Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris matrimonis forçats. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris matrimonis forçats. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 de desembre del 2016

Esposes abans d’hora

Alemanya estudia vetar casaments de nenes refugiades abans dels 18 anys

Vides joves. Adolescents afganeses en un àpat festiu en un centre de refugiats de Berlín, al març. No són menors d'edat casades. (Getty)
La crisi dels refugiats a Europa ha implicat realitats complexes, algunes ja presents en àmbits tancats de la societat occidental, que ara s’han incrementat en nombre. Entre els 890.000 sol·licitants d’asil, la majoria procedents de Síria, l’ Iraq i l’ Afganistan, que ­segons xifres oficials van arribar a Alemanya l’any passat, també hi havia matrimonis en què un dels cònjuges –en alguns casos tots dos– era menor d’edat. Gairebé sempre són les dones les que tenen menys de 18 anys; algunes fins i tot només en tenen 14. El futur d’aquestes adolescents casades és incert i genera ­inquietud.

Per evitar nous casos i resoldre els ja existents, les autoritats es plantegen prohibir totalment el matrimoni de menors de 18 anys, ja que actualment a Alemanya és possible casar-se als 16 anys si es compleixen dues condicions: que hi hagi autorització d’un jutjat de família, i que l’altre cònjuge tingui 18 anys o més. També es plantegen ­declarar no vàlids els matrimonis celebrats a l’estranger en què un dels cònjuges és menor d’edat. ( Ara mateix Alemanya considera legal qualsevol matrimoni, civil o religiós, celebrat legalment al país d’origen­.)

“El nostre país no pot permetre que les noies es casin abans dels 16 anys; i en principi fins i tot els matrimonis als 16 i fins als 18 anys no haurien de ser reconeguts”, va afirmar al novembre el ministre de Justícia, el socialdemòcrata Heiko Maas. Les estadístiques indiquen que al juliol hi havia a Alemanya 1.475 menors estrangers inscrits com a casats. D’aquests menors, la gran majoria (1.152) eren nenes i noies. Molts d’aquests menors són sol·licitants d’asil de Síria, l’ Afganistan i l’ Iraq, però també de països europeus (vegeu requadre). Les dades procedeixen de l’Oficina Federal Administrativa (BVA), amb seu a Colònia, que tem que les xifres reals siguin molt més altes.

Ha causat un debat intens el cas de l’ Alia i l’Amir (noms ficticis), desemmascarat fa uns mesos pel diari Die Welt. Quan va arribar a Alemanya l’agost del 2015, la casada Alia tenia 15 anys. Per aquest motiu, per decisió de l’Oficina de Protecció de Menors, va ser apartada del seu marit i cosí Amir, que llavors en tenia 21, i posada sota tutela del Ministeri de Família en una llar per a menors. Se’ls va autoritzar a veure’s només en presència d’una tercera persona. L’Amir va protestar, i el tribunal de Bamberg va sentenciar que Alemanya havia de reconèixer la legalitat d’aquell casament celebrat a Síria, ja que l’Alia s’hi mostrava conforme; res no indicava que la unió hagués estat forçada. L’Oficina de Protecció de Menors va fer una apel·lació, al·legant que ella no era encara prou madura, però el Tribunal Suprem va resoldre que la parella podia seguir junta. Segons el parer de l’Unicef i de l’oenagé suïssa Terre de Femmes –que aquests mesos ha fet a Berlín representacions de carrer de casaments entre menors com a forma de denúncia–, aquesta sentència és un precedent perillós.

També l’associació SOS- Kinderdörfer (a Espanya, Aldees Infantils SOS) denuncia les condicions en què es fan actualment molts casaments de nenes refugiades, que rarament tenen una altra opció que no sigui acceptar. “Els matrimonis d’adolescents amb homes molt més grans que elles són especialment freqüents a Síria –sosté aquesta oenagé internacional–. Abans de la guerra, en 13 de cada 100 matrimonis, almenys un dels cònjuges no havia complert encara 18 anys.

Actualment, això passa en el 51% dels matrimonis. Es tracta sobretot de matrimonis forçats celebrats als camps de refugiats de Jordània, el Líban, l’ Iraq i Turquia”. En alguns casos, les famílies desesperades creuen que estan fent el millor: consideren que casar les seves filles menors amb algun parent o amic abans de marxar cap a Europa equival a protegir-les d’agressions sexuals durant el viatge.

El pla del ministre Maas és prohibir tots els matrimonis de menors de 16 anys sense excepció, però no era aquesta la seva idea inicial. De fet, al si de la coalició governamental de democristians i socialdemòcrates hi ha divisió d’opinions. Els primers –és a dir, la CDU, partit de la cancellera, Angela Merkel, i els seus socis bavaresos de la CSU– volen la prohibició total, mentre que el socialdemòcrata SPD havia plantejat excepcions. Motiu: segons diversos experts, anul·lar casaments pot perjudicar les noies ja casades, sobretot si estan embarassades, o hi ha un nadó en la parella.

Així, la responsable governamental de Migració, Refugiats i Integració, Aydan Özoguz, va alertar dels riscos d’una anul·lació genèrica. La socialdemòcrata Özoguz, d’origen turc, va valorar les bones intencions de la iniciativa, però va avisar que la prohibició total podria condemnar les menors casades a l’aïllament social. “Si els seus matrimonis deixen d’estar reconeguts, elles podrien quedar-se sense herència i sense ingressos; els seus fills es convertirien en il·legítims, i per a moltes significaria no poder tornar als seus països d’origen”, va argüir Özoguz.

El Ministeri de Justícia presentarà un projecte de llei definitiu abans de final d’any. El primer esborrany preveia, per als matrimonis de menors ja existents, una anul·lació per decisió judicial després d’estudiar cada cas; no incloïa un veto general. “És molt important que cada decisió presa es dirigeixi sempre al benestar de la noia afectada”, va dir el ministre Maas. Però els diferents punts de vista al si del Govern encara poden oferir novetats.

María-Paz López
06/12/2016

dimecres, 30 de novembre del 2011

Els matrimonis forçats ; una realitat silenciada.


Ghulam, una nena afganesa d'11 anys, al costat del seu marit, de 40.
Fotògrafa:Stephanie Sinclair
Millor fotografia de l'any pel Fons de les Nacions Unides per a la Infància (Unicef).



Tractament  des de la  Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra

La realitat social  dels darrers anys ha transformat la demografia de la ciutadania dels nostre país. En les darreres dècades, Catalunya s’ha convertit en un país acollidor per a nous projectes vitals d’una important  col·lectivitat de  persones, d’una àmplia  diversitat de procedències. Es tracta de gent  nouvinguda  que ha emigrat del seu país d’origen recercant un futur millor, per ells i les seves famílies.  No arriben, però, de buit, sinó que amb ells viatgen algunes pràctiques fortament arrelades en la seva cultura. En algun casos, aquestes pràctiques són manifestament contràries al marc legal vigent a Catalunya i també als Drets Humans. És el cas de la mutilació genital femenina o dels matrimonis forçats. 

Així doncs, tenint en compte aquesta diversitat en la composició del teixit social a Catalunya, es pot entendre que aquest tipus de pràctiques  poden ser-hi presents, i  en conseqüència la policia, i en el marc  de les funcions genèriques que té atribuïdes en matèria de seguretat i protecció de les persones i els bens, s’aborda el fenomen d’una manera integral amb l‘objectiu de prevenir, detectar i neutralitzar els casos que puguin plantejar-se i en cas de consumació, atendre i protegir a les víctimes així com perseguir i presentar als autors davant  la justícia.


-       Què entenem per matrimoni forçat ? És aquell matrimoni en el qual, almenys una de les parts, no dona el seu consentiment de manera vàlida. Es considera que el consentiment es troba viciat quan no es dona de manera lliure i voluntària. El consentiment no lliure pot derivar de pressions  que exerceix  l’entorn familiar per aconseguir que es celebri l’enllaç. Les motivacions poden ser diverses: per ser una Font d’ingrés, una manera de consolidar vincles familiars, per tradició, per assegurar el prestigi i l’honor familiar...

Els matrimonis forçats poden afectar tant a majors com a menors d’edat, tant a nens com a nenes. Amb tot, i pel coneixement que aporten tant els estudis com la casuística sobre la qual treballem, les principals víctimes d’aquesta pràctica són noies joves, algunes d’elles menors d’edat. El matrimoni forçat constitueix una greu vulneració dels drets humans ja que sotmet a les afectades a un procés de victimització que denigra a la persona i estronca el seu projecte de futur, i , fins i tot, en casos més greus pot portar a les víctimes a situacions d’esclavatge.

La legislació espanyola estableix, mitjançant el Codi Civil, que els menors d’edat no poden contraure matrimoni, excepte en dos casos concrets. Els majors de 14 anys poden casar-se si disposen de dispensa judicial, i els majors de  16 anys si es troben emancipats. En tots els casos previstos cal el lliure consentiment d’ambdós contraents, per tant, l’enllaç  fora de l’empara d’aquests supòsits no es considera vàlid i ens demana la protecció dels menors implicats.

Pel que fa  a la figura del matrimoni forçat en la legislació penal, la legislació encarregada de castigar les infraccions greus ( els delictes i les faltes penals),  no recull cap figura específica al respecte.  Per aquest  motiu  la persecució d’aquesta pràctica es realitza a partir del  delictes associats que solen estar-hi vinculats. Així doncs es perseguiran els delictes que acompanyen les situacions de matrimoni forçat, ja sigui en el pla de la preparació com en el de la consumació. Exemples d’aquests en són els que atempten contra la llibertat ( les amenaces, les coaccions, les detencions il·legals, els segrestos,), els que atempten contra la llibertat  i indemnitat sexual ( els abusos i les agressions sexuals), i els que atempten contra les persones ( les lesions, les tortures, els  homicidis).

L’actuació policial en la lluita contra els matrimonis forçats s’emmarca dins el treball genèric adreçat a eradicar qualsevol tipus de violència contra la dona i els nens i nenes. Pel que fa als  matrimonis forçats, les vies d’actuació es vertebren en dos eixos.

Per una banda, i des d’una vessant  preventiva,  es realitza un treball  centrat en la sensibilització i la difusió d’informació sobre els matrimonis forçats adreçat de manera genèrica a la ciutadania,  i de manera més específica amb l’aproximació cap als  col·lectius que potencialment són de més risc. L’objectiu és fer aflorar els casos que puguin gestar-se amb d’interès de neutralitzar-los, sense oblidar treballar amb clau de futur, aquella que treballa pel canvi de plantejaments i mentalitats, aquella que treballa per l’eradicació.  

Per altra banda, l’actuació policial adreçada a la persecució dels casos que es tenen coneixement, prioritzant l’atenció i la  protecció a les víctimes. En el moment que arriba a la policia qualsevol informació relacionada amb un possible cas de matrimoni forçat  s’inicien i es segueixen un seguit de pautes de treball, a fi i efecte de comprovar, primer de tot, la veracitat de la informació i després la identificació de les persones que en poden ser víctimes. Totes les gestions de comprovació i investigació es traduiran finalment amb un document, unes diligències policials que s’adreçaran a l’estament judicial per tal que s’adoptin les mesures que es considerin adients.

Aquest posicionament contundent en l’abordatge de la pràctica dels matrimonis forçats que cerca la Policia de la Generalitat requereix del treball d’altres operadors, del treball en xarxa que, mitjançant el treball coordinat, ens permet ajustar millor les actuacions i ens fa ser més efectius i eficients. Només les accions coordinades i conjuntes de les administracions, institucions, organitzacions i associacions, comptant amb la participació ciutadana, permetrà el tractament global i eficaç que ha d’evitar i resoldre aquest tipus de violència.

Violència masclista en l’àmbit social o comunitari.
Matrimonis forçats 2011(*)


   De gener a setembre



nenes/dones
ateses

Nombre de casos
Menors d’edat
Majors d’edat
RPG
     5
     3   
    2   
RPC
     0
     0  
    0   
RPP
     2
   1
    1  
RPPO
     3
     2   
    1  
RPMN
     2
     1   
    1  
RPMS
     1
     0   
     1   
RPMB
     4
    3 
   2
RPCT
     1
    1
   0
RPTE
     0
    0
   0


   
   
TOTAL
    18
   
  19

(*) Font: Generalitat de Catalunya www.gencat.cat