problema és que, encara que es decidís sancionar, el domini de la seva pàgina web és .com. Això vol dir que no només afecta el territori de la Comunitat de Madrid, i el nostre l’àmbit d’actuació és només a la regió. El cas s’ha portat a la fiscalia i s’està estudiant”, assenyalen a l’ARA fonts de la conselleria de Polítiques Socials i Família del govern madrileny del PP, que lidera Cristina Cifuentes.

Madrid, com Catalunya -que va ser pionera el 2014-, té una llei específica que prohibeix les teràpies de conversió, però no n’hi ha cap a nivell estatal. La norma catalana, a més, rebutja només les teràpies aversives “entre els diversos estaments de les institucions sanitàries”, de manera que tot el que passi fora de l’àmbit sanitari queda impune. La legislació madrilenya, més recent -del juliol de 2016-, amplia el ventall i assenyala que “cap persona podrà ser pressionada, coaccionada o obligada a ocultar, suprimir o negar la seva orientació sexual i identitat o expressió de gènere així com sotmetre’s a tractaments [...] de qualsevol tipus amb la finalitat de modificar-les”.

Entorns religiosos

La llei és clara, però no impedeix que a les xarxes proliferin les pàgines -i fins i tot vídeos de YouTube- sobre com combatre l’homosexualitat, en part per la falta de denúncies de persones que les hagin patit. Generalment, els continguts provenen d’entorns religiosos amb un discurs que denuncia, entre d’altres, “la cultura pro-gai” que, segons expliquen, “està manipulant les noves generacions com mai s’ha vist en tota la història de la humanitat”, tal com es llegeix per exemple a la web Esposiblelaesperanza.com, on s’ofereixen teràpies per deixar enrere l’homosexualitat.

També té bastants seguidors el portal Hazteoir.org, u na organització que defensa les teràpies per deixar de ser gai i, concretament, les de la coach Elena Lorenzo. En una campanya de recollida de signatures a favor seu -ja suma 19.429 firmes-, defensen que si les associacions LGTBI l’han denunciada és perquè “entre els seus assoliments professionals hi ha el d’aconseguir que persones homosexuals que volen deixar de ser-ho ho aconsegueixin”.

Aquesta mateixa plataforma, Hazte Oir, és la responsable de l’enviament massiu el desembre passat d’un llibre homòfob a les escoles catalanes, que l’Observatori Contra l’Homofòbia va portar al govern de la Generalitat i que la directora general d’Igualtat, Mireia Mata, va denunciar. El llibre es titulava ¿Sabes lo que quieren enseñarle a tu hijo en el colegio? Las leyes de adoctrinamiento sexual i mostrava a la portada dos infants fent una salutació feixista a la bandera de l’arc de Sant Martí. El llibre, que es pot descarregar en PDF i que l’organització s’ofereix a enviar gratuïtament a casa a qui ho demani, assegura que l’únic que fa és “descriure una amenaça [...] que apareix sota la forma de les lleis autonòmiques que arreu de l’Estat obliguen a introduir” a les escoles la diversitat sexual i “promouen models de comportament lèsbic, gai, bisexual, transsexual, transgènere i intersexual”. En aquest sentit, critica per exemple la llei catalana del 2014 perquè garanteix els drets del col·lectiu LGTBI i l’erradicació de l’homofòbia i la transfòbia. Així i tot, la llei no evita que aquests col·lectius es moguin impunement per les xarxes.

Malta multarà els terapeutes homòfobs

Malta ha estat nomenat en dues ocasions com el país europeu que més respecta els drets del col·lectiu LGTBI, i recentment el seu Parlament ha fet un pas més contra els comportaments homòfobs. En una regulació pionera, estableix que qualsevol persona declarada culpable de “reprimir o eliminar l’orientació sexual, la identitat de gènere o l’expressió de gènere” serà multada o condemnada a presó. Segons el diari Malta Today, els professionals de la sanitat que duguin a terme teràpies de conversió podrien ser castigats amb multes de fins a 9.300 euros i fins a un any de presó. En altres casos, es poden aplicar penes de presó més reduïdes i multes d’entre 930 i 4.600 euros. La nova llei, aprovada a finals de desembre del 2016, també remarca que cap “orientació sexual, identitat o expressió de gènere constitueix un trastorn, malaltia o defecte de cap tipus”.

Selena Soro

15/01/17

Ara.cat

Orlando

Al-Dabiq, la revista on line del Daeix –èmula de l’Inspire d’Al-Qaida–, es pu­bliquen molts articles sobre la “maldat dels sodomites” i la ­ne­cessitat d’assassinar-los. El mot ­Dabiq, per cert, surt als hadits i equi­valdria a l’Harmagedon bíblic, la mí­tica batalla final entre cristians i musulmans. Al­hora, a tots els països regits per la xaria, l’homosexualitat implica pena de mort, i tots els ideòlegs islamistes la consideren un pecat contra l’islam. Sense anar més lluny, el mateix imam d’Orlando, en una conferència de fa dos mesos, assegurava que la sentència per a un homosexual és la mort. I si passem el rasclet per moltes de les nostres mesquites, segur que la prè­dica va en el mateix sentit. Hem descobert, doncs, que l’islamisme és homòfob.

És homòfob i per això mata homosexuals. Es misogin i per això mata dones. És antisemita i per això mata jueus. I és totalitari i per això mata de manera indiscriminada.

Faig aquesta premissa perquè el terrible atemptat d’Orlando ha derivat en alguns debats polítics tan esotèrics, com deplorables, la majoria inserits en el políticament correcte, com si fos més còmode parlar d’homofòbia que d’islamisme. És el cas del mateix Obama, que ha preferit posar la qüestió de les armes, i no el terrorisme, al centre del debat, per tal d’evitar que Trump en tregui rèdit electoral. Però en fer-ho, i tal com fa tota l’esquerra, abandona el relat contra l’islamisme i el regala a la dreta.

Tanmateix, és un atemptat isla­mista? Sembla que no hi ha dubte, com tampoc no n’hi va haver en l’atemptat de San Bernardino del desembre passat, on van morir 14 persones. Primer ho és perquè l’assassí mateix en fa professió i el Daeix ho ratifica. I en aquesta gihad en xarxa on qualsevol descerebrat pot esdevenir un xahid, no cal haver anat a entrenar-se Al-Raqqa, o formar part d’una cèl·lula dorment, per ser un gihadista. Vull recordar que un dels articles més famosos d’Inspirees titulava “Com fer una bomba a la cuina de la mare”. És a dir: cap relació, cap contacte, només internet i la voluntat de fer la gihad, convertit l’individu en el protagonista de la seva pròpia i mortífera èpica. A més, l’atemptat d’Orlando segueix el manual de preferència del Daeix: atemptar en locals d’oci, fer una matança massiva i, si pot ser, matar ­víctimes sensibles: jueus, dones, homosexuals… La idea escrita per un dels seus ideòlegs: “Si ets poruc, insulta; si tens un ganivet, punxa; si tens una pistola, mata; si tens un fusell, fes una matança”.

L’objectiu: crear el terror global, de manera que qualsevol se senti amenaçat. I ja hem vist la capacitat mortífera d’un sol assassí. La qüestió, com sempre, és què fem amb els ideòlegs que viuen feliçment entre nosaltres, com aquest imam d’Orlando. Perquè l’assassí ha perpetrat la matança, però l’imam de torn ha dibuixat la diana i l’ha santificada. Serps covant els ous de l’odi.

Pilar Rahola

14/06/2016

La Vanguardia

La llista de la consciència: 25 anys de crims d’odi en una web

Un portal fet per dos periodistes recopila la informació de 86 delictes que han causat 88 morts a tot l'Estat

"Els prejudicis s’aprenen i hi ha gent que es dedica a fabricar el discurs de l’odi", ha alertat avui el músic i periodista Miquel Ramos, un dels autors del portal Crimenesdeodio.info, on, amb el periodista David Bou, han recollit tota la informació disponible de 86 crims d'odi de tot l'Estat succeïts els darrers 25 anys que van acabar en 88 morts. "Quina societat estem creant?" ha dit a la presentació pública del portal mentre avisava que la majoria d'autors dels crims tenien entre 16 i 21 anys i que cal buscar l'arrel del problema en l'educació.

Entre els casos que aplega el portal hi ha el de Sònia Rescalva, la transsexual assassinada el 1991 a Barcelona, el més antic dels 19 que consten de Catalunya, i el de Carlos Palomino, assassinat a Madrid per un militar neonazi l'any 2007. La mare de Palomino, Mavi Muñoz, que ha participat a la presentació, ha insistit que "l'antifeixisme no és un delicte, és un deure de qualsevol que cregui en la democràcia" i ha criticat la desprotecció de les víctimes per part de l'Estat. Muñoz, mirant a la diputada de la CUP Anna Gabriel, que ha assistit a la presentació, ha reclamat l'ajuda dels polítics. La web localitza cada un d'aquests casos en un mapa i n'inclou una fitxa amb tota la informació i els articles que se n'han publicat als mitjans.

Ramos i Bou han reconegut que els falten dades i crims que encara no coneixen, que l'han de completar i que hi ha més casos dels que han aconseguit aplegar, com el de l'Alan, l'adolescent transsexual que es va suïcidar per l'assetjament escolar. Però confien amb la col·laboració ciutadana per completar la web i des que la van posar en marxa ja han rebut informació de cinc casos nous. David Bou ha explicat que, dels 86 casos, 37 són de racisme i xenofòbia; 23, d'aporofòbia -odi als pobres-; 17, d'intolerància criminal; sis de violència ultra al futbol; dos d'homofòbia; dos de transfòbia; i un d'islamofòbia.

Els periodistes s'han basat en bona part amb la recopilació d'informació que havia fet el Movimiento contra la Intolerancia, que han anat contrastant i completant. El portaveu de l'entitat estatal, Esteban Ibarra, ha explicat que calculen que hi ha uns 4.000 delictes d'odi a l'any i ha assegurat que l'Estat de dret "està en deute amb les víctimes per no eradicar els grups que han fet crims d’odi, per permetre cert grau d’impunitat i per abandonar les víctimes a la seva sort". Tot i que ha reconegut avenços amb l'última reforma del codi penal, ha reclamat una llei específica per als delictes d'odi: "Ens falta una llei integral contra els víctimes d’odi, no sabem com demanar-ho, hem de recórrer a una immolació?".

Per la seva banda, l'advocada penalista Laia Serra ha insistit que fins ara s'ha tingut les víctimes "absolutament abandonades i menyspreades" però ha recalcat l'esperança que s'obre amb la reforma del Codi Penal que s'aplica des d'aquest estiu, que ha millorat l'ambigüitat de la redacció anterior i permet perseguir més clarament aquesta mena de delictes. Tot i amb això ha assegurat que manca formació als jutges i als policies i que hi ha una "resistència ideològica" al sistema jurídic espanyol a l'hora de perseguir aquesta mena de delictes. Ha lloat la feina feta pel fiscal especial per a delictes d'odi discriminació de Catalunya, Miguel Àngel Aguilar, però ha afegit que li falten molts recursos per poder-la fer com toca. "Tenim dret de fiscalitzar la feina que s’està fent per part de l’Estat que, de moment, és absolutament deplorable", ha rematat.

Enric Borràs

19/01/2016

Ara.cat

Ni amor, ni sexe, ni drets

Una organització ultracatòlica s'estén per ciutats italianes intentant evitar relacions homosexuals a través d'una teràpia espiritual

Itàlia és un dels països de la UE que més discrimina per raó d'orientació sexual

Nou persones assegudes en cercle en un local cedit per l'Església. Són a Reggio Emilia, la città rossa, una de les ciutats més progressistes d'Itàlia. D'una en una, s'aixequen i es presenten. El primer a parlar és un noi jove i tímid, que intenta no encreuar la mirada amb ningú. “Hola, em dic Paolo i sento atracció per persones del mateix sexe”, diu, amb un fil de veu. “Hola, Paolo, aquí trobaràs l'ajuda que necessites”, respon un mossèn. El mètode copia els dotze passos dels Alcohòlics Anònims. Però en comptes de curar l'alcoholisme, pretén “curar” l'homosexualitat.

Es tracta d'un grup d'apostolat catòlic anomenat Courage, fundat als anys vuitanta a Nova York, que s'ha escampat arreu del món. A Itàlia, s'ha implantat a Roma, Torí i, recentment, a Reggio Emilia. Tenen èxit i d'aquí a poc, gràcies al suport de l'arquebisbe Angelo Scola, formaran grup a Milà. El seu objectiu és oferir una “teràpia espiritual” que ajudi els homosexuals a abstenir-se de mantenir relacions romàntiques o sexuals amb persones del mateix sexe. El coordinador és un jove que assegura que havia estat homosexual però que, al final, resant, s'ha “guarit”, i fins i tot s'ha casat amb una dona, malgrat que practica l'abstinència. El grup prohibeix pronunciar els mots gai i lesbiana. Gai només es pot fer servir per referir-se al poderós lobby que, segons diuen, influencia la societat per difondre “ideologia de gènere”. Fan llegir textos del bisbe d'Alcalà d'Henares, Juan Antonio Reig Pla, conegut per fer declaracions homòfobes i perquè sosté que l'homosexualitat “té cura”. Entre les perles del bisbe, que ha celebrat misses amb la rojigualda preconstitucional, hi ha la de comparar l'homosexualitat amb la pederàstia.

Fa 25 anys que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) –amb força retard respecte a les principals associacions de psiquiatria– va deixar de considerar una malaltia l'homosexualitat. Som al 2016 i al capdavant de l'Església catòlica hi ha un papa que ha dit: “Qui sóc jo per jutjar els gais?” Però en l'associació ultracatòlica prefereixen citar els pontífexs anteriors, com ara Joan Pau II, que va dir que “Courage compleix l'obra de Déu”. O el papa emèrit, Benet XVI, que el 1986, quan era el prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, va definir l'homosexualitat com “un desordre moral contrari a la saviesa creadora de Déu”. Malgrat les protestes d'associacions de drets humans, psiquiatres i diversos regidors de l'Ajuntament de Reggio Emilia, i de l'impacte que va tenir un reportatge publicat en el setmanari L'Espresso sobre el tema, l'Església italiana, a través del diari dels bisbes, Avvenire, s'ha posicionat en defensa de Courage. Tot això succeeix en un país que té un greu problema d'homofòbia. Segons el darrer informe de l'Agència dels Drets Fonamentals de la UE (FRA), Itàlia ocupa les primeres posicions en homofòbia i discriminació per raons d'orientació sexual. L'homofòbia és inversament proporcional als drets aconseguits.

El col·lectiu LGTB, a Itàlia, no té cap llei específica que el tuteli, ni que el protegeixi contra l'homofòbia. És més, el país no té cap llei d'unions civils. Fa temps que està encallada al Senat perquè una majoria catòlica, tant del centredreta com del centreesquerra, rebutja, per motius de consciència, incloure-hi les parelles homosexuals. Ara, no tenen cap mena de reconeixement.

25 anys

fa que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) va deixar de considerar l'homofòbia una malaltia.

Alba Sidera Gallart

10/01/2016

El Punt Avui

Practicar sexe per plaer es penava amb la foguera

Rocío Rodríguez, estudiosa de la sodomia a la Corona d'Aragó.

Tinc 68 anys. Vaig néixer a Sevilla i visc a Llavaneres. Sóc doctora en Antropologia Social. Sóc soltera de tota la vida, sense fills. D’esquerres, una mica anarquista, sense pàtries ni déus ni banderes: d’aquí vénen totes les guerres... La Inquisició perseguia la sodomia.

Com neix l’homofòbia?

L’homofòbia moderna europea neix en la Inquisició, però amb arrels remotes. A veure... El mandat de Jahvè va ser “Creixeu i multipliqueu-vos”. I per això l’Església catòlica va decidir que el fi del matrimoni era un i només un: la reproducció!

En cap cas el plaer?

Pecat mortal! Tot acte sexual no reproductiu, per plaer, atemptarà contra la Creació i serà penalitzat.

També la humil masturbació?

Per “consolar-te a tu mateix”, o “corrompre’s a si mateix amb el seu membre”, et podien condemnar a assots, galeres o foguera.

Glups.

Ferran el Catòlic va aconseguir del Papa poder castigar el crim de sodomia als seus regnes, mitjançant la Inquisició: he estudiat 155 casos, de l’any 1550 al 1700.

Què entenien per sodomia?

Anomenada també “pecat nefand” o “contra natura”, n’hi havia prou amb un mer intent de penetració anal entre homes o entre home i dona, dins del matrimoni o fora.

Bé devia caldre algun testimoni...

Sempre hi havia algú disposat a acusar o testimoniar...

I com actuava, la Inquisició?

Interrogava l’inculpat sota tortura..., amb un cirurgià present per evitar-ne la mort.

Tan extremes eren, les tortures?

Pesos als peus, estirament de membres, ofegament amb aigua... I després el lliurava a les autoritats seculars per “relaxar-lo”.

Què significava aquest verb?

Cremar el culpable confés. He documentat 83 casos de foguera; l’últim, un valencià el 1628. La resta els van esquarterar, desterrar, confiscar béns, fuetejar o enviar a galeres.

Expliqui-me’n un cas.

Als hostals del camí hi dormien junts molts homes. Una nit, un nota l’erecció del veí i l’acusa de sodomita.

Un altre.

Alguns mestres s’aprofitaven de la seva condició per sodomitzar alumnes, i un que els obligava a “cavalcar entre ells” el van condemnar a galeres, però com que era feble per remar, va acabar deu anys a la presó d’un convent.

Era frare?

Sí. Hi va haver bastantes condemnes a clergues, encara que el perfil més nombrós és el dels obrers de diversos oficis i llauradors, seguits de rodamons i gent sense professió.

I cavallers i nobles?

Ni un! Sempre ha estat així: el de dalt mou diners i es lliura. El de baix..., condemnat.

Hi ha trobat casos de pederàstia?

També, i a aquests jo també els hauria degollat i cremat! Una cosa és la sodomia entre adults, una altra abusar d’un menor.

Per descomptat.

Un jesuïta acusat va declarar que al noi només li havia fet una palmellada a les natges, i el noi afirmava que li va tocar les natges amb el “membre armat” i a més “vessant llavor”.

Hi havia anàlisis mèdiques?

Sí, experts que escrutaven si l’“ull del darrera” estava “dilatat i excoriat” per certificar sodomia recent. I se’n va deslliurar.

Quines edats tenien els condemnats?

Des de 14 anys i fins a 60. I les actes dels processos són un enfilall d’excuses a la recerca d’atenuants ben creatiu...

Per exemple.

“Estava somiant i vaig creure que era amb una dona”, “havia begut massa”... Aquesta encara es fa servir. I aquesta també: “El menor em va temptar”. Un altre va argüir que “no sabia que era pecat”. I un altre, “el dimoni em va temptar”. “Aquest testimoni m’odia”, deien alguns, i si podien demostrar motius clars d’odi, quedaven alliberats.

Quins casos li han cridat més l’atenció?

Una dona va acusar el seu marit d’haver-la sodomitzat, però ell va poder demostrar que era una adúltera i que li volia mal.

Qui sap...

Hi ha un condemnat a Barcelona per travestir-se de dona. També hi ha condemnes per voyeurisme, per petonejar un home, per fer d’alcavot, per masoquisme... i un perquè va confessar plaer.

Gravíssim.

El masoquista era un capellà que ordenava a l’escolà: “Fueteja’m!”. L’escolà se’n va atipar, el va denunciar... i el van fuetejar de debò. Podien rebre fins a 300 assots mentre els passejaven dalt d’un ase.

Encara en va sortir ben parat, doncs.

Sí, perquè hi havia penes com l’esquarterament per galeres: al reu, en una barca, el lligaven de peus i mans a quatre galeres... que començaven a remar en direccions oposades fins que el desmembraven.

Quina prodigalitat de mitjans!

Era més simple penjar-lo pels canells sense tocar terra, ficar dues bales de canó, ben pesades, dins d’unes malles, lligar-l’hi als testicles... i deixar-les caure a pes!

Ai, ai! Deixem-ho córrer, d’acord?

Tots els italians eren tinguts per sodomites. No he trobat processos per lesbianisme; per bestialisme, sí. I n’hi ha un d’un senyor que es va inculpar d’un crim de sodomia... comès 25 anys abans! Se sentia molt culpable.

Por al càstig

La doctora Rodríguez ha culminat un estudi que fins ara no havia fet ningú, bussejant durant setmanes en l'Arxiu Històric Nacional, "amb funcionaris molt simpàtics", subratlla. Escoltar-la demostra que, feliçment, hem avançat molt des del segle XVI en l'àmbit de les llibertats personals. El resultat de la seva feina és una entretinguda tesi doctoral d'antropologia social, Sodomía e Inquisición: el miedo al castigo (Ushuaia), en les vistoses històries de la qual ha basat una novel.la històrica també d'amena lectura titulada El sodomita y la Inquisición (Ushuaia). Però l'estigma, més subtilment, encara continua (http://sodomiaeinquisicion.blogspotcom.es/).

Víctor-M. Amela

10/11/2015

La Vanguardia