"El repte de ser feliç és personal i intransferible, no depèn de l'Estat, ni molt menys del consumisme, sinó de nosaltres mateixos i és la tasca més important de la nostra existència"
Darrerament ens han caigut com pluja fina informes, efemèrides, celebracions que ens recorden i estimulen sobre la necessitat de ser feliços. L'ésser humà desitja per naturalesa ser feliç, ja ho va sentenciar Aristòtil en la seva Ètica de Nicòmac, quasi quatre cents anys abans de Crist. Tots, en un moment o altre de les nostres vides, ens sentim assedegats, obsessionats, obligats a ser feliços.
Així ens ho ha recordat el Dia Universal de la Felicitat (20/03/2015), instaurat per l'ONU el 2012 i que alguns diaris i revistes han difós amb missatges de filòsofs, psicòlegs que han definit el concepte i han orientat camins per assolir-la.
El 23 d'abril s'han publicat les dades de la tercera edició de l'Informe Mundial sobre la Felicitat que elabora la Xarxa de Solucions per el Desenvolupament Sostenible (SDNS), també de l'ONU. Per aquest informe sabem que els cinc països més feliços del món són Suïssa, Islàndia, Dinamarca, Noruega i el Canadà. Espanya està situada en el 36è lloc, per sota de països com Israel (11), Mèxic (14) o Aràbia Saudita (35).
Quines variables sustenten aquest informe? Sis variables clau: El PIB real per càpita, l'esperança de vida, les relacions socials (tenir algú per xerrar) la llibertat de poder prendre les pròpies decisions, la llibertat enfront a la corrupció i la generositat. Jeffrey Sachs, economista americà, professor de Harvard i director de la Universitat de Colúmbia, autor de llibre L'era de desenvolupament sostenible (2015), resumeix l'informe dient: "El benestar social no s'assoleix només en diners, sinó també gràcies a la justícia, l'honestedat, la confiança i la bona salut".
La ciència de la felicitat avança i va definint les premisses bàsiques que han de sustentar el concepte de felicitat d'un poble. De fet, l'Informe de l'ONU ha pujat al carro d'avaluar la felicitat des de l'any 2012, però des del 1972 existeix el concepte de Felicitat Nacional Bruta (FNB) o Felicitat Interna Bruta (FIB), encunyat per Jigme Singye Wangchuk, rei de Butan, considerat un dels països més feliços del món.
L'FNB avalua la qualitat de la vida en termes més holístics i psicològics que el Producte Interior Brut (PIB). Està basat en la creença que el benestar d'un país va més enllà dels indicadors tradicionals com la productivitat econòmica. Alguns països ja es prenen seriosament els indicadors de la felicitat, veurem si els futurs governants que sorgeixen dels nostres vots en les properes eleccions s'ho prenen realment amb tota serietat.
És cert que els Estats s'allunyen (almenys ho sembla) de la distòpia que fa un segle descrivia l'escriptor britànic Aldous Huxley a Un món feliç, sota el jou d'un estat totalitari, però, realment ens hem alliberat de servituds que ens sotmeten? Amb la rosa i el llibre del dia de San Jordi, expressió emblemàtica del nostre desig d'oferir i rebre felicitat, hem matat realment el Drac? O encara el tenim enmig nostre ensenyant les dents i remenant la cua per cruspir-se o manipular els nostres legítims anhels de felicitat?
Zygmunt Bauman, el sociòleg polonès, conegudíssim per l'encert de definir la manera de viure actual com a "Modernitat líquida", "Amor líquid", "Vida líquida", molt valorat com a pensador contemporani, ens il·lustra a La felicitat es fa, no es compra com l'economia consumista és el nou drac que es menja l'autèntica felicitat. No ho fa traient foc pels queixals, sinó sibil·linament, en forma de serp temptadora que ens omple de sensacions de felicitat però que ens allunya de les satisfaccions que alimenten la veritable felicitat. Aquella felicitat sostenible i estable.
L'economia de l'engany ens posa l'esquer perquè piqui el narcisisme que portem a dins. Ens vol subjugar en la perpètua i permanent insatisfacció. El millor sempre és l'objecte nou. El vell ja no serveix, ja no cal reparar-lo. Sempre hi ha un nou model per satisfer el nostre jo més presumptuós, no la nostra necessitat vital. El que és nou ens farà més feliços, ens diuen constantment per tots els mitjans audiovisuals.
L'endemà de l'atemptat de l'11 de setembre, quan George W. Bush animava els americans a superar el trauma i tornar a la normalitat, va considerar que el millor precepte per fer-ho era "tornar a comprar". Així podem dir que "Compro, per tant existeixo", "Comprar o no comprar aquesta és la qüestió".
Davant de tots els problemes que ens trobem durant el camí que va de la tristesa a la satisfacció, busquem solucions a les botigues. Totes les botigues són farmàcies per curar els maldecaps, les ansietats, les angoixes i els traumes que la vida ens porta. No comprar és quedar-nos sense medicines. Els supermercats, segons la famosa frase de George Ritzer, citada per Bauman, són els nostres temples i per tant, afegeixo, les llistes de la compra són els nostres breviaris i les anades als centres comercials son els nostres pelegrinatges.
Tanmateix, ens ho diu ben clar Zygmunt Bauman, "la felicitat no es compra"... I doncs, com s'assoleix? És un aprenentatge que passa pel "Coneix-te a tu mateix" que ja ensenyaven els savis grecs, però que és de rabiosa actualitat. Saber quins són els propis punts febles, però sobretot quins són els forts perquè en ells s'han d'apuntalar el propis projectes de vida.
Dels diferents projectes vitals, n'hi ha dos de bàsics: El projecte professional i el projecte de vida en comú. Ambdós demanen el millor d'un mateix. La millor intel·ligència i la millor sensibilitat (...i la millor sexualitat, si es tracta de viure en parella). Sempre amb la mirada i la voluntat posada al servei dels que ens envolten.
Els indicadors, els estudis, les diades, les celebracions, ens poden ajudar en crear un entorn favorable a la felicitat, però el repte de ser feliç és personal i intransferible, no depèn de l'Estat, ni molt menys del consumisme, sinó de nosaltres mateixos i aquesta és la tasca més important de la nostra existència. En continuarem parlant en altres articles.
"La felicitat s'assoleix quan allò que un pensa, allò que un diu i allò que un fa estan en harmonia", Mahatama Gandhi.
Pere Reixach
19/05/2015
