Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Federació Catalana del Voluntariat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Federació Catalana del Voluntariat. Mostrar tots els missatges

dijous, 27 d’abril del 2017

El condol dels amics de la Federació Catalana de Voluntariat Social

Mor Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí, l‘exrector de la Cellera de Ter i fundador del Voluntariat de Suport en la Solitud de l’Hospital Josep Trueta, va morir el dia 20 d’abril a l’edat de 85 anys.

Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí va néixer a Cassà de la Selva el 30 de desembre del 1931, després dels estudis eclesiàstics al seminari de Girona va ser ordenat prevere el 8 de juliol del 1956 a l’església de Sant Martí del mateix seminari. Seguidament, va ser nomenat vicari de Tordera i va desenvolupar diversos càrrecs a Canet d’Adri, Biert, Blanes, Cornellà del Terri, Sords, la Bisbal d’Empordà, Castell d’Empordà, a més d’arxipreste de l’Empordanet i de l’arxiprestat del Baix Empordà. Del 1980 al 1997 va ser, primer, ecònom i, després, rector de la Cellera de Ter, i, del 1997 al 2006, capellà de l’hospital Dr. Josep Trueta de Girona. Actualment, vivia a la residència sacerdotal Bisbe Sivilla de Girona.


Mn. Joaquim Casadevall i Mallorquí va ser el fundador del Voluntariat de Suport en la Solitud, entitat de voluntariat basada en l’acompanyament als malalts de l’Hospital Trueta que es troben en situació de solitud durant la seva estada hospitalària.

El seu enterrament es va celebrar el 22 d’abril a l’església parroquial de Sant Josep de Girona, coincidint amb la Fira d’Entitats de Voluntariat Social, on en Mn. Joaquim Casadevall hi era any rere any present donant a conèixer la seva entitat i tots els seus projectes.

24/04/2017

divendres, 11 de març del 2016

"Més fermesa contra la pobresa"

Junts pel Sí tira endavant el pla de xoc social i ara tot depèn dels nous comptes.
Lloguer social i accions en benefici de la infància i contra el dèficit energètic, primeres mesures del ple.
La consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, Dolors Bassa, parlant ahir amb membres de les entitats presents. Foto: JUANMA RAMOS.

Junts pel Sí va aconseguir ahir tirar endavant el pla de xoc social, tot i que la majoria de mesures dependran ara de la negociació dels pressupostos amb la CUP, en primer terme. L'esquerra independentista també va aconseguir que s'aprovés la renegociació dels interessos del deute amb les entitats bancàries i que aquests nous ingressos es destinin precisament a finançar el pla de xoc social. La situació d'emergència social que es viu al país –el 20,9% de la població està per sota del llindar de la pobresa– va fer que durant dos dies el Parlament es preocupés de les famílies sense recursos, les que estan a punt de perdre el pis, les que no poden engegar una estufa els dies de fred i de les persones amb discapacitat, però ara tot depèn de les finances de la Generalitat.

De les desenes de mesures aprovades, les que es veuran de manera més immediata, segons van precisar fonts de Junts pel Sí, tenen a veure amb la dotació de més recursos per a les famílies amb infants, l'habilitació de fons econòmics per evitar desnonaments de pisos de lloguer, l'ampliació del parc d'habitatges de lloguer social –es quantifiquen en 3.000– i accions per pal·liar les situacions de pobresa energètica, com la millora dels protocols amb els serveis socials i “l'establiment d'acords amb les companyies energètiques”.

La mesura referida a la pobresa energètica –votada per tots els grups i amb l'abstenció del PPC– parla de dos mesos “per aprovar els protocols necessaris perquè les subministradores de serveis bàsics hagin de comunicar obligatòriament als serveis socials els talls per impagament”. En el mateix apartat, es recupera el punt –ja aprovat anteriorment, però mai aplicat– de “signar acords i convenis amb les companyies per tal que assumeixin almenys el 50% de les factures impagades”.

Renda mínima d'inserció
La recuperació de la renda mínima d'inserció (RMI) com a dret subjectiu i el canvi de criteris perquè cobreixi més persones, en canvi, és una de les mesures que depenen de l'aprovació dels nous comptes.

En matèria de salut, destaca l'aprovació de la proposta de la CUP perquè la cartera bàsica de salut dels infants inclogui, progressivament, suports i serveis bàsics com les ulleres, els audiòfons i l'atenció odontològica. Pel que fa a l'atenció sanitària, es va aprovar reduir les llistes d'espera, millorar l'accés als serveis i blindar la suficiència de recursos humans als centres sanitaris. També va tirar endavant la resolució conjunta de JxSí, el PSC i CSQP que inclou recuperar la universalitat del sistema sanitari, analitzar les desigualtats territorials en matèria de salut, aportar-hi mesures correctores i informar en un termini de tres mesos els grups parlamentaris sobre els detalls de les derivacions fetes en centres sanitaris privats.

Una de les iniciatives que van valorar especiament les entitats socials és la creació abans de dos mesos d'una comissió de seguiment dels acords aprovats ahir per avaluar-ne el grau de compliment. Acabat el ple, Teresa Crespo, en nom de la plataforma Pobresa Zero-Justícia Global, va agrair la disposició del Parlament d'apostar per un pla d'inclusió “que miri més enllà de la situació d'emergència i busqui noves polítiques socials de futur”. “Els donem un vot de confiança. És una altra cambra, un joc diferent de forces, i es nota”, va exposar Crespo, tot i que va insistir en la necessitat que ara aquestes mesures tinguin un veritable suport pressupostari. És per això que va subratllar que la presència de representants del tercer sector en la comissió de seguiment és molt important.

En la mateixa línia, la secretària de la Taula d'Entitats del Tercer Sector, Pepa Muñoz, va parlar de sensació “agredolça”. “Esperem que la renda mínima, les beques menjador i les ajudes a famílies amb fills es dotin de pressupost –va assenyalar–, però ha estat una llàstima que no s'hagi tombat l'ordre de copagament per evitar que les persones amb discapacitat hagin de destinar tots els ingressos a pagar una residència.”


LES FRASES
Valorem especialment la creació d'un òrgan de seguiment de les mesures aprovades
Teresa Crespo
PORTAVEU DE LA PLATAFORMA POBRESA ZERO-JUSTÍCIA GLOBAL

Hi ha hagut més voluntat d'entesa que fa dos anys, però seguim pendents dels pressupostos
Pepa Muñoz
SECRETÀRIA DE LA TAULA D'ENTITATS DEL TERCER SECTOR SOCIAL

Celebrem la mesura per donar asil al màxim nombre de refugiats més enllà del que digui l'Estat
Patrícia Cantarell
MEMBRE DE LA FEDE.CAT

Decepció entre els discapacitats
Les entitats que treballen per la integració dels discapacitats van sortir insatisfets del ple. JxSí i la CUP van votar en contra d'una resolució per derogar l'ordre de copagament de determinats serveis d'atenció a les persones amb discapacitat. La Federació Catalana de la Discapacitat Intel·lectual (Dincat) va reclamar a les dues forces polítiques que es replantegin la derogació que reclama el sector de la discapacitat, perquè és una mesura “confiscadora i abusiva” i que no té en compte les especificitats del col·lectiu. La resolució del PSC i CSQP reclamava restablir els criteris que determinen la capacitat econòmica dels beneficiaris del copagament, i la participació en el finançament de prestacions no gratuïtes seguint els criteris del 2007. Les entitats reclamen que quedin exempts del copagament els discapacitats amb ingressos menors a 1.300 euros mensuals i que el límit d'aportació a aquest servei personal no superi el 60% dels seus ingressos.


S. Pau/E. Ansola
11/03/2016

dimecres, 16 de desembre del 2015

"Hi ha moltes joguines i molts nens i nenes que les esperen"

Creu Roja Joventut posa en marxa a tot l'Estat la seva campanya de recollida de joguines per a més de 60.000 infants que possiblement no en tindrien en aquestes festes nadalenques


La campanya de la Creu Roja Joventut, sota el lema "Hi ha moltes joguines, una manera d'ajudar", ha establert més de 500 punts de recollida a 42 províncies espanyoles. L’objectiu és recollir més de 120.000 jocs i joguines per a 60.000 infants i adolescents d’entre 0 a 17 anys d'arreu de l'Estat.

Es demanen jocs i joguets nous, preferiblement educatius i que no siguin bèl·lics ni sexistes. Per tal de saber el punt de recollida més proper a Catalunya, es pot fer la consulta online.

La Creu Roja Joventut apel·la a l’esperit solidari de les persones per tal que en aquestes èpoques de l’any participin en la seva campanya i fer que tots els infants i adolescents puguin gaudir de jocs i joguines. Per això, la campanya va destinada principalment a aquelles famílies amb una privació material severa, sense ingressos estables, amb dos o més fills i que ja reben suport de la Creu Roja en les despeses bàsiques.

La Declaració Universal dels drets de la Infància (20 de novembre de 1959) reconeix el joc com un dret fonamental, ja que jugar ajuda l'infant i l'adolescent en un desenvolupament i creixement sa. Creu Roja Joventut té molt present aquest dret i col·labora en la seva aplicació, aportant a qui més ho necessiti aquells jocs i joguines que, tot gaudint-ne, els siguin útils per tirar endavant qualsevol proposta educativa i pedagògica.

Dades a Catalunya
Des de que va començar la crisi, ha crescut i continua creixent la pobresa extrema en moltes famílies. D’acord amb les dades de l’Idescat, a Catalunya hi ha prop de 450.400 persones en situació de privació material severa i d’aquestes 105.400 són menors de 16 anys. És per això que les famílies es veuen obligades a cobrir altres necessitats bàsiques abans que comprar algun joc o joguina.

Federació Catalana de Voluntariat Social
11/12/2015

dilluns, 9 de juliol del 2012

La crisi dispara el voluntariat social i n’amplia els perfils

Entitats i la Generalitat preparen una llei per protegir i regular la feina altruista dels més de 600.000 ciutadans que les associacions estimen que presten diferents tipus d’ajuda de manera desinteressada a Catalunya. 



Una cosa bona té la crisi, per voler veure-hi algun aspecte positiu: ha fet aflorar de manera contundent la solidaritat ciutadana. Perquè en paral.lel a les dramàtiques situacions en què estan quedat milers de famílies per una persistent conjuntura econòmica que ni ha tocat fons, s’ha disparat el nombre de persones que volen ajudar amb el seu temps. Ho estan constatant des del 2007, quan va començar la debacle, les oenagés que breguen diàriament amb unes peticions d’ajuda que no poden assumir, ja que malgrat que sumen més mans resten diners, perquè a més de les retallades públiques ha baixat l’aportació econòmica de ciutadans i empreses, perquè les seves butxaques no passen precisament el seu millor moment. 

L’ajuda no material, per tant, és cada vegada més ben rebuda, i com a plus s’estan sumant perfils molt valuosos per a les organitzacions: joves de sobres preparats i persones prejubilades o jubilades amb una bona formació laboral. Un altruisme que ara es vol protegir, motiu pel qual s’està elaborant una llei del voluntariat que, entre altres, evitarà que algunes administracions, principalment de petits municipis, substitueixin professionals per voluntaris. Com denuncien les entitats que ja està passant. 

Aquesta nova llei, que podria es- tar a punt d’aquí un any, i sobre la qual ja s’està treballant, pretén deixar clar quin és el concepte, què és un voluntari i quin paper desenvolupa. Perquè, segons explica Francina Alsina, presidenta de la Federació Catalana del Voluntariat Social (FCVS), que aplega prop de 300 entitats sense ànim de lucre, s’estan confonent termes. «Un voluntari no és aquella persona que serveix per a tot, té bona fe i pot suplir un treballador», reivindica. Aquesta nova regulació es basarà en l’actual Carta del Voluntariat de Catalunya, un document redactat el 1996 que estableix drets i deures per a aquells que per motius de solidaritat i altruisme contribueixen a resoldre necessitats socials. 

Responsabilitat social
Un dels reptes que tindrà la llei, segons coincideixen les entitats del tercer sector, és aclarir conceptes. Per exemple, continua la responsable de la FCVS, pel que fa a l’àmbit de les empreses: «N’hi ha que empenyen treballadors a fer una tasca social o mediambiental un dia concret, de la mateixa manera que abans feien partits de futbol... Encara que és cert que hi ha una responsabilitat social, és un fals voluntariat, perquè a l’empresa li està costant diners perquè es fa dins de l’horari laboral». O sigui, entre altres coses, en el text haurà de quedar clar què és voluntariat i quina solidaritat, encara que per Alsina, que estima en uns 600.000 els voluntaris que hi ha a Catalunya, el més important és «el reconeixement de la feina de les persones que s’entreguen perquè la societat sigui millor», una xifra creixent en els últims anys i una tendència que està adobant amb bons resultats un magnífic camp de cultiu, el de la joventut. 

«Fem xerrades en escoles i és sorprenent la sensibilització que veiem. Cada vegada més xavals ens pregunten com poden ajudar», explica satisfet Alsina, que coincideix amb Jaume Casassas, responsable de l’Escola de Formació de Càritas de Barcelona, en la importància que tenen els cursos bàsics per atendre a qui ho necessita. Perquè no tothom pot ser voluntari. 

Aules de formació
Com en la majoria d’entitats, aquesta oenagé vinculada a l’Església catòlica està vivint un creixement del voluntariat, a més d’un augment de la petició de formació a les seves aules. «Hi ha molta més sensibilització», constata Casassas, que subratlla que les persones altruistes no estan substituint cap lloc de treball, sinó que «són un magnífic plus de qualitat». I cada vegada més. Advocats, empresaris, persones procedents del món de la banca, de l’Administració..., molts d’ells prejubilats, són perfils fa anys poc habituals que ara no és gens estrany trobar a la llista de voluntaris de moltes entitats, i que porten a terme una feina que és rebuda amb els braços oberts en aquelles entitats que breguen amb els nous problemes que ha portat la crisi, com renegociacions d’hipoteques, desnonaments, impagament de lloguers... 

Malgrat que molts joves s’han sumat a entitats perquè disposen de temps al no aconseguir accedir a un lloc de treball, també n’hi ha que prioritzen entre els seus motius, a més del solidari, la possibilitat de donar-li un plus al seu currículum i l’oportunitat d’aprendre a treballar en equip, com subratlla el director de Voluntariat i Formació de la Creu Roja de Catalunya, Antonio Pérez, que assenyala que és una cosa que valoren cada vegada més els responsables de recursos humans de les empreses, com és habitual en altres països europeus. 

Pérez, igual que Alsina i Casassas, espera que la nova llei preservi i cuidi la definició i la figura del voluntari. I, sobretot, la posi en el lloc que es mereix: «És tan professional com un assalariat», reivindica Pérez. Perquè encara hi ha qui pensa que un voluntari ho és perquè li sobren hores o perquè s’avorreix. Quan del que es tracta és de prioritzar el temps.  

Rosa Mari Sanz 
06/2012 
El periódico

dimarts, 21 de setembre del 2010

X Fira d’Entitats de Voluntariat de Girona


DISSABTE, 16 d’OCTUBRE de 2010

A partir de les 10 h del matí fins les 2 h del migdia.
Plaça Salvador Espriu de Girona (al costat de la Plaça Mercat).

Fas una passejada, t’ho passes bé i aprofites per a conèixer els nostres projectes.
Més de 40 associacions de voluntariat, actuacions en directe, els gegants i moltes altres sorpreses!


Organitza:

Federació Catalana del Voluntariat
Rutlla, 20-22 - 17002 Girona
Telèfon 972 22 79 11



VOLUNTARIAT SOCIAL - MEDIAMBIENTAL - COOPERACIÓ - CULTURAL...