La crisi. Solidaritat evangèlica i sense vedetisme

Foto: Jordi Lliterri Boix
Director de CatalunyaReligio.cat

1. La solidaritat evangèlica i sense vedetisme és una via efectiva per lluitar contra la crisi econòmica i les seves conseqüències socials. Episodis de vedetisme, fins i tot algun episcopal, es donen també dins l’Església. Patètic. Però abunda més la solidaritat evangèlica feta amb senzillesa i discreció.

2. Un exemplar cas de discreció és el del monastir de  Poblet. Des de fa mesos hi ha un cartell  a la porta en que està escrit: “Des d’aquest mes, les col·lectes de les misses dels diumenges i festius seran destinades a Càritas. Novembre del 2011”.

3. El periodista Jordi Llisterri recorda  que el caps de setmana es quan els donatius son més quantiosos perquè més gent visita Poblet. Comenta a www.catalunyareligió.cat: “Es un signe més de les coses que està fent la gent d’Església. Els darrers anys no he anat a grup o trobada eclesial on es parli de la crisi i on no es plantegi també què ha de fer personalment cadascú amb el que té a la butxaca. I molts ho fan. Discretament, com opció personal o de grup. Però és que a més, no ho fan ara. Ho han fet sempre (…) La resposta a la crisi es concreta amb el treball de Càritas a cada parròquia, amb les ONG i fundacions de les ordes religioses, o amb les escoles cristianes que deixen de cobrar quotes però sobretot, amb el que fa cadascú amb la seva consciència. I no per la crisi, sinó perquè fa anys que en molts ambients eclesials es treballa i es planteja la necessitat de concretar també la paràbola deñ Bon Samarità en el compte corrent”

 4. Un altre exemple de solidaritat sense vedetisme es el del monestir de Sant Cugat del Vallès. El seu rector Blai Blanquer acaba de complir 50 anys de sacerdoci. Amb motiu de la seva festa jubilar va dir que no volia regals i va demanar als feligresos que pensessin en  Càritas. Els fidels hi han destinat 21.910,96 euros. I per la jornada de “Mans Unides”, hi han destinat 8.594 euros, un 60% mes que l’any passat malgrat la mala època que passen molts ciutadans.

5. Podrien posar-se molts exemples. Com el cas d’una noia batejada d’adulta. Es va quedar sense feina. Va cobrar indemnització. Va tornar a trobar feina al cap d’un mes. I va decidir donar una part de la indemnització a una entitat social. Amb discreció. Sense vedetisme.

Oriol Domingo 

21/02/2012

Blogs la Vanguardia

Contrapunts a una carta episcopal. Evangeli per gogós i bisbes.

Pça Catalunya _ Barcelona

1. Els acampats a Puerta del Sol i Plaça de Catalunya són “un toc d’alerta a les classes dirigents” i “una reacció normal i comprensible a tant escàndol de corrupció”. Ho afirma el bisbe de Solsona, Xavier Novell, a un diari de Madrid on ha presentat el seu llibre “Carta a los jóvenes”. Primer contrapunt. Novell podria haver afegit que l’acampada és un toc d’alerta als bisbes de l’Església i una reacció comprensible a la corrupció pedòfila, a tant dogmatisme i autoritarisme eclesiàstics. Com a mínim, un polític rendeix comptes a la seva consciència, si s’escau a Déu, i als electors. Els bisbes s’estalvien aquest últim pas democràtic.

2. Sobre la Jornada Mundial de la Joventut, Novell profetitza que “la generació de catòlics del futur es reunirà aquí a l’agost; hi haurà els futurs bisbes, els sants del segle XXI”. Potser. Però també hi ha una generació de joves creients que no sintonitzen amb els kikos i les seves cançonetes edulcorades, ni amb els legionaris amb sotana del pocavergonya Marcial Maciel, ni amb espectacles massius. Són joves que, com Jesús, intenten fer de la seva vida un servei als altres, sobretot als més febles, i, com la velleta de l’Evangeli, resen al fons del temple, gairebé al carrer, lluny dels focus mediàtics. Potser aquests joves no seran bisbes mentre el procés de nomenaments episcopals sigui com és, però seran sants.

3. El bisbe també declara sobre determinats joves: “Quan un no ha tastat el goig de servir i de lliurar-se, ha entrat en l’espiral del absentar-se amb el botellón o les drogues, buscant només satisfacció sexual; els sembla que lliurar-se, acompanyar malalts a Lourdes o col.laborar en una ONG, és absurd”. Ja està. Una altra vegada la satisfacció sexual és posada en el mateix calaix que el botellón i les drogues. No! La satisfacció sexual és compatible amb anar a Lourdes, col.laborar amb una ONG, i amb un compromís evangèlic, eclesial, cívic i polític.

4. Un darrer contrapunt. El bisbe diu que la bona notícia de l’Evangeli “ha d’arribar a la gogó, i a la noia que es prostitueix per seguir estudiant”. D‘acord. També ha d’arribar als treballadors, als universitaris, als professionals, als immigrants, als periodistes. I, és clar, l’Evangeli ha d’arribar als bisbes!

Oriol Domingo

7 de Juny de 2011

Font: Bloc: In saecula saeculorum

La Vanguardia