 |
| Foto per: Andreu Puig |
Per a què serveix l'agressivitat?
És una emoció bàsica. És un patró de reacció que manifestem les persones davant una situació de perill.
Té una imatge negativa.
Moralment. Cal distingir agressivitat de violència.
No és el mateix?
L'agressivitat,
biològicament parlant, és bona. Una espècie que perd l'agressivitat no
sobreviu. Però la violència implica la intenció de fer mal.
Som més violents que els animals?
Som tant agressius com altres animals, però com que la violència té intencionalitat, nosaltres som els únics violents.
Per què?
Per les altes capacitats del nostre cervell. Nosaltres podem avançar-nos al futur, podem fer plans. Cap altre animal ho pot fer.
Quin objectiu té el llibre?
Explicar,
també des de la biologia, un aspecte que havia estat del domini de la
sociologia i la psicologia. Fins fa no gaire es considerava que la
violència era un producte de la cultura humana.
I no és així?
Ho
és, però també té una base genètica. La tesi del llibre és que si els
programes de prevenció de la violència mai han acabat de funcionar bé és
perquè només incideixen en l'aspecte cultural i educatiu i s'obliden
del biològic.
Parlem de violència de gènere.
En
efecte. S'han fet moltíssimes campanyes i segueixen havent-hi els
mateixos casos. S'ha fet una gran feina i els casos no disminueixen,
perquè només s'incideix en l'educació, però no en la biologia.
No ho acabo d'entendre.
Hi ha una sèrie de marcadors biològics que són comuns en molts dels agressors.
Hi ha un gen de l'agressivitat?
N'hem identificat 31 que hi estan implicats. I segur que n'hi ha més. Són autèntiques xarxes.
Em parlava dels marcadors.
Nosaltres
tenim uns gens que ens fan més o menys agressius. Però tan important
com això és la manera com aquest gen funciona; si ho fa molt o poc.
L'ambient hi posa una sèrie de marques que modulen la forma com
funcionen els nostres gens. Aquesta és una relació directa entre
genètica i cultura.
L'ambient hi posa marques?
Els
tres anys primers de vida són crucials per establir el funcionament
d'aquests gens durant l'etapa adulta. A un infant que de petit viu actes
de violència, se li fan unes marques que el predisposen, tot i que no
l'obliguen, a actuar amb més violència que si hagués viscut en un altre
ambient. Per tant, parlem d'una etapa preeducativa. Quan arriben a
l'escola, una educació per a la pau és útil, però part de la feina ja
està feta.
Això té solució?
S'hi
pot accedir a través de la cultura. Si la tendència violenta és suau, a
través de l'educació es pot conduir a un llindar més acceptable. Si no,
si és patològic, cal un tractament psicològic i psiquiàtric.
Fa mil·lennis que tenim cultura i la violència persisteix.
Tenim
cultura fa uns mil·lennis davant uns centenars de mil·lennis d'evolució
biològica. Però, amb tot, la cultura ens fa canviar més ràpid que no
l'evolució biològica.
Com?
Hi ha treballs que indiquen que ara hi ha deu vegades menys assassinats que fa mil anys.
Veu un futur sense violència?
Espero
que amb tots aquests estudis aconseguim un futur amb un nivell més baix
de violència. Eradicar-la ho veig difícil, perquè el nostre cervell
funciona així. Al capdavall, la violència inclou intenció, com la
creativitat. Són la cara i la creu. Igual que podem escriure un poema o
fer una escultura, podem cometre un acte de violència extraordinari.
Lluís Martínez
11/11/13
