Clonació i bioètica

Científics dels Estats Units ha aconseguit obtenir cèblules mare a partir d'embrions butnans clonats amb finalitats terapeuti ques. La noticia, que avui obre la nostra portada i la secció de Tendencies, ha estat rebuda per la comunitat cientifica internacional com una fita sense precedents en l'ambit de la genettea -on s'està duent a terme una auténtica revolució des de la ja mítica ovella Dolly- i, cosa més important, suposa una injecció desperança en el caní per trobar una solució a algunes malalties. Malalties que avui són incurables, com la síndrome de Leigh, i que podrien deixar de ser-ho en el futur si prosperen els nous tractaments de mcdicina regenerativa que es poden desenvolupar. Els investigadors de la Universitat de Salut i Ciència de l'estat d'Oregon, autors d'aquesta important troballa, han anunciat que si els resultats dels experiments que estan fent amb micos, als quals s'han trasplantat teixits derivats d'aquestes cel.lules mare, són positives, podran passar aviat a realitzar assajos clínics amb persones. 

Pero convé que no ens precipitem. Com és lògic, i des del punt de vista de la bioètica, aquest important avenç intensificarà el debat obert sobre els límits de la investigació científica. Fins on es pot arribar? Sens dubte, la finalitat dels investigadors d'Oregon no és cap altra que curar persones. Però de vegades la ciència, per a la qual avui ja no hi ha res que sembli impossible, s'ha convertit en una arma de doble tall. Precisament per aixo, mai no és sobrer acompanyar lcs bones notícies que es produeixen en el camp de la investigació amb la imprescindible reflexió ètica.

José Antich
16/05/13
La Vanguardia 

Les cèl·lules mare i la clonació, premi Nobel de medicina

John B. Gurdon i Shinya Yamanaka obtenen el Nobel per haver descobert com es poden reprogramar cèl·lules mare per transformar-se en qualsevol teixit. Els seus treballs obren nous camps d'investigació.

Els científics que han revolucionat l'estudi de les cèl·lules mare han guanyat el Nobel de medicina 2012. El britànic John B. Gurdon, de la Universitat de Cambridge, i el japonès Shinya Yamanaka, de la Universitat de Kyoto, han estat premiats per haver descobert com es poden "reprogramar" les cèl·lules madures perquè "es converteixin en cèl·lules pluripotents" capaces de transformar-se en qualsevol teixit.

Quatre dècades separen les descobertes dels dos científics. Els treballs de Gurdon amb granotes el 1962 van ser claus per a la clonació de l'ovella Dolly, i va descobrir que "l'especialització de les cèl·lules és reversible". Quaranta-quatre anys després, Yamanaka va descobrir, el 2006, gràcies als seus treballs amb ratolins, les proteïnes amb les quals una cèl·lula adulta es pot reprogramar per convertir-se en cèl·lules mare. Les dues tècniques estan emparentades amb l'origen de la vida i han aixecat controvèrsies ètiques i religioses. Segons l'Institut Karolinska d'Estocolm, que atorga des del 1901 els premis Nobel, els estudis de Gurdon i Yamanaka "han revolucionat" la comprensió "de com es desenvolupen les cèl·lules i els organismes". "Ara entenem que les cèl·lules madures no tenen per què quedar confinades per sempre en el seu estat especialitzat".

Cap a la medicina regenerativa
El jurat del Nobel ha tingut en compte, segons consta en l'acta del premi, que, reprogramant aquestes cèl·lules, els científics han creat "noves oportunitats per estudiar malalties i desenvolupar mètodes de diagnòstic i tractament".

Els seus treballs han obert nous camps d'investigació i darrere d'aquestes descobertes hi ha la fita de la medicina regenerativa, que ha de servir per un dia substituir amb les pròpies cèl·lules òrgans danyats. A Barcelona hi ha bons grups treballant en aquest àmbit, com els del Centre de Medicina Regenerativa. El premi Nobel està dotat amb vuit milions de corones sueques (prop de 930.000 euros), un 20% menys que l'any passat, quan es va reconèixer la tasca dels immunòlegs Bruce A. Beutler (nord-americà), Jules A. Hoffmann (francès) i Ralph M. Steinman (canadenc).

Aquesta setmana també s'anunciaran els premis Nobel de física i química, de literatura i de la pau. El lliurament dels premis Nobel es farà el 10 de desembre, coincidint amb l'aniversari de la mort d'Alfred Nobel.

L.B. 
09/10/2012
Ara.Cat