“L’única cosa que pots fer és abraçar la persona i plorar amb ella”

Dr. Ferran Sabaté, pediatre, metge cooperant

Tinc 64 anys. Barceloní. Casat. Dos fills. Sóc professor de la UB i pediatre de la sanitat pública. L'educació i la sanitat són la base de qualsevol política. Estic en la línia evangèlica de l’Església adventista.

Què el va dur a ser metge?

Cada setmana al full parroquial de la meva església hi havia el relat d’una persona que treballava ajudant els altres en algun lloc llunyà.

Quan som nens molts volem ser missioners, però després...

La meva primera destinació, el 1980, va ser un hospital rural a Angola, encara en guerra civil quatre anys després d’haver obtingut la independència. Va ser arribar-hi amb la meva dona, que és llevadora, i preguntar-me: “ Però on ens hem ficat?!”.

L’hospital estava en funcionament?

No, tots els metges havien marxat, quedava mitja dotzena de personal autòcton que feien d’infermers sense ser-ne.

O sigui que estava tot per fer.

Sí, però van començar a arribar pacients i més pacients i aviat vam tenir cent llits i tots plens. En les èpoques de pluja, quan el mosquit anòfel ataca, teníem dues persones en cada llit.

Vostès es van salvar del paludisme?

Sí, però no de la Unita: quan feia tres anys que érem a Angola ens van segrestar. Feia dos mesos que havia nascut el nostre fill, en un part que vaig assistir jo mateix, però no van permetre que ell i la meva dona es quedessin a casa.

Probablement el seu fill ha estat el segrestat més jove de la història...

Vam caminar més de 1.000 quilòmetres travessant la sabana i el desert del Kalahari fins a la frontera sud amb Namíbia. Durant tres setmanes vam caminar vuit o deu hores diàries amb un sol àpat a base de moniato. Miraculosament la Conchita va poder alletar l’Elavoko.

... un nom exòtic.

Significa esperança en la llengua de la zona, l’umbundu. L’últim tram el vam fer en un camió militar, durant una setmana vam viatjar de nit. El fred i la gana eren terribles.

Quants eren?

També havien segrestat una infermera argen­tina i un matrimoni brasiler que exercien de professors. Ens vigilaven un centenar de guerrillers.

Què el va impactar d’aquest viatge?

Vaig comprendre la transitorietat i la fragilitat humanes. Ens vam creuar amb un grup de pigmeus, potser les últimes persones que viuen de la caça i la recol·lecció. Ens van oferir la seva mel. S’aprèn la importància de la solidaritat que és essencial per sobreviure.

Fins i tot amb els guerrillers?

La síndrome d’Estocolm apareix com una cosa molt natural quan entens les seves motivacions i carències. En compartir, t’humanitzes.

Per què van segrestar l’únic metge de la zona?

A la guerra hi ha qui creu que com pitjor, millor. La inestabilitat juga a favor seu i els dóna visibilitat internacional. Al campament al qual ens van portar hi havia retinguts una doctora suïssa de la Creu Roja Internacional i un sacerdot espanyol que feia un any i mig que era allí.

Això ha de desanimar molt.

Vaig pensar que el meu fill faria la mili amb aquesta gent, però després de tres mesos en una cabana sempre vigilats per gent armada, ens van canviar per aliments, medicaments i roba.

Li va passar alguna cosa essencial?

Sí. Vaig aprendre l’art de la paciència. Ens vam dedicar a formar infermers. Mentrestant, l’hospital va ser cremat i els nostres col·laboradors, dispersats.

I li van quedar ganes per continuar treballant de cooperant?

No vam voler que la situació ens acovardís i ens en vam anar a Tanzània, on va néixer la nostra filla Neema ( gràcia, en suahili). Vam estar quatre anys en un hospital rural a prop del llac Tanganyika, on Stanley va trobar Livingstone sota la copa d’un baobab.

Un lloc preciós.

Allà vam veure els primers casos de sida, que tractàvem desgraciadament sense èxit. I va passar una cosa que em va marcar molt.

...

Al costat de l’hospital hi havia una leproseria. Una nit un leprós va anar a les latrines, es va desestabilitzar i va caure al fossat. A trenc d’alba vam sentir una veueta que demanava auxili. Per treure’l calia baixar a buscar-lo. 

I submergir-se en els excrements?

Sí. Ningú no va voler fer-ho i va acabar baixant-hi el capellà. Al món molts som invàlids, uns físicament, d’altres mentalment, i la majoria espiritualment.

Com va ser la tornada a Barcelona?

Vam tornar en l’etapa escolar dels nostres fills i el contrast va ser xocant. Vaig passar d’atendre persones realment malaltes a atendre casos molt banals. Donem molta importància a coses que no en tenen. Sentia nostàlgia perquè aquí no era necessari, i allà hi ha una gran diferència entre ser-hi i no ser-hi.

Va continuar cooperant?

Sí, però per períodes més limitats. Vaig estar a Hondures, Perú, Bolívia i a Ruanda després del genocidi. No saps què cal dir per consolar. Et quedes sense paraules, l’única cosa que pots fer és abraçar la persona i plorar amb ella.

La medicina s’està deshumanitzant?

S’està perdent el diàleg, estem substituint la paraula per les màquines de rajos X i els escàners. El perill és que la medicina es converteixi en un supermercat i el metge en un expenedor de receptes i proves.

No es posi trist...

Creixem en el contacte amb els altres. Cal tenir la ment i el cor oberts.

Ima Sanchís

27/01/2016

La Vanguardia

La Diputació promou l´accés de les prostitutes als serveis sanitaris i socials

 L'associació Genera i la Diputació de Girona signant el conveni

Les dones que exerceixen la prostitució a Girona són les destinatàries d'un projecte que vol facilitar el seu accés a l'atenció sanitària, però també als serveis socials i a l'assistència que els permeti trencar amb una situació que, majoritàriament, és d'aïllament i discriminació. Amb aquesta finalitat, l'associació en defensa dels drets de les dones Genera i l'òrgan de salut pública de la Diputació, Dipsalut, han subscrit un conveni de col·laboració per 3 anys que dóna continuïtat a una feina que ja es ve realitzant des de 2008.

Es tracta d'un programa d'atenció integral que es desenvoluparà fins al 2016 i que està pressupostat en 174.111,78 €, 96.000 dels quals els aportarà la Diputació. El seu objectiu principal és millorar les condicions de vida d'unes dones que -tal com remarquen els promotors de l'acord- pateixen un alt risc d'exclusió social i moltes dificultats per acudir a la xarxa de serveis. En aquesta línia, el pla dissenyat per Genera incideix en la intervenció directa als llocs on s'exerceix la prostitució o la millora de la prevenció de malalties de transmissió sexual i especialment de la sida.

Dones molt aïllades

Genera és una entitat privada sense ànim de lucre especialitzada en prostitució i en tràfic de dones que presideix Clarisa Velocci, qui ahir va destacar la signatura del conveni com un pas més en el compromís de la Diputació amb la seva tasca. Les actuacions de l'entitat a Girona es van iniciar el 2008 i, des de llavors, l'ens provincial ha subvencionat diversos dels seus programes.

Ara, amb l'acord de col·laboració, Velocci va remarcar que Genera augmenta els recursos per "arribar de manera més focalitzada a les dones més aïllades, d'un col·lectiu ja d'una alta fragilitat social" i va valorar positivament la possibilitat de valorar-ne els resultats d'aquí a tres anys.

La presidenta de Genera va explicar que, el 2008, l'associació tenia la percepció que a Girona hi faltaven projectes d'intervenció directa que poguessin fer de nexe entre unes dones "aïllades socialment" i els recursos sanitaris, socials i pel tractament de violències. "Vam comprovar que hi havia una mancança de recursos en un ?territori on era evident que hi havia prostitució", va afirmar Velocci. En canvi, ella mateixa va apuntar que Girona sí és pionera en protocols per la violència de gènere.

Carreteres i clubs a l'Empordà

Per aquest motiu, l'entitat va iniciar una prospecció per determinar el seu àmbit d'actuació, en el qual han distingit carreteres en espais no urbans i locals en els quals s'excerceix la prostitució. Pel que fa a les primeres, Genera s'ha centrat en la N-II, des del nord de Girona fins a la frontera amb França; en la C-260, entre Roses i l'Escala; i també en la Jonquera. Fora de la via pública, l'organització intervé en clubs de carretera de l'Empordà -Agullana, Capmany, la Jonquera i a les proximitats de Figueres, va concretar la presidenta-.

Un dels problemes més greus que l'associació ha detectat a Girona és la dificultat de les prostitutes per empadronar-se als municipis, ja que els resulta molt difícil desplaçar-se a Barcelona -al consulat pertinent- i resoldre les gestions que els permetrien accedir a la targeta sanitària. Velocci va explicar que aquesta situació afecta de manera destacada a les moltes dones provinents de l'Europa de l'Est que treballen a Girona.

L'accés als serveis sanitaris és la principal demanda d'aquestes dones i, tal com va aclarir la presidenta de Genera, no només pel que fa a la salut sexual i reproductiva -que és la més requerida-. Velocci va explicar que la seva associació procura millorar la qualitat de vida de les prostitutes, es preocupa per les seves condicions de feina i, des de fa anys, treballa de manera coordinada tant amb els serveis socials com amb els cossos de seguretat. En aquest últim cas per intervenir i combatre un altre dels problemes més greus: la violència.

Pili Turon

07/08/14

Diari de Girona

Els sensepapers hauran d'acreditar tres mesos d'empadronament per accedir a la sanitat a Catalunya

Salut crearà un document específic i renovable d'un any de durada per donar cobertura a les 600.000 persones que el govern espanyol expulsa del sistema, de les quals 180.000 són estrangeres. 

La Generalitat no tem un efecte crida

El decret espanyol deixa 600.000 ciutadans
sense atenció sanitària. A la foto, un CAP a Salt 
Foto: Cèlia ATSET

La conselleria de Salut crearà un document específic, al marge de la targeta sanitària, per donar cobertura a les 600.000 persones que segons el Govern quedaran al marge del sistema arran del decret aprovat pel govern espanyol.

El director del CatSalut, Josep Maria Padrosa, ha confirmat que "cap immigrant quedarà desatès a la sanitat pública", tot i les restriccions imposades des de Madrid. Per obtenir el document, la Generalitat reclamarà als sensepapers que acreditin la seva identitat, que faci almenys tres mesos que estan empadronats i que acreditin documentalment o amb una declaració jurada que tenen uns ingressos inferiors a la renda bàsica per a la inclusió i protecció social. El topall dels tres mesos d'empadronament evitarà, segons el Govern, el turisme sanitari. La Generalitat, a més, cobrarà l'atenció sanitària als països d'origen dels ciutadans estrangers, tinguin o no un conveni establert per fer-ho.

El nou document específic per als que s'hagin quedat fora del sistema tindrà un any de durada i inclourà la prestació farmacèutica amb copagament del 40%. El primer any donarà dret a atenció primària i atenció urgent, i per a l'atenció especialitzada caldrà una altra autorització: la d'una comissió formada per personal mèdic. Al cap d'un any es podrà renovar la targeta i s'hi afegirà l'atenció especialitzada.

Salut xifra en 600.000 les persones que es quedarien sense cobertura sanitària, segons el nou decret, i 180.000 són estrangeres. La conselleria creu que la majoria de persones de nacionalitat espanyola que se'n quedarien fora –professionals liberals que no han cotitzat, religiosos o persones sense recursos– podran continuar mantenint la targeta sanitària actual quan regularitzin la seva situació a l'INSS. Salut estableix un període transitori de sis mesos perquè adaptin la seva situació al que estableix el CatSalut. Durant aquest període podran continuar accedint al sistema sanitari com fins ara.

En roda de premsa, el conseller de Salut, Boi Ruiz, ha dit que no preveu un efecte crida pel fet que Catalunya sigui de les poques comunitats autònomes que donarà cobertura als sensepapers. Andalusia, el País Basc, Astúries i Navarra també es neguen a complir el decret. Ruiz ha dit, però, que si es produeix l'efecte crida "ja l'abordarem".

El Govern certifica, per tant, la seva negativa a deixar sense atenció sanitària pública els immigrants sense papers. Els metges també s'han rebel·lat contra el decret del govern espanyol que restringeix als immigrants l'accés a la sanitat i alerten que poden revifar malalties infeccioses, com la tuberculosi. En un article publicat a l'ARA, el president del Col·legi de Metges, Miquel Vilardell, així com metges d'atenció primària i d'hospitals públics, ja van anunciar que incompliran el decret i continuaran atenent immigrants sense papers sense demanar-los si tenen o no targeta sanitària.

Lara Bonilla
30/08/2012
Ara.cat

Catalunya garantirà als irregulars l´assistència sanitària

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha confirmat aquest dimecres que Catalunya garantirà l'atenció sanitària als immigrants irregulars en les mateixes condicions que fins ara, tot i l'entrada en vigor del reial decret sobre salut del govern espanyol que nega la targeta sanitària a aquest col·lectiu. En resposta a una interpel·lació del grup parlamentari d'ICV-EUiA al ple, Ruiz ha assegurat que, mentre les persones que es troben en aquesta situació no obtenen la nacionalitat que els dóna dret a assistència sanitària, el Govern li donarà aquest dret. Ho farà, ha dit, per una qüestió de "solidaritat", ha dit, però també de "salut pública", per evitar que es propaguin malalties que ja estan radicades.

El conseller de Salut ha explicitat la seva opinió desfavorable al decret impulsat pel govern espanyol sobre la salut i que pretén reduir la despesa en aquest àmbit en 7.000 milions d'euros. Segons ha dit, aquesta posició ja ha estat traslladada pel Govern a la ministra del ram, Ana Mato. Entre altres discrepàncies, Ruiz ha destacat el fet que es deixi sense assistència als immigrants irregulars. La mesura respon a la crida d'atenció que es va fer des d'Europa per tal que es regulés la situació, ha afirmat, però la manera en què s'ha fet no és la correcta, ha afegit.

Segons Ruiz, el fet que aquest col·lectiu no disposi de targeta sanitària -per tal d'evitar que pugui accedir directament a la targeta sanitària a qualsevol país de la UE- no ha de significar que es quedin sense assistència. En aquest sentit, el conseller ha anunciat que almenys Catalunya garantirà l'assistència "mentre no tinguin la nacionalitat que els hi doni el dret" per tal que sigui atesos en les mateixes condicions que ho eren fins ara.

A banda de la "solidaritat" de Catalunya amb els immigrants irregulars, Ruiz ha argüit raons relacionades amb la salut pública. Segons ha dit, Catalunya no es pot arriscar a deixar sense atenció sanitària a persones que vinguin de països on tenen un nivell inferior de salut pública i es propaguen malalties que aquí estan eradicades.

Ruiz també ha defensat que es mantingui un sistema nacional de salut que garanteix l'assistència universal a tots els ciutadans, i es vagi cap a un sistema d'assegurats. I ha demanat que es contemplin límits per al copagament de serveis com el transport sanitari per tal de no perjudicar els malats crònics que el necessiten.

Pel que fa a l'establiment d'un fons de garantia suportat per totes les comunitats autònomes per pagar aquells ciutadans que són atesos en una comunitat diferent de la seva, s'ha mostrat favorable al principi. No obstant això, ha assenyalat que la manera en què s'ha plantejat el converteix en "irrealitzable".

El conseller ha qualificat el preàmbul del decret com "vejatori" perquè culpa les comunitats autònomes del dèficit de l'Estat. Així, ha defensat els esforços de Catalunya per mantenir, al llarg de la història, la qualitat del sistema sanitari amb un finançament deficient. Ruiz també ha lamentat la vulneració de competències que es dóna amb aquesta norma.

Segons ha declarat el conseller en resposta a una altra interpel·lació -en aquest cas, feta pel grup d'ERC-, la Generalitat ja ha fet el "màxim esforç possible" i, per tant, no es poden fer més ajustaments en l'àmbit de la sanitat "sense posar en perill el model". Ruiz ha insistit en l'oposició del Govern al reial decret i ha criticat les previsions d'increment d'ingressos que ha plantejat el govern espanyol. El conseller ha parlat, per exemple, del 10% que hauran d'assumir els pensionistes en el cost dels medicaments. Segons el govern del PP gràcies a aquesta mesura s'aconseguirà recaptar 3.000 milions d'euros, una xifra que dista molt de la realitat segons Ruiz.

A pesar de la insistència de la diputada d'ERC Carme Capdevila perquè el conseller es pronunciés al voltant de la possibilitat que el Govern no apliqui el contingut del reial decret, el conseller de Salut s'ha limitat a reiterar la confiança en què el govern espanyol rectifiqui aquells punts del reial decret que incompleixen l'Estatut i la Constitució.

Tot i els seus arguments en contra, que -segons ha dit- ja ha trasllat a la ministra Mato, Ruiz ha volgut donar una oportunitat a la negociació. Segons ha dit, la responsable de sanitat de l'executiu espanyol s'ha msotrat disposada a escoltar i incorporar les peticions que ha fet el Govern. Per això, ha explicat, de moment han optat per no portar el decret davant els tribunals. No obstant això, el Govern ja va anunciar aquest dimarts que portaria aquest decret, juntament amb el d'ensenyament, al Consell de Garanties Estatutàries com a pas previ a la seva impugnació al TC.

ACN

09/05/2012

Diari de Girona

Els majors de 26 anys que no cotitzen, sense sanitat

 

Hauran de demostrar que no tenen recursos o pagar quota

La ministra de Sanitat, Ana Mato, no va dir res als consellers del ram ni a l'opinió pública, en les dues compareixences que va fer per explicar el reial decret de mesures urgents per garantir la sostenibilitat del sistema sanitari, sobre el fet que ciutadans espanyols majors de 26 anys es podrien quedar sense targeta sanitària, és a dir, sense assistència mèdica, si no han cotitzat a la Seguretat Social. Sempre va dir que la sanitat seria universal i "només" exclouria els immigrants sense papers i els europeus que aprofiten l'estada a Espanya per rebre assistència sanitària gratuïta.

Però no era "només" aquestes persones, que exclou, també tots aquells que hagin superat els 26 anys i que no hagin cotitzat a la Seguretat Social, incloent-hi els discapacitats que no arribin a un grau del 65%. Per què? Perquè segons el decret de Sanitat, a partir d'aquesta edat deixen de ser beneficiaris de l'"assegurat", bé el pare o la mare. Per rebre assistència sanitària hauran de demostrar que no tenen ingressos que "no superin el límit d'ingressos determinats reglamentàriament", segons figura al decret. És a dir, que no tenen recursos. Els que superin aquest límit però no hagin cotitzat a la Seguretat Social, com el cas dels rendistes, hauran de pagar l'assistència sanitària. Les professions liberals, recentment incorporades al sistema d'assistència universal, també en queden fora.

La ministra Ana Mato nega aquests extrems, al·legant que el decret no canvia el que estava establert fins ara. Però un cop llegit queda clar que aquest text dinamita gairebé trenta anys de desenvolupament del Sistema Nacional de Salut que va deixar enrere l'Assegurança i l'assistència pendent de la cartilla del cotitzador i família per convertir-se en un dret ciutadà, amb un document individual, la targeta, que donava dret a les prestacions que es paguen des de fa més de vint anys només i exclusivament a través dels impostos.

El text d'ara, en canvi, estableix: "El reconeixement i control de la condició d'assegurat o de beneficiari correspondrà a l'Institut Nacional de la Seguretat Social, (...), que establirà els requisits documentals que cal presentar en cada cas".

L'INSS, dedicat a les pensions, reneix, doncs, i serà el que determinarà qui pot rebre o no assistència sanitària, i ho indicarà a les comunitats autònomes, a partir d'ara simples tramitadores de la targeta autoritzada per l'INSS. Les autonomies hauran de subministrar les dades a la Seguretat Social.

Qui té dret a targeta?

• Afiliat, pensionista i perceptor de prestació periòdica de la Seguretat
• Inscrits a l'Inem, cobrin o no l'atur
• Els que ingressen menys que els que poden accedir a una prestació mínima
• Beneficiaris d'un altre assegurat (cònjuges, parelles, fills menors de 26 anys i grans discapacitats)

Ana Macpherson i Celeste López

26/04/2012

La Vanguardia

Un país amb bones infermeres serà més feliç

Doris Grinspun, infermera

Tinc 59 anys, i menteixo mai. Vaig néixer a Xile i viu a Ontario (Canadà). Sóc infermera de professió i d'ànima. Visc en parella i tinc dos més dos fills, i dos néts. Advoco per una sanitat universal pública: acaba sent més barata i eficaç. Sóc agnòstica de família jueva

Sempre va voler ser infermera?

Als set anys ho vaig proclamar: "Vull ser infermera!"

Què precoç, no?

També vaig voler ser rabí, psicòloga, advocada ... Però va quedar el d'infermera ... i no estava ben vist.

No?

Ser metge, sí, però ser infermera ... era una mica menor. Avui ja és una professió que ha trobat el seu orgull, la seva rellevància. Al Canadà és així, a Espanya encara no tant ...

No valorem aquesta professió?

No prou. Ser infermera és la millor professió del món!

Quina passió.

És un treball més important que el d'un polític: la infermera té la vida de les persones en la punta dels dits. La infermera canvia la vida de la gent.

Ho diu convençuda.

Ho estic: un país amb bones infermeres serà millor i més feliç.

Doncs estem retallant...

Quina gran desgràcia per al benestar dels espanyols!

La infermera és central per a una bona sanitat pública.

I en la sanitat privada, no?

És una fal·làcia que sigui beneficiós que la sanitat privada i la pública vagin de la mà.

Per què?

Una sanitat universal de qualitat només és viable amb un sistema plenament públic. L'ànim de lucre acaba minant la bona sanitat i perjudicant a tots. L'estatus de les infermeres és el millor baròmetre.

En quin sentit?

La infermera s'ha d'implicar amb els pacients, conèixer-los, seguir-los. I per això convé continuïtat, una plaça garantida. Optar per infermeres eventuals ... acaba resultant més car i ineficaç.

Més important són bons metges.

El metge no podrà ser bo sense el concurs d'una bona infermera.

Com ha de ser el repartiment de papers?

Tots dos cuiden i curen, però el metge decideix i dirigeix el tractament contra la malaltia, mentre que la infermera veu el malalt en totes les seves dimensions, holísticament, com a persona en el seu context.

El metge pensa i la infermera estima?

La infermera també pensa: amb l'amor no n'hi ha prou. Si així fos, ¡la simple mirada de la teva mare et sanaria!

I no.

La mirada amorosa de la infermera és necessària ... però ha de sumar coneixements.

Quines tres qualitats ha de tenir una infermera per ser bona?

Primer, coneixement sempre actualitzat: que ens donin oportunitat de formar-nos i que ens exigim estar al dia.

Segona qualitat.

Compassió, humanitat. Les persones a la nostra cura se senten vulnerables!

I tercera.

Passió i perseverança. La infermera ha insuflar energia en el pacient i la seva família.

Tenen fama de ser dures i fredes.

Mantenir la serenitat en tota situació per prendre decisions correctes... no és ser insensible. Confesso que, durant anys, no vaig poder treballar amb nens... M' afectava.

Quants pacients per infermera són aconsellables?

Uns set pacients per infermera. En cures intensives, un parell.

El gran error d'una infermera és...

No ha de fer res per al que no estigui preparada, i no ha d'enganyar el pacient. En res. Si li diu: "Torno en cinc minuts", que sigui veritat! El pacient és molt vulnerable, cal ser molt delicat amb ell.

Per què la infermera protagonitza tantes fantasies eròtiques masculines?

Combato aquest ús degradant: al Canadà hem aconseguit la retirada d'un anunci publicitari que jugava amb aquesta imatge.

Amb les infermeres, ni una broma, eh?

Sóc així: vaig ser sionista i feminista, i l'ardor de la joventut em va portar de Xile a Israel, per construir el país des d'un kibutz...

Era creient?

No tinc temps de creure, em dedico a actuar. Crec en l'energia humana: si vols creure, creu ... Però fes alguna cosa mentre vives!

I què va fer vostè?

Vaig estudiar Medicina, i vaig sortir a fer el doctorat als Estats Units. I ja no vaig tornar a Israel.

Què va quedar de la seva experiència israeliana?

El fonamentalisme religiós perjudica Israel.

Què va aprendre amb el canvi?

Que la vida als Estats Units era més confortable, però la sanitat... era deficient.

Expliqueu-ho.

Per això Barack Obama va intentar reparar-lo, amb un sistema públic universal. Però ha fracassat: aplicar un sistema mixt que acabarà sent costós i ineficaç. El més senzill i barat és un sistema públic universal!

Cap a on hauria d'evolucionar la infermeria?

Hauríem de donar més responsabilitat a les infermeres. La relació amb els metges ha de tendir cap a un genuí mà a mà. Són elles les que coneixen al detall l'evolució de cada pacient.

Per què solen ser elles i no ells?

També hi ha infermers, però encara minoria. La dona ha tingut una major tradició com a cuidadora que l'home.

Hi ha cap pacient seu del qual no s'hagi pogut oblidar?

A tots als que els hi he donat energia, o bé per curar... o bé per morir en pau

Amorosa i sàvia

La població envelleix, i cada dia serà més imprescindible la figura de la infermera amorosa, sàvia i competent, a les mans acabarem tots (amb sort). La senyora Grinspun, remolí d'energia, és una infermera vocacional convertida al Canadà en referent del gremi: ha col·locat a les infermeres en l'eix de la sanitat pública (des de la seva organització: www.rnao.org ), i tots els governants canadencs li demanen consell per gestionar la sanitat. Ja és un referent internacional en el sector, ara convidada per la direcció d'infermeria de l'hospital Universitari Vall d'Hebron per il·lustrar a les seves infermeres, que després han assistit molt atentes al curs d'aquesta entrevista.

Víctor M Amela

02/04/2012

La Vanguardia

Em vaig prometre que no tornaria a passar un sol dia al llit

Manuel Jiménez Ucero, metge pediatre, immunòleg i dietista

Tinc 64 anys. Vaig néixer a Sòria i visc entre Barcelona i Andorra. Sóc metge. Estic casat i tenim tres fills cada un i nou néts. Política? Mai rendir-se. Necessito creure en Déu. El nostre repte sanitari és l'obesitat: dos dies de vida d'un obès equivalen a tres

Què el va fer ser metge? 


Una malaltia que em mortificar de nen. 



Quina malaltia? 


Després d'una infecció d'angines, escarlatina i nefritis, em va quedar una febre persistent. 



Quina edat tenia? 


Dels sis als nou anys vaig estar en un llit, metrallat amb penicil·lina i estreptomicina, amb llargs períodes hospitalitzat... 



Això el va marcar? 


Em sentia apartat, tancat, solitari. Em vaig llegir els 500 llibres de la biblioteca del meu pare, mestre. El meu favorit era Robinson a la seva illa: com jo! I Tom Sawyer, lliure ... 



Com va acabar aquesta historia? 


Als nou anys em van deixar sortir del llit ... i vaig haver a aprendre a caminar. Vaig ser Forrest Gump! I em vaig fer dues promeses. 



Quines? 


Que seria metge de nens i que no tornaria a passar un sol dia al llit. 



I les ha complert? 
Sí! Encara que hagi tingut grip forta, el pànic a ficar-me al llit ha estat més fort. 



Avui, com a pediatre, com hagués tractat a aquell nen febril que va ser vostè? 


Aire pur i vida sana! 



Què va ser el millor de la seva infància? 


Varem passar penúria (el meu pare ens deixava mullar un rosta a cada fill en el seu ou), però dels nou als dotze anys vaig ser feliç. 



Per què? 


Viviem a La Gornal del Penedès: una casa plena de fruita, melons en serradures, raïm penjat del sostre, aventures al castell... Vaig viure com el meu adorat Tom Sawyer! 



I va passar pàgina a les penes! 


Com estudiava amb beca, m'aplicava molt per treure notes altes, i donava classes a altres nois per pagar-me els llibres i després la carrera. I als 19 anys em vaig fer gran. 



Per què? 


La meva mare va emmalaltir greument, va ser hospitalitzada, i el meu pare es va enfonsar. Em vaig fer càrrec dels meus quatre germans, de tot. Els meus companys em portaven els apunts. Em posar a prova..., i vaig treure matrícules d'honor en tot. 



Allò el va forjar? 


Crec en l'esforç, la disciplina, l'autoexigència..., i en què mai hem de rendir-nos. 



Com ha estat la seva carrera de metge? 


Vaig ser pediatre a la sanitat pública i vaig treballar fins a l'extenuació: més de 2.000 nens al mes ... Fins que no vaig poder més i ho vaig deixar tot. 



Què va ser el millor? 
Les vides salvades, com la d'un nen de quatre anys ofegat en una piscina. El donaven per mort, però el vaig posar cap per avall, vaig treure l'aigua, fer un massatge cardíac, boca a boca ... i va ressuscitar. Això ho compensa tot! 



Ha tornat a veure'l? 


No. Avui deu tenir trenta anys. Va ser un estiu a Vallromanes, després va desaparèixer. 



Què el va disgustar de la sanitat pública? 


El malbaratament i la improductivitat. La desgana. La pèrdua de calidesa en la relació metge-pacient, sagrada! No hi ha pública o privada: hi ha bona o mala sanitat. 



En què consisteix la bona sanitat? 


He creat un grup de sis centres mèdics ambulatoris, amb més de 150 metges i col·laboradors: atenem a 20.000 pacients al mes, sense llistes d'espera!, sempre un somriure a la boca per al pacient. 



Com s'aconsegueix això? 


Amb ordre, disciplina, exigència i personal compromès amb l'eficàcia i el servei. 



Quin és el nostre gran repte sanitari? 


L'obesitat!: Som el segon país amb més obesos d'Europa i el penúltim en educació nutricional: quina vergonya! 



Tan greu és el problema? 


L'obès emmalalteix abans i mor abans: cada dos dies d'un obès... equivalen a tres dies. 



Com saber el meu pes saludable? 


Divideix el teu pes entre el quadrat de la teva alçada: si et surt més de 24, compte, actua! 



Què és el primer que hauria de fer? 


Redueix la teva ingesta de carbohidrats (sucres i fècules): estan per tot arreu! Els mengem en excés i engreixen i maten. 



Per què? 


Obliguen el pàncrees a segregar tanta insulina... que s'esgota. I d'aquí les diabetis, acumulacions de greix, deteriorament cardiovascular, úlceres, ceguera... 



Menjaré menys sucres i fècules. 


I menja cinc vegades al dia, en poques quantitats. Això regula els nivells d'insulina, relaxa el pàncrees. I, sobretot, sopar poc: "Sopar curt, vida llarga", va sentenciar Cervantes. 



Què més aconsella? 


L'alcohol excita el pàncrees: si beus alcohol en menjar, t'engreixes més! Pesa't al matí següent de sopar amb alcohol i veuràs que guanyes el doble de pes que sopant sense alcohol. Ah, i no beguis res fred. 



Per què? 


Dificulta la digestió i facilita la fixació de greixos. El pitjor del pitjor per beure: un refresc dolç i fred. Per cert, l'alumini de les llaunes és cancerigen per a la bufeta. El millor per beure: un te verd, tebi. 



Promou alguna dieta? 


La que dic dieta Flash: una fase vegetariana verda i dieta proteinada (un gram de proteïna per quilo al dia), ajudada amb minerals, vitamines i oligoelements per evitar desgast muscular i l'efecte rebot. 



És una crítica a la dieta Dukan? 


Sense control mèdic, la gent s'excedeix amb la proteïna, fins provocar-àcid úric, sobrecàrrega hepàtica i deteriorament de la salut. 



Què és estar sa? 


No fer una cosa pensant en quatre, fumant i assaltant la nevera a la nit.

'La dieta Flash'

És un home orquestra de la salut, metge pediatre i també immunòleg, i a més especialista en nutrició focalitzat en la lluita contra l'obesitat: m'informa que 300.000 espanyols segueixen avui alguna dieta proteinada, i per això en la seva obra La dieta Flash (Planeta) explica quin control mèdic precisa tota dieta proteinada (tan de moda avui en dia) per garantitzar la seva eficàcia i sortejar danys. Per això està formant ara a 200 metges a tot Espanya, que aplicaran aquesta eina des de la seva cadena d'establiments. Jiménez Ucero és fundador del Grup Policlínic d'assistència primària, i de Inforyatrica, associació que presta tota mena de serveis als metges catalans.

Víctor M Amela

30/03/2012

La Vanguardia

Des de darrera un taulell de Farmàcia

Petita reflexió sobre sanitat

Fa pocs dies Mn. Joaquim Casadevall em va donar a conèixer un bloc anomenat s'Arjau. Desprès d’explicar-me el seu significat, em va demanar que l'hi escrigués unes línees, si no recordo malament, sobre la "Sanitat actual" mirada des de l'òptica de la farmàcia.

Sempre he cregut que parlar d’avui sense tindre alguna referència del passat resulta presumptuós. D’on venim, quan parlem de l'atenció sanitària?... Bé, l'atenció sanitària moderna i el sistema de previsió social té el seu origen en la postguerra; més concretament a principis dels anys quaranta. El creador d'aquell sistema fou Girón de Velasco, ministre de treball, també anomenat el “León de Fuengirola” per la seva abundant melena. El sistema es basava en el sistema de previsió sanitària de l’Alemanya de Bismarck. Originalment fou creat per atendre les necessitat sanitàries de la classe treballadora, més precisament els treballadors per compte d' altri. Fou en aquells temps que es començà a crear el sistema hospitalari públic i els ambulatoris (que avui anomenem CAPs d'assistència primària). Alhora es concerta la assistència farmacèutica, originalment a Catalunya per la seva tradició, a càrrec de les mútues. Tot i tenint en comte que ja existien els hospitals comarcals, bàsicament dedicats a la beneficència, i que depenien de patronats locals (formats per representants de l'Església, Ajuntaments, Diputacions, etc.)

Tot això fou l'origen del nostre sistema sanitari actual, adaptant-se al llarg dels temps a la realitat social del moment i des del punt de vista de la qualitat assistencial als coneixements de l’època. Afortunadament ara, molt més avançats. Avui, tenim un sistema sanitari pràcticament universalitzat, tant des de l'assistència mèdica, com farmacèutica. El zenit del nostre sistema sanitari, des del punt de vista de la qualitat, el vam assolir a partir dels anys noranta. No és pretensiós dir que vàrem assolir un nivell de qualitat i cobertura assistencial per sobre de bastants països europeus. Encara que el nostre habitual derrotisme i descontentament endèmic, no ens deixés veure la realitat.

Avui, des del punt de vista de l'atenció farmacèutica, com estem i d’on venim? Doncs venim d’una postguerra on la farmàcia era bàsicament artesanal i tradicional, d'uns anys cinquanta on es començà a desenvolupar el medicament industrialitzat (cosa que va facilitar l'accés al medicament per una gran part de la població: per uns (els treballadors) de forma gratuïta i per als altres, a un preu raonable). Fou a mitjans dels anys seixanta que es va introduir el copagament per la classe treballadora (amb una quantitat molt modesta: 5 ptes) i fou als any setanta que dit copagament passà al que és ara: el quaranta per cent per la classe treballadora i gratuït pels jubilats. Actualment amb la crisis econòmica les coses estan canviant molt ràpidament. Per abaratir costos (ja que l’assistència s’està fent insostenible des del punt de vista econòmic) els estats estan introduint el medicament de baix cost anomenat: genèric. Aquest no és més que aquell medicament que ha perdut la propietat industrial el laboratori investigador.

El medicament d’alta especialització i d’elevat preu, com retrovirals, antineoplàsics, quimioteràpics, etc... s’estan restringint a la farmàcia hospitalària, amb la finalitat de reduir-ne el seu consum i per tant el cost va càrrec de l’administració. Avui tot i aquestes restriccions el cost continua essent tan elevat que el polítics comencen a parlar obertament de universalitzar el copagament a l’assistència sanitària, tant a l’atenció farmacèutica com l'hospitalària.

Hom pensa que això pot ser injust. Bé, tot és opinable, però si que és veritat que potser hauríem de valorar millor, a què i com destinem els recursos ja que no són inesgotables. Els polítics tendeixen a afalagar als ciutadans prometent-los més i millors prestacions sense parar-se a pensar, si això és possible sense comprometre la viabilitat del sistema. Avui això s’està demostrant impossible i irresponsable. Hem entrat en fallida del sistema sanitari, donat que d’un temps aquí no es pot pagar amb normalitat el seu cost. Això ens porta a un sistema injust que fa que existeixin diferències en les prestacions d’una a altra autonomia, depenen de la riquesa de cada una o de la ma foradada dels politics que la governen.

Hem d’acceptar el fet, que ja he dit abans, que el recursos econòmics son limitats i que cal optimitzar-los al màxim i això ens porta a exigir als administradors de els mateixos que ho facin responsablement i assenyadament, sense caure en el populisme fàcil.

El populisme, dóna lloc a grans injustícies; sol perjudicar a la majoria de ciutadans que aguanten amb el seus impostos el sistema, a canvi d’uns suposats beneficis que mai es plasmen en realitats o que només beneficien a minories influents de rellevància mediàtica.

Pensem-hi. Depèn de nosaltres que la qualitat i sostenibilitat del nostre sistema sanitari sigui possible. No podem esperar que allò tingut en temps de riquesa sigui mantingut en temps de pobresa, tot per no desemparar els que ni en temps de riquesa, ni en temps de pobresa mai han tingut res.

Josep Ma Xirgu i Badia
Farmacèutic