Mil dies sense les nenes de Chibok

De les 219 noies nigerianes segrestades per la banda gihadista Boko Haram el 2014, només 24 han estat rescatades

Les noies ja simbolitzen la incapacitat del Govern nigerià per lluitar contra la intolerància religiosa

Les nenes de Chibok, amb el vel islàmic, resant en un vídeo distribuït pel grup fonamentalista Boko Haram el maig del 2014

El malson continua

Ahir va fer mil dies de l’atac del 14 d’abril del 2014, quan la banda gihadista Boko Haram va segrestar més de dues-centes alumnes de l’escola de secundària de Chibok, una localitat del nord-est de Nigèria. Tot i que en els últims nou mesos 24 de les noies han estat rescatades –21 van ser alliberades després d’una negociació entre el Govern de Nigèria i l’organització terrorista, i tres es van escapar pels seus propis mitjans–, encara n’hi ha 195 en parador desconegut.

Segons el testimoni d’algunes de les noies salvades, durant el captiveri van ser obligades a convertirse a l’Islam i algunes van ser forçades a casar-se amb gihadistes. L’atac de Chibok, que va demostrar la força de la banda radical, agermanada amb l’Estat Islàmic (EI) des del 2015, va despertar una onada d’indignació i va generar una campanya viral per demanar l’alliberament de les nenes en què van participar polítics i famosos d’arreu del món.

Tot i que la setmana passada el Govern de Nigèria es va felicitar d’haver guanyat la guerra contra Boko Haram, el grup fonamentalista ha continuat perpetrant atemptats en els últims dies –sumen 25.000 morts en l’últim lustre– i manté centenars de dones i nenes segrestades, a més de les gairebé dues-centes de l’escola de Chibok.

L’associació dels pares de les nenes, Bring Back Our Girls (Torneunos les nostres noies), va iniciar ahir una setmana d’actes per demanar l’alliberament de la resta de les alumnes de Chibok amb una marxa pels carrers d’Abuja, la capital nigeriana. Davant més d’un centenar de policies, els presents van enganxar cartells amb els rostres de les ostatges i van protestar per la incompetència de l’Executiu de Nigèria.

El president del país, Muhammadu Buhari, va assenyalar que el seu Govern té com a màxima prioritat el rescat de les nenes i va enviar un missatge d’optimisme: “Tinc l’esperança que la comunitat de Chibok, Nigèria i també el món podran donar aviat la benvinguda a les noies que encara estan retingudes”.

Oby Ezekwesili, portaveu de l’organització de pares, va explotar ahir de ràbia davant la incapacitat de les forces armades per posar fi al malson de les famílies. “Dos successius governs han fracassat completament. De la fredor, la indiferència, la burla i la ineficàcia de la primera administració, hem passat a un Govern sense paraula, ensopit i passiu.”

El segrest massiu de Chibok va mostrar la desídia de l’anterior president, Goodluck Jonathan, incapaç de controlar els territoris del nord. Durant l’atac, desenes de milicians van actuar sense oposició de les forces de seguretat i es van emportar les nenes en un comboi de diversos camions i motocicletes sense que ningú els perseguís. Tot i que 57 de les nenes van poder saltar dels camions i escapar-se, 219 van ser portades a la reserva de Sambisa, el principal bastió dels extremistes.

Malgrat que en els últims mesos l’exèrcit nigerià ha aconseguit debilitar la banda gràcies a l’ajuda d’una força regional amb tropes cameruneses, txadianes i nigerines, l’analista nigerià i expert en conflictes Aradoye A. Johnson opina que les nenes de Chibok s’han convertit en un símbol vergonyant per al Govern. “Els mil dies sense aquestes nenes reflecteixen la incapacitat governamental per lluitar amb la intolerància religiosa i el risc de no neutralitzar a temps el gihadisme, una amenaça que afecta Nigèria i molts altres països africans.”

Per Aradoye, el cant de victòria de l’exèrcit sobre la banda és pura propaganda. “El líder de Boko Haram, Abubakar Shekau, no ha estat capturat i centenars de nenes no han estat alliberades, Això és una victòria? Es tracta d’un gest que té més a veure amb la dimensió política que amb la militar”.

“No volen alliberar-les”

“L’exèrcit no vol alliberarles, diuen que no és segur”. És el crit desesperat de Rose Ibrahim, la germana d’una de les 21 nenes de Chibok alliberades a l’octubre després d’una negociació, amb la mediació de la Creu Roja, entre Boko Haram i el Govern de Nigèria. Familiars de les rescatades critiquen que el Govern les manté recloses a un centre de seguretat a Abuja, a gairebé 900 quilòmetres de Chibok, i que amb prou feines poden contactar amb elles. Tot i que per Nadal van ser traslladades a la seva localitat natal, el grup no va abandonar en cap moment un edifici protegit i no es va permetre que cap tornés a casa seva ni que assistís a celebracions familiars. Després, van tornara a la capital. El Govern al·lega que necessiten atenció mèdica, tractament pel trauma i superar un procés de rehabilitació després de tant de temps amb els gihadistes.

Xavier Aldekoa

09/01/17

La Vanguardia

Les nenes perdudes de Boko Haram

DOS ANYS DEL SEGREST DE 219 ALUMNES A CHIBOK

Els gihadistes nigerians llancen una onada d’atacs suïcides amb noies

Es compleixen dos anys sense notícies de les nenes. La nit del 13 d’abril del 2014, Boko Haram va ensenyar els ullals al món i 219 nenes es van esfumar. Aquella matinada, desenes de gihadistes nigerians en camions i motocicletes, alguns fins i tot vestits amb uniformes de l’exèrcit, van irrompre a la petita ciutat de Chibok, al nord-est de Nigèria, per perpetrar el segrest més massiu de la banda fo­namentalista fins aleshores: 276 alumnes de l’escola de secundària van ser segrestades. Mentre se les enduien a la reserva natural de Sambisa, un amagatall de la mi­lícia radical, 57 van aconseguir escapar-se saltant dels camions.

Aquell rapte massiu va agitar el món i va encendre les xarxes ­so­cials, amb polítics, esportistes i ­famosos demanant-ne l’alliberament. El hashtag #bringbackourgirls (torneu-nos les nostres noies) va ser compartit milions de vegades. Dos anys després, les 219 nenes continuen retingudes i cap no ha estat rescatada. Ahir el ministre d’ Informació de Nigèria, Lai Mohammed, va desmentir la informació que la banda gihadista hauria demanat 50 milions d’euros pel seu alliberament. En una entrevista a l’agència VOA News, va rebutjar les crítiques a la ineficàcia i desídia de l’ Executiu nigerià per trobar-les: “Puc assegurar que, per aquest Govern, el retorn de les noies és el que donarà per tancada la lluita contra el terrorisme de Boko Haram. Hi estem treballant de valent i cada dia”.

Per Omar Mahmood, expert en gihadisme amb base a l’ Àfrica Occidental, la demanda de diners no és una opció descartable. “ Boko Haram s’enfronta a problemes financers a causa de la prohibició d’algunes de les seves fonts de finançament com el mercat de bestiar o la pesca; demanar un rescat per una de les seves possessions amb més valor (si és que totes encara estan en mans de Boko Haram) podria tenir sentit”, explica aquest diari.

En realitat, encara que el president de Nigèria, Muhammadu Buhari, es va vantar el desembre passat que la milícia extremista estava “tècnicament derrotada”, la si­tuació no està ni de bon tros ­sota control.

En els últims mesos, una ofensiva militar multinacional, amb tropes de Nigèria, el Txad, el Níger i el Camerun, ha reconquerit territoris en poder de Boko Haram, que va arribar a controlar el 2015 una zona discontínua de la mida de Bèlgica. Però els cops a la milícia extremista també han destapat un altre horror: la banda, que va retre homenatge a l’ Estat Islàmic fa un any, ha traçat una xarxa de se­grestos sistemàtics i manté milers de dones i nens com a ostatges. Fa dues setmanes, Human Rights Watch va denunciar un altre segrest massiu el març del 2015 de 300 nens a la ciutat de Damasak, oblidat fins i tot per les autoritats nigerianes.

A més d’utilitzar-les com a esclaves sexuals, mercadejar-hi o casar-les amb guerrillers –oferir una esposa de franc va multiplicar els nous reclutes al llac Txad fa uns mesos–, les captives també són utilitzades com a armes: les converteixen en guerrilleres o en suïcides.

Des del 8 de juny del 2014, quan va cometre el primer atemptat ­suïcida, Boko Haram n’ha perpetrat 105, principalment a Nigèria, el Camerun i el Txad, segons dades de The Long War Journal, una organització que monitoritza la violència de la banda. La franquícia de l’ Estat Islàmic a l’ Àfrica no té objeccions a col·locar els ex­plosius en dones i nenes, de vegades de només 9 anys, que dissimulen les bombes amb els xals i robes folgades. Després, sovint després de drogar-les amb tremadol, un narcòtic utilitzat amb camells, les envien a fer-se esclatar en mercats o mesquites.

A altres noies se les converteix en soldat. L’Aixa, que es va poder escapar després de tres mesos de segrest, explicava en un informe recent d’ Amnistia Internacional els intents dels segrestadors per convertir-la en una màquina de matar. “Ensenyaven les nenes a disparar armes. A mi em van ensenyar a fer servir explosius i atacar pobles. Ens van entrenar durant les tres setmanes següents a la nostra arribada i després en van començar a enviar algunes a dur a terme accions de combat. Jo vaig participar en una en contra del meu propi poble”.

Diverses noies alliberades han explicat que van estar en contacte amb algunes nenes que deien que eren les alumnes de Chibok. Aquestes versions coincideixen amb les anàlisis dels experts, que adver­tien que havien estat dividides en grups i distribuïdes per diversos territoris. Encara que algunes ­noies asseguraven que les nenes de Chibok tenien un tracte preferencial, amb més menjar, accés a aigua neta i sense maltractaments constants, d’altres asseguraven que també havien estat violades i fins i tot entrenades per lluitar. Fa unes setmanes, una nena que havia estat enviada pels gihadistes a fer-se explotar al nord del Camerun va assegurar que era una de les alumnes de Chibok. Era mentida.

El sud-africà Ryan Cummings, director de Signal Risk i expert en Boko Haram, es mostra “escèptic” davant les informacions que les nenes de Chibok reben un tracte preferencial després de tant temps. “Per què les han de tractar de manera especial si no hi ha un resultat final?”, apunta.

Tant Cummings com Mahmood creuen que l’ onada d’atemptats suïcides de Boko Haram no vol dir obligatòriament que la banda hagi perdut poten­cial. “No crec que l’increment d’atacs suïcides representi una debilitat per se, el grup clarament manté una forta capacitat per reclutar, entrar i equipar suïcides”, diu Mahmood.

Més enllà del destí final de les nenes de Chibok i la resta d’ostatges, l’impacte de la violència de Boko Haram durarà anys. A més dels 25.000 morts des del 2009 i els 2,6 milions de persones que han perdut casa seva per l’amenaça ­gihadista, la ganivetada en l’educació ha estat al cor. En els últims sis anys, la banda, el nom de la qual en haussa es tradueix com l’educació occidental és pecat, ha destruït més de 910 escoles, ha obligat a tancar-ne 1.500 més i ha assassinat 611 professors.

Xavier Aldekoa

12/04/2016

La Vanguardia

Boko Haram fa servir nenes bomba per perpetrar una nova onada d’atemptats

CANVI D’ESTRATÈGIA “D’atacs armats han passat a atemptats suïcides”, diu un cap de seguretat del Txad

DEGOTEIG INCESSANT Ahir es van immolar dues joves en un poblat i, dies enrere, cinc en un mercat 

Soldats nigerians controlen la carretera cap a la localitat de Guoza, recuperada de Boko Haram, l’abril passat. Lekan Oyekanmi/AP

Deu tenir menys de 10 anys, té les galtes rodones i aixeca els dos braços al cel amb les mans obertes. Es manté així, paralitzada com si fos una nina, mentre a la seva mare i la seva germana gran, que són al seu costat, les acaba d’escorcollar una dona vestida de civil. Després la senyora palpa sota la túnica de la nena, que continua estant amb els braços estesos i els ulls ben oberts. Com que no els troba res, les deixa passar al mercat de Baga Sola, un poblet humil i semienterrat en sorra a la vora del llac Txad, a la frontera entre el país txadià i el nord-est de Nigèria.

Totes tres passen per sota d’un cordill lligat de banda a banda del carrer, que marca el final del punt de control, i es perden entre la pols i la bullícia de centenars de persones, parades de menjar, ases, xais i camells. La dona buscava cinturons bomba. En els últims mesos, més de 9.000 nigerians han travessat el llac i han fugit fins aquí a causa de la violència de la banda fonamentalista Boko Haram. Però el terror els ha seguit. Des del febrer la milícia ha perpetrat més de trenta atacs i atemptats en sòl txadià i, en les seves últimes escomeses, ha canviat de tàctica mortal. “Al principi milicians de Boko Haram arribaven amb armes de foc o ganivets, mataven i se n’anaven. Des de fa unes setmanes, fan atemptats suïcides. I preferentment utilitzen dones i nenes”, adverteix Mahamat Ahmat, responsable de seguretat del campament de refugiats Dar es Salaam, als afores del poble.

La tàctica, utilitzada abans al nord-est de Nigèria, ha portat la por de les poblacions a la vora del llac Txad. Qualsevol, inclosa la innocent nena de les galtes del començament d’aquesta crònica, és un potencial terrorista suïcida que cal registrar. No és una mesura exagerada. Ahir al matí dues noies joves van fer explotar les càrregues explosives que portaven sota de la túnica a la vila de Ngouboua, a tot just 37 quilòmetres de Baga Sola. Segons fonts de la localitat, una es va immolar davant un molí, i l’altra, davant una casa on hi havia un grup de gent xerrant. Van matar almenys quatre persones i en van ferir 12 més, encara que la xifra de morts podria augmentar en les pròximes hores a causa de la gravetat de les ferides. Diverses persones van ser repatriades en helicòpter fins a la capital, N’Djamena.

Per Ahmat, la banda utilitza dones i nens com a suïcides per esquivar més fàcilment els controls militars, que esquitxen tota la zona. “Les dones i nenes porten robes amples i és més difícil detectar si porten una bomba a sota; a més a més, la gent en sospita menys”. Malgrat que el temor d’un altre atac flota en l’ambient i s’aconsella evitar els llocs freqüentats, per a la població local, molt empobrida, és imprescindible acostar-se al mercat per comprar menjar. A més a més, la prohibició de desplaçar-se amb cotxe o amb motocicleta, una mesura per controlar més bé els moviments dels gihadistes, ha paralitzat encara més l’economia local.

Encara que ningú no havia reivindicat ahir l’atemptat, segons el ministre de Comunicació txadià, Hassane Sylla, no hi ha dubte de la seva autoria. “No es pot tractar de cap altre que de l’Estat Islàmic a l’Àfrica Occidental, ex-Boko Haram”, va assenyalar. Encara que el grup es va canviar el nom després de jurar lleialtat al març al grup gihadista de Síria i l’Iraq, a Baga Sola tothom s’hi refereix amb la denominació haussa, Boko Haram, que es tradueix com “l’educació occidental és pecat”.

Al mercat de Baga Sola també es poden veure les restes de l’horror de les nenes bomba. Fa menys d’un mes, tres dones i dues nenes van fer detonar tres càrregues explosives al mercat de peix i al camp de desplaçats de Kousséri. Al mig d’un encreuament de camins, on l’espai s’eixampla fins a crear una plaça petita, es pot veure el petit cràter que va deixar una de les detonacions. Un home talla unes canyes just davant i un jove passa per sobre del forat sense fer atenció a les cicatrius del pitjor cop de Boko Haram al Txad: 47 persones van morir en l’atemptat més sagnant de la banda en sòl txadià.

N’Djamena lidera els esforços militars regionals per eliminar Boko Haram després que la milícia hagi perpetrat diversos atacs més enllà de Nigèria, al Camerun, el Txad i el Níger. Uns 8.700 soldats multinacionals estan a punt per al combat tan bon punt acabi la temporada de pluges.

Narcòtic per a cavalls i xarxa d'informadors

"Ens assabentem que roba­ran un carregament de men­jar a l'est i mentre anem cap allà, ataquen a l'oest, saben quins moviments fem". El militar vol anonimat perquè sap que pot tenir problemes si verbalitza que està fart del joc del gat i la rata. Segons les forces de seguretat txadianes, Boko Haram té informadors i fins i tot membres infiltrats a les viles o camps de refugiats a la ribera del llac Txad. "Són a tot arreu", assegura.

Les organitzacions humanitàries demanen prudència davant afirmacions sense proves que poden culpabilitzar els refu­giats."Aquesta gent són vícti­mes i la seva situació és molt delicada; dir que són la porta d'entrada de gihadistes és molt perillós",assenyala Bernardo dos Santos, de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Ac­nur) al Txad.

El cert és que la intel·ligència txadiana no aconsegueix avortar els atacs de la banda més sagnant de l'Àfrica -2,5 milions de persones han perdut casa seva per la violència gihadista-,i menys encara els atemptats suïcides perpetrats per dones o nenes:els radicals els ren­ ten el cervell després de se­grestar-les o directament les afarten de narcòtics."Utilit­zen tramol, una droga per a cavalls o bestiar,i ni tan sols saben què fan -explica el soldat-. Altres vegades, però, els nens són tan petits que simplement els posen el cin­turó de bombes, els envien al mercat. I...boom!".

Xavier Aldekoa

09/11/2015

La Vanguardia

Boko Haram segresta 500 noies i nenes al nord-est de Nigèria

Boko Haram va segrestar almenys 500 noies durant l'atac que va portar a terme a principis de febrer contra la localitat de Baga, al nord-est de Nigèria, segons han informat nombrosos testimonis de la massacre comesa pels gihadistes. Kaltuma Wari, una dona que va ser segrestada i posteriorment alliberada, ha explicat a l'AFP que durant el seu captiveri va estar amb "més de 500 dones i centenars de nens".

Encara que les autoritats nigerianes no han facilitat cap xifra, les declaracions de Wari coincideixen amb les d'una altra dona nigeriana a l'oenagé Amnistia Internacional. "Boko Haram ha segrestat almenys 300 dones i ens va tenir retingudes en una escola a Baga", va declarar la dona. "Quatre dies després van alliberar les dones de més edat i els nens, però van retenir les noies joves", va afegir.

L'atac a la ciutat de Baga, que va causar almenys 1.500 morts, és l'acció més mortífera realitzada fins ara per Boko Haram. L'abril de l'any passat, la barbàrie de Boko Haram va acaparar l'atenció dels mitjans de tot el planeta després del segrest de més de 200 noies en una escola de Chibok.

El Periódico.cat

16/01/2015

Imatges de salèl.lit mostren la destrucció causada per Boko Haram 

Amnistia Internacional (AI) i Human Rights Watch (HRW) han publicat per separat diverses imatges per satèl·lit que mostren la destrucció provocada a Nigèria pels recents d'atacs de Boko Haram a Baga i Doro Gowon on van morir almenys 150 persones però es tem que fossin moltes més.

Les imatges d'abans i després dels atacs difoses per ambdues organitzacions revelen que almenys 3.700 estructures, majoritàriament habitatges i petits comerços, van ser destruïts durant els atacs del grup islamista dels últims deu dies.

"Aquestes imatges mostren la devastació de proporcions catastròfiques en ambdues llogarets, una de les quals (Doro Gowon) pràcticament ha estat escombrada del mapa", denunciava l'investigador d'AI per a Nigèria, Daniel Eyre.

Tot i que encara és aviat per oferir un recompte final de víctimes, Amnistia Internacional tem que es tracti de l'atac més letal i destructiu de Boko Haram, l'objectiu era la població civil, ja que no hi havia presència de les forces de seguretat.

Base militar conjunta

Per la seva banda, Human Rights Watch estima que, en el cas de Doro Gowon, els atacs d'aquests dies han destruït gairebé el 60% dels pobles que fins fa poc acollien una base militar conjunta de diversos països per lluitar contra el crim transnacional i , més recentment, contra Boko Haram.

No obstant això, la inestabilitat de la zona i els creixents atacs del grup islamista van provocar la retirada de tots els contingents estrangers, de manera que Boko Haram no va amb trobar prou feines resistència quan va assaltar la població el passat 3 de gener.

Reduïda a cendres 

HRW també calcula que més d'un 10% de Baga ha estat reduïda a cendres, un percentatge elevat però que podria servir per desmentir les informacions que asseguraven que unes 2.000 persones haurien mort després dels atacs.

No és la primera vegada que Baga pateix un atac de grans proporcions, ja que a l'abril del 2013 l'Exèrcit nigerià la va arrasar després que un grup de milicians de Boko Haram matés a un soldat en un atemptat presumptament llançat des d'aquesta ciutat.

EFE

15/01/2015

El Periódico.cat

Terrorisme islàmic a Nigèria

El segrest dilluns a la nit de més de cent nenes per diversos homes armats en una escola de la ciutat de Chibok, a l’estat de Borno, al nord de Nigèria; l’atemptat contra una estació d’autobusos a la capital administrativa d’aquest país africà, Abuja, que va provocar el mateix dia més de setanta morts, i tres atemptats més diumenge en diferents localitats (Ngoshe, Kaigamari i Anchaka), que van causar un centenar de morts, a més d’innombrables ferits, han desencadenat el dolor i la consequent alarma pel ressorgiment del grup terrorista islàmic Boko Haram.

L’exèrcit nigerià manté des del maig una intensa ofesiva contra aquesta franquícia d’Al-Qaida, molt activa en les regions del nord, les més pobres d’aquest país, que és el més ric –pel petroli– i el més densament poblat de l’Àfrica (170 milions de persones). En aquests estats del nord (Borno, Yobe i Adamawa) és on Boko Haram –paraules que signifiquen “l’educació occidental és pecat”– intenta promoure des del 2002 la creació d’un règim radical fonamentat en la llei islàmica (xaria). Tots tres són de majoria musulmana, a diferència dels del sud, que són cristians. Hi regeix des de fa mesos l’estat d’excepció perquè és on es produeixen la majoria d’atemptats.

Les cruels accions terroristes citades figuren entre les més violentes protagonitzades pel grup de malànimes de Boko Haram i serien la demostració més palpable que la campanya militar dirigida pel Govern de Goodluck Jonathan en contra seu no ha pogut afeblir la seva capacitat d’actuació, malgrat que alguns dels seus líders han estat abatuts. El segrest del centenar de joves, que s’havien concentrat en un internat-escola per passar uns exàmens, manté en suspens els familiars i a tot el país. L’espectacularitat d’aquesta acció, així com els prop de doscents morts en els atemptats esmentats, han servit perquè l’opinió pública mundial prengui consciència de la creixent activitat del terrorisme islàmic a l’Àfrica i, especialment, a Nigèria.

No per ser un país allunyat d’Occident el problema que viu Nigèria és menor per a nosaltres. Des que Boko Haram va iniciar la gihad (guerra santa) ha matat més de quatre mil persones en els últims cinc anys. Però igualment greu és el risc que grups islàmics terroristes es facin forts en determinades regions de l’Àfrica, com ara és el cas, i puguin consolidar santuaris des d’on puguin actuar al mateix continent o planificar atemptats en qualsevol altra part del món. S’ha demostrat que Boko Haram manté estrets vincles amb les altres franquícies d’Al-Qaida a Àfrica, com les del Sahel (Mali) i Somàlia, i que els seus membres es refugien al Camerun i el Níger quan són assetjats per l’exèrcit nigerià.

Les paraules de solidaritat amb Nigèria de la cap de la diplomàcia europea, Catherine Ashton, que va assegurar que la Unió Europea està al seu costat en la lluita contra el terrorisme, no haurien de quedar només en això. Europa també té la responsabilitat de contribuir a combatre les amenaces terroristes allà on es produeixin, ja que la capacitat d’acció dels grups radicals islàmics sobrepassa qualsevol frontera. Per aquesta raó és d’allò més important, alhora, la crida feta ahir per la Unió Africana per enfortir la cooperació dels països del continent. El terrorisme, amb independència d’on actuï, és sempre una amenaça global.

Opinió

17/04/14

La Vanguardia