El Centre de Genètica Cardiovascular de Girona investiga les causes de la mort sobtada
 |
| Getty Images |
L’octubre del 2008, David Grau, que aleshores tenia 45 anys, va tornar a néixer. Mentre jugava un partit amistós de veterans contra un equip irlandès al pavelló de Fontajau de Girona, el cor va deixar de bategar-li. Tot va ser molt ràpid i no recorda en quin moment va perdre el coneixement, ni tan sols va notar el fort impacte del seu cos contra el parquet de la pista. Només té un record vague concentrat en dècimes de segon. “Mentre queia, vaig pensar: que n’ets, de burro! Per què caus? Ningú t’ha fet cap traveta”, rememora. Havia estat víctima d’una mort sobtada, una alteració que afecta 3.500 persones cada any a Catalunya, 30.000 a Espanya i 800.000 al món occidental.
Es calcula que cada any es produeixen a tot el món set milions d’infarts; a la imatge, uns metges intenten reanimar un pacient que ha patit un atac de cor El conserge del pavelló havia seguit la jugada a través del circuit intern de televisió i va pensar que el maletí de primers auxilis que l’Akasvayu Girona –equip desaparegut feia uns mesos per problemes econòmics– s’havia deixat a les instal·lacions podria servir per tornar a la vida en David. A dins hi havia un desfibril·lador. Entre el públic assistent al partit hi havia una metgessa, que li va fer les maniobres de reanimació amb l’aparell. Havien passat ja set minuts des que Grau va patir el col·lapse i les possibilitats que sobrevisqués eren cada cop més escasses. “Per cada minut que passa després de la pèrdua de batec, tens un 10% menys de possibilitats de sobreviure. Em van desfibril·lar al límit”, recorda. “Em sento com si m’hagués tocat la loteria. Que després de set minuts et ressuscitin i tinguis una bona qualitat de vida és quasi un miracle”, afegeix. Sota la pell porta implantat un petit desfibril·lador automàtic que funcionarà si algun dia el cor li falla de nou. És el que ell anomena “una assegurança de vida”.
Grau va patir una isquèmia, una falta d’arribada de sang a una part del teixit cardíac per l’obstrucció d’una artèria coronària. Aquest tamponament és normalment progressiu i molt probablement li va començar quan era jove. Quan va patir l’aturada, una de les artèries estava totalment obstruïda, i l’altra en un 70%. Un problema que ni les revisions periòdiques que li van fer durant el temps que va jugar a bàsquet o a la feina van poder detectar i que es va solucionar amb la implantació d’un doble bypass.
Però no totes les morts sobtades estan causades per una obstrucció de les artèries coronàries. En gent jove, es deuen sobretot a malalties genètiques i hereditàries. “La genètica de la mort sobtada és una disciplina nova. Vint anys de recerca en aquest camp han permès passar del desconeixement absolut sobre les causes de la mort sobtada en gent jove a conèixer-ne una quinzena de malalties i més d’un centenar de gens”, explica el prestigiós cardiòleg Ramon Brugada, que dirigeix el Centre de Genètica Cardiovascular de Girona, un referent a l’Estat espanyol en mort sobtada que investiga casos en gent jove. El centre té en marxa una quinzena de projectes de recerca sobre la mort sobtada, que entre altres factors han permès descobrir gens causants de la mort sobtada en persones epilèptiques i els gens que causen la miocàrdia hipertròfica –tenir el cor més gruixut del normal– que pot ser la causant de la mort sobtada fins i tot en el lactant.
Entre els projectes que té en marxa el centre, destaca el cas d’una família de les illes Canàries amb més de 2.500 membres, dels quals els joves han patit durant tres segles mort sobtada. En els últims 18 anys, 34 joves havien mort per aquesta causa. L’equip de Ramon Brugada va descobrir el defecte genètic, la qual cosa va permetre tractar els portadors d’aquella mutació, unes 200 persones.
Brugada aconsella a les famílies de les quals un membre jove ha patit mort sobtada que vagin al metge per descartar que pateixin una malaltia genètica. En aquest sentit, el projecte Moscat, que el centre porta en col·laboració amb el Tribunal Superior de Justícia i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, persegueix aquest fi. “Sospitem que un terç de les persones que han patit una mort sobtada i a les quals el forense no hi troba una explicació és a causa d’un defecte genètic”, explica Brugada.
Més important que el tractament a posteriori d’una mort sobtada és la seva prevenció. Per això, el centre promou hàbits saludables i remarca la importància de l’electro-cardio-grafia entre els escolars. “És una eina molt bona per detectar algunes malalties que predisposen a patir mort sobtada”, recalca Brugada. Els investigadors han fet una prova pilot en 500 nens de 14 anys de diversos instituts de Banyoles, dels quals vuit van ser derivats al cardiòleg. El projecte es podria ampliar a tots els instituts gironins. El centre començarà aviat a investigar les modificacions bioquímiques i els canvis del cor en corredors que fan ultramaratons, un dels esports més exigents a nivell cardiovascular. La maquinària investigadora no s’atura.
Sílvia Oller
16/11/2012
La Vanguardia
