Si et controla, no t’estima

Creix un 10% la violència masclista entre menors que no identifiquen el maltractament 

No ens hauríem imaginat mai que això ens pogués passar a nosaltres. Som una família de classe mitjana (tots dos funcionaris), en què tant ell com jo creiem que tenim una relació molt igualitària, i així ho transmetem a la nostra única filla. L’ eduquem en el respecte, en la igualtat d’oportunitats, en la independència... Però sembla que de tot això res no li deixa empremta. Als 16 anys va començar a canviar. Va començar a sortir amb un noi de 21 anys, i aviat va deixar de parlar-nos, va canviar de manera de vestir, de pentinar-se, de maquillar-se. Es va tancar en si mateixa, sense que nosaltres, els pares, poguéssim fer-hi res... Fins que un dia vaig entrar al lavabo i li vaig veure uns blaus. La maltractava!”. La Maria (nom fictici per voluntat explícita) i el seu marit van acompanyar la seva filla a interposar la corresponent denúncia davant la Policia Nacional d’Alcalá de Henares.

Ell ha estat condemnat. La jove, que va deixar els estudis, es recupera psicològicament. Però com va arribar a aquesta situació? La resposta de la seva mare és clara: “No va saber entendre que l’estava controlant fins a anul·lar-la completament”. Segons l’estudi Percepció de la violència de gènere en l’adolescència i la joventut , promogut per la Delegació del Govern per a la Violència de Gènere del Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat , un 33% dels menors no identifiquen els comportaments de control com a maltractament. És a dir, una de cada tres menors considera inevitable o acceptable en algunes circumstàncies “controlar els horaris de la parella”, “impedir a la parella que vegi la seva família o amistats, no permetre que la parella treballi o estudiï” o “dir-li les coses que pot o no pot fer”. Una de cada deu pot arribar a admetre la violència verbal, és a dir, que la insulti i la vexi tant en privat com en públic. Aquesta permissivitat, afegida a l’ús de serveis de missatgeria que permeten la comunicació instantània a través dels smartphones, és a l’origen de l’increment dels casos de violència de gènere en els menors, tal com han reiterat moltes vegades tant la delegada del Govern per a la Violència de Gènere, Blanca Hernández, com la presidenta de l’Observatori per a la Violència de Gènere del Consell General del Poder Judicial, Ángeles Carmona. 

Una prova d’això és que en els primers sis mesos d’aquest any els jutges han dictat ordres o mesures de protecció per a 354 menors, mentre que un centenar de nois que no han complert els 18 anys han estat condemnats per maltractament (en la majoria de casos el maltractador és major d’edat), segons les últimes estadístiques del CGPJ. Des del telèfon ANAR, al qual es deriven les trucades rebudes al 016 relatives a violència de gènere dels menors, també alerten d’aquest increment. Des del 2009 s’han multiplicat gairebé per 10 el nombre de trucades denunciant aquest tipus de violència. “Només l’any passat l’increment del nombre de trucades va ser de 34,9%”, assenyalen en l’informe relatiu al 2015. En aquest període van rebre 2684 trucades, que corresponien a 1741 casos. No tots corresponien a menors maltractades per les seves parelles o exparelles, també feien referència a la situació de maltractament que vivien a casa. Gairebé 400 casos es corresponien a cas de violència masclista soferta per menors. 

L’estudi Ciberassetjament com a manera d’exercir la violència de gènere en la joventut , elaborat també pel Ministeri d’Igualtat , alerta de la falta de consciència d’una part dels joves que el control que s’exerceix a través d’internet forma part de les “pràctiques de risc”. “La naturalitat amb què els joves fan anar internet els fa percebre aquest mitjà com un àmbit social més”, adverteixen els autors. L’increment de casos, la constatació que les xarxes socials poden afavorir l’assetjament i la falta de consciència dels menors obliga a adoptar mesures. Algunes se sentiran dijous vinent i divendres, els dies que el CGPJ celebra el IV congrés sobre violència de gènere, en el qual s’abordarà específicament el tema de la violència masclista en menors.

Des de la Fundació ANAR tenen clar que, després d’haver-se analitzat reiterades vegades quins són els problemes, les solucions passen per l’educació. “L’educació és la vacuna contra la violència”, assenyalen des d’aquesta entitat. Així mateix, s’insisteix en la necessitat de continuar treballant en les tasques de sensibilització i informació per part dels governs central i autonòmics, els cossos de seguretat, els centres escolars i les oenagés “perquè aquestes campanyes funcionen i ajuden els ­menors a prendre consciència d’aquesta violència”. Així mateix, exigeixen recursos públics especialitzats en menors víctimes de violència de gènere, ­inexistent en algunes comunitats. “També considerem imprescindible que tot menor agressor rebi el tractament educatiu i terapèutic necessari, perquè no continuï buscant futures víctimes,” expliquen.

Celeste López

01/11/2016

La Vanguardia

Així són els assetjadors i els assetjats a les escoles

Qualsevol tret que faci diferent un noi és una excusa per a un agressor, observen els psicòlegs

Els experts animen els alumnes que són testimonis d'un cas de 'bullying' a denunciar-lo i a donar-li visibilitat

Quaranta anys d'escola en democràcia, amb un model de coeducació que va generalitzar les aules mixtes, amb l'acceptació més o menys majoritària que les orientacions sexuals són diverses i els joves encara segueixen anomenant "marica" el company que volen humiliar i "puta" la noia que volen desdenyar. “Totes dues són les contrafigures que tenen com a referència els adolescents en la construcció de la seva masculinitat i de la seva feminitat”, afirma el sociòleg Gerard Coll-Planas, professor de la Universitat de Vic (UVic-UCC) i coordinador de les jornades sobre “Perspectives 'trans' en l'àmbit educatiu”, celebrades el juliol passat.

Per a un xaval no hi ha res pitjor que ser tractat de marica. Per a elles, el més insultant és ser titllades de putes. I el ‘bullying’ és, en opinió de Coll-Planas, una expressió d'aquesta fase de construcció de la pròpia identitat, “una expressió que genera violència contra el que és diferent”. “No n'hi ha prou de fer-los una xerrada o d'organitzar un taller, entre altres raons, perquè el seu efecte acaba resultant mínim davant la quantitat de models i d'informacions que reben aquests nois diàriament”, objecta el sociòleg de la UVic. Es tracta, insisteix, d'un problema més complex, que no només es manifesta en forma d'homofòbia, “també de xenofòbia, de racisme, d'intolerància”.

El perfil de la víctima d'assetjament escolar parla de nens (sí, de nens, perquè el ‘bullying’ pot començar als vuit anys) amb una personalitat feble i insegura, amb una baixa autoestima –que pot ser conseqüència, d'altra banda, del mateix assetjament-, que desemboca en fracassos o dificultats escolars, en nivells alts d'ansietat i en una fòbia absoluta al col·legi. L'agressor els elegeix moltes vegades per les seves característiques físiques, perquè porten ulleres, perquè estan grassonets o pel seu color de cabells. Qualsevol tret que els faci diferents del grup és una excusa.

El suport del grup

“L'assetjador, que sol ser una persona que busca el reconeixement dels companys, aprofita aquestes diferències per caricaturitzar la víctima, ridiculitzar-la, perquè així li és més fàcil aconseguir el suport del grup, un grup que moltes vegades no té una escala de valors formada”, constata Ferran Barri, psicòleg clínic i psicopedagog i orientador en un institut de secundària. Els agressors, prossegueix Barri, “són hàbils manipuladors, moltes vegades nois amb problemes d'afectivitat en les seves famílies i que es reforcen fent coses que els fan sentir-se líders”.

Dos de cada tres estudiants que són testimonis d'un cas d'assetjament escolar prefereixen mirar cap a una altra banda i guardar silenci. “I aquesta és la primera conducta que s'ha de modificar”, afirma Ferran Resina, subinspector dels Mossos d’Esquadra i cap de la unitat central de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la policia catalana. Resina considera que, igual que en el seu moment es va treballar per visibilitzar la violència masclista i denunciar-la, amb el ‘bullying’ s'ha de seguir una estratègia similar. “Els que han sigut testimonis d'un cas, els anomenats espectadors, han de fer un pas endavant”, els anima el policia, responsable de les xerrades que des del 2004 realitzen els Mossos a les escoles. Només en l'últim curs van assistir a aquestes sessions unes 120.000 persones, entre alumnes, pares i professors.

Perquè el ‘bullying’ (i ara més amb el ‘ciberbullying’ o assetjament a través d'internet i les xarxes socials) no caduca. “Deixa seqüeles, almenys des del punt de vista psicològic, que es mantenen durant anys”, adverteix Ferran Barri. Una d'elles, explica aquest associat del Col·legi de Psicologia de Catalunya, és que l'assetjador pot seguir sent una persona que reprodueix al llarg de la seva vida relacions de domini, fins al punt de poder arribar a ser un maltractador, mentre que la víctima “sol ser una persona amb dificultats per relacionar-se amb els altres, introvertida, perquè no ha sabut desenvolupar el seu propi patró de conducta social”. Això els converteix, per exemple, en persones amb problemes, fins i tot, per trobar una feina.

Maria Jesús Ibáñez

08/09/2016

El Periódico

Els perills del ‘sexting’

Problemes psicològics, legals o sexuals són els riscos d’una pràctica que afecta un terç dels joves

El Jordi, un nom fictici, ha rebut en un parell d’ocasions fotografies al WhatsApp d’una

companya de classe amb poca roba. “Portava només la part de baix d’un biquini i estava d’esquena amb la cara mirant a la càmera”, explica. El Jordi té només 15 anys. Com ell, un terç dels adolescents d’entre 14 i 18 anys han rebut imatges de menors despullats o gairebé nus al seu telèfon mòbil, segons un estudi elaborat per la Universitat de Lleida (UdL). Aquesta pràctica es coneix com a sexting. La xarxa que més s’utilitza per posar-ho en pràctica és, amb molta diferència, el WhatsApp, seguida del Facebook. “La majoria de conductes d’aquest terç són passives, és a dir, que reben les imatges”, detalla una de les investigadores que ha dut a terme l’estudi, Carolina Villacampa. De fet, l’enquesta destaca que el percentatge de joves que tenen conductes actives -reenviament de les imatges, difusió o producció- és només el 8% del total.

Quan el Jordi va rebre les imatges, no hi va donar cap mena d’importància. “Diria que una la vaig esborrar i l’altra, no ho recordo”, explica mentre la busca al mòbil sense èxit. La seva reacció és l’habitual, ja que més de la meitat (56%) dels 489 estudiants enquestats tampoc hi veuen perills, en la pràctica del sexting. “Quan se’ls preguntava si s’havien sentit molestos, angoixats o avergonyits amb les fotografies, la majoria deien que no, que no els produïen sentiments negatius”, detalla Villacampa. Els alumnes que van realitzar l’enquesta l’any passat cursaven tercer i quart d’ESO o bé batxillerat en cinc instituts de les comarques de Ponent.

“Aquest tipus de comportament forma part de l’espectre de necessitats que tenen els joves i pot tenir moltes funcions alhora: des de buscar informació fins a la pràctica de la seducció”, explica Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona (UB).

Entre la vergonya i la culpa

El sexting, però, té els seus perills. La majoria són desconeguts per als adolescents com el Jordi. “Un cop envies o reenvies una imatge per un canal, en perds el control, algú la pot penjar a qualsevol xarxa social”, apunta Villacampa. Els dos experts alerten que aquest pas pot tenir conseqüències jurídiques, com delictes contra la intimitat o la pròpia imatge. La situació, però, encara es pot agreujar més, ja que, en tractar-se de fotografies de menors amb un contingut sexual explícit, poden acabar derivant en un delicte de pornografia infantil.

A banda de les repercussions delictives, aquesta pràctica pot provocar enganys que distorsionin la maduresa sexual de l’adolescent. “El creixement sexual hauria de ser ordenat i amb relacions interpersonals més establertes, que estan lluny de la cruesa del sexting ”, explica el catedràtic de la UB. A més a més, afegeix, si els pares o professors enxampen el jove hi ha el risc que es tanqui en ell mateix. També a nivell psicològic pot provocar sentiments de culpa, vergonya i comportaments que afectin la seva identitat sexual. “El que s’entén com a pràctiques sexuals normals es podrien convertir en parafílies”, adverteix Pueyo. Altres conseqüències encara més greus, apunten, són l’assetjament o el ciberassetjament que pot patir l’adolescent per part dels seus companys. “Aquí el dany és més potent perquè afecta la seva integritat física i la sexual, que queda molt exposada”, alerta el catedràtic de la UB.

Davant d’aquesta situació, els experts fan una crida perquè s’eduqui els joves sobre tots aquests perills, de la mateixa manera que es fa amb altres àmbits, com el de les relacions sexuals. “No se’ls ha d’incentivar a practicar-ne, però sí que se’ls ha d’informar de les conseqüències que pot tenir i se’ls ha de dir que, si envien imatges, ho facin sempre a persones amb qui tinguin molta confiança”, puntualitza la professora de la UdL. Tenint en compte que els consells dels adults, com pares o professors, no acostumen a tenir gaire efecte sobre els adolescents, la investigadora també aconsella que s’agafin joves d’edats més grans perquè els facin de tutors a l’hora de donar pautes sobre un funcionament segur de les xarxes social. De fet, aquesta fórmula ja s’està duent a terme en diversos països, com per exemple el Canadà.

Villacampa i Pueyo coincideixen que mesures com la prohibició de les xarxes socials o el controls dels mòbils no tenen cap sentit. “L’únic que poden provocar és precisament l’efecte contrari”, diu el catedràtic. La mateixa Generalitat, davant de l’increment del sexting entre els joves, ha penjat a la seva pàgina web (jovecat.gencat.cat) els perills que comporta i les recomanacions per evitar-los.

El 80% dels adults el practiquen

Però no només són els adolescents els que fan sexting. Segons la investigadora de la UdL, a mesura que l’edat augmenta també creix el percentatge d’aquesta pràctica. Un estudi de la Universitat de Drexel (EUA) publicat ara fa un any ho corroborava. L’enquesta es va fer a 870 persones d’entre 18 i 82 anys. Un 80% admetien haver-ne fet en algun moment de la vida i, entre ells, un 82% durant l’últim any. El 75% dels participants en l’estudi l’havien practicat amb la seva parella, i un 43%, en alguna relació esporàdica. A diferència dels joves, l’estudi defensa que el sexting és positiu per als adults perquè millora la vida sexual de la parella. Ara bé, també té el seu vessant negatiu: el revenge porn (porno de la venjança). Consisteix a publicar fotografies o vídeos sexuals sense el permís de la persona que els protagonitza com un acte de venjança. Les víctimes acostumen a ser exparelles.

Elisabet Escriche

30/07/2016

Ara.cat

Internet i xarxes, darrere d'1 de cada 4 casos d'assetjament i delictes sexuals a menors

Les víctimes solen ser adolescents amb edats compreses entre els 11 i els 15 anys, tant nois com noies

 

Internet i les xarxes socials es troben al darrere d'un de cada quatre casos d'assetjament i delictes sexuals a menors gironins. La majoria de les víctimes tenen entre 11 i 15 anys. A diferència d'altres trams d'edat, aquests delictes comesos a través de les noves tecnologies afecten gairebé per igual tant a nois com a noies. Els agressors -sovint són homes- aprofiten que la xarxa els permet amagar la seva identitat, i que els joves són vulnerables, per enganyar-los amb un únic objectiu: aconseguir fotos i vídeos on apareguin despullats o amb poca roba. El llistat, però, no s'acaba aquí. Hi ha altres adolescents que veuen com després d'una relació fallida l'exparella els amenaça amb fer córrer les seves fotos íntimes pel ciberespai. Els casos més greus són aquells en què la víctima acaba patint abusos o agressions per part de qui ha conegut a través de xarxes socials. Per això, els Mossos consciencien tant els estudiants com els pares sobre els riscos de les noves tecnologies.

En els dos darrers anys, arreu de les comarques gironines, els mossos han rebut 51 denúncies per delictes contra la llibertat sexual on les víctimes tenien tan sols entre 11 i 15 anys. La llista de casos inclou des de coaccions fins a abusos, passant per tocaments o amenaces. I dins aquest global, ja s'han fet un lloc els delictes relacionats amb les noves tecnologies.

A la demarcació, Internet i les xarxes socials es troben al darrere d'un de cada quatre casos d'assetjament i delictes sexuals a menors. Entre el 2014 i el 2015, la policia va rebre divuit denúncies de joves que van patir la part més fosca del ciberespai. I només durant el primer trimestre del 2016, ja n'han entrat cinc casos més.

En tots aquests, la víctima té menys de 18 anys. Però si es posa la lupa al tram d'edat comprès entre els 11 i els 15, aquí és on es concentren el gruix de les denúncies -en concret, setze de les 23 totals. «Estem parlant d'una etapa on els adolescents són més vulnerables, i on els agressors aprofiten per entabanar-los i enganyar-los a través de les noves tecnologies», explica la cap de la Unitat Regional de Proximitat i Atenció al Ciutadà (Urpac), la sotsinspectora Rosa Negre.

Impunitat i invisibilitat

Els agressors, sovint homes, s'aprofiten de la impunitat -i també la invisibilitat-que els donen tant Internet com les xarxes socials. Facebook, Twitter, Skype, Whatsapp, Telegram o d'altres de menys conegudes -com Redtube o Buzzarab- els serveixen de canal per contactar amb les víctimes. Envien missatges als adolescents fent-se passar per un amic seu, a través d'un perfil fals, o bé comencen a xatejar-hi amb l'excusa de fer amistat. Al final, més tard o més d'hora, els demanen fotos o vídeos on els adolescents apareguin despullats o amb poca roba. Després, comencen les amenaces i coaccions.«La gran majoria de casos que ens arriben estan relacionats amb la difusió d'imatges íntimes», explica la sotsinspectora. Però el llistat no es queda aquí. També hi ha joves que, després d'acabar una relació, veuen com l'exparella els amenaça amb fer córrer fotografies compromeses. O casos en què la víctima queda amb aquell qui ha conegut a través de les xarxes i acaba patint un abús o agressió sexual -va passar en set dels 23 denunciats-.

Nois i noies sense distinció

A diferència d'altres trams d'edat, en què les víctimes dels delictes sexuals solen ser noies, les noves tecnologies no fan distincions per sexe. Els il·lícits comesos a través d'internet i les xarxes socials, aquí, afecten gairebé per igual tant els nois com les noies. La sotsinspectora dels mossos tampoc amaga, però, que aquelles denúncies que els hi arriben són només «la punta de l'iceberg». I és que, igual com passa amb altres tipologies delictives, amb aquells relacionats amb les noves tecnologies, hi ha tota una xifra negra que es manté oculta. Al costat del treball per fer aflorar aquests fets, els Mossos d'Esquadra també incideixen en la prevenció. Per això, fan xerrades informatives tant als joves com als seus pares, perquè coneguin que les noves tecnologies també tenen perills.

«D'entrada, s'ha de desconfiar d'aquelles persones a qui es coneix per primer cop a través d'Internet o les xarxes socials; i sobretot, quan s'és víctima d'un delicte, cal denunciar-lo», indica Negre. La sotsinspectora precisa que, per posar-ho en coneixement dels Mossos, apart de trucar al 112 o anar a comissaria, la policia també té un correu electrònic específic: internet.segura@gencat.cat

Fa poc, els Mossos van fer una de les xerrades sobre els riscos d'Internet i les noves tecnologies a l'escola Josep Pallach de Figueres. Per unes hores, els alumnes de 6è-A de primària han canviat la seva rutina habitual i dos agents els consciencien sobre els riscos d'internet i les xarxes socials. Els policies s'ajuden d'un vídeo en què es mostra el cas d'una adolescent, assetjada per un jove que es fa passar per amic seu. Com que la noia té dades de contacte públiques a Facebook i dóna detalls de la seva vida personal, ell aconsegueix saber on viu i per on es mou, fins al punt d'arribar a perseguir-la. Es tracta d'una ficció, però basada en fets reals, amb què la policia pretén advertir els menors i, també, els pares dels perills de la sobreexposició pública a la xarxa i del comportament que adopten alguns pederastes.

ACN/DdG

27/04/2016

Diari de Girona