Entrevista a Boi Ruiz, Conseller de Salut
Per: Marta Ciércoles
 |
El conseller ha passat de visitant a amfitrió al pavelló de la Maternitat que acull la conselleria de Salut Foto: O. DURAN. |
“Disposem de 1.200 euros per ciutadà; per tant, qui no els utilitza bé els està traient a una altra persona” mal ús dels serveis · “S'ha passat de la confiança en el metge a la confiança en la tecnologia i tothom vol sortir de la consulta amb una prova” nous hospitals · “Revisarem els projectes i farem un calendari nou”
Amb un pressupost anual de més de 10.000 milions d'euros, el Departament de Salut haurà de front aquesta legislatura a una dràstica política de contenció de la despesa. Al nou conseller, Boi Ruiz, li ha tocat liderar el vaixell en època de vaques magres i, en lloc d'estrenar-se amb noves promeses, les circumstàncies l'obliguen a parlar de sacrificis i contenció.
La màxima del govern és fer més amb menys recursos. Com s'aconsegueix això en salut?
No seria acceptable que proposéssim una altra cosa. Amb el que tenim hem de mantenir la qualitat dels serveis. No hi ha alternativa. I hem de cercar les maneres de fer-ho, perquè és possible. S'han de fer un seguit de canvis organitzatius que no es van fer quan tocava perquè, al final, sempre arribaven diners i ningú s'atrevia a fer cap reforma. Farem canvis, però no en veurem resultats fins l'any vinent.
Si s'inverteix menys, no hi ha risc de perdre qualitat?
El risc és que la gent no entengui que tots haurem de fer sacrificis. Aquests sacrificis no passaran per reduir prestacions, ni perquè la gent es quedi sense cobertura, ni per incrementar exponencialment les llistes d'espera. Però els pacients tindran alguna incomoditat. Per exemple, haurem de concentrar serveis i els usuaris s'hauran de desplaçar més. Coses que estan acostumats a resoldre ràpidament a urgències, les hauran de resoldre a l'atenció primària i tenir paciència.
Això generarà queixes...
Jo tinc l'obligació de dir-ho i d'explicar per què ho fem. El gran problema de la nostra sanitat és que l'economia del país ha caigut i els ciutadans han d'entendre que el sistema es finança amb els impostos de les empreses, amb l'IRPF, l'IVA... El pressupost sanitari és de 1.200 euros per persona, i, per tant, hi ha gent que no hi posa ni un euro i n'hi ha que els posen tots. Tenim un sistema solidari gràcies a la fiscalitat progressiva solidària. Si aquests 1.200 euros que posem entre tots no els utilitzem bé, els estem traient a una altra persona.
Quins canvis notarà l'usuari de la sanitat a partir d'ara?
El màxim que notarà és que un servei que fins ara rebia molt a prop potser el rebrà una mica més lluny. Hem de reforçar més que mai les aliances entre centres i garantir que cap ciutadà hagi d'anar a buscar resposta fora de la seva regió sanitària. Una altra cosa és que potser ja no li podran resoldre tot dins de la seva localitat. Els centres sanitaris hauran de compartir serveis i professionals per treure més rendiment i estalviar despesa. També estem disposats a aprimar l'estructura administrativa del Departament de Salut, del Servei Català de la Salut i de l'Institut Català de la Salut (ICS), perquè ara la prioritat és atendre la gent i no burocratitzar les estructures.
Què aporta la introducció de criteris de gestió privada als centres sanitaris?
Els hospitals i els centres d'atenció primària han de tenir capacitat i instruments per gestionar-se amb flexibilitat. I això no és privatitzar. Cada centre té una realitat pròpia i unes necessitats i cal dotar-los de flexibilitat perquè facin el que necessiten. No podem tenir un model organitzatiu únic. Hem d'introduir elements d'autonomia de gestió, que ha d'anar acompanyada de responsabilitat.
Presentar la factura dels serveis a cada pacient és la manera de començar a fer pedagogia de la necessitat de contenció?
El ciutadà ha de saber el que val una primera visita o una TAC. També és fonamental la pedagogia que facin metges i infermeres. Hem de recuperar la confiança en el metge, en lloc de la confiança en la tecnologia. Ara si el pacient no surt de la consulta amb una radiografia, una analítica o amb la prova que demostri allò que li ha dit el metge, sembla que no l'hagin atès bé. El doctor Google no sap tant com el metge, i això està avorrint molts professionals. Els usuaris han d'entendre que han de respectar el metge. És bo que el malalt estigui informat, però el metge és l'únic capaç d'interpretar els seus símptomes. Hem d'aixecar l'autoestima dels professionals i recordar que un metge no és dolent perquè no recepta. Hi ha tota una cultura de consum, que no és tant un abús com de mal ús dels serveis. La pèrdua de respecte al metge ens costa molts diners.
Així doncs, es fan més proves de les necessàries?
Sí, però no se'n fan més de les que el malalt exigeix. El pacient vol tenir evidències del que té. I s'ha passat de la confiança en el metge a la confiança en la tecnologia. Aquesta cultura s'ha de canviar i hem de donar més seguretat al metge.
La despesa farmacèutica suposa el 24% del pressupost sanitari. També es recepten massa medicaments?
Els preus dels medicaments a l'Estat espanyol són els més baixos d'Europa, però tenim una despesa farmacèutica de les més altes. La conclusió és simple: prenem més medicaments que la resta o almenys en gastem més. Hem de veure per què passa això i si és bo o dolent.
De tot el que diu, es dedueix que, de noves prestacions, ni parlar-ne.
Si no podem pagar les que tenim, no podrem incloure'n de noves. Ja tenim un dels catàlegs de prestacions gratuïtes més amplis del món, i no està previst, ni a Catalunya ni espero que a l'Estat, introduir-ne d'altres.
L'anterior govern va aprovar diversos projectes de nous hospitals encara pendents d'execució. Què passarà amb aquests projectes?
Tots aquests projectes estan plantejats segons un calendari que respon a una realitat econòmica que ara no tenim. Per tant, tots els hospitals que, encara que siguin necessaris, no milloren l'atenció clínica, sinó factors com ara l'accessibilitat, hauran de ser reprogramats en el temps. El problema és que si creem un nou hospital en un moment en què no tenim diners, augmentarem la despesa i tindrem l'efecte contrari al que volem: com que ens costarà molt el funcionament, haurem de tractar menys gent. De moment, revisarem els projectes i farem un nou calendari.
Des de la seva anterior posició vostè havia estat partidari del copagament i, fins i tot, l'anterior consellera l'havia posat sobre la taula. Per què l'ha descartat el nou govern?
Ho hem fet després d'analitzar l'impacte que avui tindria la mesura en determinats nivells de renda. El copagament hauria estat una mesura oportuna quan hi havia abundància. Llavors hi havia tota una capa social que hauria pogut fer front al copagament i, alhora, s'haurien pogut protegir les rendes més baixes. Però ara hi ha 600.000 aturats i, com que el copagament té un efecte dissuasiu, moltes persones no utilitzarien els serveis fins que no en tinguessin més remei. Llavors, vindrien en pitjors condicions de salut. Per tant, no ens ha semblat prudent introduir cap mena de copagament aquesta legislatura.
Què poden esperar els professionals després de la retallada del 5%?
No podem crear falses expectatives, però tampoc podrem fer millores en l'organització sense la col·laboració de metges i infermeres. Volem suggerir als hospitals que incentivin tota millora que s'aconsegueixi a través de la implicació dels professionals. Si metges i infermeres fan propostes i se n'obtenen bons resultats, aquesta implicació s'ha d'incentivar a través del sistema retributiu que ja existeix actualment. Però, insisteixo, no podem crear falses expectatives ni satisfer demandes basades en drets adquirits que es podien sostenir en una altra època. S'hauran de revisar tots els acords laborals per veure si ara això és sostenible.
Falten metges o cal reordenar els que tenim?
Tenim una taxa de metges per habitant per sobre d'altres països on no els falten professionals. Per tant, el problema el tenim en el model organitzatiu. El límit del creixement del sistema no depèn només de tenir o no tenir diners per fer inversions, també cal tenir capital de coneixement per fer funcionar els serveis. El model expansionista té un límit. Nosaltres anem a un model reduccionista.
Tenim els metges massa dispersos al territori?
Tenim un model que consumeix molts metges. A cada punt de guàrdia hi ha almenys cinc metges. Hem d'anar cap a un model reduccionista en què es puguin prestar els mateixos serveis amb menys metges. No parlem de fer fora ningú, sinó de racionalitzar la situació a cada territori.
Per què un conseller de Salut recomana als ciutadans que es facin una assegurança privada?
La recomanació té un sentit molt clar. Sempre que la raó no sigui que la sanitat pública funciona malament, jo recomano als ciutadans que, solidàriament, es facin una assegurança privada. Si aquestes persones continuen pagant els impostos, però no utilitzen el servei públic, el sistema suportarà menys despesa. Quantes més persones es paguin una pòlissa, més gent podrà participar dels diners públics.
Això no seria crear dos circuits paral·lels en funció de la renda?
Els que es poden pagar la sanitat privada ja se la paguen de la seva butxaca, i quanta més gent ho faci, més diners públics hi haurà per atendre els que no se la poden pagar. Benvingut sigui el senyor que es pot pagar una mútua perquè beneficia la majoria. Seria un desastre carregar-se això.
S'han compromès que les aportacions desgravin fiscalment.
Nosaltres podem incidir en el tram autonòmic i ho farem en funció de l'evolució de l'economia. Ara mateix no podem deixar d'ingressar impostos, però està previst per a aquesta legislatura i mirarem d'introduir-ho quan el conseller d'Economia ho cregui oportú.
A l'altra banda
Durant més de setze anys, Boi Ruiz (Barcelona, 1964) va estar, primer com a director general i després com a president, al capdavant de la Unió Catalana d'Hospitals, la principal patronal sanitària del país. Ara, el destí i la voluntat del president Mas l'han col·locat a l'altra banda, des d'on posarà en pràctica molt del que ha après en la gestió privada.
Font: El Punt
