Alemanya estudia vetar casaments de nenes refugiades abans dels 18 anys
 |
| Vides joves. Adolescents afganeses en un àpat festiu en un centre de refugiats de Berlín, al març. No són menors d'edat casades. (Getty) |
La crisi dels refugiats a Europa ha implicat realitats complexes, algunes ja presents en àmbits tancats de la societat occidental, que ara s’han incrementat en nombre. Entre els 890.000 sol·licitants d’asil, la majoria procedents de Síria, l’ Iraq i l’ Afganistan, que segons xifres oficials van arribar a Alemanya l’any passat, també hi havia matrimonis en què un dels cònjuges –en alguns casos tots dos– era menor d’edat. Gairebé sempre són les dones les que tenen menys de
18 anys; algunes fins i tot només en tenen 14. El futur d’aquestes adolescents casades és incert i genera inquietud.
Per evitar nous casos i resoldre els ja existents, les autoritats es plantegen prohibir totalment el matrimoni de menors de 18 anys, ja que actualment a Alemanya és possible casar-se als 16 anys si es compleixen dues condicions: que hi hagi autorització d’un jutjat de família, i que l’altre cònjuge tingui 18 anys o més. També es plantegen declarar no vàlids els matrimonis celebrats a l’estranger en què
un dels cònjuges és menor d’edat. ( Ara mateix Alemanya considera legal qualsevol matrimoni, civil o religiós, celebrat legalment al país d’origen.)
“El nostre país no pot permetre que les noies es casin abans dels 16 anys; i en principi fins i tot els matrimonis als 16 i fins als 18 anys no haurien de ser reconeguts”, va afirmar al novembre el ministre de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas. Les estadístiques indiquen que al juliol hi havia a Alemanya 1.475 menors estrangers inscrits com a casats. D’aquests menors, la gran majoria (1.152) eren nenes i noies. Molts d’aquests menors són sol·licitants d’asil de Síria, l’ Afganistan i l’ Iraq, però també de països europeus (vegeu requadre). Les dades procedeixen de l’Oficina Federal Administrativa (BVA), amb seu a Colònia, que tem que les xifres reals siguin molt més altes.
Ha causat un debat intens el cas de l’ Alia i l’Amir (noms ficticis), desemmascarat fa uns mesos pel diari Die Welt. Quan va arribar a Alemanya l’agost del 2015, la casada Alia tenia 15 anys. Per aquest motiu, per decisió de l’Oficina de Protecció de Menors, va ser apartada del seu marit i cosí Amir, que llavors en tenia 21, i posada sota tutela del Ministeri de Família en una llar per a menors. Se’ls va autoritzar a veure’s només en presència d’una tercera persona. L’Amir va protestar, i el tribunal de Bamberg va sentenciar que Alemanya havia de reconèixer la legalitat d’aquell casament celebrat a Síria, ja que l’Alia s’hi mostrava conforme; res no indicava que la unió hagués estat forçada. L’Oficina de Protecció de Menors va fer una apel·lació, al·legant que ella no era encara prou madura, però el Tribunal Suprem va resoldre que la parella podia seguir junta. Segons el parer de l’Unicef i de l’oenagé suïssa Terre de Femmes –que aquests mesos ha fet a Berlín representacions de carrer de casaments entre menors com a forma de denúncia–, aquesta sentència és un precedent perillós.
També l’associació SOS- Kinderdörfer (a Espanya, Aldees Infantils SOS) denuncia les condicions en què es fan actualment molts casaments de nenes refugiades, que rarament tenen una altra opció que no sigui acceptar. “Els matrimonis d’adolescents amb homes molt més grans que elles són especialment freqüents a Síria –sosté aquesta oenagé internacional–. Abans de la guerra, en 13 de cada 100 matrimonis, almenys un dels cònjuges no havia complert encara 18 anys.
Actualment, això passa en el 51% dels matrimonis. Es tracta sobretot de matrimonis forçats celebrats als camps de refugiats de Jordània, el Líban, l’ Iraq i Turquia”. En alguns casos, les famílies desesperades creuen que estan fent el millor: consideren que casar les seves filles menors amb algun parent o amic abans de marxar cap a Europa equival a protegir-les d’agressions sexuals durant el viatge.
El pla del ministre Maas és prohibir tots els matrimonis de menors de 16 anys sense excepció, però no era aquesta la seva idea inicial. De fet, al si de la coalició governamental de democristians i socialdemòcrates hi ha divisió d’opinions. Els primers –és a dir, la CDU, partit de la cancellera, Angela Merkel, i els seus socis bavaresos de la CSU– volen la prohibició total, mentre que el socialdemòcrata SPD havia plantejat excepcions. Motiu: segons diversos experts, anul·lar casaments pot perjudicar les noies ja casades, sobretot si estan embarassades, o hi ha un nadó en la parella.
Així, la responsable governamental de Migració, Refugiats i Integració, Aydan Özoguz, va alertar dels riscos d’una anul·lació genèrica. La socialdemòcrata Özoguz, d’origen turc, va valorar les bones intencions de la iniciativa, però va avisar que la prohibició total podria condemnar les menors casades a l’aïllament social. “Si els seus matrimonis deixen d’estar reconeguts, elles podrien quedar-se sense herència i sense ingressos; els seus fills es convertirien en il·legítims, i per a moltes significaria no poder tornar als seus països d’origen”, va argüir Özoguz.
El Ministeri de Justícia presentarà un projecte de llei definitiu abans de final d’any. El primer esborrany preveia, per als matrimonis de menors ja existents, una anul·lació per decisió judicial després d’estudiar cada cas; no incloïa un veto general. “És molt important que cada decisió presa es dirigeixi sempre al benestar de la noia afectada”, va dir el ministre Maas. Però els diferents punts de vista al si del Govern encara poden oferir novetats.
María-Paz López
06/12/2016
