El Banc dels Aliments necessita 6.500 voluntaris més per al Gran Recapte d'aquest any 2016

Els organitzadors esperen assolir les 4.600 tones d'aliments de l'any passat 

El Banc dels Aliments ha fet una crida aquest dilluns perquè participin 6.500 voluntaris més en el Gran Recapte d'aquest any. En total, necessiten 27.500 persones per cobrir els 2.500 punts de recollida d'aliments que s'habilitaran. Aquest any, el Gran Recapte se celebra el cap de setmana del 25 i 26 de novembre i s'ha fet una crida especial perquè els ciutadans aportin oli, llet, conserves de peix i carn i aliments infantils, ja que són els productes més necessitats.

Ara mateix hi ha 21.000 voluntaris inscrits, però en calen 27.500 per cobrir tots els punts de recollida. El president de la Federació Catalana de Banc dels Aliments, Frederic Gómez, ha destacat que un dels eixos de la campanya és millorar la qualitat dels aliments que s'aporten i ha dit que enguany no s'ha posat un topall però que esperen assolir com a mínim les 4.642 tones de l'any passat. El Gran Recapte se celebra simultàniament arreu del país.

La vuitena edició d'aquesta activitat se celebrarà sota el lema 'La màgia la poses tu!'. Els Bancs dels Aliments esperen recollir bona part dels aliments que els han de servir per atendre les persones que estan en situació de pobresa alimentària. En aquest sentit, Gómez ha destacat que malgrat els indicadors de millora econòmica, i el fet que els beneficiaris no pugen sinó que s'han estabilitzat o han disminuït lleugerament, el 2015 van continuar atenent 235.000 persones.

Gómez ha celebrat que l'evolució d'aquestes campanyes ha estat molt positiva fins assolir les 4.600 tones de l'any passat però ha lamentat que malgrat sembli molt, continua sent "molt poc" per poder atendre totes les necessitats. Segons calcula l'entitat, les necessitats actuals reclamen 484 kilograms anuals per persona. El 2015 el Banc va distribuir 23 tones d'aliments i el Gran Recapte va permetre cobrir el 20% d'aquestes necessitats.

Per això, ha dit que és molt important tant la col·laboració ciutadana aportant aliments com fent-se voluntari. Les donacions es podran fer presencialment als punts habilitats o bé a través d'internet. D'altra banda, ha fet una crida especialment a què la gent, individualment o en família, s'apunti a col·laborar en els torns de quatre hores que s'organitzaran per poder fer efectiva aquesta recollida.

Un cop finalitzat el Gran Recapte també caldrà un equip de voluntaris que s'encarregui de classificar els aliments que s'hauran donat i que aniran arribant a la seu de cada Banc arreu del país. Les inscripcions de voluntaris per aquesta tasca s'obrirà a partir del 18 de novembre.

El president ha destacat que no es tracta d'un recapte del Banc dels Aliment sinó que és una activitat de tota Catalunya i per això ha agraït la participació de totes les parts que la fan possible, entre les que també ha situat les empreses. 

Fes-te voluntari!!!

Puigdemont fa una crida a la "solidaritat"

La presentació ha comptat amb la participació del president de la Generalitat, Carles Puigdemont, qui ha fet una crida a la "solidaritat de la ciutadania" tant pel que fa a fer-se voluntaris com a donar aliments. Ha apuntat que Catalunya "no ha fallat mai" quan se li ha fet una crida d'aquests característiques i ha demanat "ser ambiciosos" en quant als objectius a assolir.

El president ha recordat la seva tasca com a voluntari i ha assegurat que sovint el més important no és el valor en termes econòmics del que es pugui aportar sinó el gest i la voluntat de poder posar el gra de sorra, per exemple fent-se voluntari.

Per últim, ha afirmat que cal també un canvi cultural per canviar els hàbits de consum i allunyar-se de la societat de l'"opulència". Per això, ha dit que el govern treballa en una normativa contra el malbaratament. Ha assegurat que Catalunya disposa dels recursos necessaris per satisfer les necessitats alimentàries de la seva població i per això ha dit que no es poden tolerar les situacions de pobresa extrema que existeixen, tampoc quan passi la crisi.

ACN

17/11/2016

Ara.cat

“Pregunta’t si ets capaç d’anar a un camp de refugiats sense càmera de fotos”

Francesc Mateu (Barcelona, 1961), metge de formació, és el director d’Oxfam Intermón a Catalunya des del 2004. Va entrar a l’entitat fa gairebé 30 anys com a especialista en medicina tropical i va marxar de cooperant a Bolívia. “Això em va canviar la vida, però per a ells va ser només una anècdota”, diu. Mentre prenem un cafè per parlar de voluntariats i refugiats –al cap i a la fi, s’acaba l’estiu i l’època de més emergència– acaba les frases que considera importants amb un silenci revelador. 

Què considerem turisme humanitari?

Parlem de tres efectes. El dels voluntaris que van pel seu compte als camps de Grècia o a altres llocs, el turisme solidari que munten les agències de viatges i els camps de treball que organitzen entitats com Setem.

I quan arriba el setembre i acaben les vacances dels estudiants universitaris, com queden els camps de refugiats de Lesbos o Idomeni?

És una bona pregunta. Les activitats que munten les oenagés tenen continuïtat, per la qual cosa no hi ha un impacte posterior. El turisme solidari d’agència no està pensat com un benefici per a les comunitats. És el voluntariat pel teu compte, el del que parles, el que té l’inconvenient. En tornar hi ha un espai que han de seguir cobrint qui l’estava cobrint fins ara. És a dir, els voluntaris grecs. De vegades s’han queixat que la gent arriba allà i passa de l’organització o desorganització prèvia.

És erroni definir el perfil de voluntari com un universitari amb pocs recursos?

No, les condicions requereixen una certa joventut. Encara que hi ha molta gent de tot tipus que ha vist els documentals a TV3 i que ha decidit anar cap allà.

Pot semblar hipòcrita anar-se’n a passar l’estiu en un camp de refugiats i no acollir una família a casa.

La gent que va allà els acolliria, però el problema és el bloqueig polític. A més, si creus que anant a Grècia de voluntari soluciones la crisi t’estàs equivocant. Encara que jo aconsello anar-hi.

Per què?

Pel que la gent veu, no pel que fa, que és poc i no té res a veure amb la seva idea preconcebuda. Quan vaig fer el primer curs de cooperant vaig estar quatre anys a Bolívia com a especialista en medicina tropical, i vaig fer una feina boníssima. Em van dir que em canviaria la vida, però que per a ells no seria més que una anècdota.

I va ser així?

Sí. La feina més important que ha de fer aquesta gent és quan tornen.

Què vol dir?

La gent torna entenent que no és un problema existencial, que no el solucionem enviant roba o menjar. Si vas a Grècia i et canvia la vida però tornes i no t’integres a una plataforma de lluita perquè el Govern espanyol canviï la seva estratègia migratòria no has entès res. Res no canviarà si els governs no canvien d’actitud.

Després del pacte amb Turquia, aquest agost només han ­arribat 13.987 migrants per mar enfront dels 130.839 de l’any passat.

El pacte amb Turquia ha “funcionat”: han aconseguit que aquest any mori el doble de persones al mar. El 2015 van morir 3.500 persones i aquest any fins al juny n’han mort 3.100, perquè l’increment ha estat per la via líbia. Per tant no és la solució. Ni aquesta, ni el que va decidir la cimera de la ­Valletta de destinar els diners de cooperació a reforçar els exèrcits del nord de l’ Àfrica per evitar que la gent arribi a Europa.

Països com el Sudan o Eritrea, són dictadures...

Exacte. A mi em costa molt d’entendre. Per això Grècia pot ser una oportunitat.

Una oportunitat?

El que està passant a Grècia no és més greu que el que està passant al Sudan del Sud, a la República Centreafricana, a l’ Afganistan o a Alep, però ens costa 200 euros anar i tornar. És una oportunitat increïble perquè la gent entengui el que fa temps que estem intentant explicar. Si no ho veus, en el nostre entorn no et pots arribar a imaginar la situació.

El turisme humanitari també és un negoci. El 2008 movia 2.000 milions de dòlars...

És un negoci però no per a ningú en concret. Les línies aèries guanyen diners, també els hotels grecs. Amb el que està suportant Grècia, benvinguda sigui tota font d’ingressos.

Tots estem preparats per viatjar d’aquesta manera?

Pregunta’t quatre coses abans de marxar, tal com diu una oenagé africana. La primera, si estàs disposat a anar-te’n sense càmera de fotos. Això vol dir que no te n’apropiaràs, que no reforçaràs el teu ego per ensenyar el que has fet. Això és molt important. Una de les normes ètiques de les oenagés és no fer fotografies que atemptin contra la dignitat de les persones.

Com la imatge d’un nen africà amb desnutrició?

Exacte. Posant un nen que s’està morint de gana ens pot ajudar a captar diners però alterem la seva dignitat, que és el que ens fa humans.

I quines són les altres preguntes que m’he de fer?

La segona és si comparteixes els valors de qui t’ha portat cap allà, si hi ha transparència en les qüestions econòmiques, si té mecanismes per lluitar contra els abusos sexuals... La tercera, que et preguntis si la teva feina no causarà més perjudicis que beneficis. I la quarta si ho podries fer al teu país, si tens la qualificació professional necessària.

Quins danys podem causar inconscientment?

Els problemes vénen sobretot després de catàstrofes humanitàries. El cas més paradigmàtic va ser després del terratrèmol d’Haití del 2010. Es va omplir de gent de bona voluntat que només va acabar bloquejant les tasques dels experts. Quan hi ha un desastre natural ­només hem d’ enviar els especialistes que estan preparats per reac­cionar.

També es parla molt de la inconsciència de la gent que decideix anar a ajudar a orfenats.

És un tema que hauríem de vigilar perquè travessa moltes fronteres ètiques. Hi ha molta gent que passarà dues setmanes en un orfenat, tornen canviats, s’encaterinen dels nens i tot és fantàstic. Però esclar, aquest nen que és allà perquè ha sofert un abandonament, quan se’n va el voluntari pateix un segon abandonament. També oblidem els motius pels quals el nen és allà. És perillós.

Un informe d’Unicef després del terratrèmol del Nepal, el 2015, va denunciar la separació deliberada dels nens de les seves famílies per atreure voluntaris amb capacitat adquisitiva.

Això sempre passa. En haver-hi molta gent interessada en els orfenats sempre s’intenta fer negoci. Afortunadament aquí intentem posar molt control en tot el que són adopcions.

És una nova forma de colonialisme?

No, és la globalització. Ahir tornava a escoltar que hem d’invertir molt en l’ Àfrica perquè no hagin de venir. Quina ximpleria!

Ho és?

Visita els camps de refugiats de sirians al Líban. No hi ha ningú que pensi a viatjar a Europa perquè són pobres camperols, ni hi pensen. Creient que invertint en l’ Àfrica aconseguirem que no vinguin és fals, perquè quan la gent escala econòmicament és quan es planteja venir. Els moviments migratoris són reals i els hem de replantejar.

La Vanguardia

27/08/2016

Les entitats socials d'Església, "les més eficaces en detectar noves necessitats"

Parlar de xifres, estadístiques o percentatges en temes com la pobresa, l'acció social o les necessitats bàsiques sovint podria semblar fred o distant, però és necessari. Els números no menteixen i sentir que 1,2 milions de persones es beneficien de l'acció social de les entitats d'Església si més no aclapara. Aquest dissabte al matí s'ha presentat l'informe 'Les entitats d'acció social d'Església', un estudi realitzat per la Fundació Pere Tarrés, la càtedra d'Inclusió Social de la Universitat Rovira i Virgili i el Campus Docent Sant Joan de Déu. Una radiografia que ha comptat amb dues parts, una primera part qualitativa, i una altra quantitativa.

El delegat de Pastoral Social, Josep M. Jubany, ha remarcat la necessitat d'un informe com aquest: "Es desconeix l'acció que fan petites entitats sovint a recer de parròquies o congregacions", un treball sovint silenciat que pel director de Formació Consultoria i Estudis de la Fundació Pere Tarrés, Rafael Ruiz de Gauna, aglutina una necessitat: "explicitar què fem les entitats d'Església".

La presentació, a càrrec d'Àngel Belzunegui, de la Càtedra d'Inclusió Social de la URV, i Marina Aguilar, investigadora de la Pere Tarrés, ha estat moderada pel periodista Jordi Llisterri i ha posat de manifest algunes conclusions importants que situen a les entitats socials d'Església com "les més eficaces en detectar les noves necessitats". Belzunegui ha recordat que al 2007 va ser Càritas qui va començar aparlar de crisi. Unes entitats que "treballen com vasos capil·lars, detecten canvis socials i noves pobreses".

A continuació algunes xifres que posa de manifest l'estudi:

• El número de beneficiaris de les entitats socials d'Església són 1,2 milions de persones, que representaria un 16% dels catalans.
• Mobilitzen 18.850 voluntaris, majoritàriament dones, entre 50 i 60 anys.
• Gestionen 168 milions d'euros cada any i un 65% provenen d'ingressos privats. Cada euro de l'Administració destinat a les entitats d'Església es multiplica per quatre.

 

El 42% de les entitats van néixer a partir d'Instituts de vida consagrada. El 39% a partir e parròquies de diòcesi, i el 19% a partir de la iniciativa de laics. Això està canviant. Les congregacions envelleixen o desapareixen i s'està produint una concentració de l'acció social. Algunes entitats tradicionalment de congregacions i ordes religiosos són sovint assumides per altres institucions eclesials.

Les entitats socials d'Església tenen una activitat molt adreçada a la persona, amb una atenció integrada. Pel que fa a l'àmbit d'acció, moltes treballen en diversos camps, però el primer àmbit és per aquest ordre: el socioeducatiu, el socioeconòmic, el sociolaboral, i el sociosanitari, sent aquest darrer àmbit el més especialitzat.

El número de beneficiaris d'aquestes entitats arriba al 1,2. Curiosament concorda amb la xifra de pobres a Catalunya. Els usuaris han canviat notablement. Ara hi ha un 61% de persones amb nacionalitat espanyola. Destaca que el 40% dels usuaris atesos estan sols. Hi ha persones multivulnerables, que necessiten una atenció integral. 

El voluntariat és el gruix, això diferencia les entitats d'Església d'altres grans organitzacions. El 83,4% són voluntaris, majoritàriament dones, entre 50 i 60 anys. L'acció social de l'Església està feminitzada. L'impacte econòmic de la feina que realitzen les entitats d'Església és de 96 milions d'€. El 65% dels recursos venen de fons privats. Això desmenteix la idea sovint estesa de que l'Estat manté l'Església. El 35% d'ingressos restants provenen de convenis amb l'Administració, per fer la feina que el Govern no pot assumir. L'informe posa de manifest que cada euro de l'Administració destinat a les entitats d'Església es multiplica per quatre. 

Glòria Barrete

06/06/2016

CatalunyaReligió.Cat

Que no sigui un informe que acaba en un calaix

A Girona, el dimecres 25 de maig, va celebrar el recompte de persones sense sostre impulsat per l'Ajuntament i diverses entitats de la ciutat. L'objectiu és aconseguir una «fotografia» de la gent sense llar que hi ha a la ciutat i el seu estat de salut, per tal de planificar millor les polítiques que s'han de dur a terme.

160 voluntaris participen en el recompte d''indigents ANIOL RESCLOSA

Són les vuit del vespre i 160 voluntaris es preparen per participar en el recompte de persones sense sostre a Girona, en el qual participen l'Ajuntament, Creu Roja, Traçant Camins, Càritas i la Universitat de Girona, a banda de mig centenar d'alumnes de l'institut Montilivi de Girona. El punt de sortida és el Mercadal, on els participants reben les instruccions. La setmana passada s'hi havien apuntat 200 persones però va ploure, de manera que es va haver de posposar fins a ahir. «Però la setmana passada, encara que plogués, els indigents també eren al carrer», recorda un dels participants.

Entre els voluntaris hi ha moltes ganes i bona voluntat. Es divideixen en 25 grups, cadascun dels quals «pentinarà» una zona de la ciutat. Cada grup consta d'un coordinador i quatre o cinc voluntaris. «Em sembla una iniciativa molt interessant, sobretot per conscienciar-nos, perquè molts potser no ho estem prou», assenyala Carlus Noguera, alumne del cicle superior d'Integració Social de Montilivi.

Ajudar les entitats

El sentiment majoritari d'ell i de tots els altres voluntaris, tanmateix, és de confiança perquè la tasca d'una nit serveixi a les entitats per poder millorar la seva feina diària. «Jo estic totalment a favor d'iniciatives com aquesta, sempre que darrera hi hagi una actuació i que no quedi en no res», assegura Nora Escribano, també estudiant d'Integració Social. En Pep Gratacós, que està al seu mateix grup, també hi confia: «Jo m'he apuntat esperant que això no sigui només un informe polític que es quedi en un calaix. Espero que l'Ajuntament i les entitats facin realment alguna cosa a partir de les dades», indica.

Aquesta és, efectivament, la voluntat que té l'Ajuntament. El recompte -que la setmana passada es va fer a Barcelona, Badalona i Sant Adrià del Besòs- té una doble finalitat: per una banda, tenir un cens de les persones sense llar que hi ha a Girona. Per l'altra, se'ls fa també una enquesta per no quedar-se només amb les dades numèriques, sinó també conèixer detalls del seu estat de salut. «Volem tenir una radiografia clara de la situació per decidir quines polítiques s'han d'aplicar i per aconseguir els recursos necessaris», va indicar la tinent d'alcalde de Drets Socials, Sílvia Paneque (PSC). En aquest sentit, va assegurar que demanaran ajuda a la Generalitat perquè els ajudi a afrontar aquesta problemàtica, ja que l'Ajuntament «no ho pot fer tot sol».

Els voluntaris signen un document de confidencialitat -conforme no podran difondre les dades de les persones amb què es trobin, recullen els mapes i termos amb beguda i es distribueixen per la ciutat. Les dades del recompte no es coneixeran fins demà, però la directora de la Sopa, Rosa Angelats, calcula que els voluntaris localitzaran unes 70 persones. Entre les «zones calentes» -és a dir, on saben que hi poden trobar més sense sostre- hi ha el Barri Vell, les naus de la carretera Barcelona o els voltants de Fontajau.

A partir d'aquí, els equips surten a pentinar la ciutat, amb més o menys sort. Alguns indigents no volen ni acostar-s'hi, però la majoria accepten gustosament un got de suc i una petita conversa.

Laura Fanals

27/05/2016

Diari de Girona

"Avui omplim la ciutat de gràcies i esperança"

María José Meseguer, psicòloga de formació i entusiasta voluntària, és una de les mil persones que avui recullen fons per investigar el càncer.

Foto per: Àlvaro Monge

L'investigador Manel Esteller, en un passeig per Sant Gervasi, comentava a les nostres pàgines de Districtes fa uns mesos que cada dia ens creuem pel carrer amb molts exmalalts de càncer per als quals 20 anys enrere no hi havia cap tractament. Ho deia qui pilota un dels viatges de la ciència més esperançadors: el que persegueix curar el càncer. Els mil voluntaris de l'AECC-Catalunya contra el Càncer amb armilles verdes que avui són pels carrers de Barcelona recullen donatius perquè aquest viatge no s'aturi fins a complir la seva missió. María José Meseguer (Sabadell, 1971) serà a les Corts.

És la seva primera col·lecta amb l'AECC?

La tercera. L'any passat, i l'anterior, vaig estar a la porta del mercat d'Horta.

Què la va portar a fer-se voluntària?

Jo ja feia un altre voluntariat, al Telèfon de l'Esperança, i tenia ganes de fer alguna cosa més. Com que vaig viure algun cas de càncer a la família, i coneixia la tasca de l'AECC, fa tres anys vaig contactar amb ells, vaig fer la seva formació per a voluntaris i n'estic encantada.

En què més col·labora amb ells?

De moment, he estat sis mesos visitant setmanalment una senyora que tenia càncer i vuit mesos al servei de radiologia de l'ICO (Institut Català d'Oncologia).

Què hi feia allà?

A consultes externes, un company voluntari i jo muntàvem un lloc amb revistes perquè els pacients que van a fer-se el tractament es distreguin. Repartíem caramels, aigua, infusions i donàvem conversa a qui en demanava.

Molts voluntaris acostumen a dir que reben més del que donen; ho comparteix?

Sí. Quan et mous des del cor i l'interès sincer a ajudar, quan dónes, sents que, fent-ho, sumes alguna cosa, i aquesta satisfacció d'aportar és per a tu.

A què es dedica professionalment?

Ara estic a l'atur, he treballat a recursos humans i com a auxiliar tècnica educativa, la cuidadora de tota la vida, amb persones amb diversitat funcional. Això m'agrada molt. I la gent em diu: 'Amb tantíssimes coses que fas amb la gent com a voluntària, no et serà difícil trobar feina'. Però ja fa temps que estic així, i no és fàcil. Mentre dono veus, tota l'ajuda que dedico a campanyes puntuals, o als meus voluntariats habituals, em fa sentir que el meu temps no està perdut, i anímicament, encara que tinc estones baixes, vaig rebent molts moments de gratificació.

El dia de la col·lecta per a la investigació -avui- deu tenir moments d'aquests.

Sí, és quan penso: avui omplim la ciutat de gràcies i esperança. Al mes de gener ens van reunir a Castelldefels a tots els voluntaris i ens van posar al dia de l'avanç en investigació. Llavors t'adones que l'esperança i la investigació van de bracet. Per això, cada moneda que entra a les guardioles suma esperança, i també el gràcies teu i el de qui et diu: gràcies a vosaltres per la tasca que feu. Saben, i jo la primera, que ningú està lliure del càncer, directament o indirectament.

Hi ha altres activitats previstes per al dia de la col·lecta, a més de la seva feina?

A la carpa de l'AECC (passeig de Gràcia- Aragó) s'hi recrea un laboratori que els científics donen a conèixer. I es reparteixen iris blancs, la flor de l'esperança, com aquesta que porto a la solapa (a la foto).

Envoltada de tanta esperança, trobarà feina de seguida. La seva tasca al Telèfon de l'Esperança, quina és? 

Escoltar. Som escoltes actius cada hora de l'any. Per a mi, que no he treballat la psicologia en ambient clínic, és molt enriquidor. I sóc a l'associació Tots vàlids, a la Taula de Discapacitats, i en projectes de millora de l'educació a Cerdanyola. I a tot arreu veig esperança.

Carme Escales

05/05/2016

El Periódico

Gironins a l'infern

Quatre voluntaris gironins que han treballat a Idomeni i Lesbos expliquen la situació dels refugiats
Remarquen el mal tracte que Europa infligeix a unes persones que ho han perdut tot 

Blanca Lorman i Guillem Jiménez a Lesbos

Blanca Lorman i Guillem Jiménez estudien cinquè de medicina a la Universitat de Girona, Joel da Silva de los Santos fa de socorrista a Lloret, Jordina Carbonell és de Santa Pau i exerceix com a mestra d'adults a Figueres. No es coneixen entre ells, però tots quatre han dedicat temps i recursos per arribar a Lesbos (illa propera a Turquia) i a Idomeni (a la frontera entre Grècia i Macedònia), on es concentren la majoria dels refugiats que fugen de les guerres del Pròxim Orient, per donar un cop de mà solidari en la gran tragèdia que es viu a Europa aquest segle XXI.

A la dreta Joel da Silva de Lloret treballant a Lesbos. Foto: Open Arms

Joel da Silva va néixer a l'Uruguai, va estudiar infermeria, va emigrar per treballar en la construcció, es va quedar a l'atur i avui és socorrista a les platges de Lloret. Assegura que amb les imatges que l'estiu del 2015 va veure per televisió es va esverar tant que quan un company li va proposar participar a Proactiva-Open Arms, una ONG nascuda el mes de setembre a Badalona, no s'ho va pensar dos cops i va marxar el mateix novembre: “Per poder treballar havíem de fer -ho amb el nostre equip personal.” Primer va passar les proves pertinents i després va agafar un bitllet cap a Lesbos, on es va trobar “una incessant arribada de bots plens de persones desesperades”: “Em va xocar molt que, en tocar terra, els nens més que plorar cridessin.” En Joel ha tornat a l'illa el gener d'aquest any. Per pocs dies de diferència no es va trobar amb Blanca Lorman i Guillem Jiménez, que a principis del 2016 es van desplaçar a Lesbos per treballar amb Health Point Project, una plataforma creada per professionals sanitaris del Regne Unit, que actuava en un dels camps de transició. “Normalment –asseguren–, els sirians eren desplaçats al nord, al camp anomenat Kara Tape, i totes les altres persones no sirianes, principalment afganesos, però també marroquins, egipcis, subsaharians i fins i tot sud-americans [la presència d'aquest darrer col·lectiu també va ser confirmada per Joel Silva] les dirigien al camp de Mòria, que és on treballàvem nosaltres.”

Tant els estudiants de medicina com el socorrista denuncien el gran negoci que es mou al voltant de l'arribada dels refugiats i, així, ells han vist com tot i la solidaritat mostrada per la majoria dels grecs, també es traficava amb les barques, a les quals un cop arribaven a la costa treien el motor per revendre'l a Turquia, amb les armilles salvavides –“moltes eren falses i algunes estaven farcides de cotó”–, amb les targetes de telèfon, i amb els preus dels taxis i altres mitjans de transport. “Molts refugiats es pensaven que arribats a Europa tindrien una vida millor, però un cop aquí es van trobar amb una doble decepció”, asseguren Blanca i Guillem.

Una sensació molt semblant va viure Jordina Carbonell, que a final de març va viatjar a Idomeni amb la intenció de portar-hi material escolar: “ Quan vaig arribar –puntualitza– em vaig integrar a un grup format per bombers catalans [Acció Solidària Logística], amb els quals muntàvem tendes de campanya d'Acnur i distribuíem menjar. Amb ells em vaig assabentar del pacte que havia fet la UE amb Turquia.” La notícia, arribada en un moment d'intenses pluges que havien convertit el terra en un fangar, castigats per un vent tallant que segons Jordina “es ficava a les articulacions”, i un fred punyent que no deixava viure, provocava situacions tan contradictòries com que “les peces de roba més velles, algunes arribades de donacions internacionals, servissin de combustible per mantenir el foc, fins al punt –continua Jordina– que al camp hi havia una boira baixa tòxica i s'havia donat més d'una complicació pulmonar”.

Tot i viure dies envoltats de dolor, els voluntaris no s'estan de recordar més d'una escena tragicòmica: “Un dia –explica Joel– vam veure un home que mar endins ens feia senyals que l'anéssim a salvar. Quan vam arribar on era ens vam adonar que sabia nadar i si movia el braç era per guardar un feix de bitllets de cinc-cents euros. Era un traficant de persones que havia caigut d'una barca.”

El camp de Idomeni el 24 de març quan hi treballava Jordina Carbonell Foto: Andrej Isakovic AFP

A Idomeni i Lesbos els camps de transició s'han convertit en camps militaritzats. Els voluntaris i els refugiats demanen una solució que no passi per l'acord Turquia-UE.

Pau Lanao/ Carme Vinyoles

10/04/2016

El Punt Avui

Voluntaris per entendre l’alzheimer

Prop de 3.000 persones despullen els seus cervells per saber com és la malaltia dels seus familiars abans de donar la cara

Més de 1.500 participants en l’estudi Alfa es van reunir a l’auditori del Fòrum (Laura Guerrero)

D’aquí a quinze dies començaran les proves al nou edifici de la Fundació Maragall, al costat del zoo. Ressonàncies magnètiques, puncions lumbars per extreure mostres de líquid cefaloraquidi, extenses anàlisis de marcadors genètics, tomografies ( PET) amiloides per detectar els primers dipòsits al cervell, proves de memòria. I a final d’any, el primer assaig amb algun fàrmac nou en estudi. “Encara no tinc data per a les proves, però ja m’ho han explicat tot i amb molt detall i delicadesa. Després del que hem viscut amb el meu pare, una persona tan intel·ligent, havia de fer alguna cosa. Creus en la ciència o no hi creus”, resumeix Josefina Urpí, 63 anys, mestra i psicoterapeuta, la més gran de dos germans i filla d’un home que va trigar anys a deixar veure les seves llacunes, que dissimulava la seva confusió. Va començar a col·laborar amb el projecte Alfa de la Fundació Maragall l’abril del 2013. En l’estudi, amb el qual es pretén avançar en la prevenció i detecció precoç, participen a més de la Josefina 2.742 voluntaris més, adults sans d’entre 45 i 75 anys, fills de persones afectades d’alzheimer que es comprometen a passar proves cada tres anys i durant dècades per identificar els signes biològics de la malaltia quan encara no és visible.

La investigació que ha posat en marxa la Fundació Maragall és la més gran en nombre de participants del món. Una part dels voluntaris, 440, se sotmetran a totes aquestes proves –ressonàncies magnètiques, puncions lumbars, anàlisis genètiques i tests de memòria–, que permetran reunir una informació ingent sobre com són les fases primerenques de la malaltia. “Ara sabem que la demència és el final d’un llarg procés que comença molts anys abans”, recorda José Luis Molinuevo, el neuròleg encarregat de la direcció científica de la fundació i del projecte d’investigació. “Quan apareixen les acumulacions de proteïna amiloide al cervell ja està en marxa la destrucció neuronal i la malaltia avança encara que s’eliminin aquests dipòsits amb medicaments. Hem d’anar abans, molt abans”. La fase més coneguda, quan hi ha demència, de vegades dura fins a deu anys. Quatre o cinc anys abans ja hi ha problemes de memòria, però la malaltia en fase preclínica existeix de forma silent fins a vint anys abans. “Parlem d’una evolució al llarg de 30 o 35 anys i en aquests primers vint hi ha amb seguretat canvis importants al cervell”.

Això és el que volen conèixer amb l’ajuda dels voluntaris. Lourdes Villalba, 56 anys, va ­ajudar a la seva mare a cuidar el seu pare fins que va morir aprofitant que s’havia quedat sense feina –secretària de direcció en una empresa que va tancar– “ Cal viure-ho per entendre-ho. No sabíem com afrontar-ho. Vam buscar informació. No sé si tinc més números perquè em passi, però hi ha d’haver alguna cosa”. Assegura que no l’espanta cap prova: “La punció és com la de l’epidural i ja vaig passar per ella per tenir la meva filla”. Potser li preocupen els detalls de l’assaig amb el medicament, “però t’ho expliquen tot tan bé i amb tanta delicadesa...”, diu la Lourdes referint-se als equips de l’estudi Alfa. Sí que recorda que es va espantar quan va morir el pare i va començar a notar oblits. “Va ser l’impacte de la mort del meu pare. És molt dur veure com perd no només la memòria, també tota l’autonomia. I el pitjor, aquells instants en què li veies als ulls que s’adonava del que li passava. Per sort, duraven poc”.

A l’auditori del Fòrum es van reunir ahir uns 1.500 voluntaris d’aquest projecte en una assemblea en la qual el neuròleg Molinuevo els va posar els peus al terra sobre els medicaments que realment hi ha, de com de lluny queden els èxits en animals, de les milers de molècules que queden pel camí. “Els estem molt agraïts”. Als voluntaris i al finançament de l’Obra Social de La Caixa, la principal finançadora. També ho fan possible beques europees a què han optat.

La investigació de la Fundació Maragall s’enllaça amb equips d’altres països dins del marc del projecte europeu de prevenció de l’alzheimer, EPAD, en el qual participen 35 centres d’investigació, universitats, associacions de malalts i laboratoris europeus per obtenir un fàrmac que actuï en les fases inicials de aquesta malaltia.

Ana Macpherson

31/03/2016

La Vanguardia

El Banc Farmacèutic organitza la recollida anual de medicaments dissabte 20 de febrer

L’associació banc farmacèutic organitza des de fa nou anys una jornada de recollida de medicaments amb el lema Compra un medicament per a qui ho necessita per tal de cobrir la necessitat de medicaments i articles farmacèutics de les persones més vulnerables de la nostra societat.

La recollida té lloc en les farmàcies que voluntàriament hi participen. Aquesta jornada es farà enguany el 20 de febrer i aquest dia els farmacèutics compten amb l’ajuda de voluntaris que col.la- boren amb el banc farmacèutic per informar sobre la iniciativa als ciutadans. Moltes de les far- màcies seguiran la recollida durant la setmana següent.

Per cinquè any Girona forma part activa dels territoris on es du a terme aquesta jornada. si l’any 2012 van ser 18 les farmàcies de diferents poblacions de les comarques gironines que van donar suport a la jornada, aquest any en són 66. Només barcelona i Madrid superen en resposta a les comarques gironines. els beneficiaris dels 3.300 articles de farmàcia que es recaptaran durant la jornada de recollida de Medicaments d'enguany seran els usuaris de 11 entitats assistencials que treballen amb persones en situació d’exclusió social i pobresa: Asil Germanetes dels Pobres, fundació ramon Noguera, Centre d’Acolliment i serveis socials La sopa, dentistes solidaris, Llar oxalis i fundació ires, tot 6 de de Girona, Càritas Parroquial de L’escala, fundació Autisme Mas Casadevall (serinyà), fundació Altem (figueres), fundació Aspronis (blanes) i Centre d'Acollida Convent dels franciscans (La bisbal).

Els voluntaris són imprescindibles perquè la jornada de recollida de Medicaments funcioni correctament. La tasca del voluntari és animar els ciutadans que entren a la farmàcia a participar comprant algun medicament del llistat de necessitats preparat per l’entitat assistencial assignada. els voluntaris reben informació sobre el funcionament de la jornada, així com les característiques de les entitats assistencials per a les quals es recullen medicaments. els medicaments recollits es quedaran dins de les farmàcies fins que les mateixes entitats assistencials passin a recollir-los uns dies després. 

Encara queden farmàcies per cobrir. Les inscripcions de voluntaris es poden realitzar a través del web: www.bancofarmaceutico.es

X. Ribas

04/02/2016

Diari de Girona

Les fundacions guanyen un 77% de voluntaris en tres anys

Per cada euro de subvenció que rep el sector, en genera 4,2 més

Fan una aportació econòmica del 0,24% al PIB català i donen feina directa a més de 65.000 persones

Les fundacions guanyen un 77% de voluntaris en tres anys Foto: EL PUNT AVUI

Les fundacions catalanes apleguen gairebé 26.000 voluntaris, un 77% més que fa tres anys, segons dades de l'any 2013 de l'informe Contribució de valor: el sector fundacional de Catalunya, presentat ahir a Barcelona pel conseller de Justícia, Germà Gordó. El treball, que ha elaborat PwC i que analitza el pes i l'impacte de les fundacions a Catalunya en els àmbits social i econòmic, revela que l'any 2013 hi havia 1.880 fundacions actives, que suposaven un 23% de les existents en total a l'Estat espanyol.

El sector fundacional català concentra un 24% més de fundacions que la mitjana de l'Estat per cada 100.000 euros de PIB i un 47% més que la mitjana de l'Estat per cada 100.000 habitants.

Del total de fundacions que hi ha a Catalunya, un 89% concentren l'activitat en quatre àmbits: els serveis socials (24,6%), la cultura (37,1%), l'educació (17,3%), i la recerca i desenvolupament (10,3%).

Segons l'estudi, el sector fundacional va ingressar 3.955 milions d'euros el 2013, amb una mitjana de 2,1 milions d'euros per entitat, el 63% dels quals provinents de les vendes i la prestació de serveis. Tot plegat suposa una suma de 2.477 milions d'euros en contraposició amb els 505 procedents de donacions i ingressos periòdics i dels 760 provinents del sector públic.

Això vol dir que, per cada euro de subvenció que reben les fundacions catalanes, en generen 4,20 més. El sector, doncs, aconsegueix multiplicar per cinc el volum de l'aportació pública. Traduït en xifres absolutes, els 760 milions que arriben provinents del sector públic es converteixen en 3.955 milions.

L'estudi remarca la importància que té aquest sector en l'economia del país. Les fundacions aporten al PIB català prop de 505 milions d'euros, un 0,24% del total, una aportació similar a la que fa el sector de la producció i distribució de gas. Pel que fa a la creació d'ocupació, donen feina directa a més de 65.000 persones, un registre superior a l'ocupació del sector agrícola i equivalent a la indústria de productes alimentaris.

En relació amb el tipus de llocs de treball que es generen, un 27% del total corresponen als serveis socials, un 26% se situen en el sector de l'educació i un 23% pertanyen al món de la sanitat. L'activitat de les fundacions catalanes arriba gairebé a 6.850.000 beneficiaris anualment.

L'informe també revela l'origen de les fundacions, un 44% de les quals tenen com a fundador una persona física, un 48% parteixen d'una persona jurídica i un 8% es regeixen per una fórmula mixta. D'altra banda, el 76% dels fundadors són privats, un 15% provenen d'una iniciativa publicoprivada i un 7% tenen origen únicament en el sector públic.

LES XIFRES

1.880

fundacions

actives hi havia a Catalunya l'any 2013, que suposaven un 23% de les existents en total a l'Estat.

3.955

milions

d'euros va ingressar el sector fundacional l'any 2013, segons l'estudi presentat ahir.

6,8

milions

de beneficiaris anuals tenen les activitats de les fundacions que hi ha a Catalunya.

Redacció

20/10/2015

El Punt Avui

Crida per aconseguir 4.000 voluntaris per al gran recapte d'aliments

El Banc dels Aliments demana a la població gironina que es torni a mobilitzar per a la campanya a favor de la gent més necessitada que es farà al novembre

Un voluntari, en un supermercat de Girona, en la campanya de l'any passat. Foto: MANEL LLADÓ

El Banc dels Aliments de les comarques gironines fa una crida per mobilitzar 4.000 voluntaris per al Gran Recapte, que es durà a terme els dies 27 i el 28 de novembre arreu del territori. És el mateix nombre de voluntaris que van participar en l'edició de l'any passat d'aquesta campanya de recollida d'aliments, la més gran d'aquestes característiques, que organitzen anualment els quatre bancs d'aliments de Catalunya des que va començar la crisi econòmica. Es calcula que el nombre de punts de recollida serà similar al de l'edició passada i girarà a l'entorn dels 400. A les grans superfícies comercials, a cada nova convocatòria, s'hi sumen més petits comerços de poblacions més reduïdes a causa de l'ampli ressò de la campanya.

Les persones interessades a donar-se d'alta com a voluntari poden fer-ho a través de la pàgina web www.granrecapte.com Els ciutadans que vulguin fer-se voluntaris o coordinadors d'un punt de recollida podran registrar-s'hi, en línia, a través d'un senzill formulari que els permetrà triar el punt més adient i el torn que vulguin cobrir.

Com en les anteriors edicions, es demanarà a la població l'aportació d'aliments nutritius de llarga durada i, en aquest sentit, el Banc dels Aliments indica que els productes més necessaris són l'oli, la llet, els pots de llegums cuits i les conserves de peix i de carn. L'any passat, i segons les dades definitives de la campanya, es van recollir un total de 550 tones d'aliments. L'objectiu dels organitzadors és repetir l'èxit assolit en les darreres edicions.

LA XIFRA

400 punts

de recollida participaran en la campanya de recollida d'aliments. És el mateix nombre que l'any passat.

LA DATA

27.11.2015

Primera

jornada del gran recapte que han organitzat els quatre bancs d'aliments de Catalunya

Descens d'un 5% del nombre de beneficiaris

L'any 2014, va ser el primer des de l'inici de la crisi que el nombre de beneficiaris del Banc dels Aliments a les comarques gironines va baixar. De les 42.427 persones que es van beneficiar d'aquests ajuts durant el 2013 es va passar, l'any passat, a 40.196. És un 5,5% menys d'usuaris. Els responsables del banc ho atribueixen a la reducció del nombre d'entitats amb què treballen a l'hora de distribuir els aliments.

Núria Astorch

05/10/2015

El Punt Avui

Voluntaris

"L'important, el que de veritat fa la vida més fàcil a milers de persones que ho estan passant malament, són aquests voluntaris que recullen menjar als supermercats"

Al supermercat em trobo amb un grup de voluntaris que estan recollint menjar per al Banc d'Aliments. Una senyora em demana oli, sucre, carn, i si és possible -afegeix baixant una mica la veu-, peix fresc: «Això estaria molt bé, senyor, hi ha gent que no ha provat el peix fresc des de fa segles». Em fixo en aquests voluntaris. A part de la senyora hi ha dues senyores més, i a més un senyor gran que deu ser un jubilat i tres joves -dues noies i un noi- que tot just ronden els vint anys. En total són set persones que perden una tarda de cap de setmana recollint menjar en un supermercat. Dic «perden» perquè suposo que aquestes persones fan la seva feina de voluntaris a hores lliures que podrien dedicar a estar a la platja o a llegir una revista de modes al costat de l'aire condicionat, però per a ells aquesta recollida d'aliments no és cap pèrdua de temps, sinó tot el contrari. I que consti que no és la primera vegada que veig els voluntaris del Banc d'Aliments. Des de fa un any o dos, els he vist en molts centres comercials, demanant menjar per a la gent que ho ha perdut tot o que tot just aconsegueix omplir la nevera amb un d'aquests sous miserables que ara es paguen per deu o dotze hores de treball.

De tota la gent que he tractat últimament, aquests voluntaris del Banc d'Aliments són les persones que més respecte m'han inspirat, juntament amb les adorables infermeres que ens atenien a la planta de cirurgia digestiva d'un hospital públic (aquests llocs exòtics que el Gran Wyoming i tots els cabdills del pensament «progressista» coneixen pels documentals de la 2, igual que la fauna del desert de Kalahari). A Espanya té molta fama ser activista o lluitador polític, i dotzenes de reeixides carreres polítiques recents s'han fet gràcies al prestigi guanyat per ser un «lluitador» o un «activista», però en canvi no tenim tradició de voluntariat, perquè aquí creiem que l'Estat i les seves moltes ramificacions -municipals o autonòmiques- s'ha d'encarregar de tots els problemes socials, ja que entre nosaltres la responsabilitat individual gairebé no compta. Molt pocs pares es presten, per exemple, a fer classes particulars als nens amb problemes o encarregar-se durant les vacances de la biblioteca del centre. I gairebé no es coneixen iniciatives de músics, cineastes o intel·lectuals que s'hagin dedicat a recollir fons per a la gent que ho està passant fatal (i en canvi, centenars de músics i intel·lectuals fan campanyes polítiques a favor de determinades formacions, gairebé sempre les mateixes que exigeixen a l'Estat que s'ocupi de tots els aspectes de la nostra existència).

I tot i així, malgrat la nostra mandra o el nostre desinterès, aquí hi ha els voluntaris del Banc d'Aliments, de la mateixa manera que hi ha milers de persones que es presten a col·laborar diàriament amb els menjadors socials, rentant plats o servint menjars, o que van a cuidar gent gran o persones sense llar. I el bo del cas és que aquests voluntaris ho fan sense cobrar ni un duro, o fins i tot perdent hores de treball o del seu temps lliure, a diferència de tants «activistes» i «lluitadors» que ho fan cobrant un sou petitet a costa d'una ONG o d'una subvenció d'algun organisme públic. Ada Colau, per exemple, era una heroica activista antidesnonaments, i un, que és molt ingenu, va començar a tenir-la en gran estima, fins que un bon dia va descobrir que l'heroica Ada cobrava 1.800 euros mensuals per fer la seva feina, gràcies a una subvenció de l'Ajuntament de Barcelona. És a dir, la de lluitar contra els desnonaments era una feina com qualsevol altra, molt digna, sí, però no més digne que la d'un lampista o un radiòleg, cosa que em va portar a preguntar-me si no seria molt més útil per evitar els desnonaments que l'ajuntament de Barcelona destinés tot aquests diners a les famílies afectades. Però aquesta mena de preguntes, per descomptat, són les que mai es fa ningú en aquest país nostre, no fos cas que el qualifiquin de seguida d'ogre neoliberal.

Però l'important, el que de veritat fa la vida més fàcil a milers de persones que ho estan passant malament, són aquests voluntaris que recullen menjar als supermercats. No es faran famosos, no es guanyaran fama d'heroics lluitadors, però aquí els tenim, demanant oli i carn -i si és possible també peix fresc- per a la gent que no té res o que ho ha perdut tot. Honor a ells.

Eduardo Jordá

28/07/2015

Diari de Girona

El Casal dels Infants busca 500 voluntaris per a l'estiu

L'entitat ha engegat la campanya "Sóc somriure" per animar la ciutadania a "sumar esforços per a la igualtat d'oportunitats".

El Casal dels Infants acompanya a 5.000 infants, joves i famílies per tal que puguin "tirar endavant" i tenir les mateixes oportunitats que la resta de ciutadans/es. Aquesta tasca no seria possible sense la col·laboració de més de 1000 voluntaris i voluntàries, socis i sòcies, empreses i institucions.

Aquest estiu, però, l'associació necessitarà un suport extra per poder organitzar casals d'estiu a Barcelona, Badalona, Santa Coloma, Sant Adrià i Salt. Per això, busca 500 persones que vulguin fer un voluntariat en aquests casals.

La crida al voluntariat la fan amb aquest vídeo, que convida a tothom a sumar-se a "al somriure de les persones que formen part de l'entitat".

Associació per a Joves Teb
13/05/2015
Xarxanet.org

Em vaig retirar i m’hi vaig apuntar

TEMPS· Modest Sallés va complir el somni de col·laborar en una entitat quan va plegar de la feina  

APTITUDS· Els pallassos hospitalaris necessiten reunir unes condicions òptimes per transmetre l’alegria als infants

Als 20 anys, Modest Sallés va anar a l’Hospital Infantil Vall d’Hebron i en veure la feina dels voluntaris es va quedar impactat. Temps després va viatjar a València i la situació es va repetir. “Allí va néixer la meva motivació”, confessa. Quaranta anys després, Sallés va veure complert el seu somni. “Fa tres anys, quan vaig jubilar-me, vaig decidir fer-me voluntari. Era el que sempre havia volgut, però fins aquell moment no havia pogut per falta de temps”, explica. Actualment, el Modest fa dos voluntariats de pallasso hospitalari. “A través de l’Associació de Cardiopaties Congènites (AACIC) hi anem cada primer diumenge de mes i, a més, també faig de voluntari cada dijous.” I, tot i que per a ell és “una gran satisfacció personal veure com li canvia l’humor a un nen que té un estat anímic baix”, assegura que els voluntaris han d’estar preparats psicològicament. “Sempre has de pensar que no són nens malalts, sinó que tenen un estat psicològic diferent.

Algun cop m’he quedat impactat, però els companys acaben salvant la situació”, comenta. Una opinió que comparteix Núria Rodríguez. “Es necessita tenir molta energia”, assegura. Per això, ara, “estic de baixa”. I és que Rodríguez, que és professora, reconeix que per ser voluntari d’hospital “has d’estar en les condicions òptimes per donar alegria”.

Segons Rodríguez, l’objectiu dels voluntaris és “crear moments bonics, un món de bellesa i pau”. La formació, per tant, esdevé necessària. “Has de ser molt curós a mirar què dius, però també com ho dius”. A més, assenyala el Modest, “es necessita seguir un guió emocional, anar de menys a més. A vegades creus que no has aconseguit res, però la setmana següent tornes i l’infant t’està esperant amb els braços oberts”.

Roger Gomes compleix l’altre perfil de nou voluntari, ja que quanes va quedar a l’atur va decidir apuntar-se. “Sempre ho havia pensat, així que quan em vaig quedar sense feina vaig decidir fer-me voluntari”, sosté. I és que, tal com afirma Gomes, “és una experiència gratificant, et sents útil i veus que el que fas serveix per ajudar els altres”. A més, Gomes considera que, tot i que no s’obren portes per trobar feina, sí que és un valor afegit per al currículum ja que “les empreses veuen que no has estat un temps parat”.

El cas de Teresa Sánchez és el d’una persona amb formació que es va decantar per desenvolupar una activitat que coneixia de primera mà. “Treballo a l’apartat d’administració de l’Agència Catalana de l’Aigua. Vaig estar molt temps implicada en tasques socials dins l’empresa i quan vaig acabar vaig pensar que estaria bé fer voluntariat social”, explica. Sánchez reconeix que hi ha molta feina a fer. “Es mouen molts papers, però com que és una tasca que conec no em costa res”, assegura. I és que, segons apunta Sánchez, “és necessari que ara que el tercer sector té menys recursos els perfils professionals s’impliquin en ajudar les entitats”.

À. F.

01/04/13

El Punt Avui