Així són els assetjadors i els assetjats a les escoles

Qualsevol tret que faci diferent un noi és una excusa per a un agressor, observen els psicòlegs

Els experts animen els alumnes que són testimonis d'un cas de 'bullying' a denunciar-lo i a donar-li visibilitat

Quaranta anys d'escola en democràcia, amb un model de coeducació que va generalitzar les aules mixtes, amb l'acceptació més o menys majoritària que les orientacions sexuals són diverses i els joves encara segueixen anomenant "marica" el company que volen humiliar i "puta" la noia que volen desdenyar. “Totes dues són les contrafigures que tenen com a referència els adolescents en la construcció de la seva masculinitat i de la seva feminitat”, afirma el sociòleg Gerard Coll-Planas, professor de la Universitat de Vic (UVic-UCC) i coordinador de les jornades sobre “Perspectives 'trans' en l'àmbit educatiu”, celebrades el juliol passat.

Per a un xaval no hi ha res pitjor que ser tractat de marica. Per a elles, el més insultant és ser titllades de putes. I el ‘bullying’ és, en opinió de Coll-Planas, una expressió d'aquesta fase de construcció de la pròpia identitat, “una expressió que genera violència contra el que és diferent”. “No n'hi ha prou de fer-los una xerrada o d'organitzar un taller, entre altres raons, perquè el seu efecte acaba resultant mínim davant la quantitat de models i d'informacions que reben aquests nois diàriament”, objecta el sociòleg de la UVic. Es tracta, insisteix, d'un problema més complex, que no només es manifesta en forma d'homofòbia, “també de xenofòbia, de racisme, d'intolerància”.

El perfil de la víctima d'assetjament escolar parla de nens (sí, de nens, perquè el ‘bullying’ pot començar als vuit anys) amb una personalitat feble i insegura, amb una baixa autoestima –que pot ser conseqüència, d'altra banda, del mateix assetjament-, que desemboca en fracassos o dificultats escolars, en nivells alts d'ansietat i en una fòbia absoluta al col·legi. L'agressor els elegeix moltes vegades per les seves característiques físiques, perquè porten ulleres, perquè estan grassonets o pel seu color de cabells. Qualsevol tret que els faci diferents del grup és una excusa.

El suport del grup

“L'assetjador, que sol ser una persona que busca el reconeixement dels companys, aprofita aquestes diferències per caricaturitzar la víctima, ridiculitzar-la, perquè així li és més fàcil aconseguir el suport del grup, un grup que moltes vegades no té una escala de valors formada”, constata Ferran Barri, psicòleg clínic i psicopedagog i orientador en un institut de secundària. Els agressors, prossegueix Barri, “són hàbils manipuladors, moltes vegades nois amb problemes d'afectivitat en les seves famílies i que es reforcen fent coses que els fan sentir-se líders”.

Dos de cada tres estudiants que són testimonis d'un cas d'assetjament escolar prefereixen mirar cap a una altra banda i guardar silenci. “I aquesta és la primera conducta que s'ha de modificar”, afirma Ferran Resina, subinspector dels Mossos d’Esquadra i cap de la unitat central de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la policia catalana. Resina considera que, igual que en el seu moment es va treballar per visibilitzar la violència masclista i denunciar-la, amb el ‘bullying’ s'ha de seguir una estratègia similar. “Els que han sigut testimonis d'un cas, els anomenats espectadors, han de fer un pas endavant”, els anima el policia, responsable de les xerrades que des del 2004 realitzen els Mossos a les escoles. Només en l'últim curs van assistir a aquestes sessions unes 120.000 persones, entre alumnes, pares i professors.

Perquè el ‘bullying’ (i ara més amb el ‘ciberbullying’ o assetjament a través d'internet i les xarxes socials) no caduca. “Deixa seqüeles, almenys des del punt de vista psicològic, que es mantenen durant anys”, adverteix Ferran Barri. Una d'elles, explica aquest associat del Col·legi de Psicologia de Catalunya, és que l'assetjador pot seguir sent una persona que reprodueix al llarg de la seva vida relacions de domini, fins al punt de poder arribar a ser un maltractador, mentre que la víctima “sol ser una persona amb dificultats per relacionar-se amb els altres, introvertida, perquè no ha sabut desenvolupar el seu propi patró de conducta social”. Això els converteix, per exemple, en persones amb problemes, fins i tot, per trobar una feina.

Maria Jesús Ibáñez

08/09/2016

El Periódico

Assetjament a l’assetjament

Les intervencions ‘antibullying’ a les escoles topen contra la cultura familiar

La professora va ensenyar un bitllet impecable de 20 euros a la vintena d’alumnes que atenien la seva classe. Té valor?, va preguntar. Esclar!, va contestar el grup a l’uníson. Gelats, hamburgueses, llaminadures, roba. Quantes coses es poden comprar amb un bitllet blau quan es tenen 12 anys. Inespe­radament, la tutora va arrugar el bitllet fins a reduir-lo a una bola, després el va llançar a terra i va saltar-hi a sobre, trepitjant-lo. L’aula va emmudir. Vint parells d’ulls van mirar com recollia el parrac de paper, el desenvolu­pava donant-li la seva forma original i el mostrava, marcat de plecs com a cicatrius. Va repetir la pregunta: Té valor?

Hi ha nens amb l’autoestima impecable, com bitllets tot just sortits de fàbrica. D’altres estan fets un nyap perquè algú els ha ­arrugat i trepitjat repetidament davant la mirada dels seus companys i la inacció dels adults. “Cada dia, a l’hora del pati, una alumna d’un centre de Lleida se n’anava al lavabo, s’asseia sobre la tassa del vàter i es menjava l’entrepà fins que tornava a sonar el timbre”, relata Gemma Filella, investigadora de la Universitat de Lleida i autora d’un videojoc contra el bullying. Aquests van ser els esbarjos d’aquella nena de setembre a maig, mes en què es va advertir de la seva absència al pati. “L’assetjament escolar –indica Filella– adquireix dimensions que no imaginem perquè es fa a l’esquena dels adults”, continua, “que tampoc no actuen amb una bona gestió emocional quan ho descobreixen”. La investigadora, que ha recorregut desenes d’ escoles catalanes i ha donat formació a docents, ha topat amb pares que defensen els seus fills assetjadors i amb professors que accepten certs comportaments que amb una mirada més ètica són reprovables. “Hi ha confusió sobre quan i com actuar davant les incidències escolars”, afirma Filella, que ha provat el programa Happy en 1.500 alumnes. “Als professors els costa de diferenciar entre una desavinença accidental, un brot de violència, o un assetjament fet al llarg de dies”. I quina és la responsabilitat de l’escola quan el bullying es produeix fora del recinte? I què passa quan s’estén a les xarxes socials?

Sovint, els professors treuen importància a uns fets per paci­ficar el grup. “Cal deixar-los que s’arreglin sols”, consideren. Una de les claus, indiquen els experts en assetjament, és que els nois no tenen prou confiança que rebran suport si ho expliquen als adults encara que evidenciïn el seu patiment. Els mateixos ­mestres que van rebre formació antibullying admeten que no ­tenen prou coneixement sobre aquest tema i reclamen més ­formació per saber veure amb altres ulls la problemàtica i actuar en conseqüència. 

Per a aquella nena que es refugiava al lavabo, com per a altres nois, l’escola és un horror. Potser no hi ha cops que deixin blaus, ­però s’utilitzen paraules, insinuacions a WhatsApp o fotografies alterades a Facebook. En tot cas, reben la humiliació d’un company, aclamat per uns quants seguidors, i observat, divertidament o silenciosament, per la resta del grup. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que entre un i dos nens de cada deu són ­assetjats. Segons Save the Children, al nostre país fins i tot un 22% dels nens de secundària pateixen bul­lying, una acció que deixa conseqüències en el futur. Com els bitllets, valen l’equivalent a 20 euros, però la seva aparença no és la mateixa ni per als altres ni per a si mateixos. La manca d’autoestima condicionarà la seva trajectòria de vida.

Segons els experts, hi ha diverses explicacions psicològiques al fenomen de l’assetjament escolar basades en el fet que l’agressor utilitza la violència per resoldre problemes amb els seus iguals o que arrosseguen conflictes de casa. Es pot donar en personalitats complexes, amb baixa tolerància a la frustració i poca empatia, dificultats per complir les normes i respectar els límits. Són personatges que hi ha en tota mena d’escoles, però que sobreviuen millor a les escoles que busquen resultats alts introduint estratègies de competició entre els alumnes.

“Sovint, els agressors busquen popularitat, ser reconeguts pel grup”, explica Jenny Dettmann, directora del Colegio Escandinavo de Madrid. “Llavors cal ensenyar formes positives per aconseguir-ho”. Des que aquest any s’han desenvolupat els programes Kiva en aquesta escola s’han produït millores evidents en la convivència al centre, nascut com a ­cooperativa de pares nòrdics, entre els valors màxims del qual hi ha el respecte. “Tot el claustre té ara ulls per al benestar dels nens –afirma la directora–. Sabem què hem de fer per prevenir i actuar”. El resultat és la tranquil·litat al ­pati i la devolució de la confiança dels nens, més conscients també, en els adults.

Falten els pares. Durant el curs es va produir un cas d’assetjament. El protocol Kiva es va activar immediatament. Es va anotar tot. Qui en va informar, qui n’era la víctima, qui hi va participar. Per simplificar: es va arribar a un compromís de bona convivència i es va sancionar el responsable. “Són només nens”, es van queixar els pares de l’agressor. “Així es fan forts i aprenen a ­conviure”, ­argumentaven. La universitat finlandesa no havia previst que els pares, una peça fonamental en l’engranatge antibullying, desautoritzés l’escola en la seva ac­tuació a favor del respecte. A l’abric d’experiències semblants al món llatí, Kiva s’està plantejant crear eines per a les famílies en el seu programa en castellà (ara només es dóna en anglès).

Filella també té experiències ­similars, de pares que minimitzen els fets adduint que són bromes i defensen la lògica de la super­vivència. Una alumna li va dir: “Aquesta molt bé tot això que expliques, poder dir que et sents ­malament, que l’actitud de l’altre et fa mal, acudir a un adult si fa ­falta. Però això no serveix fora de l’escola. Ningú a la meva família no ho entendria”.

Carina Farreras

06/07/2016

La Vanguardia

La caiguda demogràfica s'acarnissa amb l'escola concertada, que perd el 6% d'aules

• Ensenyament calcula que els col·legis privats podrien tancar el curs vinent unes 60 classes de P3, enfront de les 42 d'aquest any

• La caiguda de preinscripcions a la pública ha sigut inferior al que es preveia, després que no s'anunciessin supressions d'aules per endavant

Albert Bertran

La caiguda demogràfica, però també la crisi econòmica i la incorporació de projectes pedagògics innovadors a l'escola pública, amenacen de passar factura a la concertada a Catalunya. De moment, a l'espera que el 17 de maig vinent es concreti on estudiaran P3 els alumnes que s'han preinscrit per al curs 2016-2017, tot apunta que els centres de titularitat privada (subvencionats amb fons públics) perdran "una mica més de 60 grups o classes en conjunt", ha assenyalat aquest dilluns Lluís Baulenas, director general de Centres Públics de la Conselleria d'Ensenyament de la Generalitat.

Això significa que el setembre vinent, en la concertada, s'obriran el 6,3% menys d'aules que aquest any. Una vintena, a la ciutat de Barcelona, segons estimacions del Consorci d'Educació. Aquest curs 2015-2016, l'escola privada ja ha perdut a Catalunya 42 grups de P3 respecte a l'any anterior, quan, al seu torn, també va haver de tancar una trentena més d'aules. Les dades definitives no se sabran, en aquest cas, fins que es completi la matrícula, a finals de juny.

A l'escola pública, en canvi, on en un principi es preveia un tancament massiu de classes per motius demogràfics (Ensenyament havia calculat, abans de la preinscripció, que haurien de suprimir 106 grups), hi desapareixeran finalment 54 aules. En contrapartida, la redistribució de la població i l'augment de sol·licituds per anar a la pública en algunes zones han portat la conselleria a obrir 63 grups addicionals.

La Generalitat diu que és aviat per extreure conclusions i adverteix que encara no es pot parlar d'una tendència favorable a la pública, perquè el fenomen es concentra sobretot a Barcelona ciutat. Sí que esmenta la "cohesió que hi ha entre els professors de la pública" i recorda que aquest any les escoles situades als barris més desafavorits tindran menys alumnes per aula. Però el cert és que el fet que moltes poblacions no anunciessin per endavant en la preinscripció escolar quants tancaments d'aules de P3 hi hauria, ha acabat beneficiant els centres públics.

És el cas, per exemple, de Berga, on la pressió popular i l'ajuntament de la ciutat van acabar per convèncer Ensenyament perquè les escoles públiques i les concertades de la localitat concorreguessin a la preinscripció escolar en igualtat de condicions, és a dir, sense que la conselleria decidís per endavant quin col·legi havia d'assumir la desaparició de la línia de P3 que sobrava a la ciutat. Finalment, després del procés, les famílies han decidit que les escoles públiques de Berga mantinguin tots els grups d'infantil (i, per tant, també el nombre de mestres) el pròxim curs.

El problema a Berga era que els 122 alumnes del municipi que han de començar P3 l'any que ve eren insuficients per omplir les més de 175 places que fins aquest curs havien estat oferint les escoles locals. Finalment, "més de la meitat de les famílies han escollit la pública respecte a la concertada, una xifra superior a la d'anys anteriors", assegura Mònica Garcia, regidora d'Educació. Així, la que amb tota probabilitat es veurà afectada és l'escola concertada Vedruna.

Escoles innovadores

Una situació semblant es pot donar, a falta de conèixer les llistes definitives d'alumnes, a l'àrea de Girona i a la del Maresme-Vallès Oriental, on, segons ha indicat Baulenas, tampoc es van anticipar tancaments d'aules abans de la preinscripció. En el cas gironí, es desconeix quina serà l'afectació en l'escola concertada, però les dades que té Ensenyament mostren que als col·legis públics s'hi obriran nou nous grups de P3 (però també en tancaran quatre en altres poblacions).

Però on més evident ha sigut l'aposta per la pública és a la ciutat de Barcelona, com ja va avançar el Consorci d'Educació fa uns dies, quan va presentar les dades provisionals de la preinscripció i va assenyalar que aquest any, per primera vegada, les peticions per estudiar a la pública han igualat les de la concertada. A la capital catalana ha sigut determinant l'atractiu que estan exercint algunes de les escoles denominades innovadores, amb projectes pedagògics que incorporen noves formes d'implicar els alumnes en l'aprenentatge.

No sembla que aquest hagi sigut el motiu en el conjunt de Catalunya, on "el projecte educatiu de les escoles encara no és un factor significatiu", ha precisat el director general de Centres Públics, que ha indicat que el curs vinent començaran l'escola a Catalunya 66.888 alumnes nascuts l'any 2013, el 5,4% menys que els de la promoció anterior. A Barcelona, però, sí que hi ha pares que trien escola pel projecte educatiu. "I estem segurs que els que escullen la pública, ho fan perquè estan convençuts de la seva qualitat", va subratllar la responsable del consorci. 

El Pas a l'Institut 

1. Un augment segons el que es preveia Malgrat que el procés de preinscripció per a primer d'ESO sol ser, des del punt de vista de l'Administració, molt més complex que el de P3, la veritat és que aquest any, "la previsió inicial d'augment s'ha complert", indica el subdirector Lluís Baulenas.
2. Gairebé el 4% més d'alumnes de primer A diferència del que passa en l'educació infantil, la població escolar de primer d'ESO creixerà el pròxim 2016-2017 el 3,8% respecte a aquest any. La preinscripció s'ha repartit a parts gairebé iguals: la pública tindrà un augment del 3,84% i la concertada, del 3,59%.
3. Facilitar un procés gens fàcil "Un dels criteris que regeixen l'assignació de places, en el pas de primària a secundària, és garantir la coordinació i facilitar la continuïtat del procés educatiu", diu el responsable de l'escola pública. La transició no és sempre fàcil, pel canvi que suposa per als adolescents.
4. Una ràtio més baixa per a l'any que ve El subdirector s'ha compromès a estudiar, de cara al curs 2017-2018, la possibilitat de reduir el nombre d'alumnes per aula, la ràtio, en els centres de secundària de més complexitat, com s'ha fet aquest any a primària. "S'ha de veure si disminuïm a 27, en comptes dels 30 actuals", apunta.

Maria Jesús Ibáñez

09/05/2016

El Periódico

Un repte per a tothom!

Davant els casos d'abusos sexuals en col.legis catalans que s'han conegut en els últims mesos, Escola Cristiana de Catalunya demana perdó i es declara avergonyida. En aquest article es compromet a dedicar tots els seus esforços a evitar que torni a succeir.

Fa unes setmanes va acabar el procés de preinscripció per als ensenyaments obligatoris a les escoles del Servei d’Educació de Catalunya. Un significatiu nombre de famílies ha aconseguit que els fills o filles obtinguin plaça a l’escola desitjada. És bo que sigui així, que es pugui exercir en llibertat democràtica el dret d’escollir segons el propi capteniment educatiu i les pròpies conviccions. La nostra felicitació a tots els qui han obtingut plaça a l’escola pública o concertada desitjada. Des de Escola Cristiana de Catalunya volem manifestar, també, agraïment als pares i mares que han fet confiança en els nostres centres.

La tradició educativa del nostre país, l’estructura del sistema que la història ha confegit amb l’esforç de les diverses iniciatives, la continuada inquietud pedagògica dels seus educadors i la vàlua de les iniciatives innovadores actuals –que són una realitat reeixida i prometedora–, de ben segur que contribuiran a enfortir un diàleg pedagògic constructiu i enriquidor al servei dels alumnes i professors, lluny d’enfrontaments estèrils que aporten ben poc a la millora qualitativa de l’ensenyament.

La voluntat d’entesa i el diàleg són dos elements que sempre han guiat el camí de moltes ­institucions, professionals de l’educació, polítics i persones interessades en l’ensenyament; també de les més de quatre-centes escoles cristianes d’arreu de Catalunya. Som escoles que eduquem en el compromís, en la confiança en les persones, la ­responsabilitat, el diàleg, l’esperit de servei, el respecte, la solidaritat, la justícia i la convivència. Som escoles que eduquem en un seguit de valors i actituds basats en els ensenyaments de Jesús. La nostra qualitat educativa és, per damunt de tot, qualitat humana, i entenem l’educació com un servei a tothom.

En les escoles cristianes, l’alumne i l’educador són el centre del procés educatiu, com no podria ser d’una altra manera. Apostem per l’educació integral, des del primer dia d’escola­rització, fins que s’arriba a la universitat o als cicles de for­mació professional qualifica­dora. Apostem per metodologies d’aprenentatge i enfocaments pedagògics innovadors. I ho fem adaptant-nos a les necessitats educatives de cada escolar i donant molta importància a l’atenció a la diversitat. És una educació personalitzada, en la qual els mestres i professors potencien el millor de cada alumne.

Bo i que aquest plantejament general abasta totes les escoles cristianes i es desenvolupa en el seu dia a dia, hem viscut i vivim amb vergonya, indignació i tristesa els casos d’abusos a menors que s’han denunciat en els darrers mesos a diferents escoles del nostre col·lectiu. Ho lamentem, ens avergonyeixen profundament i demanem perdó a les víctimes i les seves famílies. Estem al seu costat. Les escoles afectades s’han posat a disposició de les víctimes per intentar reparar els danys i donar el suport psicològic i jurídic necessari. Solidàriament, també ho fem totes les escoles cristianes.

Els abusos a menors són una xacra de la societat i el 80% dels casos es produeixen en l’entorn familiar. Sovint els mitjans de comunicació també es fan ressò de casos que han succeït en altres entorns (escolars, esportius, de lleure...) Vetllarem i esmerçarem tots els nostres esforços perquè cap més abús torni a passar en una escola cristiana, però el cert es que ni la societat, ni les escoles poden garantir que no tornarà a succeir. Els protocols actuals permeten detectar i denunciar amb agilitat casos d’aquestes característiques i centrar els esforços convenients a generar i desenvolupar una cultura de la prevenció. En aquest context, l’escola cristiana de Catalunya fa una crida a totes les institucions implicades i els diferents agents socials per buscar plegats totes aquelles solu­cions que permetin acabar amb aquest greu problema que afecta a tota la societat. No oblidem, com ja hem esmentat més amunt en aquest article, que el 80% dels casos es produeix en l’àmbit familiar.

En continuïtat amb el treball fet fins ara, les escoles del Servei d’Educació de Catalunya seguiran oferint el seu servei en el marc de la Llei d’Educació. Per a moltes famílies, l’escola cris­tiana continua sent l’opció preferent, tal com s’ha posat de ­manifest en el procés de preinscripció. Heus ací el nostre agraïment. Això ens encoratja a encarar el futur amb humilitat i optimisme i amb el convenciment que seguirem formant bones persones i professionals competents i preparats per construir amb els altres nois i noies la Catalunya del futur; una Catalunya justa, integradora, equitativa... i atenta a ajudar les persones més desafavorides. Un repte per a tothom!

Enric Puig Jofra

05/07/2016

La Vanguardia

Set de cada 10 professors de l'escola pública assegura haver patit agressions verbals o físiques

USTEC-STEs considera que hi ha violència de "baixa intensitat amb força quotidianitat" i denuncia manca de suport als docents per part de l'administració

Un 69,8% del professorat de l'escola pública catalana assegura haver estat víctima d'agressions verbals o físiques al llarg de la seva trajectòria docent, segons l'estudi que ha presentat aquest divendres el sindicat USTEC-STEs. En concret, hi ha un 20,5% d'aquests incidents atribuïbles a violència física, mentre que les desqualificacions o insults es produeixen en un 83,5% dels casos i les amenaces, un 51,9%. "Estaríem parlant d'una violència intensa que seria puntual, anecdòtica i esporàdica, i en canvi, una altra de baixa intensitat que tindria força quotidianitat", ha valorat el portaveu sindical, Ramon Font. A més, USTEC-STEs denuncia una manca de suport per part de l'administració, basant-se en la dada que un 66,4% del professorat que ha patit agressions considera que el recolzament institucional ha estat nul o gairebé nul.

"El més escandalós és que l'administració, per dir-ho d'alguna manera, utilitza la tàctica de Ponç Pilat, se'n renta les mans, o fins i tot considera com a sospitós el propi docent", ha expressat el representant sindical Xavier Díez. En aquest sentit, Ramon Font ha explicat que la seva voluntat és aconseguir un protocol "com el que té l'Institut Català de la Salut, que el que fa és que l'administració ha d'acompanyar des del primer moment la persona agredida i en tot cas, quan són agressions greus, s'ha de personar a la causa". El portaveu d'USTEC-STEs ha dit que aquestes propostes "no són ben rebudes" per les institucions educatives.

En canvi, els professors víctimes d'agressions tenen la percepció que els companys de claustre els donen molt suport o total en un 65,6%, i per part dels equips directius, el percentatge de recolzament és d'un 63,8%. Per contra, el suport total o elevat per part de les famílies només es fa palès en un 20,3% dels incidents i la sensació de recolzament nul és del 35,7%.

L'estudi es basa en una enquesta a 809 professionals de l'ensenyament, el que segons USTEC-STEs suposa aproximadament 1% del total, i també se'n desprèn que l'alumnat és qui protagonitza la majoria d'agressions verbals o físiques en un 8 de cada 10 respostes. Els familiars són els agressors en un 41,3% dels casos. Per etapes, a l'Educació Secundària Obligatòria és quan els alumnes mostren més violència, amb un 58%. Les agressions a professorat provinents de familiars es concentren en un 57% a l'Educació Primària i un 19% a Educació Infantil.

D'altra banda, les agressions físiques es produeixen en un 47% a l'Educació Primària, un 38% a la ESO i un 14% a Educació Infantil. Pel que fa a les verbals, la tendència es reverteix i és a l'etapa secundària quan es pateixen un 49% dels incidents. A la primària s'hi registren el 29% dels casos d'insults o desqualificacions, i a Batxillerat, un 7%, segons les dades de l'estudi de l'USTEC-STEs.

Sobre l'afectació de la violència verbal o física en l'estat anímic, l'estudi mostra que un 16,8% dels docents enquestats s'han plantejat seriosament abandonar la professió i un 15,4% ho han considerat. La sensació que les agressions augmenten el nivell d'estrès i ansietat del professorat és del 80,5%.

En perspectiva de gènere, no hi ha diferències notables, ja que el 71% dels homes docents enquestats afirma haver patit agressions i el 69% de dones també respon afirmativament. En edat, el 53% dels menors de 30 anys afirma haver rebut algun tipus de violència verbal o física, i el col·lectiu amb més incidència és el del 51 a 60 anys, amb un 74% de casos.

Territorialment, el Consorci de Barcelona i les comarques barcelonines registren un 79% i un 77% de docents agredits en algun moment de la seva carrera professional. En contrast, Girona i Lleida són les zones amb menys afectació, amb un 60% i un 57% de casos. Xavier Díez ha vinculat aquestes xifres amb la presència de centres concertats: "on hi ha segregació escolar, és a dir, una presència important d'escola concertada, hi ha més violència". En la mateixa línia, Ramon Font ha apuntat que "les comarques que tenen menys violència són els que eduquen els nens més junts".

Demogràficament, les poblacions amb menys de 1.000 habitants tenen un 54% de casos d'agressions a professorat i en nuclis superiors a 100.000 habitants, se'n produeixen en un 76%.

En funció de la catalogació dels centres, els qualificats d'especial dificultat presenten un 76% de casos de professorat agredit verbal o físicament i els considerats ordinaris la taxa se situa en el 68%.

En matèria de protocols de prevenció i actuació contra les agressions, l'estudi d'USTEC-STEs ha detectat que un 69% del professorat de l'escola pública desconeix si n'existeix un al seu centre.

ACN/DdG
12/04/2016
Diari de Girona

Els bisbes catalans es pronuncien per primer cop contra “la plaga” d’abusos

La Tarragonina insta a apartar cautelarment les persones acusades

Els bisbes catalans s’han pronunciat per primer cop de manera conjunta contra els abusos a menors i ho han fet de forma contundent. D’acord amb les últimes indicacions procedents de la Santa Seu, la Conferència Episcopal Tarragonina ha manifestat el seu compromís “a lluitar contra aquesta plaga que des­trueix tantes infàncies”.

Després d’una reunió de dos dies celebrada a la casa d’espiritualitat de Tiana, en la qual han participat tots els bisbes – únicament el bisbe auxiliar Sebastià Taltavull no hi va poder assistir–, es va donar a conèixer una nota en què es recorden les normes de l’Església davant els casos d’abusos: “Actuar amb rapidesa i decisió davant les denúncies, garantir la transparència i actuar amb tolerància zero”. Pel que fa a les mesures concretes s’apunta: “Apartar cautelarment de les seves funcions les persones acusades i oferir tota la col·laboració a l’acció de la justícia i a les autoritats civils”. Des de fonts properes a la Conferència s’assenyala que en l’únic cas de denúncia contra una escola de Maristes de Sants-les Corts, a Barcelona, aquest va ser apartat de forma immediata, sense detriment de la presumpció d’innocència. 

El centre on s’han produït denúncies contra cinc docents, dels quals només un és un religiós (Àlex Garcia)

El comunicat dels bisbes catalans recorda també un altre compromís de l’ Església que és el d’oferir “tot el seu suport, atenció, escolta i acompanyament a les víctimes dels abusos”. I ho completa amb un important afegitó: “Fins i tot en el cas de delictes que puguin estar prescrits penalment”.

La nota esmenta només una vegada els Germans Maristes i ho fa per agrair la seva tasca social i educativa, així com la d’altres institucions religioses que dediquen la seva atenció als nens. “La tasca de les comunitats educatives, dels mestres i dels educadors no pot quedar qües­tionada pels casos que tots ­deplorem i condemnem”, afe­geixen. Finalment s’a­lerta del fet que la prevenció dels abusos als menors és una qüestió que afecta a l’àmbit escolar però també al familiar i reclama un ­esforç combinat de totes les admi­nistracions, els agents socials i les ins­titucions “en una acció efec­tiva que compromet una gran ­re­generació ètica i moral de la nostra societat”.

Fa una setmana l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, que ha participat per primera vegada en una reunió de la Tarragonina, ja va declarar que el cas d’abusos sexuals al centre de Sants-les Corts ha “d’avergonyir l’ Església i la societat” i va de­manar a les víctimes que denunciïn tots els casos perquè la Jus­tícia “faci la seva feina”. “Em preocupa i em poso del costat de les víctimes per tal de sentir el seu patiment i les animo perquè facin la denúncia”, va insistir l’arquebisbe.

Les al·lusions del Síndic de Greuges Rafael Ribó a errors en l’aplicació dels protocols aprovats el 2006 va ser contestada ahir tant per la consellera de Presidència, Neus Munté, com pel comissari en cap dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, que van considerar que es va actuar correctament. De tota manera, Neus Munté va afirmar que els casos descoberts requereixen “una millora dels protocols existents en aquesta matèria que, com tot, sempre són millorables”. El Síndic de Greuges havia acusat també els Maristes de Sants d’ocultar els abusos al centre en no avisar la Generalitat d’una denúncia del 2011 contra el professor Joaquín Benítez.

Josep Playà Maset

19/02/2016

La Vanguardia

Indefensos davant el 'bullying'

* Psicòlegs i educadors reclamen recursos que els ajudin a prevenir l'assetjament i el suïcidi d'adolescents

* Proposen una jornada de professors i alumnes a l'inici de cada curs per tractar sobre conflictes emocionals

Foto: Laia Abril

El menyspreu subtil però evident a la classe, la ridiculització del que diu quan respon al professor o les rialles del grup assetjador quan el seu objectiu --un noi insegur, dominat per l'ansietat, que se sent indefens-- apareix a l'aula o al pati, converteixen en un infern intolerable la vida d'un nombre no determinat de nens i adolescents. No hi ha estadístiques que permetin determinar si es tracta d'un fenomen creixent, o bé de conductes de què ara es parla i abans no, però el cert és que succeeixen, amb tràgiques resolucions en alguns casos, com el suïcidi recent d'un nen d'11 anys a Madrid. Tot i així, aquest no és el principal motiu pel qual alguns menors de 18 anys intenten, o aconsegueixen, treure's la vida en el nostre entorn. Els conflictes amorosos són la principal causa, asseguren psicòlegs i psiquiatres.

Els manuals de psiquiatria descriuen el 'bullying' com un factor de risc de suïcidi Els manuals de psiquiatria infantil i juvenil adverteixen que el 'bullying' és un factor de risc de suïcidi al qual cal posar fre i solucionar, però, tret d'excepcions, la realitat reflecteix que el menor que és objecte de persecució psíquica --i amb freqüència física, a més de les xarxes socials-- per part d'individus que formaven part del seu grup de relacions, no troba refugi ni en la família ni en els professors.

Recorren al sentit comú

El perfil del menor que és objecte d'assetjament s'acostuma a descriure 'a posteriori' quan la situació s'ha desbordat. Aquesta és precisament una de les llacunes per a la qual psicòlegs i professors reclamen la intervenció autoritzada d'algun organisme públic que pauti accions que enllacin el món emocional, i els conflictes psíquics naturals en nens i adolescents, amb l'àmbit escolar, l'inici de les relacions de parella i la interacció en col·lectius cada vegada més complexos. “Els professors actuem per sentit comú i més o menys percebem la forma subtil amb què alguns alumnes molesten constantment els companys que són més fluixets a la classe. Però si aquest noi perd el suport de la família i és assetjat de manera insuportable, el cas se'ns escapa”, afirma el sociòleg Nicolás Viñés, professor de secundària a l'escola Immaculada Concepció d'Horta, a Barcelona. “El professorat hauria de tenir una certa preparació, algunes pistes, per saber com intervenir-hi, al marge d'avisar els Mossos d’Esquadra quan hi hagi un assetjament evident a través del mòbil --prossegueix Viñés--. I és necessari donar eines als alumnes, perquè sàpiguen on anar i com defensar-se en aquesta situació”.

Entre els pacients dels grups de teràpia per a adolescents obesos que dirigeix Sandra Gussinyer, psicòloga clínica adscrita al programa Nens i Joves en Moviment, abunden els joves que van començar a menjar desaforadament per refugiar-se d'un assetjament escolar desatès. És el cas de la Núria [nom fictici], de 15 anys, que entre els 8 i els 10 va patir un intens 'bullying' en una escola del Carmel de la qual guarda tràgic record.

L'obesitat com a refugi

“Menjar és una manera de gestionar les emocions i va ser la sortida que va trobar la Núria, que segueix sent una obesa en tractament --explica Gussinyer--. Els anys que va patir assetjament va quedar en evidència l'absència de recursos de l'escola, un buit que segueix sense estar resolt”. La Núria vivia desconcentrada, tenia cefalees, dolors intestinals, atacs d'ansietat. Enfrontar-se a un examen envoltada dels que l'assetjaven li resultava insofrible --els seus pares sol·licitaven infructuosament que se l'examinés tota sola-- i solia comentar amb la seva mare el desig de morir per descansar. Un canvi d'escola va tallar el problema, però la Núria ja no ha deixat el refugi del menjar.

“Són persones vulnerables i emocionalment dependents que són percebudes com a objecte d'assetjament per companys que troben el domini de si mateixos atacant el feble --descriu Gussinyer--. L'abusador també té problemes”. Sol coincidir, indica la psicòloga, amb una crisi seriosa entre els pares de l'assetjat --separació, mort d'un d'ells, pèrdua de la feina-- una situació que porta el noi a la conclusió que no pot sumar més problemes a la seva família. “S'aïlla, es queda sol, i es mostra propici a l'assetjament --diu la psicòloga--. Si no reacciona amb agressivitat davant dels que l'ataquen, o si no els demostra indiferència, no s'aturaran”.

Un intensiu emocional

Aquesta especialista reclama que l'Administració adopti un paper actiu davant el problema. Proposa fixar unes trobades intensives d'un o dos dies de durada, cada inici de curs, en què participin els alumnes d'11 i 12 anys i els seus professors, dedicats a abordar els conflictes emocionals i de desenvolupament amb què es podran trobar. “És una edat importantíssima, el moment més vulnerable per als adolescents --indica Gussinyer--. No tenen recursos per afrontar la seva inseguretat personal, la insatisfacció amb un cos en canvi, la nova metodologia d'estudi en els cursos de secundària”. Aquestes trobades --'flowment' (la fluïdesa del grup) en la seva definició-- proporcionarien recursos per afrontar un 'bullying', sosté la psicòloga.

Els principals motius que, no obstant, condueixen alguns adolescents a intentar matar-se tenen un patró molt clàssic, assegura Joaquim Puntí, psicòleg a l'Hospital Parc Taulí, de Sabadell, i membre de l'Associació de Psiquiatria Infantil i Juvenil. Una forta discussió amb el pare o la mare, o la prohibició d'utilitzar el mòbil durant un mes, pot conduir a una tragèdia, adverteix Puntí. “I, sobretot, veure el nòvio o la nòvia besant-se amb un altre; o ser abandonat”, afegeix. La majoria d'intents de suïcidis entre joves i adolescents són exactament això: temptatives, apunta el psicòleg. En aquests casos, el mètode més freqüent per aconseguir-jo és la sobredosi de fàrmacs, sempre amb els que estan més a mà a casa: ibuprofèn, paracetamol, l'hipnòtic de la mare… Els que adopten aquesta via d'autolesió preferirien seguir vivint, sempre que es donessin alguns canvis en la seva vida. Els que ja no confien en l'ajuda, com el nen de Madrid, impedeixen que se'ls rescati.

Àngels Gallardo

21/01/2016

El Periódico

Potenciaran la detecció de malalties mentals a les escoles i instituts

A partir de setembre, les escoles i els instituts de Catalunya tindran més eines per poder detectar possible casos de malalties mentals entre l'alumnat. Després de la mort d'un docent agredit per un alumne a Barcelona el 20 d'abril passat, el Departament de Salut, s'havia compromès a revisar juntament amb Ensenyament, el programa Salut i Escola, que promou hàbits saludables als centres educatius. Aquestes setmanes s'estan ultimant els detalls, en haver completat diverses reunions amb el consell assessor de salut mental.

El secretari de Salut Pública, Antoni Mateu, però no ha volgut avançar com s'implementaran aquestes novetats per potenciar la detecció de casos. "Més que revisions", ha dit serà potenciar “sensors” perquè actuïn d'alerta, davant de possibles casos. Mateu ha xifrat en 80 casos potencials de suïcidi i considera que l'èxit seria poder actuar per identificar-los a temps per evitar-lo.

A més, el secretari de Salut Pública ha comprat la situació casos de VIH que detecten entitats no governamentals, però que ja queden registrats dins el sistema per poder-ho controlar.

Tot i que Mateu considera que la problemàtica va més enllà de la salut i l'ensenyament, fixa en pares i docents com a "elements clau" per identificar possibles problemes.

L'objectiu és dissenyar un espai que permeti "evitar que d'alguna manera s'esbiaixi la conducta", i per això cal definir uns elements clars per poder derivar les situacions a les persones adequades i que puguin posar "fre" a aquest tipus d'actuacions.

Antoni Mateu ha explicat també que les consultes sobre salut mental en l'atenció primària de joves i adolescents ha ant en augment els darrers anys i per això creu que s'han de reforçar les actuacions per evitar el "decalatge" entre la sol.licitud de la consulta i la seva atenció.

Mateu creu que entre les causes, l'augment dels casos de salut mental es deu a no poder assimilar tota la informació a la qual es té accés i que per tant, genera molts dubtes, sobretot entre els joves.

ACN/DdG

27/08/2015

Diari de Girona