“Quan et relaxes, et penedeixes de tot i tens por de tu mateix”

Els homes que han exercit violència contra la parella poden recórrer de manera voluntària al servei d’atenció que ofereix l’Ajuntament de Barcelona

El Pau -nom fictici- fa gairebé un any que va al SAH i assegura que amb la teràpia grupal ha pogut identificar la violència. / PERE VIRGILI

El Pau -nom fictici- tot just arriba als 30 anys. Fa gairebé un any que visita el Servei d’Atenció a Homes (SAH) de l’Ajuntament de Barcelona, un centre dirigit a homes per a la promoció de relacions no violentes. “Soc aquí perquè vaig estar a punt de cometre un acte de violència física cap a la meva parella”, explica, i afegeix: “Mai ha passat res molt greu, però ha estat a punt de passar. Hi ha hagut situacions de nerviosisme i de molta tensió, no arribes a posar-li la mà al damunt, però hi veus la possibilitat”.

El Pau va veure de petit com el seu pare maltractava físicament la seva mare. “També vaig veure molta amenaça i violència psicològica, la perseguia...”, relata. Com que era el més gran dels germans va ser molt més conscient de la situació. Precisament, la seva mare va ser una de les persones que el van encoratjar a visitar el SAH. Un dels requisits perquè els homes puguin ser atesos al centre és que hi vagin de manera voluntària.

Laila Aljende és psicòloga del SAH, ha sigut la terapeuta del Pau i assegura que “no existeix un perfil de maltractador”. “Haver tingut un pare que ha maltractat la teva mare no farà que tu facis el mateix amb la teva parella -diu Aljende-. De la mateixa manera, que el teu pare no hagi maltractat mai la teva mare tampoc vol dir que tinguis una bona educació emocional; no hi ha una relació lineal”. Ara bé, el Pau reconeix que el va influir: “Jo tenia normalitzat des de petit que un home havia de controlar la seva dona; la dona havia d’estar-se a casa i si feia alguna cosa havia de donar explicacions. A més, s’hi ha de sumar el meu caràcter gelós i que si les coses no surten com vull, m’enfado”.

En aquest sentit, Aljende assegura que molts dels homes que tracten en el SAH “tenen baixa tolerància a la frustració” i que una dinàmica tan interioritzada és difícil de canviar en poc temps, però “una part de la feina té a veure amb empoderar la persona en la seva capacitat de canvi; si la persona no es creu que pot canviar, tirarà la tovallola”.

“On vas així vestida?”

Tirar gots a terra, donar cops de puny a la porta, cridar-li, insultar-la, dir-li que la roba que porta posada no li agrada... aquestes eren algunes de les actituds del Pau cap a la seva parella. “Ella es rebel·lava i em deia: «Això m’ho poso jo perquè vull»... i sort que treia el seu caràcter, perquè gràcies al seu enfrontament avui soc aquí i això forma part del passat, amb una altra noia més submisa potser hauria sigut pitjor”, assegura, mentre afegeix que al SAH ha après que totes aquestes actituds que tenia “també són violència”.

Aquesta és la tercera parella del Pau i encara segueixen junts: “Quan et relaxes, et penedeixes de tot i tens por de tu mateix, que algun dia en un moment d’inconsciència puguis fer alguna cosa greu”, perquè segons el Pau, “no actues amb consciència, ja que t’estimes la persona que tens davant, per això després sents una ràbia i una violència que no es corresponen amb el que sents de debò”.

En una ocasió, fins i tot hi van haver d’intervenir els Mossos d’Esquadra: “Sort que jo ja havia marxat, perquè si no se m’haurien emportat detingut, simplement per la declaració dels veïns que van sentir cops i crits. Per sort, no va passar d’aquí”.

El SAH ofereix atenció terapèutica personalitzada. En un primer moment, en la fase d’acollida, un tècnic valora la demanda d’atenció. Després s’inicia la fase de tractament, que pot ser individual i/o grupal, i també hi ha una fase de seguiment, un cop finalitzada la intervenció.

El Pau ha participat un cop per setmana en una reunió grupal de dues hores de durada durant nou mesos: “M’ha aportat moltes coses. Escoltar la història dels altres i veure la manera de reaccionar que han tingut t’ensenya molt més del que et pugui dir un psicòleg”.

El Pau ara ja té l’alta i fins tot ja parla de paternitat amb la seva parella, tot i que assegura que fins que no vegi que hi ha estabilitat durant uns mesos no s’hi posaran. “Ella ja em pressiona, però”, diu somrient. “Com que ja té l’alta, fem un seguiment al cap d’un mes, de sis mesos, d’un any i de dos anys. En qualsevol moment, els usuaris poden reobrir el cas si ho consideren necessari”, explica Aljende.

Contacte amb les parelles

En la fase d’acollida, una de les primeres accions que es duen a terme és contactar amb les parelles o exparelles dels usuaris del SAH per avaluar el risc en què es troben i per contrastar versions. El contacte el fa la psicòloga de dones, Raquel González: “Mirem si estan ateses en algun servei específic de violència. Pot ser que reaccionin a la defensiva, diuen que no n’hi ha per tant. Les etiquetes no agraden. Però demanar ajuda per a l’home és diferent i, a vegades, pot ser una porta d’entrada per a elles”.

La Maria -nom fictici- va ser atesa durant anys pel SARA, el servei municipal d’atenció adreçat a dones, infants i adolescents en situació de violència masclista, a causa de la relació amb el seu exmarit. La seva actual parella -a diferència de l’exmarit-és usuari del SAH. “Després de separar-me i de fer teràpia al SARA vaig refer la meva vida. Amb la nova parella vaig tornar a identificar conductes de violència i vaig descobrir que existia el SAH. Ell va decidir venir”, diu.

La Maria assegura que, malgrat el tractament al SARA, sempre hi ha el dubte: “L’excuses i et dius: «I si és l’alcohol? Segur que no tornarà a passar», però sempre dus l’escut posat, perquè ja t’ha passat una vegada”.

La Maria ha notat un canvi des que la seva parella visita el SAH, però assegura que la por que torni a passar sempre hi és i anima les dones que estiguin en la mateixa situació que ella a ser fortes: “Davant de qualsevol dubte, falta de respecte o violència física o psíquica cal contactar amb aquests serveis. Això no vol dir que s’acabi la relació. És veritat que a vegades, tot i les mil coses que et passen, segueixes estimant aquella persona i aguantes i aguantes”.

En el cas de la Maria, van ser els Mossos d’Esquadra els que li van recomanar el SARA, però també la van dissuadir de denunciar perquè no hi havia hagut violència física per part del seu exmarit. “Els maltractaments psíquics són pitjors. Jo, en segons quins moments, hauria preferit que m’hagués pegat. Fins i tot em vaig enfrontar a ell perquè ho fes. Estàs totalment indefensa i no trobes sortida, i la violència física és més fàcil de demostrar”, afirma furiosa i plorosa, i afegeix que la justícia “subestima la violència psíquica”.

La seva actual parella es mostrava violenta amb el consum d’alcohol. “L’alcohol és un deshinibidor”, explica Aljende, però insisteix que no hi ha un perfil concret de maltractadors. De fet, dels 154 homes atesos al SAH el 2016, un 58% no consumien tòxics.

Serveis municipals per a les dones

SARA

El Servei d’Atenció, Recuperació i Acollida (SARA) és el servei municipal d’atenció integral adreçat a dones, infants i adolescents en situació de violència masclista, i a persones del seu entorn pròxim directament afectades. Ofereix informació i assessorament, tractament psicològic, assessorament legal, inserció laboral i accés a recursos específics de protecció.

SAS

El Servei d’Atenció Socioeducativa de l’Agència ABITS per al Treball Sexual (SAS) és el centre municipal d’atenció integral per a dones que exerceixen treball sexual i per a víctimes d’explotació sexual. Ofereix orientació social, sanitària, laboral i/o jurídica i atenció psicològica.

SAH

El Servei d’Atenció a Homes per a la promoció de relacions no violentes (SAH) és un centre municipal que ofereix informació, assessorament i atenció als homes que volen aconseguir relacions sentimentals construïdes des de la no-violència, el respecte i la igualtat. El requisit per ser atès en aquest centre és anar-hi voluntàriament. També contacten amb les parelles o exparelles d’aquests homes per avaluar el risc en què es troben.

PIAD

Els Punts d’Informació i Atenció a les Dones (PIAD) són serveis municipals de proximitat que ofereixen informació i atenció en tots aquells temes que interessen i preocupen a les dones. Possibiliten l’accés a altres recursos de la ciutat de tipus laboral, associatiu, cultural i educatiu, entre d’altres. També hi ofereixen assessorament jurídic i psicològic de manera gratuïta.

CIRD

El Centre per a la Igualtat i Recursos per a les Dones (CIRD) és un servei de l’Ajuntament que té com a objectiu donar suport i promoure l’equitat de gènere en els projectes, progames i actuacions de l’organització municipal i de les entitats públiques i privades de la ciutat. Ofereix informació, suport i assessorament tècnic especialitzat. Accions i recursos de formació i difusió.

Georgina Ferri

12/03/2017

Ara.cat

Tolerància zero a la violència masclista

Violència masclista: 866 dones assassinades en 13 anys

Les xifres són demolidores i refuten qualsevol argument d’aquells que encara neguen la violència masclista en l’àmbit de la relació sentimental: 866 dones han estat assassinades en tretze anys a mans de les seves parelles o exparelles. 866 vides (que poden ser 874 si es confirmen altres casos en investigació) arrencades de soca-rel per part dels qui suposadament més les estimaven i que han deixat pel camí desenes d’orfes. L’última ahir mateix. Una jove de 26 anys moria degollada pel seu xicot, de 29, a l’interior d’un vehicle a Fuenlabrada (Madrid).

Avui, el dia internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona, sabran aquestes xifres i d’altres que tornen a posar de manifest la gravíssima realitat que pateixen diàriament milions de dones al món. També a Europa. Ahir mateix des de Brussel·les es recordaven els resultats d’una enquesta que assenyalava que una de cada tres dones de la UE de més de 14 anys ha patit violència sexual, violència física o totes dues; la mateixa proporció que les que han patit violència psíquica de la seva parella. El 55% de les europees han patit assetjament sexual i una de cada 20 dones ha estat violada. Com pot ser? Doncs perquè perviu la ideologia masclista: més d’un de cada quatre europeus pensa que pot estar justificat mantenir relacions sexuals sense consentiment; més d’un de cada cinc europeus pensa que sovint les dones exageren les denúncies d’abús o violació.

La Vanguardia

Cinc víctimes al dia per violència domèstica a Girona entre el juliol i el setembre

La policia tramita cada dia cinc denúncies i ha fet 187 detinguts per aquest tipus de delictes a la província durant el darrer trimestre

Les denúncies i les víctimes de violència domèstica han crescut aquest trimestre a la demarcació de Girona. Si durant els sis primers mesos de l'any, les forces policials havien atès quatre víctimes cada dia, ara en canvi, entre juliol i setembre en són cinc. També són cinc les denúncies que s'han recollit a les oficines d'atenció al ciutadà dels Mossos d'Esquadra de la regió Policial de Girona.

Des que va començar l'any, a la demarcació de Girona s'han atès 1.145 víctimes i 443 d'elles, durant el darrer trimestre. Es tracta d'una xifra negativa com totes les de la lluita contra aquesta xacra, que com en moltes ocasions han posat de manifest els experts es tracta d'una xifra que només és la punta de l'iceberg. Ja que els maltractaments bona part d'ells encara es viuen en silenci ja sigui per por de l'agressor o fins i tot per vergonya a l'entorn.

A la demarcació de Girona entre juliol i setembre, s'han detingut 187 homes per delictes relacionats amb la violència masclista. La majoria són majors d'edat i només n'hi ha un que és menor.

Les dades que fa públiques el Departament d'Interior també mostren que els trencaments de condemna per part de maltractadors se situa en 44 durant aquest trimestre.

Una notícia positiva és que a les comarques de Girona des de principis d'any i fins a dia 23 de novembre no s'ha produït cap mort per violència de gènere. A la resta de Catalunya hi ha hagut quatre morts i cap de les dones mortes havia denunciat situació de violència de gènere, i només en un cas l'entorn en tenia coneixement. De fet, tres de les quatre dones convivien amb el seu homicida. Pel que fa a Catalunya, cal destacar que durant aquests nou primers mesos de l'any s'han presentant 9.609 denúncies i s'han atès 9.591 víctimes. De detinguts n'hi ha hagut un total de 3.991 majors d'edat i 24 de menors.

Un altre tipus de violència masclista és el que es dóna dins de les llars però per part d'homes d'una mateixa família que no són la parella de la dona. A Girona les denúncies durant aquest darrer trimestre s'han situat en 77 mentre que el primer mig any de 2016 se n'havien presentat fins a 201. De detinguts entre juliol i setembre se n'han donat 29, quatre eren menors. En alguns dels casos són joves que fan servir la violència verbal o física contra la mare.

Eva Batlle

24/11/2016

Diari de Girona

“Som una xarxa de tendresa”

Ana Bella Estévez, ànima de la multipremiada Fundació Ana Bella

Tinc 44 anys. Sóc sevillana. Estic separada i tinc 4 fills i una néta. Les dones continuem renunciant als nostres drets fonamentals per amor. Les lleis justes es filtren a tota la societat. He fet de la meva vida el meu missatge perquè altres dones puguin també ser felices. Hi ha vida després del maltractament. Catòlica.

Onze anys sent maltractada?

Em vaig casar als 18 anys i als 19 ja era mare. L’estimava. La primera pallissa me la va clavar un dia que es va despertar de la migdiada i jo havia sortit.

Què va fer vostè?

La maleta, però em va convèncer que m’estimava. Pel meu bé em va prohibir sortir sola de casa, maquillar-me, llegir llibres... Cada vegada que algun dels meus fills plorava em pegava. En una ocasió, després d’una pallissa, em va tancar una setmana, sense tele ni ràdio ni telèfon...

Quin va ser el seu pecat?

Estendre la bugada al balcó (un segon pis). Em va acusar de provocar els homes que passaven exposant la meva roba interior. Un dissabte a la nit em va sotmetre a la prova de travessar una discoteca sense que ningú em fregués.

És un boig.

El seu cosí em va treure a ballar sevillanes i jo m’hi vaig negar, però el meu marit va insistir. Quan vaig arribar a casa em va clavar una pallissa terrible. “No m’obliguis a semblar un gelós !”.

Però i la seva família?

M’insistien que l’abandonés, però a ell ningú no li deia res, i de cara a l’exterior era formidable. Jo estava aïllada i confosa.

Quan va reaccionar?

Onze anys després va venir amb un document que volia que firmés en el qual em compro­metia a continuar casat amb ell encara que em pegués. Per primera vegada li vaig dir que no. “El nostre és amor o mort” –em va dir–, i em va clavar el bolígraf a la cama. Va començar a estrangular-me i no m’hi vaig resistir, preferia morir, però el meu nadó va començar a plorar i l’instint de mare em va fer obeir. Després em va violar, com tantes altres vegades.

Un pertorbat.

Una de cada deu de les dones que l’envolten viu en un infern semblant.

Com es va escapar, vostè?

Així que se’n va anar a treballar vaig agafar els meus quatre nens, vaig marxar de Marbella i me’n vaig anar a Sevilla a una casa d’acollida, acabava de denunciar el pare dels meus fills, ­això et fa sentir molt culpable.

I després?

Em van oferir feina de netejadora i un subsidi de 320 euros. Jo havia arrencat un negoci amb el meu marit i parlo anglès. Vaig estripar aquell paper i em vaig dir que no era una víctima sinó una supervivent. Vaig aconseguir feina, vaig comprar un pis que encara pago (ningú no et vol de lloguer) i em vaig formar.

Vostè va canviar les regles del joc.

Sabia que veure dones amb ulls de vellut o amb la cara coberta explicant el seu cas per televisió l’únic que aconsegueix és espantar-te. Vaig decidir sortir a cara descoberta i explicar que si trenques el silenci hi ha vida després del maltractament. Em van trucar més de mil dones.

I va crear la Fundació Ana Bella.

Sí, una xarxa de dones supervivents que utilitzem la nostra empatia, amor i testimoni positiu per acompanyar les dones maltractades durant tot el procés i per empoderar-les.

Un gran treball.

Cal ser molt fort per trencar el silenci, però després surts de la casa d’acollida i la societat et continua veient amb l’ull de vellut, l’administració et dóna un certificat de víctima i les empreses només t’ofereixen feines ocultes, sense prestigi social i poc remunerades.

De netejadores.

Una feina digníssima, però inadequada si t’han repetit que sols serveixes per fregar escales. Les dones que hem sobreviscut al maltractament tenim una alta resistència i tolerància al fracàs, som pacients i perseverants, entenem molt bé el llenguatge del cos i ens reinventem cada dia per tirar endavant.

Més que pena mereixen un aplaudiment.

Jo després de les pallisses anava a vendre a la nostra botiga a Puerto Banús, a més de cuidar la casa i els meus fills. Acostumades a viure amb el pes del maltractament, quan ja no el tens voles.

Totes aquelles qualitats enfocades al món laboral són un diamant en brut.

Exacte! Som treballadores molt eficaces. Totes les empreses necessiten promocionar els seus productes i nosaltres necessitem una feina que ens torni l’autoestima, de cara al públic, per ­això vam crear un servei d’ambaixadores de marca i una escola de formació.

Excel·lent idea.

Hem donat formació i feina a 948 dones, aconseguint reduir l’absentisme laboral de les empreses amb la quals col·laborem del 40% a l’1%, i n’hem incrementat les vendes. Busquem més empreses que necessitin treballadores compromeses.

Dones victorioses i no víctimes.

La primera dona maltractada que vaig acollir a casa era una psicòloga que avui ajuda moltíssimes dones. Som una xarxa de tendresa.

L’horror no s’acaba amb la denúncia.

Després hi ha el judici, muntar una vida, recuperar-se de l’estrès posttraumàtic... Oferim ajuda constant, incondicional, no els deixem anar la mà, som una xarxa d’amigues en la qual la víctima es converteix al seu torn en agent de canvi social, ajudant altres dones.

Va decidir dedicar-los la seva vida.

Sí, quan una noia em va demanar que ajudés la seva cosina que va resultar ser la nòvia del meu exmarit. Vaig veure que si jo, que havia estat la víctima d’aquell home i sabia el que era capaç de fer, havia oblidat que hi havia una altra dona al meu lloc, com no se n’oblidaria la societat?

Heroïnes

“Si he estat capaç d’aguantar 11 anys de maltractaments i ho he superat –diu–, no sóc una víctima, sóc una supervivent i un valor positiu per a la societat”. Aquest canvi d’enfocament ens permet llegir la realitat d’una altra manera, no es tracta que una de cada deu dones a Espanya sigui maltractada, pobreta; sinó que un de cada deu homes (al món un de cada tres) no està bé del cap i maltracta, pega, humilia, a qui diu estimar. El problema el tenen ells, les conseqüències les pateixen les dones. Aquest canvi d’enfocament li ha permès crear la Fundació Ana Bella, xarxa de dones supervivents que n’ajuden d’altres a trencar el silenci i refer la vida, una a pp internacional, una escola de capacitació...

Ima Sanchís

29/09/2016

La Vanguardia

Tres avis són maltractats cada dia a Catalunya

La Taula d'Entitats del Tercer Sector demana recursos per protegir les persones grans i presenta un decàleg de propostes, com un telèfon d'atenció personalitzada

D'esquerra a dreta, Albert Solé, cap de Societat de l'ARA; Pilar Rodríguez, representant de la Federació d’Organitzacions Catalanes de Get Gran, Dones i Família (FOCAGG); Enrique Peidro, representant de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC); i Montserrat Falguera, presidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (FEATE) / FRANCESC MELCION

La Federació d'Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) registra cada any més de 1.000 denúncies per part de persones grans que han patit algun tipus de maltractament. Són, segons explica Enrique Peidro, representant de la federació, al voltant de tres casos cada dia. Aquests, però, són només els casos visibles. Segons l'informe 'Maltractaments a les persones grans. Una realitat oculta que exigeix respostes', presentat aquest dimarts a l'Ateneu Barcelonès per la Taula d'Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya, el 90% de les víctimes no denuncien les agressions, i la meitat callen per por. "El maltractament a la gent gran no afecta només les persones grans, també afecta els seus veïns, familiars, les persones que les cuiden i, en definitiva, la societat en general", ha assenyalat l'autor de l'informe, Jordi Muñoz, advocat i president d' EIMA, l'associació per la investigació del maltractament a les persones grans.

La por de denunciar sorgeix del fet que els maltractadors solen ser persones molt properes a la víctima, com ara els fills, els néts, els veïns o els cuidadors. "Moltes vegades els maltractaments vénen de famílies que han claudicat i que en un moment determinat perden el nord", ha indicat la presidenta de la Federació d'Entitats d'Assistència a la Tercera Edat (FEATE), Montserrat Falguera. "De vegades aquest maltractament és per omissió: són famílies que s'han quedat sense recursos personals per fer front al canvi de rol de les persones grans, que abans podien ser un sustent i que ara són un col·lectiu vulnerable de qui s'han de fer càrrec", ha subratllat. "En les societats occidentals les persones grans han deixat de ser símbol de la saviesa i l'experiència per convertir-se en persones marginades. Cal que fomentem una cultura del bon tracte i del respecte a la dignitat, un dret que abasta totes les etapes de la vida", ha afegit la representant de la Federació d'Organitzacions Catalanes de la Gent Gran, Dones i Família (FOCAGG), Pilar Rodríguez.

Educar els nens en el respecte i crear programes per a maltractadors

Per posar-hi remei, Muñoz ha presentat un decàleg de propostes per fer front a aquests maltractaments. Una de les propostes que apareixen en el decàleg és la creació d’un telèfon de consulta i suport especialitzat per a les víctimes, com el que existeix en els casos de violència domèstica, que permetria que les víctimes puguin rebre un primer suport i un assessorament especialitzat de professionals que coneguin les particularitats dels maltractaments a persones grans i que siguin especialment sensibles amb aquestes actuacions. La resta de propostes de la Taula del Tercer Sector inclouen fomentar polítiques educatives de sensibilització per a infants i joves, proporcionar habitatges per a persones grans maltractades, crear programes per a maltractadors, agilitzar els processos judicials o potenciar la coordinació de professionals amb protocols signats i d'obligat compliment per a serveis socials, salut, cossos de seguretat, jutjats i fiscalia, entre d'altres. 

Els avis, les víctimes silenciades

Quan el marit de la Teresa (un nom fictici) va morir, l’agost del 2013, un cosí llunyà de la família es va fer càrrec d’ella. Aquest familiar ja havia demanat diners anys abans al matrimoni, però amb la mort de l’home van començar a desaparèixer joies i diners en efectiu que, com moltes persones d’edat avançada, la Teresa tenia guardats a casa. Tot i que ella ho sospitava, no va dir res. El nivell de vida del cuidador, de 48 anys, anava augmentant mentre ella es quedava desatesa.

La Teresa va tenir sort i una altra cosina va acabar assumint-ne la tutela, malgrat que no han recuperat tot el que l’home es va endur. Ella no en vol ni parlar. A Catalunya milers de persones grans pateixen algun tipus de maltractament, tot i que fins ara s’han fet pocs estudis del fenomen. L’any passat es van atendre 722 ancians per violència domèstica i aquest any, fins al juny, se n’han atès 490. El maltractament als ancians, però, va molt més enllà: desatenció, aïllament, abusos econòmics...

Les xifres creixen i els professionals alerten que la majoria de maltractaments continuen amagats. Amb aquests indicadors, la conselleria d’Interior prepara un pla específic de seguretat, que presentarà les pròximes setmanes i que comprèn totes les àrees. També des del departament de Benestar Social i Família s’han engegat diversos programes per desplegar el protocol elaborat l’any 2012 contra els maltractaments. “És un problema que està despuntant molt, potser perquè la crisi ha accentuat algunes situacions”, explica la secretària de família del departament de Benestar Social, Dolors Gordi.

L’advocat Jordi Muñoz, president de la comissió de gent gran del Col·legi d’Advocats de Barcelona i membre de l’associació per a la investigació del maltractament a persones grans EIMA, explica que el més habitual són les situacions de “deixadesa i abandonament per part dels familiars” i els assumptes econòmics. “Les actuacions van des de deixar-los sense propietats o buidar-los un compte corrent fins a no atendre la persona, no cuidar-la, aïllar-la i no deixar-la participar de les decisions familiars”, afegeix Mario Cugat, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec).

Segons alguns experts, entre el 15% i el 20% de la població d’edat avançada pateix algun tipus de maltractament i, amb l’augment de l’esperança de vida, el nombre d’afectats s’incrementarà. “Els ancians importen poc dins de la societat i es protegeix més altres col·lectius”, lamenta Muñoz. 

Els agressors, a les famílies

La majoria dels maltractaments provenen de la mateixa família. “El que menys es veu és el que passa a les cases”, diu Cugat. Eva Cabanillas, de l’equip de dependència dels serveis socials de l’Ajuntament del Prat de Llobregat -que col·labora amb EIMA-, explica que molts dels casos es detecten a través de l’ajuda a domicili. A banda de la família més pròxima, els ancians també són víctimes d’altres cuidadors que, segons Muñoz, aprofiten “la soledat i la dependència emocional” per enganyar-los. L’advocat identifica un tercer tipus d’agressors: “Hi ha gent que s’adona que determinats ancians estan sols i necessiten suport, es guanyen la seva confiança i els prenen els béns o els diners. La crisi esmola l’enginy”.

Un dels grans problemes és que la víctima no denuncia. “El primer que pensa és que perdrà la persona que el cuida, i per això es denuncia tan poc”, diu Gordi. Aquestes persones, segons explica Cugat, són “febles” i, per culpa del maltractador, queden “aïllades de l’entorn”. És fonamental, per tant, preparar l’entorn per poder detectar els maltractaments. L’any 2012 Benestar va elaborar un protocol per abordar el problema, amb la Diputació, l’Ajuntament de Barcelona i la conselleria d’Interior. Per desenvolupar-lo han creat un programa en tres nivells, amb l’Obra Social La Caixa, que finança part del projecte, i l’EIMA i han creat una comissió nacional interdepartamental de seguiment. “El més important és informar i formar tant els professionals que treballen amb les persones grans com els que en algun moment es poden trobar en aquesta situació”, apunta Gordi. “Tots tenim la responsabilitat social de denunciar”, afegeix el president de la Fatec, que ha impulsat un sistema de denúncies anònimes a través de la seva web conservant l’anonimat. “La denúncia d’una persona externa és, segurament, l’única possibilitat de defensa que tindrà la víctima”, expressa Cugat.

Des de Benestar s’està treballant per formar professionals -l’any passat van ser 900 i aquest any acabarà amb 1.200- perquè coneguin el protocol. Es tracta de personal de seguretat (Mossos, Guàrdia Urbana, personal de Justícia), de l’àmbit social (personal de residències, centres de dia, assistents socials i fins i tot farmacèutics), personal de l’àmbit sanitari i notaris.

Tenir clars els drets

La formació s’ha acompanyat d’una campanya de sensibilització anomenada Patrimoni de la humanitat adreçada a la població en general i també específicament a la gent gran. “Han de tenir clar quins són els seus drets i quines situacions poden considerar un maltractament i han de denunciar o parlar-ne amb algú de confiança”, diu Gordi. En aquest sentit, Muñoz afegeix que la persona ha de prendre consciència de la necessitat de tirar endavant una denúncia. “Encara que el jutge tingui la sospita o gairebé la certesa que hi ha un maltractament, si la persona no es ratifica i el jutge no té un element de prova, haurà d’absoldre el maltractador”, lamenta.

Aquest novembre Benestar començarà una formació dirigida directament als professionals que tracten la gent gran. A cada territori s’aniran creant xarxes per derivacions i seguiments dels casos.

En l’esfera judicial, però, la resposta és encara molt lenta. “Calen mecanismes legals perquè els processos siguin més àgils, com amb la violència contra la dona”, raona Muñoz, que demana més implicació del món judicial. A més a més, critica que, un cop demostrat el maltractament, l’única solució passa per una residència, que no hauria de ser una alternativa per a una persona que esta bé. “Tenim eines legals des de l’any 2000, com famílies d’acolliment de persones grans o pisos de convivència i ajuda mútua, que a Catalunya no utilitzem”, reflexiona l’advocat. Des de la Fatec també s’ha proposat al ministeri de Justícia modificar el Codi Penal per penalitzar els delictes patrimonials a la família si la persona és més gran de 70 anys. “L’única solució a llarg termini passa per l’educació”, afirma Gordi. I afegeix: “No tenim cap millor patrimoni que el de les persones que acumulen l’experiència del temps i la historia del país i de la família”.

La clau és sensibilitzar la població perquè a través d’un veí, d’un familiar o de la mateixa policia es puguin detectar més casos. “Així com amb la violència contra la dona tothom té molt clar que s’ha de trucar a la policia i denunciar, en aquests casos no és així”, lamenta Cabanillas.

Reportatge de Laura Díaz-Roig (01/11/2014)

Problemes a la llar

Selena Soro

03/05/2016

Ara.cat

Cada dia es detenen dues persones per violència domèstica

Els Mossos han instruït 1.186 denúncies d'aquesta tipologia i han atès 1.148 víctimes a la Regió Policial de Girona

Darrere d´un cas de violència masclista hi ha especialistes de molts d´àmbits i un d´ells és el policial. Els Mossos d´Esquadra detenen gairebé cada dia dues persones per delictes relacionats amb la violència domèstica en l´àmbit de la parella a la província de Girona. Les denúncies de les víctimes mantenen la tònica els últims anys i, fins al setembre, els agents n´han instruït fins a 1.186.

La violència domèstica és una realitat contra la qual s´intenta lluitar des de tots els àmbits socials. Ahir es va celebrar el Dia Internacional per a l´Eliminació de la Violència envers les Dones i com cada any es van donar a conèixer dades policials sobre l´àmbit de la violència masclista.

Una mostra que s´hi treballa de valent i que de casos n´hi ha gairebé cada dia és el nombre de detinguts a la Regió Policial de Girona des del gener fins al setembre d´aquest 2015. Cada dia, els Mossos d´Esquadra han arrestat dues persones per delictes relacionats amb la violència domèstica en l´àmbit de la parella. Això representa un total de 408 arrestats, tots ells majors d´edat. Pel que fa a menors, no n´han detingut cap enguany.

Una altra xifra destacada és el nombre de denúncies que han instruït els agents de la Regió. N´han arribat a recollir més de quatre cada dia i en total fins al setembre n´han instruït 1.186. Una xifra a tres mesos de tancar l´any que no varien massa des les dels últims. Cal destacar però que ­l´any passat va haver-hi un repunt de les denúncies amb 1.532 però com molts experts fan notar, la denúncia és un pas que costa molt a les víctimes de vegades i no totes ho acaben fent. Tot i això, durant aquests primers nou mesos de l´any a la demarcació, els Grups d´Atenció a la Víctima dels Mossos d´Esquadra han atès al voltant 1.150 víctimes fins al setembre.

Zero morts a Girona

A Catalunya, des del gener fins al 25 de novembre de 2015 han mort sis dones a mans de les seves parelles o exparelles. En un cas, l´agressor va matar dos dels seus fills. En el mateix període de l´any anterior van ser assassinades 14 dones. A la província de Girona en canvi, enguany no hi ha hagut cap dona que hagi mort en l´àmbit de la violència domèstica.

El cas més recent va ser a Sant Pere Pescador el 17 de novembre del 2014, quan en Musa Baldeh, de 55 anys, que tenia la maleta preparada per marxar de casa a Sant Pere, va acabar amb la vida de la seva parella. La dona ja l´havia denunciat, però no va aconse­guir ordre d´allunyament. La seva filla petita, d´un any, es trobava a casa en el moment dels fets. Després d´assassinar a ganivetades la seva dona, va intentar clavar una espasa al seu cunyat. El jutge de Figueres va decretar el seu ingrés a presó sense fiança pels delictes d'assassinat en l'àmbit de la violència de gènere i amenaces.

Mal ús d´Internet

Pel que fa a les dades fetes públiques ahir referents a tot Catalunya, els Mossos d´Esquadra han instruït un total de 10.918 denúncies de violència masclista en l´àmbit de la parella des del gener fins a l´octubre. Això representa un 0,7% menys respecte el mateix període de l´any anterior quan es van tramitar 10.995 denúncies.

Per tipologies delictives destaca la descobriment i revelació de secrets ja que hi ha hagut increment notable del 97%, passant de 36 casos denunciats a 71. Aquest augment mostra una tendència a l´alça que ja es va manifestar l´any anterior i que està associat a l´ús d´internet i de les xarxes socials i a la difusió d´imatges o informació compromesa i de caràcter confidencial entre la víctima i l´agressor, entre els quals hi ha o hi ha hagut una relació sentimental. Aquest augment podria estar motivat per una major difusió i informació dels riscos d´internet i de les xarxes socials en casos de parelles o exparelles sentimentals, segons van informar els Mossos en un comunicat.

 

E.B

26/11/2015

Diari de Girona

Alarma violeta

Què passa als jutjats catalans que deneguen el 63% de les peticions de protecció al maltractament?

Julia Otero ho va tractar fa uns dies a El gabinete a Onda Cero, i reconec que no podia creure les dades. Però eren certes i són tan alarmants que és necessari repetir-les: gairebé la meitat de les ordres de protecció per a dones maltractades són denegades pels jutges. 

Les dades empitjoren a Madrid i Catalunya, amb un 55% i un 63% respectivament. 

El pitjor és la comparativa amb els anys anteriors i com a mostra aquesta demolidora precisió: l’any 2007 els jutges catalans van denegar el 33,9% de les ordres de protecció, i el 2014, el 65,3%. És a dir, en només set anys s’ha doblat el volum de denegacions, malgrat que la violència de gènere no ha remès. A excepció d’algunes comunitats com La Rioja o Múrcia, on s’estimen la majoria de les peticions, en la resta l’indicador és negatiu, i va a pitjor any rere any. Així ho mostra, per desgràcia, la memòria del CGPJ del 2013, on consten 32.831 peticions de mesures de protecció, de les quals 13.482 van ser denegades. Amb un afegit sorprenent: els jutjats específics de violència de gènere són els que més rebutgen la petició de protecció.

Què passa?

I més específicament, què passa a Catalunya, on hi ha una sensibilitat aguda tant política com ciutadana molt diferent a la realitat de les denegacions? Totes les mirades s’adrecen inevitablement cap als jutges i, com es pot concloure, la culpa estaria en una creixent “atmosfera” judicial sensible a les denúncies falses i, per tant, favorables a situar la dona denunciant sota sospita. No és factible cap altra conclusió, ja que l’estadística és molt rotunda.

Si aquesta és la tessitura, l’alarma està justificada.

Per descomptat, cal lluitar contra el flagell de les denúncies falses, la maldat de les quals fa mal a totes les dones maltractades. Però hi ha una gran diferència entre castigar les dones que utilitzen un drama violent per als seus interessos personals, i deixar sense empara les dones que són violentades. Les mesures de protecció són tan importants en situacions de risc que poden significar la vida o la mort. I resulta inimaginable el calvari que ha de patir una dona maltractada que, després de vèncer les pors i les ferides, decideix arribar fins a un jutge, demanar protecció i veure com l’hi deneguen. És del tot impensable que el 63% de les dones catalanes que han demanat aquestes mesures siguin falsificadores que s’inventen la seva tragèdia. Sento dir-ho amb aquesta rotunditat, però no m’ho crec. I si la meva percepció és correcta, la pregunta és pertinent:

què està passant als jutjats catalans que tramiten aquestes peticions?

Quina mentalitat s’està instal·lant? Han deixat de considerar la violència de gènere com un flagell terrible i han virat cap a la seva victimització? Hauran de respondre a aquestes preguntes, perquè fa vergonya que siguin els jutges catalans els que figuren a la cua en protecció al maltractament.

Vergonya i alarma.

Pilar Rahola

13/09/2015

La Vanguardia

Un de cada tres joves accepta la violència masclista de control

L'últim estudi del CIS dóna dades preocupants sobre el masclisme entre els més joves: un de cada tres joves veu acceptable controlar la parella o prohibir-li que vegi els amics. Per això hem volgut abordar aquests comportaments que poden ser un primer indici de maltractament físic futur. N'hem parlat amb una representant d'una entitat que treballa en aquest àmbit, l'Alba Fernández, que és coordinadora del Servei de Violència de la Fundació IReS, i amb el professor de Secundària Francisco Castaño. També hem sentit el testimoni d'una noia que durant més de tres anys va patir una relació d'abusos i maltractaments, la Carla Tormo, que ha vingut al plató, i hem sentit altres testimonis que han trucat al programa: la Maria, de Badalona; la Maria Antonieta, d'Almenar, i la Marta, de Tarragona.

Els Matins/TV3 

El 33% dels joves espanyols d'entre 15 i 29 anys veuen inevitable o acceptable en algunes circumstàncies la denominada violència masclista de control, que consisteix a impedir que la parella vegi la seva família o amistats, no permetre-li que treballi o estudiï, vigilar els seus horaris i, en definitiva, dir-li el que pot fer o no pot fer. La dada figura en l'enquesta 'Percepció social de la violència de gènere entre joves i adolescents', portada a terme per la Secretaria d'Estat d'Igualtat i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i presentada aquest dimarts.El 33% dels joves espanyols d'entre 15 i 29 anys veuen inevitable o acceptable en algunes circumstàncies la denominada violència masclista de control, que consisteix a impedir que la parella vegi la seva família o amistats, no permetre-li que treballi o estudiï, vigilar els seus horaris i, en definitiva, dir-li el que pot fer o no pot fer. La dada figura en l'enquesta 'Percepció social de la violència de gènere entre joves i adolescents', portada a terme per la Secretaria d'Estat d'Igualtat i el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) i presentada aquest dimarts.

La secretària d'Estat d'Igualtat, Susana Camarero, ha considerat "alarmant" la dada perquè confirma altres estudis anteriors on s'havia detectat una tolerància alta de les víctimes adolescents a aquest tipus d'actituds que "són els senyals incipients" del que en el futur pot passar a violència física.

La comparació amb l'enquesta portada a terme l'estiu passat sobre el conjunt de la població mostra un altre conclusió preocupant: els joves són "una mica més tolerants" amb aquesta violència de control que els adults, concretament tres punts percentuals més.

Aquesta diferent percepció segons les edats s'observa també quan es pregunta sobre la situació de la igualtat entre els homes i les dones. El 63% de les joves són conscients de la situació de desigualtat, mentre que en el conjunt de la població la percepció és del 71%. Crida l'atenció que la majoria dels homes joves (66%) no creuen que hi hagi cap mena de discriminació envers les dones, un percentatge que s'eleva al 50% quan es pregunta als de totes les edats.

Segons Susana Camarero, l'estudi demostra que "queda molt per fer" en la conscienciació dels joves i ha anunciat el llançament de noves campanyes al llarg de l'any 2015.

En contrast amb la resta de dades, el rebuig global a la violència masclista inclou gairebé la tots els joves, el 97%, fet que abona la idea que les actituds de control no són considerades com a violència per aquest terç dels enquestats.

Manuel Vilaseró

27/01/2015

El Periódico.cat

No hi hauria prou presons per encabir tots els maltractadors

Afegeix la llegenda

Mercedes Fernández-Martorell és antropòloga i especialista en violència masclista publica 'Ideas que matan', on afirma que és la seva idea sobre el que vol dir ser un home el que porta alguns a convertir-se en assassins. 

No tothom va entendre que l'antropòloga i especialista en violència masclista Mercedes Fernández-Martorell (Barcelona, 1948) s'interessés pels homes maltractadors i per explicar quines raons els porten a maltractar. 

Durant tres anys, va assistir a centenars de vistes als jutjats i es va entrevistar amb una trentena d'homes condemnats per maltractaments. El resultat és l'assaig que acaba de publicar, Ideas que matan , en què sosté que és la seva idea sobre el que vol dir ser un home el que porta alguns a convertir-se en assassins.

Per què hi ha homes que maltracten les seves parelles?

Quan naixem, ho fem sense significat. És a dir, en néixer ningú sap que és home o que és dona, ens ho diu l'entorn. Ens adjudiquen un nom, que ja està sexuat, i amb aquest nom ens assignen unes pautes de comportament. I al nostre país, en concret, l'home ha estat el guerrer, el defensor, qui ha pensat com s'ha de viure en societat i qui ha inventat les lleis de comportament, i les dones som les que les hem transmès. I tradicionalment, l'home ha tingut la tasca de completar la dona, com una obligació.

Però això ja no és així.

Relativament, ja no és així. Però estem parlant de vint anys ençà. En aquests últims anys, les dones hem fet una revolució, però no tots els homes l'han fet ni tampoc totes les dones. I els homes més tradicionals continuen amb la idea que ells tenen el deure i l'obligació de completar la dona. I crec que el conjunt d'homes que maltracten les seves dones s'emmarquen en aquest pensament convencional.

Un pensament masclista.

Absolutament masclista, patriarcal, androcèntric i heterosexual.

Una de les hipòtesis que desenvolupa en el llibre és que els homes que maltracten tenen problemes amb la seva identitat masculina, amb la seva homenia.

El conflicte en aquests homes no neix en relació a la seva parella sinó en relació als seus aliats, els altres homes. Quan un home així té problemes, laborals, ideològics, polítics o religiosos, amb els altres homes perquè no li donen suport, el marginen o el que sigui, ell sent debilitada la seva masculinitat. I quan arriba a casa, hi té una possessió [la dona] que reforça la seva masculinitat i la força a tenir pautes de submissió absoluta. I si ella no s'hi avé, pot entrar en una voràgine de maltractaments. Moltes et deien: "És que jo no encertava a fer el que ell volia". És terrible.

Elles els justificaven?

Perquè elles, a més, els estimen. Però és una relació que no té res a veure amb l'amor. Estimar passa per la col·laboració i no per la submissió.

I les dones que reprodueixen pautes de submissió són culpables?

No, nosaltres no hem estat culpables. El que hem estat és obligades a aquesta situació. En tot cas, si ara seguíssim reproduint aquesta submissió, sí que en seríem responsables. I quan elles retiren la denúncia moltes vegades és per por. I d'altres perquè no tenen diners i temen que l'home no els passi la pensió dels fills.

Les noves generacions ja creixen amb una altra idea del que ha de ser la relació home-dona?

Crec que hi influeix molt el model que han vist a casa, fins i tot més que l'educació a l'escola.

És fonamental, doncs, predicar amb l'exemple.

Sí, l'educació que la mare dóna té a veure amb la relació que ella té amb la seva parella. No li pots dir al fill que respecti les dones i després tu ser una submisa. O permetre que la filla pari taula i el fill estigui al sofà veient la tele i després dir-los que són iguals. Perquè la societat són les pràctiques socials que exercim, no les que diem.

Qualsevol home pot ser maltractador sigui quina sigui la classe social o els estudis?

Sí, quan vam fer el treball de camp ens vam trobar amb una fiscal que era maltractada per la seva parella, que era un jutge. Són persones amb poder adquisitiu i nivell intel·lectual, i també maltracten. Perquè no té a veure amb el coneixement, sinó en com se sent ell com a home. Per això hi ha homes maltractadors que se suïciden, perquè no volen deixar memòria que ells no eren uns veritables homes, ja que depenen de la submissió de la parella. I, a més, pensen que elles, sense ells, no són unes veritables dones.

Hi ha comportaments previs que puguin alertar que un home pot ser maltractador?

Per exemple, comportaments d'opressió i de demanda de submissió: que no et deixi sortir o fer alguna cosa. Que et prohibeixi treballar o portar minifaldilla, que et controli els horaris o que t'exigeixi un dinar de mala manera.

Què es pot fer per acabar amb aquesta problemàtica?

Coses com aquest llibre, que està pensat perquè els maltractadors puguin veure's a ells mateixos. Perquè en realitat, no es disfruta quan s'assassina. Hi ha patiment per part de tots. I judicialment, es fa el que es pot i gaire més no es pot arribar a fer. No pots ficar tots els maltractadors a la presó. No hi hauria prou presons per encabir-los a tots.

Lara Bonilla

19/02/2013

Ara.cat

Violència de gènere

Fa una vintena d’anys, en un judici en el que vaig intervenir com a Fiscal acusant a un home que havia maltractat reiteradament a la seva esposa, em va impressionar la simplicitat del que ens va dir la pobra dona: “yo sólo quiero que mi marido sea bueno, y que no me pegue más .” No puc recordar exactament quines lesions havia patit la dona, però sé que no eren lleus, i el Jutge, que al dictar la sentència va condemnar al marit, al final del judici li va haver de dir a la dona que la justícia penal pot condemnar i imposar penes a les persones com a conseqüència dels delictes que han comés, però que la justícia humana difícilment pot arribar a canviar a la gent, i fer que “es torni bona”.

Ha passat molt de temps des d’aleshores, i en aquesta matèria han canviat moltes coses, però el fet principal persisteix, i és que molts homes continuen maltractant a les seves parelles. Han canviat moltes coses, fins i tot tenim una denominació específica per a aquest tipus de violència: parlem de violència de gènere per referir-nos a la que un home exerceix sobre la que és o ha estat la seva esposa o parella, per diferenciar-la d’altres modalitats de violència domèstica o en l’àmbit de la família, com pot ser la de pare o mare sobre fills; o al revés, de fills contra pares; o la que s’exerceix contra els avis; o entre germans; i, fins i tot, la violència de la dona contra el seu marit o company. I aquesta denominació, que en un principi no era reconeguda per la llei, ha passat a integrar-se a la legislació, a la Llei Orgànica 1/2004, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.

Però no tan sols ha canviat el nom. Ha canviat gairebé tot. I el més important és la diferent consciència social sobre el fenomen. Ja no es considera una qüestió particular, interna de la família i en la que no s’hi ha d’intervenir, sinó que la repetició de fets gravíssims i el coneixement general de les conseqüències de la violència han portat a la convicció que és un problema de primera magnitud. I per afrontar-lo, s’han anat adoptant tot un seguit de mesures, bàsicament en tres línees d’actuació: endurir les sancions penals pels delictes ja comesos, establir mesures de prevenció i protecció per evitar-ne de nous, i recolzar a les dones maltractades.

En el primer dels punts, l’enduriment de les sancions, la regulació actual del Codi Penal no té res a veure amb la de fa vint anys: les reformes han portat a la introducció de nous delictes, ara es considera com a delictes castigats amb penes importants algunes conductes que abans eren tan sols faltes sancionades amb penes ínfimes, i la llei obliga als Jutges a imposar noves penes, com la prohibició que el maltractador s’acosti o es comuniqui amb la víctima, fins i tot encara que la dona li volgués permetre, o la obligació de sotmetre’s a tractaments per a millorar la seva capacitat de relació.

D’altra banda, s’han anat establint tot un seguit de mesures de protecció en favor de les dones, per tractar d’evitar que tornin a patir maltractaments. Un pas molt important va ser quan l’any 2003 es va preveure la nova ordre de protecció, que permet l’adopció immediata de mesures de caràcter penal i civil a favor de la dona que denuncia maltractaments. Son mesures adoptades amb urgència i en els casos en que es pot apreciar una situació de risc.

La tercera de les línees d’actuació lliga amb la anterior, però mira més cap al futur. La llei vol atorgar a la víctima de la violència de gènere tot un conjunt de mesures de recolzament que l’ajudin a tirar endavant. És el que se’n diu una protecció integral. Cada persona és diferent, cada situació també ho és, però el que s’intenta és donar facilitats en àmbits assistencial, sanitari, psicològic, laboral, d’educació pels fills, etcètera.

He fet esment de la Llei Orgànica de 2004. Aquesta llei preveia que al cap de tres anys de la seva entrada en vigor es fes un estudi, per valorar la seva aplicació pràctica. I es va fer i publicar l’any 2008. De les nombroses dades que aporta, n’assenyalaré tres que ens poden ajudar a entendre la dimensió del que s’ha fet: en tres anys s’havien acordat mesures per a protegir a més de 130.000 dones, s’havien imposat penes de presó a més de 53.000 homes, i s’havien invertit gairebé 800 milions d’euros en mesures assistencials directes per a les víctimes, especialització de Jutjats, Fiscalies, Cossos policials i en molts altres aspectes que exposa l’informe.

I malgrat això, és evident que continua havent-hi moltes dones maltractades, i fins i tot assassinades. A les comarques gironines, l’any passat n’hi va haver quatre. Una xifra molt superior a la dels anys anteriors. Una altra dada de l’any 2010 és la corresponent al nombre de procediments judicials tramitats a la província relacionats amb la violència de gènere. Varen ser 2.908, pràcticament els mateixos que els 2.911 de l’any 2009. Les dades conegudes, que inclouen des de supòsits de enorme gravetat fins a una majoria de fets amb resultats menys lesius, ens fan evident que la violència no té uns patrons fixes, i que no és exclusiva dels col•lectius amb un nivell cultural, social o econòmic més baix, sinó que n’hi ha també en altres àmbits de la societat, tot i que una majoria dels homes denunciats son persones amb importants nivells de frustració i insatisfacció personal (que pot derivar de la seva situació econòmica, laboral, de marginalitat, o d’altres factors), amb menys capacitat o voluntat d’autocontrol. N’hi ha que han agredit una vegada, en un mal moment, i no es torna a repetir el fet, però d’altres ho fan conscientment per tal de conservar una situació d’imposició de la seva voluntat sobre la de la seva parella, i sobre tot quan aquesta ja no es deixa dominar, perquè les seves conviccions o expectatives han canviat.

Per molt que es treballi en diferents àmbits per prevenir agressions i ajudar a les víctimes que tant pateixen, no podem oblidar que cadascú es responsable dels seus actes, i que és l’agressor el culpable del maltractament. I per això haurà de complir les penes que se li imposin i, el que em sembla també molt important, haurà de sotmetre’s als programes formatius i rehabilitadors per tal que no hi torni. Per eradicar la violència de gènere cal un canvi profund de mentalitat en aquells homes que son capaços de maltractar les seves dones, per aconseguir que, com deia en el seu senzill vocabulari aquella pobra dona referint-se al seu marit, “sea bueno y no me pegue más”.

Josep Maria Casadevall i Barneda

Fiscal en Cap de la Fiscalia Provincial de Girona

Girona, abril de 2011

La violència domèstica i el sus efectes en els nens

 ¿Qué es la violencia doméstica?

   La violencia doméstica es el abuso físico, sexual o emocional infringido en un hombre o mujer por su compañero. Las mujeres son normalmente las víctimas, pero no siempre.

 

¿Con qué frecuencia ocurre?

  Posiblemente tan frecuente como que una mujer de cada cuatro sufre el abuso de su pareja. La violencia de las mujeres hacia sus compañeros hombres es poco frecuente, pero ocurre. La violencia es más probable si hay niños en la familia. Con frecuencia comienza durante el embarazo o tras el nacimiento. La violencia doméstica está presente en la mitad de las separaciones que ocurren cada año.

 

¿Cómo están implicados los niños?

   En las familias donde se da violencia doméstica, los niños presencian aproximadamente dos tercios de los incidentes de abuso. Alrededor de la mitad de esos niños han sido golpeados duramente. El abuso sexual y emocional es más frecuente en estas familias.

 

¿Cómo afecta a los niños?

   Los niños se sienten muy alterados cuando ven a uno de sus padres abusando o atacando al otro. Normalmente muestran signos de gran angustia.

   Los niños más pequeños pueden desarrollar ansiedad, quejas de dolores de barriga o pueden comenzar a mojar la cama. Pueden encontrar difícil dormir, tener arrebatos de mal genio, y comenzar a comportarse como si fueran mucho más pequeños de lo que son. Los niños más mayores reaccionan de otra manera.

   Los niños mayores parecen expresar su dolor de una forma más “hacia fuera”. Pueden volverse más agresivos y desobedientes. Algunas veces pueden ser violentos para intentar solucionar sus problemas, como si hubieran aprendido esta conducta de la forma en que se comportan los adultos en su casa. Los chicos más mayores pueden comenzar a hacer novillos y a usar alcohol y drogas.

   Las chicas es más probable que se guarden la angustia. Pueden aislarse de otras personas y desarrollar problemas de ansiedad o depresión. Pueden pensar mal sobre sí mismas o quejarse de síntomas físicos. Las chicas tienen más posibilidades de desarrollar un trastorno de conducta alimentaria o de autolesionarse tomando sobredosis de medicamentos o autolesionandose.

   Los niños con estos problemas con frecuencia comienzan a tener un peor rendimiento en la escuela. También pueden desarrollar síntomas de trastorno por estrés postraumático, como tener pesadillas y ser fácilmente asustadizos.

 

Los niños sufres daño emocional si :

• sufren abusos.
• ven a otros de su familia sufrir abusos.
• tienen que defender a alguien de la familia, o se les increpa a que se unan en el abuso.
• no están siendo cuidados adecuadamente, especialmente si la madre se deprime o comienza a beber demasiado.
• otras personas evitan la familia porque saben lo que está pasando, los niños pueden perder amigos resultarles difícil hacer nuevos.
• pierden un padre debido a la separación o incluso por muerte.
• la madre se va de casa con ellos. Pueden entonces tener problemas económicos, tener que mudarse, perder amigos y tener que empezar en una nueva escuela.
•  Los padres se separan y las discusiones empeoran siendo los niños utilizados como moneda de cambio en las batallas legales sobre el dinero y el contacto con ellos.

¿Existe algún efecto a largo plazo?

   Si. Los niños que han sido testigos de violencia tienen más posibilidad de ser abusadores o víctimas de nuevos abusos. Los niños tienden a copiar la conducta de sus padres. Los niños aprenden de sus padres a ser violentos con las mujeres. Las niñas aprenden de sus madres que la violencia es inevitable y es algo con lo que tienen que vivir.

   Los niños no siempre repiten el mismo patrón de conducta cuando crecen. Muchos niños no les gusta lo que ven, e intentan duramente no repetir los errores de sus padres. Incluso así, los niños de familias violentas con frecuencia crecen sintiéndose ansiosos y deprimidos, y tienen dificultad para tener relaciones con otras personas.

  

¿Quién puede ayudar?

• Todo el mundo en la comunidad necesita saber que tal violencia es frecuente y está mal. La gente necesita reconocer lo dañina que es la violencia para los niños. Esto puede ayudar a las personas víctimas de violencia doméstica a darse cuenta de que eso no debería estar pasando y que pueden pedir ayuda. 
• Posters en centros públicos de la comunidad, escuelas, y centros de salud pueden dar información y guía de cómo actuar.
• Los profesionales trabajando con niños, incluyendo médicos, enfermeros, profesores, psicólogos, y trabajadores sociales, deberían averiguar dónde pueden encontrar consejo y ayuda, tanto local como nacional.
• Asociaciones de mujeres maltratadas, organizaciones nacionales que pueden dar información y apoyo.
• El consejo legal es con frecuencia importante. Las leyes se están modificando facilitando órdenes de alejamiento del supuesto abusador y acosador y la mujer ahora no debe abandonar su casa si no lo desea.

 ¿Debe ser denunciado?

   Si una mujer te confiesa que esto está pasándole, puede ser más importante ayudarle a cambiar su situación, si decide hacerlo. No parece una gran ayuda, sin embargo puede ayudar a la mujer tener una sensación de mayor control en su vida, que tiene alternativas a esa situación. Si alguien te cuenta que le está pasando, puedes tener la sensación de que debes decirle al hombre involucrado lo que ella te ha dicho. NO. Esto puede poner a la mujer y los niños en un gran peligro.

¿Quién puede ayudar más adelante a las madres y los niños?

   La ayuda es necesaria con frecuencia durante mucho tiempo. La supervivencia tiene prioridad, estar a salvo del abusador, un lugar donde vivir y dinero con el que vivir. Después los niños pueden tener citas de contacto con la escuela y asistir más tarde. La madre es probable que se encuentre muy estresada y puede necesitar apoyo, psicoterapia o tratamiento para la depresión o la ansiedad. Los niños que muestren dificultad en la escuela con frecuencia necesitan ayuda extra de sus maestros. Si los niños continúan teniendo problemas emocionales, es necesario ir a un centro de salud mental infanto-juvenil.

 

Bibliografía

Carr, A. (ed.) (2000) What Works with Children and Adolescents? A Critical Review of Psychological Interventions with Children, Adolescents and their Families. London: Brunner-Routledge.

Rutter, M. & Taylor (eds) (2002) Child and Adolescent Psychiatry (4th edn). London: Blackwell.

Scott, A., Shaw, M. & Joughin, C. (2001) Finding the Evidence: A Gateway to the Literature in Child and Adolescent Mental Health (2nd edn). London: Gaskell.

 

© 2009 The Royal College of Psychiatrists